Despatx de direcció

- Ja m'esta cansant, eh??

Em vaig girar cap al Fawkes.

- Pollastre! Ataca! - vaig ordenar-li, assenyalant l'Aurora.

L'ocell no es va moure.

- Ataca t'he dit!

Es va girar i va fer MEEEC.

Em vaig deixar caure a la cadira.

- No es pot ser director d'aquesta escola sense tenir ni tan sols un pollastre decent... - vaig sospirar-. M'agradaven més les cabres, però el Conseller no me les va deixar portar perquè diu que fan pudor... - li vaig explicar a una Aurora que no sabia per on agafar-me.

El director es va girar cap al seu Fènix, pollastre el va anomenar. T.T'
I va dir-li que m'ataquès...L'ocell ni es va moure. Va contestar-li amb un MEEC i va tornar al seu estat de descans.

- Bé, professor, veient que de vosté no en trauré res en clar, me'n vaig, aviam si trobo algú més centrat que em pugui ajudar. Moltes gràcies per haver-me atés. Que tigui un bon dia.

Em vaig alçar de la cadira, em vagi girar i vaig posar rumb cap a la sortida. "Espero que no hi hagi més fletxes antipersona" Vaig pensar.

El que havia de fer ara era espavilar-me per a portar a terme la meva feina. Auror infiltrada a Hogwarts com a professora. "No crec qeu sigui gaire complicat" Vaig pensar.

I vaig sortir per la porta del despatx, deixant l'Aberforth discutint amb els quadres i insultant-los.

Com tot bon professor, vaig pujar fins al despatx del director, per què ja era hora de tenir una entrevista amb ell. Vaig trucar a la porta i vaig esperar la resposta del professor Dumbledore.

Amb una de les butxaques plena de caramels, vaig arribar al despatx del Professor Dumbledore. Els caramels eren per si de cas; després de tres anys essent delegat, ja sabia que quan no es prenia les pastilles, actuava com una criatura. I li encantaven els caramels, a aquesta criatura.

- Bon dia, professor Dumbledore - vaig dir, quan vaig entrar -. Que té un moment? M'agradaria demanar-li una cosa...

- Sóc una persona molt important i molt ocupada -li vaig dir, tot i que en aquells moments estava fent un castell de cartes-. Ho diu aquí, miri.

Li vaig mostrar el dors de la meva mà esquerra, on hi havia apuntat amb tinta:

- Recordar: ets el Director de Hogwarts.
- Llet.
- Sucre.
- Ous.

Estava molt orgullós de la meva nova tècnica per recordar les coses.

- En què et puc ajudar... noi?

Val, em sonava la seva cara, però si havia de recordar la meva professió apuntant-me-la al dors de la mà, un no podia pretendre que recordés el nom dels alumnes, oi?

Clarament, no s'havia pres les pastilles. Vaig menjar-me un caramel, i com qui no vol la cosa, n'hi vaig oferir un.

- En vol un, Professor? Són de llimona.

Vaig asseure'm a la cadira, calmat.

- Veurà... Pel que tinc entès, el professor White (de Defensa Contra les Forces del Mal) se'n va als Balcans i deixa la seva plaça de professor... I m'agradaria ocupar aquesta plaça.

Vaig assentir amb el cap com si entengués el que m'estava dient.

- Sí, noi, sol passar. A mi m'agradaria que els elfs domèstics em pugéssin més dolços cada dia, tenir un pollastre que obeís les meves ordres i que les veus del cap paressin.

Vaig agafar un carmel.

- Però m'ho agafo amb filosofia. En què el puc ajudar?


OFF: li has de dir les coses directes, no entén les implicatures XD

Vaja... Semblava que no entenia res del que li deia. Potser no havia estat prou directe.

- Vull la plaça de professor de Defensa Contra les Forces del Mal - vaig dir, sense embuts.

Vaig tancar els ulls, esperant la resposta. Dubtava que el professor boig que seia davant meu, reaccionés de manera especialment severa... Però mai se sap. I ser professor era el meu somni, em feia por que no me la donés.

Vaig deixar estar les cartes i vag concentra-me en el noi. Vaig empetitis els ulls, concentrat. Notava que em volia dir alguna cosa.

- A veure - vaig dir intentant fer funcionar les neurones amb tanta forçaque em van començar a plorar els ulls-. M'està dient... que com que la plaça està lliure... i vostè la vol... i m'ho està dient a mi... vol dir això que JO li he donar?

Vaig aguantar la respiració perquè aquells nivells de concentració m'estaven tornant lelo.

- Exactament, professor. - vaig dir; segur que hi hauria hagut maneres més fàcils d'entendre'ns, em sabia greu haver fet fer un esforç tan bèstia, al professor -. Vol un altre caramel? Se'l mereix!

Vaig allargar-n'hi un grapat.

- Així, em dóna la plaça o no me la dóna? - vaig dir, nerviós.

- Sí! Sí, per l'amor de Déu, agafa la plaça i tot el que vulguis, però no em tornis a fer això...!

Em vaig deixar caure a la butaca i vaig obrir el calaix per agafar un ventall rosa de punt amb floretes, per donar-me aire. Vaig menjar-me un altre carmel agraït.

- Tens sort que aquests carmels estan molt bons... un altre sortiria d'aquí per potes! ¬¬

- Oh, moltes gràcies professor! - i aleshores vaig pensar en Ravenclaw... qui hi havia de Cap de Residència? Ningú, oi? - Li sembla bé que jo sigui el Cap de Residència de Ravenclaw, Professor Dumbledore?

Allò ja era apuntar molt amunt. Però almenys ja tenia la plaça de professor!, si em negava allò altre... El que em feia més por era que no ho entengués, però és que no sabia com dir-li perquè li quedés clar què li explicava o demanava.

- Per mi com si vols ser subdirector - vaig dir, deixant caure un parell de llàgrimes-. Per què em fas això en aquests moments tan difícils?

Vaig parar quiet. Per un moment, una part del JO més conscient m'havia enviat un missatge.

"Caps de residència! No tenim caps de residència, so inútil!"

- Ja hi tornen les veeeeeeus! - vaig dir tapant-me les orelles i posant-me a plorar desconsoladament-. Di... diga'ls que parin!!!

Vaig quedar-me parat. En un instant se'm va posar a plorar desconsoladament. Sense saber què fer, i lamentant haver-me'l trobat quan no s'havia pres les pastilles, vaig mirar per sobre la taula del professor i vaig localitzar les pastilles d'extracte de granota.

- Tingui, professor, un altre caramel. Són tan bons que segur que l'animen... - i li vaig allargar una pastilla, embolicada en paper de cel·lofana per dissimular.

Em vaig eixugar les llàgrimes amb el puny i vaig agafar el carmel. La plorera se'm va passar al cap de poc.

"Oh, no, el vell s'ha tornat a fer amb el cervell! O.O"

- Gràcies, senyor Bohr, li ho agraeixo. Intento deixar-li missatges a l'altre però...- vaig ir ensenyant-li els escrits que duia per tot arreu-. No sé si no sap llegir o és que se'n burla... però ho omple amb llistes de la compra, dibuixos de floretes i... oh, insults, aquesta és nova - vaig afegir quan vaig veure un VELL IDIOTA, TORNA'M EL MEU COS amb unes majúscules ben perfilades escrit el tou de la cama.

Vaig evitar riure. No era el més adequat.

- Bé, com ja li he dit al seu altre Jo... He sentit que el professor White se'n va als Balcans, i m'agradaria ocupar la seva plaça.

Suposava que el Dumbledore empastillat recordava què passava en les fases de Dumbledore boig, però les formalitats mai s'estaven de més.

Vaig arribar al despatx d'en Dumbledore, silenciosament. El director no hi era, l'havia vist marxar uns minuts abans; havia de parlar amb el quadre de l'Albus Dumbledore. Només ell podia saber-ne alguna cosa. Vaig entrar al despatx, vaig encendre la llum, vaig acariciar el Fawkes i vaig mirar el quadre, on el vell i savi bruixot m'esguardava.

- Professor Dumbledore... He vingut expressament per fer-li unes preguntes, seria tan amable de respondre?

- Depèn de les preguntes. Sempre depèn de les preguntes, senyor.

Vaig fer una ganyota. No seria fàcil. Havia de pensar, havia de pensar molt.

- Professor, he llegit als llibres que vostè va vèncer al mag obscur Gellert Grindelwald, malgrat que ell tenia en el seu poder la Vareta d'Àlber. No redueix a l'absurd el veritable poder de la Vareta, això?

- Hmm... moltes vegades hi vaig pensar, en això. - deia, assentint amb el cap -. És clar, no sóc més que un quadre, però puc recordar perfectament moltes coses relacionades amb això, memòries de l'Albus real. El poder de la Vareta és indubtable, però no és invencible: s'ha de saber utilitzar. En Gellert va cometre l'error de dubtar-ne, de la vareta, i és per això que la va perdre. Però a mi em va passar el mateix...

Vaig alçar una cella, mirant-lo.

- Així, la Vareta existeix? I què se n'ha fet? Desapareguda? Destruïda, potser?

- Dubto que la Vareta d'Àlber pugui ser destruïda tan fàcilment. Pel que fa al seu parador... no ho sé del cert. En el seu moment, vaig deixar de creure en les meves possibilitats i vaig donar-me a la mort, que ja m'era segura, per tal de salvar l'ànima d'un jove com tu. La vareta passà a la seva propietat, i pel que tinc entès, d'ell passà indirectament a en Harry Potter, que la va obtenir personalment quan va vèncer en Lord Voldemort. Potser la té ell, o potser no. Quantes voltes fa, la vida...

Vaig quedar-me'l mirant, uns segons, pensatiu. Al·lucinant, de fet. No m'havia esperat que fos tan senzill aconseguir aquella informació, però ja la tenia. En Harry Potter, oi? Perfecte.

Vaig mirar-lo una mica més i de cop vaig sortir, apagant les espelmes d'un cop de vareta i marxant, corrents, cap a la meva cambra. Necessitava confirmar algunes coses.

[Surto del tema]

Entro, sense presses, al despatx de direcció. Em segueix la Rapunzel Davies, que tampoc sembla tenir pressa i que no pot evitar dibuixar un somriure triomfal. Acaricio en Fawkes, que emet un refilet graciós quan em veu, i m'assec a la butaca de director, a l'altra banda de la cadira. El quadre de l'Albus Dumbledore fa un somriure complaent i comenta que està content que un jove emprenedor ocupi la plaça del seu germà. Replica el quadre del director Snape, dient que un jove com jo no pot fer-ho prou bé, i respon McGonagall, la següent directora, dient que millor jove que Slytherin. Després, callen i tornen a la seva vida quieta i calma de pintura de quadre de paret.

- Davies, ets la primera persona en entrar a aquest despatx des de la meva arribada a aquesta mateixa posició. I resulta que ets aquí perquè t'has passat tres pobles amb unes alumnes, estant en un càrrec de responsabilitat com és el de monitora del Summercamp. Què creus que he de fer, ara?

?aig escoltar el que deia en James tranquilament, ja podia ser el nou director que jo no el tractaria de vosté.

-Que jo m'he passat?.- vaig exclamar- Bé, potser si que m'he excedit una mica, pero esque son molt poc disciplinades, James. Algu els ha d'ensenyar a fer cas als qui manen.- vaig dir amb cert orgull a la veu.- Fes el que creguis que has de fer, James.- vaig dir-li miran-lo als ulls, amb un somriure.- Crec que potser m'hauries de castigar.- vaig dir somrient.- Pero res gaire dur, que no m'agradaria trecar-me una ungla.

Me'l vaig mirar amb una cella aixecada esperant la resposta.

- Ja ho sé, que són molt indisciplinades. I estic d'acord amb tu en que s'ha de fer el que sigui possible perquè facin més cas. Però hi ha uns límits, Rapunzel, i atacar-les físicament o amb màgia traspassa aquests límits. Saps prou màgia com per immobilitzar-les sense haver de fer esclatar escombres... - ric, per sota el nas.

Faig un cop de vareta i apareixen dues tasses de te, a davant nostre.

- Seu, sisplau. Vull parlar amb tu amb calma, i així dreta et cansaràs - la noia em fa cas i s'asseu, còmodament, amb un deix de calma gairebé ofensiva -. No, no et castigaré. Les teves maneres no són adequades, i s'ha de polir això de la... superioritat màgica amb què sembles estar tant d'acord; però ets molt capaç. He revisat el teu expedient i ets boníssima en Pocions; les notes de l'assignatura de Pocions, nivell avançat de sisè són excel·lents, i les notes dels dos trimestres de setè de Moste potente potions i Pocions, nivell tècnic específic són senzillament impecables. I, a més, tens mà dura i ets molt capaç de dominar els alumnes. Això sí; caldrà que dissimulis més l'escot i amaguis més les cuixes sota la minifaldilla, o tindràs tots els alumnes masculins distrets amb alguna cosa que no seran els ingredients de les pocions.

Vaig escoltar el que deia, atentament, alternant la mirada entre en James i la tassa de té, vaig posar mirada de no entendre res quan es va posar amb les meves notes de pocions.

-Perdona, James, però no t'entenc.- vaig fer.- M'estas oferint feina?.- la meva cara devia ser un poema, se'm enduia per esbroncar-me i em donava feina.- I dius que m'he de tapar, amb tot el respecte pero tu somies.- vaig sir rient.- La meva minifaldilla es queda com es i el meu escot esta molt be com està, si no et sap greu.- Vaig quedar-me pensant i vaig fer un glop de té.- M'es igual que em mirin els alumnes, sóc intocable per a qualsevol d'ells.- un somriure de suficiencia va aflorar a la meva cara.

"Més orgullosa i el teu ego i tu no cabrieu en la mateixa habitació, Rapunzel".- Vaig pensar.

Ric, per sota el nas.

- Greu? A mi no me'n sap gens, de greu, que vagis amb minifaldilla i escot... - murmuro, no sense dedicar-li una mirada graciosa i fer un glop de te -. Sí, t'estic oferint feina. Tu decideixes si l'acceptes, és clar... però l'única persona més vàlida que tu és la Gisèlle Possesseur, i està massa barrejada amb el Fortin i companyia, per no dir que és a França o per allà... A més, no té tanta gràcia; ella no porta minifaldilla.

Vaig somriure, intentant no pensar en que la Gisèlle estava implicada amb en Fortin, i se'n havia anat a França amb en Karl, segur que estava bé. VAig sospirar com si em costes molt prendre la decisió pero de fet ja estava presa.

-Bé, si em deixes portar la meva minifaldilla, el meu escot.- vaig dir deixant escapar una rialla i vaig afegir mentalemnt " i tornturar una mica als alumnes tambe".- Accepto la feina de professora de pocions.

Vaig mirar al meu voltant pensant.

-Necesites alguna cosa més, James?.- vaig dir.- Espero que no t'importi que et digui James, ja saps, la costum...

Ric, entretingut, i faig un glop de te, acabant-me el contingut de la tassa. Després em miro la noia, que segueix fent mirades i rialletes que no sé ben bé com interpretar.

- Doncs, que així sigui... - dic, aixecant-me sense presses -. Benvinguda a l'equip, Rapunzel.

Li allargo la mà, oferint-li una encaixada.

Vaig somriure de costat, vaig rebutjar l'encaixada i li vaig pregar un cop amistos al braç.

-Gràcies per tot, Dire.- vaig dir amb cert to de sorna.- Però t'oblides de dir-me on dormire.- vaig dir-li rient.- Perque si no em dones despatx acampare al teu, que pel que veig es molt ampli.

Vaig aixecar una cella mentre remenava el que quedava del meu te.