Despatx de direcció

Em quedo mirant la Lily i l'Erion, que entren al despatx amb l'Oliver; la Sam i la Julie han marxat a la conselleria a buscar el llibre. Creuo els dits, pregant perquè l'encanteri que diu la Sam funcioni.

- Un cop localitzats el Ventigmila i la Rose, haurem de fer els possibles per entrar al lloc sense posar-nos en perill. Ja ho veurem després, però és molt probable que estiguin en un lloc tancat, ben protegit; entrar-hi de manera segura no serà fàcil. Oliver, Daniel, vosaltres us quedareu aquí, és massa perillós i heu de tornar al futur sans i estalvis o el passat canviarà massa. Erion, tu vindràs per assegurar-te que la Rose està bé quan l'haguem res... - aleshores s'obre la porta i la Ursula Black entra, tranquil·la, fins que veu tota la tropa, i a mi darrere la porta.

M'aixeco, d'una revolada, i vaig cap a ella.

- Ursula! - dic, sense articular més paraules, abraçant-la efusivament; el paper de director afable se m'ha posat a dins massa ràpidament -. Et feia morta o desapareguda, és un plaer veure't aquí... el professor Dumbledore es va morir aquest estiu passat, ho sento. Estem en mig d'una crisi, però sisplau, seu tranquil·la. Vols un te? Cafè? Això són llaminadures? Gràcies, tot un detall.

Després em giro cap a la resta i torno al meu escriptori, deixant la bossa de llaminadures a sobre i asseient-me a la meva cadira.

- Bé, com anava dient, la Sam, la Lily i jo entrarem i atacarem; seguidament, Erion, entraràs tu, agafaràs la Rose i te l'enduràs a fora. Després sortirem nosaltres i tancarem el lloc màgicament perquè no es puguin escapar fins que arribin els reforços de la Conselleria. Us sembla bé?

OFF: Evidentment, el pla és només un pla, després ja farem l'assalt a la bastilla com havíem decidit

Sam, Julie... Va... Veniu...

No tinc paraules. Faig que si amb el cap al que diu el James i m'aguanto les llàgrimes de ràbia com puc. L'Oliver es queda uns segona en silenci, i sembla que l'Erion ha perdut totalment la parla.

-D'acord, no vinc, però escolteu-me uns segons d'allà on vinc- mira de reüll l'Ursula, com si no volgués que entengui les seves paraules.- Es saben més coses del Ventigmila que les que sabeu ara. M'heu d'escoltar, si us plau.

Em miro el James. No se si es bona idea que ens doni informació del futur.

Aixeco una mà, un moment, per parar-lo.

- Espera, espera. Segons com, és perillós tenir segons quina informació. Tu creus que el derrotarem? - dic, nerviós.

No li estic preguntant què creu. Li estic preguntant què sap. Però, és clar, hi ha gent que no ha de saber sobre els viatges en el temps d'aquesta troupe... Sospiro, intranquil, i em miro el noi, que assenteix a poc a poc.

- Doncs... parla, què saps?

-El Ventigmila és animàgic il.legal. És transforma en un gos gran, com el de la Sam... Un pastor alemany. La seva unica però gran debilitat és la Bianca Serantoni. És llest, però covard. No sol atacar a la cara, si no que... Bé, ataca gent a qui estimes per fer-te mal a tu. Sigui com sigui, en un duel s'inclina cap als maleficis imperdonables o no imperdonables. Del Sectumsempra al Obitus per subitum... Encara que li agrada molt jugar, i l'Obitus el sol deixar pel final.

L'any passat havia fet un treball per a defensa sobre el Ventigmila. Poc m'imaginava jo...

-Tractar de despistar-lo, atacar a la Bianca. No se m'acudeixen altres maneres perquè pogueu treure la Rose d'allà. I sobre llocs... Estarà per aquí. Li agrada estar informat i veure com afecta tot el que fa, li agrada veure el pànic que crea.

"Ara si l'estàs ajudant, Oliver, Ara si ajudes la Rose"

Quan comença a parlar agafo un tros de pergamí i una ploma, suco la punta en el tinter i començo a escriure, ràpidament, el que diu, assentint amb el cap.

- Saps si és bo en encanteris defensius? - pregunto, distretament, quan acaba -. I, ja que hi som, saps res de la Bianca? Si hem de centrar l'atac en ella per tal que s'ofusqui i perdi el control del duel, hem de saber com atacar-la a ella per començar...

Miro el rellotge. La Sam fa estona que ha marxat, espero que arribi aviat. Miro tota la gent que hi ha a la sala; la Lily i l'Erion, que estan de costat, amb cara de preocupació, l'Oliver, que ha passat de la seva situació de pànic a un control molt relaxat de la situació, i el Daniel, que mira els quadres distretament. I la Ursula, que ens mira amb una cella alçada, sense entendre res.

Aparetrem just davant la porta del despatx del James, el Hume es queda al meu muscle, em sente al banc i em mire la Julie.

- Molt bé, ja estem a Hogwarts de nou.- li dic.- Pots entrar amb el llibre, pàgina 227, l'encanteri marcat amb el paper.

Trec una galeta pel Hume, que s'acomoda, no se com pot estar comode ahi.

- Jo vos espere aci.

-Pàgina 227...

Me la quedo mirant i li posso ullets. Amb el papa funciona, esperava que amb ella també...

-No em facis entrar sola... Si us plau... Mama...

I li veig, li veig que s'ha quedat uns segons parada, sense saber que fer. Aprofito per agafar-li la mà ràpidament i entrar al despatx, arrastrant-la amb mi.

-Tenim el llibre!

La Julie entra, amb la Sam d'una mà i el llibre a l'altra, exclamant-se que ja tenim el llibre. M'aixeco d'una revolada i vaig a agafar-lo, deixant-lo de seguida sobre l'escriptori mentre torno al meu lloc.

- Quin és l'encanteri, Sam? - dic, tranquil·lament; sé que no em vol parlar, però ho farà, ho farà perquè aprecia massa la Lily com per deixar-la i no ajudar-la.

Alço la mirada cap a ella, i després cap a la Julie. "Pàgina 227", murmura la nena. Assenteixo i obro el llibre.

El James cerca l'encanteri i el llegeix en veu baixa. No l'escolto bé, però veig que alça una cella i diu que necessitem alguna cosa com un cabell o una ungla, per trobar-lo. Sospiro, ves a saber on podem trobar cabells del Bruno. Llavors...

-Espereu un segon.

Surto, vaig corrents cap a la sala comuna i pujo les escales amb presses; empenyent als alumnes perquè em deixin passar. Pujo fins a l'habitació de les noies de setè i vaig al lavabo. No haviem mirat el lavabo... Alla estava! Vaig tornar a refer el cami, amagant la pinta a la butxaca, i vaig entrar de nou al despatx, panteixant per la correguda.

-La... La pinta de... De la Serantoni...

En un tres i no res, em veig asseguda i sense llaminadures. Hi ha massa gent dins el despatx.

M'atabalo. M'estic atabalant massa.

M'aixeco d'una revolada, agafo la maleta i vaig cap a la porta. Em giro i em miro en James.

- Disculpeu. Ja tornaré en un altre moment.

I marxo

[Surto del tema]

La Ursula se'n va just al moment en què arriba la Julie, amb una pinta de la Serantoni. Alço els ulls al cel, donant gràcies silenciosament, i agafo la pinta amb presses.

- Val, ha quedat clar, no? Erion, tu no entris en l'atac, vés a buscar la Rose. No tinc ni idea d'on poden ser, però si el lloc és gran o molt laberíntic no te la juguis, amaga't i espera a veure si podem vèncer en duel. Lily, Sam, ataqueu la Serantoni, no podrà contra les dues; jo mantindré el Ventigmila a ratlla fins que la Serantoni caigui i ell perdi el control.

Sospiro, una mica marejat per l'adrenalina.

- Si això no funciona, algú de nosaltres cau o el duel no és net i passa alguna cosa, feu els possibles per treure el Ventigmila i la Serantoni de joc. Però no us la jugueu massa, d'acord?

Agafo un cabell de la pinta i trec la vareta. La poderosíssima vareta d'àlber; qui ho diria que la tinc jo... Murmuro les paraules màgiques de l'encanteri al cabell, que es posa a levitar, i quan acabo el cabell levita, brillant amb intensitat. El poso dins d'una caixeta de vidre, transparent, tal que es segueixi il·luminant, i em miro la resta.

- Oliver, Daniel, Julie, quedeu-vos aquí. We'll be right back. Erion, Lily, Sam - dic el nom amb deferència, intentant no semblar massa imperatiu, sinó cordial; no vull que se m'enfadi la Sam i hi hagi una picabaralla entre nosaltres, ara no -, agafeu-vos fort, això farà de portarreu. Serà una mica sobtat, el viatge, intenteu no vomitar fins que arribem, si us sentiu malament.

Agafo la capsa, fent una ganyota; ignoro el dolor i les veus al meu interior, i em miro els altres.

- A què espereu??

Les paraules del James em revifen una mica. D'acord, profesionalitat. És la meva feina, al cap i a la fi. Agafo aire i agafo la mà de l'Erion, que el noto tens, al meu costat.

-Entés, entés.

La Julie salta de la cadira. Pel que veig, no només s'assembla físicament a la Sam... L'Oliver s'aixeca de cop i la rodeja amb els seus braços retenint-la.

-És la Rose, Ols! No puc quedar-me aquí! És la Rose! Hi he d'anar!! Deixa'm anar!!

L'Oliver no diu res només l'agafa amb força. Jo agafo, al meu torn, la mà de l'Erion. Sé que no li agrada desaparetre, i el transportador no li agradarà. Amb l'altra mà m'agafo a la capsa i miro a la Sam, que mira la Julie.

-Sam?

Obligada a entrar al despatx per la força em recolçe en la paret més lluny de la taula i escolte el que diuen, la Ursula Black marxa...aquesta que feia aci? I la Julie torna amb un cabell de la Serantoni, el James Bohr parla però no l'escolte molt, és el de sempre, ens diu com fer la nostra feina, ahà, clar. Tampoc enten perquè ve, deuria quedar-se a Hogwarts i vigilar l'escola, però clar ell no pot no estar al mig de les coses.
Em mire la Julie, vaig cap a ella i faig que em mire.

- Te promet que la Rose tornarà amb nosaltres i estarà viva.- li dic.- Està clar, a més no ens pot passar res a nosaltres, no et preocupes.

Li agafe la mà, li faig una senyal al Hume i aquest es trasllada al muscle de la Julie, no podia vindre allà on anavem.
Vaig al costat de la Lils, havia deixat la motxilla al departament, per anar més comoda, guarde la vareta a la butxaca, pose un dit a la caixeta.

- Quan vuigueu.

S'agafen tots a la caixeta i li dóno un cop amb la vareta, mirant alternativament la Sam, l'Erion i la Lily. Tots fan cara de preocupació, com jo mateix. Somric, com puc, durant una dècima segon, fins que les seves cares es comencen a distorsionar i perdo el nord; un remolí ens engoleix i una estrebada ens estira a tots de la caixa, a la qual ens agafem fort, fins que el remolí comença a calmar-se i arribem a la destinació. Deixo caure la capsa, apreto els ulls amb força i em recolzo a la paret. Aquests portarreus no controlats són el que no hi ha..., em dic mentre faig els possibles per no vomitar.

[TEMA TANCAT]