Despatx de Saïd Al-Maad

Vaig entrar al despatx encuriosit. Era la mar de maco, hi estaria molt a gust ^^. Vaig anar a deixar el meu bagul a l'habitació contigua i vaig fer un parell de moviment de vareta perquè tot s'anés guardant sol al seu lloc.

- Hi eztarem bé, aquí, Alí -li vaig dir al mico.

Em vaig asseure a l'escriptori. La cadira era còmoda i les vistes que es veien per la finestra eren genial, ja que era a la torre sud del castell. Es veia una part del llarg i una part de camp de quidditch. Genial ^^

Em vaig asseure bé, preguntant-me quan trigaria a parèixer algú.

Vaig anar cap al despatx del professor nou tan bon punt me'n vaig assabentar. Quan hi vaig ser, vaig donar un parell de cops a la porta.

- Toc, toc.

Un crit de mico, com si hagués espantat l'animal, va sortir de dins. Ja tenia ganes de conèixer aquell professor... Des que m'havia assabentat que en McNair no seria el professor, les esperances de poder ser animàgic havien tornat a aparèixer. I jo sabia que, amb ajuda, podia ser animàgic.

Algú va picar a la porta i vaig anar a obrir. Hi havia un noi amb l'uniforme d'Slytherin.

- Bon dia -vaig dir amb un somriure, i em vaig apartar perquè pugués passar-. Endavant.

Vint anys enrere m'havia ficat en més d'una baralla amb els alumnes d'Slytherin. Però m'havia mentalitzat que ara era professor i que no podia tenir favoritismes, de manera que els meus posicionaments quedaven al marge.

- En què el puc ajudar, zenyor...? - vaig dir, esperant que em digués el seu nom.

Va deixar-me passar i em va tractar de senyor. Molava, aquell professor. M'agradava.

- Veurà, professor... - vaig mirar la placa que hi havia a la taula - Al-Maad, primer volia dir-li que tinc moltes ganes d'assistir a les seves classes.

Vaig somriure, sincer. No era el somriure triomfal en guanyar un partit, o el somriure de plaer quan estava amb l'Agatha. Era un somriure humil, sincer, que expressava tot el respecte que li tenia.

- Però el motiu de la meva visita no és aquest... - vaig asseure'm, amb el seu permís -. Veurà, m'agradaria molt ser animàgic. N'he llegit diverses coses, i sé que si fes un esforç aconseguiria ser-ho, però també sóc conscient que la seva ajuda pot ser clau. M'agradaria que m'ajudés...

-Animàgic! -vaig exclamar, i me'n vaig anar al meu lloc darrere l'escriptori-. Així doncz deu fer voztè zetè...

Vaig agafar una llibreta amb la llista d'alumnes que tindria aquel curs i vaig buscar la cara del noi.

- Ah, aquí el tenim! - vaig fer, somrient en veure la cara de nen petit que encara tenia a la foto (segurament d'un parell o tres d'anys abans)-. Zenyor Fortin. Zembla que ja he dezcobert qui serà l'alumne eztrella d'aquzt any...

Vaig somriure i vaig tancar la llibreta.

- Ha trobat la perzona adequada pel que vol, ja que jo mateix zóc animàgic, també. Zupozo que zap que z'ha de fer un munt de paperaza per eztar degudament legalitzat. En això el puc ajudar jo. En el prozéz en zí molt em temo que noméz li podré donar algunez directriuz, però.

Me'l vaig mirar atentament; semblava que en tenia ganes de veritat.

- Com deu zaber, éz un prozéz complicat, però crec que ze'n podrà zortir... el primer que li diria éz que ezbrinés quin éz el zeu patronuz. Zi zap això ja té la meitat de la feina feta. Zap conjurar patrons corporiz, ja?

Vaig assentir amb el cap, orgullós.

- Sí, professor - vaig treure la vareta -. Expecto patronum!

Un falcó platejat, translúcid i molt brillant va sortir de la punta de la vareta i es va posar a la meva espatlla.

- Deu fer uns dos anys i mig, que en vaig aprendre...

OFF: vale, això la rowling no ho ha explicat mai tal qual o sigui que m'ho invento una mica sobre la marxa. Si hi ha res en què no estiguis d'acord, m'ho dius.

ON:

- Doz anyz i mig? -vaig fer, obrint els ulls-. Forza imprezionant. Té un patronuz molt bonic. Veurà, la manera méz zenzilla de fer-ze animàgic éz amb l'ajuda d'una pozió que es va dezcobrir fa relativament poc, i que éz una variant de la Pozió de la Mutazió. Buzqui el llibre Pociones Molte Potente a la zeczió reztringida de la biblioteca...

Vaig agafar un tros de pergamí i una ploma de faisà preciosa que m'havien regalat abans de marxar d'Iraq i li vaig escriure un permís per poder accedir-hi.

- L'únic que varien zón elz ingredientz finalz, que no haurà d'afegir fins d'aquí duez o trez zetmanez, quan la pozió eztigui llezta -li vaig allargar el permís-. Zi d'aquí a alezhores encara no ha canviat de parer, li acabaré d'explicar com es fa la pozió i el que ha de fer a continuazió, que ez tracta bàzicament de forza mental i conzentració.

Vaig anar cap a la finestra, on hi havia l'Alí embadal·lit mirant els jardins, i li vaig donar una de les seves galetes preferides.

- Finz alezhores... ezpero veure'l a claze, zenyor Fortin. Comenzaré a fer elz tràmitz, zi li zembla bé. ^^

OFF: cap problema.

ON:

Vaig agafar de bon grat el paper d'autorització que m'allargava.

- Moltes gràcies, professor Al-Maad - vaig dir, cordial -. Si se'm permet la gosadia... què és? Vull dir, en què es converteix?

Em preguntava si la complexitat de l'animal influiria. Esperava que no...

- Hmmm... - vaig fer mentre me'l mirava amb ull crític-. Deigem la zorpreza pel primer dia de claze, li zembla? M'ha donat una idea del tema que comenzarem el primer dia. Zerà una bona prezentazió de l'azignatura.

Li vaig fer un somriure sincer.

- Zi no el puc ajudar en rez méz... -li vaig dir-. No el diztrauré méz. Ezpero que elz diez li ziguin productiuz ara que té méz feina a fer. Mah salama.

Vaig assentir amb el cap.

- De nou, moltes gràcies, professor! - vaig començar a anar cap a la porta i el vaig saludar amb la mà -. Adéu!

I vaig marxar, amb presses i pràcticament corrent, cap a la Biblioteca.

[Surto del despatx]

Vaig trucar a la porta del professor Al-Maad, amb insistència però educadament.

Havia estat fent aquella poció per l'animàgia. En el procés m'havia desmaiat unes quatre vegades per culpa de les olors, m'havia aprimat un quilo i mig i havia perdut la gana. I això que portava dues setmanes...

- Endavant - va dir la veu afable del professor, des de dins.

Vaig empènyer la porta, amb fermesa, i vaig entrar.

- Bon dia, professor - duia el llibre sota el braç -. Han passat dues setmanes, i he estat... fent el que he pogut amb la poció.

En Kikus Fortin va tornar a entrar al despatx. El vaig rebre amb un somriure i em vaig asseure a l'altra banda de la taula. Vaig obrir un calaix i en vaig treure uns fulls.

- Molt bé, ezpero que ze n'hagi zortit bé.

Li vaig donar els fulls a dins d'un portafolis.

- Això zón elz documentz que z'hauria de mirar i zignar. Algunz elz haurà d'omplir un cop ja zigui animàgic, perquè ha de pozar com ze'l pot reconèixer i quatre cozetez méz.

L'Alí va portar una tetera i dues tasses de te.

- Una mica de te negre, zenyor Fortin?

Vaig servir les dues tasses i el vaig remenar el meu amb la cullereta.

- Pel que fa alz pazoz que ha de zeguir ara, zón pocz però cal una ggran quantitat de forza mental i conzentrazió, de manera que li demanaria que no ho intenti fins d'aquí un parell de diez: ara mengi, dormi i recuperi forzez, perquè no fa gaire bona cara, zi em dizculpa l'atreviment. Entenc que era una pozió difícil de preparar i que a méz tenia méz feina a fer.

Vaig fer un glop del te i vaig seguir.

- Com deu zaber, perquè la pozió de la mitazió funzioni, cal afegir-hi un pèl de la perzona en què z'ha de tranzformar. Tirihi un pèl zeu perquè, al cap i a la fi, l'animal en què ez tranzformarà éz la zeva ezènzia, i això éz el que nezezita. Un cop l'hagi prez, ja tot éz qüeztió de conzentrazió i voluntat. No z'amoïni zi li calen unes hores per aconzeguir-ho, éz normal. Despréz ez va agafant pràctica. Al prinzipi nezezitarà unz minutz per tranzformar-ze, despréz ho podrà fer en coza de zegonz. L'únic que ha de fer éz zentir-ze com el zeu animal. Si ez tracta d'una au, com en el zeu caz, miri d'imagnar-ze amb plomez en comptez de pèl, un bec en comptez de llaviz, imagini'z planejant per zobre els arbez i com el vent planeja per zota lez zevez alez eztezez... em zegueix?

Vaig agafar els papers que m'allargava i els vaig guardar en una d'aquelles butxaques ampliades que tenia a la capa. Anava assentint a tot el que em deia, i vaig fer un gest d'agraiment, una mena de somriure-ganyota, quan em va servir una mica de te.

- D'acord, professor... - vaig assentir, repetint mentalment el que m'havia dit per assegurar-me que ho havia entès tot -. Així, m'espero a recuperar forces i tiro un pèl meu a la poció... Me la prenc, i després intento transformar-me concentrant-me en allò que vull ser, en les seves característiques...

Vaig fer un gest d'assentiment i, agraït, vaig aixecar-me.

- Moltes gràcies per tot, professor Al-Maad - vaig dir, mentre me n'anava.

[Surto del tema]

------------------------------


Vaig entrar al despatx pràcticament carregant la senyoreta Lovegood. La vaig fer seure en una butaca l'ALí va venir corrent a veure què passava.

- Xocolata calenta, ja -li vaig manar, i el mico va desaparèixer per anar a la cuina.

Em vaig asseure a l'escriptori i vaig agafar les mans de la noia, mentre me la mirava afablement.

- Què nezezitez? -li vaig preguntar-. Tenz ganez de cridar? Trencar alguna coza, potzer? Tinc moltez andròminez... Volz parlar? Volz parlar d'ella? Volz parlar d'alguna altra coza? Vinga, diguez el primer que et pazi pel cap.

Vaig entrar al despatx del professor arrossegant els peus. No sabia per què era allà, no tenia ni idea de què estava passant. A la meva ment només cabia la Lizzie, en aquells moments.

- On és? On l'ha dut? - vaig preguntar, nerviosa.

Vaig mirar al meu voltant, però aquell despatx em va transmetre tranquil·litat. Vaig asseure'm a una butaca que hi havia davant la taula del professor i vaig amagar la cara entre les mans. Quan va començar a parlar, vaig mirar-lo als ulls, i vaig començar a parlar.

- No ho sé, professor. Només vull que això s'acabi. Que aquesta bogeria desaparegui d'una vegada per totes. No puc més, no ho aguantaré. Em van atacar, i no sé qui va ser. Van atacar a amics meus. Però la Lizzie... Vull dir... L'han matat! És morta, professor, morta irremeiablement, sense que cap de nosaltres hi pugui fer res! Sense que tinguem la més mínima pista de qui ha pogut fer tal atrocitat! Estem tornant a començar, professor? Perquè recordo perfectament com el curs passat vam tenir problemes semblants! I el primer noi que van assassinar era el meu millor amic! I ara s'han carregat a una noia que estava tan boja com jo, una de les úniques persones que em comprenia. Què serà el següent?

Vaig respirar fons i vaig empassar saliva.

- Crec... Crec que ja m'he desfogat. Gràcies, professor.