Despatx... Deltoide

El meu ajudant va arribar, acompanyat de l'arquitecte. El pobre, que no sabia res de la Conselleria ni de qui érem, es pensava que érem una empresa privada i que el director tenia els fums molt pujats.

- Senyor, em pregunto quines idees ha tingut respecte a la forma del despatx... - va dir l'arquitecte.

- Sempre m'han agradat les asímptotes. Però no es pot fer un despatx en forma d'asímptota, oi?

- No, senyor, no es pot.

- Llàstima. Hauria quedat bé: el Despatx Asimptòtic! - vaig riure per sota el nas -. I en forma de corba deltoide?

- S... Suposo que sí, senyor. Seria factible - va fer cara de sorprès i encuriosit al mateix temps -. Però puc saber per què no fer-se un despatx normal?

- El director de Hogwarts, l'Aberforth, ja n'ha fet de les seves. I vist l'accident que hi va haver amb el terratrèmol, i que el despatx ara mateix és inservible... Volia fer-ne una de grossa. I llavors vaig pensar en el president dels Estats Units, amb el seu Despatx Oval i em vaig dir... el meu despatx serà millor! Tindré un Despatx Deltoide!!!

L'arquitecte, sorprès, va sortir de la cambra, mentre el meu ajudant em mirava, estranyat.

- No em miris així, noi...! Sóc com en Dumbledore... tan sols que no necessito oblidar-me de les pastilles d'extracte de granota per fer bogeries! - vaig començar a riure -. I ara, a treballar! Vinga! Tenim feina per fer!