El joc del Mussol (?)

Asseguts sobre l'herba, teniem parada una mà de menjar increïble, suficient per alimentar tres exèrcits.

-Un, dos, tres, quatre.-dic, agafant la meva fitxa i anant a la casella que em toca.-De mussol a mussol i tiro perquè ell ho vol (off: us agrada l'oca versió màgica? xD)

Haviem acabat les classes del matí, i teniem la tarda lliure, i alguns hufflepuffs de la classe haviem decidit, com altres vegades, anar a berenar als jardins i passar l'estona allà, aprofitant que començava a fer bon temps.

Vaig passejant amb un llibre baix el braç, sense rumb pel jardi, havia anat feia uns dies a Sant Mungo i ja m'havien llevat els ultims vendatges. Anava amb una camiseta de manega curta d'un blau fosc i uns bracers de tela que tapaven del canell fins el colze, tapant les lletres, de color negre, eren bastant monos, els havia trobat a una tenda gòtica del centre de Londres, si havia anat a Londres, si ho havia fet sola. Els pantalons els havia trobat a la cistella de roba neta de la bugaderia de Hogwarts, eren aixi en plan verd...verd militar es diu? crec que me'ls quedare també, anar a la bugaderia era molt millor que anar de compres, sincerament.
Seguisc caminant després d'haver-me parat agafar una rosa i veig a un grup de gent, huffles pareixien, per algunes corbates deixades damunt alguna motxilla, jugant a un joc de taula, em quede mirant el jardi, perquè bé sincerament, no crec que vuiguen que se'ls unisca una gryffindor o pot ser si, i dos perquè jo volia llegir i....em dec haver quedat amb una cara de tonta perquè note com un dels huffles em fa un moviment amb la mà somrient. Em quede parada sense saber que fer.

Al que li toca tirar es queda empanat mirant a alguna cosa darrera meu, i em giro per saber què és. Bé, més aviat qui és.

Una Gryffindor està un tros enllà, amb un llibre sota el braç i mirant-nos, parada.

Me la miro uns segons, i al veure que continua parada li faig uns senyals amb el braç, perquè vingués cap a nosaltres.

Camine cap la Hufflepuff que em crida i em quede parada al seu costat, veig que juguen a un joc de taula que no reconec, almenys no des d'aci.

- Que està ocupat aquest lloc?- dic senyalant un tros entre ella i l'arbre del costat, m'agradava llegir recolçant l'esquena en algun lloc.

Veig com un dels nois agafa el dau, llançant-me una mirada abans, faig com que no l'he vist i continue mirant la xica que m'havia cridat.

-No, no, tot teu.-li dic somrient.- Tot i que no se si podràs llegir gaire, tenint-nos a nosaltres aquí al costat xerrant.

Li faig lloc, apartant algunes motxilles que hi haviem deixat, i les deixo a l'altre costat, on no molesten a ningú.

-Però si vols pots jugar amb nosaltres, estem jugant al Mussol, i tenim fitxes lliures.

Em sabia greu veure-la allà sola mentre nosaltres estàvem jugant... tot i que llavors jo era la primera que disfrutava tenir els meus moments.

- He llegit a llocs molt pitjor creu-me.- li dic somrient.

Em sente deixant la rosa al terra, al meu costat i obrec el llibre.

- El Mussol?- em sonava això, d'haver-lo sentit a alguna banda, però no em venia cap imatge.- No, és igual, llegire una estona, però pot ser després me unisc si em canse d'aquest.- senyale el llibre, transfiguració.- Cosa que és possible.- li dic rient.

M'acomode a l'herba i començe a llegir, avorrit ja des de la primera pàgina, però bé que se li va fer, era per classe.

-Saps... l'Oca, el joc muggle? Doncs la versió nostra. Res especial.-dic somrient.

Miro la portada del llibre... transfiguració, quin pal.

-Doncs ja això, quan te'n cansis diga'ns-ho, i et treus l'avorriment una mica de sobre.-dic, donant el dau al que toca.

- Ah, és veritat, si, ara se quin dius, he jugat algun cop al f....- al futur? anaves a dir al futur? e.e- al Mussol, si em sona.- dic somrient

Mire com llança i com conta, em mire el llibre.

- D'acord, gràcies.- li dic somrient.

Aixeco les espatlles i em giro altre cop cap al taulell. Ja em torna a tocar a mi... i millor, perquè tot i que estic perdent vaig bastant cap a la cua.

-Sis! -dic, rient. Agafo la fitxa i marco sis caselles.- Oux, de què m'ha anat que no m'hi quedo.-dic, al veure que he estat a punt de caure a la casella de la rampa de la memòria.

Recullo el dau i li passo al següent.

-Té, tot teu.

Passe a la fulla següent i done un cop d'ull al taulell, m'estic dormint totalment, aquest llibre és horrible. Ja està decidit aquest és un llibre per llegir abans de dormir, en plan somnifer.
M'aprope al costat de la xica i deixe el llibre al terra.

- Saps? Això és un complet somnifer, no puc més, crec que l'utilitzare per dormir- li dic somrient.- Vos fa res si m'apunte?- la mire a ella però la pregunta és pel grup en general.

-No, no! -dic somrient, sabent que parlo per a tots.- Quin color vols?

Li allargo les fitxes que queden, perquè en triï un, i llavors deixo les restants a la caixa un altre cop.

-Per cert, com et dius?

- Em va bé el roig aquell fosc que pareix negre.- dic somrient.

Agafe la granate i la deixe al tauler tire el dau i moc fitxa.

- Oh, soc la Rose May, faig cinqué- li dic somrient.

Em mire els altres que es van presentant fins que és el torn de la noia.

- I tu ets?- li pregunte amablement somrient.

-Aliena, Aliena Rhymes, de 4t. -li dic després d'endreçar les fitxes restants.

Abans que em toqui a mi he d'esperar que faci la volta sencera, i per sort dos es queden encallats al laberint, donant avantatge a la resta.

-I... estàs amb exàmens també? Cal que ens espantem per transfiguració? -dic, intentant iniciar una conversa. Sóc horrorosa per això.

(Off: Puc, Puc, Puc? ^^)

Surto del castell després de pasar-me dos hores a la biblioteca fent deures, i vaig cap al jardí. Ultimament he estat molt anti-social, així que no se ben bé on anar. Decideixo anar sota el pont. Habitualment no hi ha molta gent. Miro el cel, i quan baixo la vista veig a la Aliena, la germana d'en Lucas, així que decideixo acostar-m'hi.
Vaig amb pas molt decidit, però quan estic arribant començo a caminar amb més inseguretat. I si està ocupada o alguna cosa? Pot ser no hauria d'anar-hi... després de tot només ens hem vist un cop, i tampoc vull acoplar-me sense més.... Ara ja és massa tard, ja m'ha vist.
-Hola! -Saludo amb un somriure a la boca, i agitant la mà.
Veig que estan asseguts com amb un cercle, però una noia, que em sona molt de fet, esta asseguda de tal manera que no em deixa veure que hi ha al mig

(Off: Sí, sí,sí! hahaha )

Algú s'acosta, i mira tu, impulsos que tenim els humans, em giro per veure qui és.

És l'Alice, però sembla que s'atura a poca distància nostra, com si li fes cosa venir. Uix. Em mira, i al veure que la miro em saluda.

-Hola.-dic, saludant-la amb la mà.-Vine, vine-dic, continuant fent-li senyals amb la mà, acompanyant-ho amb les expressions de la cara, sense voler cridar. No m'agrada cridar. I si amb els senyals ja n'hi ha prou, doncs molt millor.

Si vol jugar, a tots, suposo, ens estaria bé.

(Off: Després de mil anys, i de veure tot el forum mort....)

M'acosto, i m'assento on m'indica la Aliena. Al mig i tenen una especie de.... joc, amb estampat de mussols per tot arreu.
Miro al voltant, i veig que hi ha més gent, així que saludo i decideixo presentar-me.
-Hola, jo em dic Alice.
Somric. Realment ha estat una bona elecció sortir del castell!
Estan a mitja partida, així que m'he d'esperar, però tampoc sé molt bé a que estan jugant, o com si juga.
Em quedo miran com avança la partida, mentre intento deduir com s'hi juga, però  la Aliena, que s'adona de que no sé ben bé com funciona, em va explicant el joc a mesura que avançen.
Quan acaban la partida, la noia de Gryffindor ha guanyat d'una manera espectacular!
Ha estat molt divertida la partida, ja que l'Aliena, amb cara d'inocent, anava intentant moure les fitxes de tots els que es distreien, probava d'encantar el dau per tal que sortis el número que ella volia... però era tan sepastre, que sempre l'enxampaven, i acabava retrocedint més que no avançant.
La Rose, la de Gryff, no parava de riure, mentre que l'Aliena, amb cara d'enfadada i avergonyida, provava d'assegurar que s'havia deixat guanyar.
Aquella anava a ser una estona MOLT divertida.
Vem començar la nova partida, i aquest cop jo també m'hi vaig apuntar. El sistema era molt sencill. Tu tens una fitxa, la meva de color rosa pàlid, i has d'aconseguir arribar al centre del taulell a base de tirar amb el dau. Les caselles tenen diversos encanteris. Per exemple, la del mussol dispara la teva fitxa i la fa caure unes caselles més endenvant, però per contra, hi ha una que tenen unes marmites que et desfant la fitxa, i has de tornar a començar. La que més m'agradava eren unes escaletes, que em recordaven a les escales del castell. Quan hi queies, totes les caselles es movien, i les fitxes canviaven de lloc.
-Començo!- Vaig dir entusiasmada.