Dies improductius

Després d'acabar Transfiguració, senzill, almenys aquell exercici era senzill havia decidit menjar algo dolç, però no hi havia res, pareix ser que lo últim ho havia acabat la setmana passada, havia buscat l'Ali per veure si a ella li quedava alguna cosa, però no l'havia trobat aixi que com que no tenia res més que fer, havia decidit donar una passeig per Hogsmeade i de pas passar per Ducsdemel, sempre m'havia agradat aquella tenda.
Sona la campana quant entre. No hi veig ningú, però tot i aixi...

- Hola?- pregunte dubtós.

Deu ser obert, si, te el cartell a la porta, bé, pot ser és a la trastenda, vaig cap l'estant on se que estan els meus dolços preferits i agafe uns quants posant-los a un bossa, bé ja que estic podria agafar-ne més, no? Aixi tindre per més temps, vaig caminant quant escolte un soroll per la meua esquerra, i veig arribar a una noia.

Em gire cap la noia somrient.

- Oh, moltes gràcies, sols estava agafant alguns dolços per berenar, bé, no sols per berenar...per picar entre hores més bé.- dic somrient.

Em pregunta si necesite alguna cosa, doncs buscava uns dolços en concret, però tampoc vuic molestar-la pot ser te feina, o pot ser aquesta és la seua feina...hm...

- Doncs...si no et fa res...buscava les granotes mentolades, a ma mare li encanten i em va dir que li comprarà un grapat però no recorde on estan posades.

Seguisc la noia cap els estants que em diu, em quede mirant els productes que em va senyalant.
M'acatxe per agafar les granotes mentolades, millor li envie dos caixes se que al pare en el fons també li agraden.
Després de posar les dues caixes a la bossa mire els altres productes que em va dient.
Se que les de taronja no li acaben, però fixe la mirada en els bombons, pot ser per l'aniversari se'ls regale a la mare.

- Llastima que no puga comprar els de ginebra, se que al meu pare eixos si que li agradarien, però puc comprar-li a ell de...café. De café també teniu, oi?- pregunte dubtós, pot ser no tenen...també em pregunte si la xica no te res que fer, tal vegada te feina per fer i l'estic molestant...papers i coses d'eixes...

Em mire els elefants de café.

- Serviran igual, gràcies.- dic somrient.

Agafe la caixeta que em mostra i la pose també a la bossa. Aleshores em pregunta si tinc amics, no se a que ve la pregunta, però tampoc se que contestar-li. Que sols tinc un amic i la meua germana bessona? Es podria incluir també l'Alice? Ehm...

- Algun que altre...per què ho preguntes?

Sortia de les Tres Escombres després d'un torn interminable, quan em fixo en Ducsdemel. Hi passo cada dia i no hi acostumo a prestar gaire atenció, perquè sempre surto amb pressa de treballar. Però avui em moro de gana, així que decideixo entrar-hi. Encara vendran pastís de carabassa calent?

Veig que hi ha el cartell d'obert, així que hi entro. Noto la olor dolça que recordo de les meves visites a Hogsmeade quan encara estava a Hogwarts.

-Bon dia.- saludo. Però al veure que la dependenta està ocupada atenent a un noi, em quedo curiosejant per les estanteries plenes de llaminadures.

- Puc intentar fer correr la veu, si, la gent sol vindre els caps de setmana però puc aconseguir que vinguen també entre setmana, per intentar-ho no perc res.

Em pregunta que vuic a canvi.

- Oh, res, res per favor, no em fa falta res de veritat.- li dic somrient.- Ho faig a canvi de res.

Escolte la porta i veig entrar un xic, que es queda al taulell.

- Hola.- dic somrient.

Encara estic alucinant, mirant les diferents llaminadures que hi han per allí (Eh, encara existeixen els gelats que t'aixequen un pam del terra al llepar-los! Aquests m'encantaven...) que no me n'adono que la noia em cmença a parlar.

-Ah, sí...- faig, cohibit, mentre em passo la ma pel cabell. Agh, perquè no puc ser com la gent normal i construir frases mínimament coherents en presència de desconeguts?- Encara teniu... Eh, d'això, pastís de carabassa?

Merda. Sóc encara més ridícul si la persona és atractiva...

OFF: Ola Lucas k ase? Contesta o k ase?

[Off: Oh, shit! Em tocava a mi? No ho havia vist, xD]


- Si, tranquil·la no em fa falta res.- li dic somrient.- Vaig a veure si agafe uns dolços d'allà.

Passe pel costat del benvingut per anar als estants del final o principi, segons com ho veges, donant-li una mirada dissimulada al passar pel seu costat, no m'ha vist ningú, bé, es podria dir que és mono, si.
Agafe uns dolços d'un estant, xiclets amb bombes explosives, i els pose a la boseta, agafe també alguns dolços de regalèssia.

El noi més jovenet li va respondre que no li calia res i va seguir agafant llaminadures. «Mare meva, en comprarà més en una tarda que qualsevol altra persona en una setmana», va pensar, sorpresa, però el va deixar fer.
 
El nouvingut va dubtar a l'hora de respondre. No el culpava. Era difícil triar en una botiga com Ducsdemel. Ella mateixa tenia problemes quan comprava dolços, i això que hi tenia descompte (com a treballadora des de feia tants i tants anys) i que, prima com era, no havia de vigilar gaire per la línia.
 
-Sí -va contestar amb el clàssic somriure de dependenta amable-, és aquí, al mostrador, amb els productes frescos. Quant te'n poso?

(Off: (I fora de lloc ajjaj) Siii, que el Lucas compti amb l'Alice com amiga!!!)