Despatx de direcció

Vaig arribar a la porta del despatx estirant de l'orella un alumne. És una mica complicat fer un cartell quan un no sap llegir.

- Escriu el que t'he dit -li vaig dir al noi.

- No crec que sigui una bona idea, professor.

- No t'he demanat si és una bona idea. T'he dit que escriguis el que t'he dit.

- Està bé... -va fer el noi amb un sospir, i es va posar a escriure.



DESPATX DEL VELLET ENCANTADOR

Avís:

1- Si ets un professor, no entris, els professors sou avorrits.

2- Si ets un alumne, millor porta alguna mena de dolç, si vols que t'atengui.

3- Si ets el Conseller... suposo que no tinc més remei que rebre't, de manera que pots entrar sempre que sigui a peu coix i cantant alguna cosa alegre.

4- Si ets el Filch, aparta't. La porta explotarà en 5... 4... 3... 2... 1...

5- Si ets venedor de llaminadures, passa, no cal que truquis.

6- Si ets un venedor que qualsevol altra cosa: no, gràcies, ja en tinc.

7- Si ets qualsevol altra cosa, pregunta't què fas aquí i marxa a buscar un psiquiatre.

Atentament, X


- Ja està, dire...

- Preciós.

- Al Conseller no li farà cap gràcia...

- Pots retirar-te.

Em miro el cartell, satisfet, i entro al despatx convençut d'haver fet la feina ben feta.

Vaig obrir la porta del despatx i em vaig ajupir perquè tres dards no em travessessin el cap i, en comptes d'això, anessin a clavar-se a la paret del davant.

- Quina barra! És una situació molt... molt... DSESCONSIDERADA! SÍ, AQUESTA ÉS LA PARAULA! DESCONSIDERADA!

Vaig anar cap a la taula i vaig escriure-ho en un tros de pergamí per penjar-la al cartell d'anuncis tal i com havia promès.

- MEEEEC - va fer el meu pollastre, ranquejant, després va tussir, va espolsar-se les plomes i em va socarrimar la barba.

- Cony de pollastre! - vaig cridar, exasperat, acostant-me a ell com si l'anés a escanyar, però no ho vaig fer. Vaig deixar caure els braços pels costats-. I resulta que ja és setembre. jo volia més vacances, perquè no puc tenir més vacances? No em vaig adonar que era estiu fins a mitjans d'agost, i ara, PAM! setembre, fótet.

Em vaig escarxofar a la butaca i em vaig posar a plorar.

Em vaig acostar amb l'Emily i l'Eileen al despatx del Dumbledore. Ens vam quedar les tres parades quan vam veure el cartell de la porta.

U.U'.................O.o?....................¬¬'

- Doncs menys mal que portem dolços...

Vaig picar tres cops a la porta, i vam esperar a veure si algú responia...

Vaig llegir el cartell, aguantant-me el riure com podia.
L'Agatha, al acabar de llegir el cartell va dir que sort que portavem dolços, vaig assentir.

-I sort que no som el Conseller, mira el pobre el que ha de fer - Vaig somriure mentre esperava que el Director ens obrís la porta.

- Jo crec que si entrem amb dolços i cantant alguna cosa alegre encara li farà més il·lusió. I si entressim a peu coix, cantant i amb els dolços...-Vaig dir- Crec que ens pujaria les notes, i tot.- Vaig riure, mentre encara mirava el cartell.

Vaig sentir que algú picava la porta i vaig sentir tres veus que deien alguna cosa de dolços.

- Endavant! - vaig dir, i vaig afegir ràpidament:- Compte amb la ballesta!

"Quina ballesta?" Vaig pensar. Vaig obrir la porta del despatx, i vaig veure com uns quants dards es dirigien cap als nostres caps

-Ajupiu-vos!- Vaig cridar, però no va fer falta, perquè per sort tenien bons reflexos i vam ajupir-nos a temps, fent que els dards es clavessin a la paret del davant.- Hola, professor Dumbledore! Bonica ballesta.

- Sí! - vaig assentir-. És una Trencacolls del segle XV. Ja no se'n fan daquestes - vaig dir donant-li uns copets a la ballesta-. És per si m'ataquen de nit... o per si ve el Filch. Pollastre, saluda, que tenim visita.

- MEEE... EHHH... ARRGGHH! - el pollastre es va ennuegar i va escupir.

- Però more't ja! - li vaig engegar, i em vaig posar aplorar de nou.

-No es preocupi, Professor Dumbledore - Vaig dir-li, donant-li uns copets a l'espatlla- Miri el que li hem portat: Un barret ple de dolços. l'Agatha va fer un recolecta el dia del banquet. Són tots per vosté. ¿Oi que està content, Professor? - Vaig somriure, mentre mirava el pollastre, com l'havia anomenat el Dumby, que tornava a estossegar.

- Tranquil, ja m'he encarregat que els d'Slytherin no col·laboressim, així ens evitem ensurts! - vaig aportar jo, veient com l'Aberforth es mirava el barret amb cara de cadellet.

- Ohhhh! - vaig posar els ulls com plats en veure el barret ple a vessar de llaminadures.

Em vaig mirar el Barret que Tria, que era al prestatge.

- T'hi has fixat? - li vaig dir en to de retret-. A veure si n'aprens, tot el dia aquí cantant i recitant poesies, podries fer aparèixer llaminadures!

Vaig agafar el barret i el vaig volcar sobre la taula, que va quedar plena a vessar d'envoltoris de coloraines brillants i d'una ferum embriagadora.

- Ahhh... dolços! - vaig dir, fent-li un petó al munt-. Vaig obrir una capsa de Carmels de tots els gustos i n'hi vaig llançar un parell al pollastre-. A veure si s'ennuega i s'asfixia...

-Ha vist, Director, com l'estimen els seus alumnes?- Vaig dir-li, mentre ell començava a obrir un capsa de caramels- Tots hi van col·laborar, bé, menys als Slytherins, però aquells no compten- Vaig dir, somrient.
Mentre el Dumby estava entretingut mirant tos els dolços que hi havien, vaig acostar-me al Barret que Tria, al que el Dumby havia retret abans que no li dongués caramels, i me'l vaig posar. Sempre havai pensat que poder tornar-me a posar el Barret un altre cop hauria estat genial.

"Ei, Barret!"- Vaig pensar, quan ja el vaig tenir al cap- "Te'n recordes de mi?" - Vaig preguntar-li- "No fa temps ni res"

Em vaig mirar el barret de reüll. Mai no m'havi acabat d'agradar massa, sobretot perquè va estar una estona dient-me que, per motius de sang, el més normal per a mi seria anar a Slytherin. Em vaig posar que m'enfilava per les parets.

Em vaig fixar que el fènix sí que s'havia ennuegat amb el carmel, i, dissimuladament perquè l'Aberforth no ho veiés, li vaig donar un cop i el vell fènix el va escopir.

Mentre l'Eileen es posava el barret i l'Agatha feia que el fénix escopís el caramel, per tal de que no s'ofegués. Em vaig posar a curiosejar el despatx del Dumbledore, que estava ocupat amb els seus caramels.

Era gran, ample i estava ple de trastos que vés tu a saber per que servien. El més divertit de tot eren els quadres, alguns bevien té, els altres dormien... Em feien molta gràcia.

Vaig veure que l'Emily es mirava els quadres dels antics directors i jo vaig fer el mateix. Hi havia el de la McGonagall (me'ncantava aquella dona, pel que n'havia sentit a dir), l'Albus Dumbledore, que s'assemblava un munt a l'Aberforth quan no feia cara de boig... també vaig veure un que es deia Black de cognom, de mirada severa... Slytherin, segur.

- Quina criatura, mira que comporatr-se així... quina vergonya de director! - va saltar una veu asquerosament altiva.

Em vaig girar cap al quadre que havia parlat, per mirar que era. Oh. Porsupuestamente.

- Almenys ell no es va carregar el director anterior per aconseguir el lloc ¬¬.

"Eileen Tyler, no?"- Va contestar el barret- "Tu vas a anar a Ravenclaw, veritat?"
"Això mateix"- Vaig pensar, mentre somreia- "Si fins i tot t'enrecordes de mi, mira tu qué majo"
Llavors vaig veure com l'Emily i l'Agatha s'apropaven als quadres i l'A començava a parlar amb un: Severus Snape, vaig llegir, a sota. Ja s'havia qui era!
-Hola, profesor Snape- Vaig saludar-lo, però ràpidament vaig col·locar-me davant del quadre del Albus Dumbledore que, sincerament, m'interessava bastant més.
-Com va, Professor Dumbledore?- Vaig saludar-lo, amb un somriure- A vosté també li agraden els dolços?

- Ja ho crec que li agraden -vaig dir jo-. De petits, m'enredava i me'ls prenia... tete, dolent!

Vaig començar a ordenar les llaminadures, les granotes de xocolata a un cantó, els caramenls de tots els gustos de Bertie Boot a un altre, les pega-dolces a un altre, les pastes a un altre... Quan vaig deixar l'esciptori més net vaig veure que hi havia una carpeta amb uns pergamins a dintre, semblava un expedient. A la part de baix hi posava F. Rodlel. Què havia estat fent abans que arribéssin els carruatges...? Bah, i a qui li importava quan hi havia llaminadures?

- Això no és cap llaminadura, ergo és avorrit... al calaix!

I la carpeta va desaparèixer a les profunditats de l'escriptori.

- Aquest és idiota, sempre faig veure que no el sento i s'empipa molt! ^^ - vaig dir-li a l'Agatha, que s'estava dedicant a insultar l'Snape-. I al Barret no hi ha qui l'aguanti, sobretot quan es posa a recitar a les 6 de la matinada... ¬¬

Vaig veure l'Aberforth es posava ordenar llaminadures i va desar una carpeta a l'escriptori. Em vaig encongir d'espatlles.

- Bona idea, això de fer-se el sord - vaig dir.

"Tan de bo pugués fer-ho de tant en tant, en comptes de saltar a la mínima, que en realitat és el que pretén la gentussa... però en fi, no hi puc fer res."

Vaig mirar el rellotge que portava al canell, un de busques, tot i que preferia els digitals muggles, llástima que a Hogwarts no funcionessin... Vaig veure que era tard, massa tard, i teniem que marxar ja.

-Bé, Dumbledore, ja veig que li han agradat els dolços. Però tenim que marxar- Vaig senyalar-li el rellotge a l'Agatha i a l'Emily- Ja tornarem un altre dia!

Vaig deixar el barret al seu lloc i les tres ens vam donar pressa a sortir i anar, cada una, cap a la seva classe

[Tema tancat]

Vaig entrar al despatx de l'Aberforth, preocupat. Encara no havia arribat ni la Ginevra ni el mateix director, i això que li havia enviat un patronus demanant-li explícitament que vingués...

De seguida que em van veure, els antics directors que apareixien als quadres van començar a preguntar, sense seguir un ordre concret. No entenia res del que em preguntaven, fins que l'Albus, el germà de l'actual director, va aconseguir imposar-se i tots van callar.

- Senyor Conseller, és cert el que diuen els altres quadres? - va dir, preocupat.

- Sí, malauradament... - vaig mirar cap a la porta, impacient perquè arribessin els altres dos...

Vaig rebre el patronus del Lex i em vaig apressar i dirigir-me al despats. Ell ja hi era.

- I bé? Tu diràs.

Anava corrent a tota veloçitat pels passadissos i vaig pujar les escales de la gàrgola corrent, ni tan sols vaig adornar-me del missatge ofensiu que hi havia a la porta.
Vaig entrar com una exahalació al despatx, i allà al mig hi havia el conseller, el director i tots els ex directors dels quadres parlan sense ordre ni conçert.
Vaig para i vaig recolzar les mans als genolls per descansar.
-Bona nit Senyor Conseller, bona nit senyor director- vaig dir esbufegant- els porto bones noticies, he trobat un botó, amb les inicials del possible culpable.
A mes vaig treure la vareta i els residus màgics.
-Espero que serveixin d'alguna cosa.

Em va allargar el botó. "F.R.". Li vaig ensenyar a l'Aberforth, amb cara de preocupació.

- És ell, Aberforth... - vaig dir, sospirant.

Després vaig mirar-me els residus màgics i la vareta. Els residus pertanyien, òbviament, a l'Obitus per Subitum que havia matat el Mark. La vareta devia ser del noi, ja que només hi havia alguns encanteris propis de l'aprenentatge.

- Bona feina, Ginevra. No esperava menys de tu... Aberforth, creus que ho hem d'explicar? Fer-ho públic?

Vaig respirar profundament.

- No m'agrada crear el pànic, però... crec que sí. Per respecte al Mark Shuller. El món mereix saber què li va passar. I potser és millor que es preparin.

-Gràcies, senyor conseller, com sempre, un plaer poder ser d'utilitat.- vaig dir sincerament. I em vaig retirar una mica esperant rebre ordres i al escoltar la resposta del senyos Dumbledore, vaig suposar que ens hauriem de preparar per una batalla que tard o d'hora d'hauria de lliurar.