Despatx de direcció

- Redactaré un comunicat pel periòdic profètic. - vaig girar-me cap a la Ginevra -. Senyoreta Grey, ha de saber que... l'assassí del Mark és, sense cap mena de dubte, el nét de Lord Voldemort, que deu haver heretat la bogeria del seu avi.

Vaig mirar l'Albus, preguntant-me què hauria fet, mentre aquest parlava amb el professor Snape.

- Aberforth... Parla amb els alumnes. Aquesta nit dormiran tots al Gran Saló, com a mesura de seguretat.

- Molt bé - vaig assentir-. Ara mateix parlaré amb ells, doncs.

Em vaig fregar els ulls, del cansament.

- I vigila amb els del profètic, a veure què publiquen, perquè aquests... com me'n trobi un de sol rondant per Hogwarts, l'hauran d'enviar a ell a Sant Mungo i a mi a Azkaban.

- Ni hi somiis... Si mates a ningú al·legarem bogeria patològica, i farem com si no t'haguessis pres la pastilla. - vaig dir-li, fent broma -. Ara de debò, Aberforth... No podem res més.

Vaig mirar la Ginevra.

- Senyoreta Grey, nosaltres ens n'anem cap a la Conselleria. Tenim molta feina pendent. Parlarem aviat, Aberforth.

------------ L'endemà ---------------

Vaig acostar l'orella al despatx de direcció. Acabava de veure'n sortir el Dumbledore, de manera que tècnicament estava buit. Els havia enviat un missatge a l'Emily i l'Eileen, esperava que l'haguessin rebut.

Vaig mirar el rellotge.

"Au, va, doneu-vos pressa... "

Vaig girar per la cantonada, amb quatre passes llargues vaig arribar on era l'Agatha, que es mirava el rellotge amb deseperació.

-Hola, Agatha!-vaig exclamar.-Per cert... Que volies?

Aquell missatge m'havia estranyat bastant, i m'havia picat la curiositat. Molt.

Vaig mirar el rellotge i, sí, efectivament i com era costum, arribava tard. Vaig arribar corrents i vaig apropar-me fins on estaven l'Agatha i l'Emily.

-Hola, Agatha, Emily- Vaig dir, mentre agafava aire després de la correguda- Ho sento per arribar tard. M'ha entrat curiositat amb aquell missatge...

- Vale, escolteu-me - vaig dir, en veu baixa i impacient-. Ahir, quan l'Aberforth ens va dir el nom de l'assassí del Mark... no us va sonar de res? Perquè a mi sí. Recordeu quan vam venir el primer dia de curs a dur-li llaminadures al vell? A sobre la taula, hi tenia una carpeta. Hi deia F. Rodlel!

Me les vaig mirar de fit a fit.

- Vaig veure que la posava al seu calaix. I vull esbrinar si encara la guarda. però necessito ajuda, perquè només faltaria que m'enxampés algú. Alguna de les dues podria vigilar la porta?

-Rodlel...- Vaig dir, pensant- Em sona d'alguna cosa, crec que l'he llegit en algun lloc, en un llibre. El buscaré, potser ens pot servir d'alguna cosa- Vaig dir, mentre intentava recordar el llibre en que havia llegit aquell nom- Si voleu, em quedo jo a la porta. Si ve algú, em posaré a xiular una canço... de Nadal! - Vaig comentar- Si ve algun profesor que vol entrar, jo el distrauré i el portaré a la biblioteca amb qualsevol excusa, perquè podeu sortir, val?- A qualsevol profesor se'l podia enganyar fent veure que t'interessava la seva asignatura.

"Rodlel, Rodlel..." Em sonava vagament el nom, i vaig continuar exprimint-me el cervell "Rodlel..."

Finalment vaig decidir que m'ho devia haver imaginat, que no em sonava de re.

-Doncs a mi no em sona, el nom. Ho sento- vaig encongir-me d'espatlles- Però podem entrar al despatx. Això sí, compte amb la ballesta anti-persones...

- Ajupiu-vos - les vaig avisar, i vaig obrir la porta. Tres fletxes es van clavar a la paret de davant.

Va entrar al despatx i jo vaig anar cap a l'escriptori. Em vaig ajupir i vaig treure la vareta.

- Alohomora.


El calaix es va obrir i em vaig posar a remenar a tot i a dret, a veure si trobava la carpeta... estava tan segura que l'havia vista allà...

- Merda. No hi és - vaig dir-. Se l'ha endut a algun lloc... Argh!

Al calaix hi havia les partilles del Dumbledore. Sempre duia a sobre les d'emergència, però en algun moment es quedaria sense.

"Si no hi toca, serà més senzill treure-li infomació sense que se n'adoni de res..."

Em vaig embutxacar les pastilles. Necessitava informació.

- Més o menys demà l'Aberforth tornarà a estar boig - vaig calcular en veu alta-. Crec que li podrem preguntar pràcticament qualsevol cosa sobre el Rodlel... després no se'n recordarà.

Vaig mirar al meu voltant, esperant trobar més pistes.

"Els anuaris"

- Noies... oi que les orles de cada curs són a la biblioteca...? - els vaig demanar.

-Les orles?-vaig preguntar estranyada. I després vaig entendre que volia dir, perquè els volia.- Ah, les orles... Sí, crec que sn a la biblioteca... Però tu creus que aquest tal F. Rodlel va estudiar aquí?

-Sí, estan al passadís de la dreta, crec, les he vist algún cop. Ningú les mira, estan cobertes de pols. No crec que ningú es doni compte de que algú les mira. - Vaig dir, mentre treia el cap per la porta del despatx- Pot ser que el Dumbledore hagi guardat la fitxa al arxivador?- Vaig preguntar, mentre escrutava l'habitacó per trobar algun lloc on el Dumbledore pogués haver-la guardat.

- Estic convençuda que va estudiar aquí - vaig dir-. El que tenia l'Aberforth sobre la taula era un expedient. Ho sé perquè he anat un munt de vegades a veure el meu i a... ehem... ordenar-lo i tal... són aquestes carpetes verd fosc amb el nom platejat, tots en tenim. I dubto que l'hagi canviat de lloc... si no és aquí, és que se l'ha endut a una altra banda. El Rodlel va estudiar aquí. Però no sé quan. No és plan regirar els anuaris dels últims setenta anys...

Vaig rumiar on podíem trobar informació d'alguna manera més ràpida.

- La sala de trofeus - vaig dir al final-. Potser era monitor, o jugava a l'equip de quidditch de la seva res... a l'equip de quidditch d'Slytherin - em vaig corregir, pressuposant que havia anat a Slytherin.

- Nena, saps que això està prohibit? - va dir una veu desagradable per damunt meu-. Quan el director sàpiga que li has robat les pastilles no duraràs ni dos di...

- Silentio. ¬¬

El quadre es va quedar callat.

- Algú més té ganes de xerrar res al director? - vaig preguntar, mirant amenaçadorament la resta de quadres.

-I al arxivador de càstigs?- Vaig dir, pensant en la carpet tan gran que devia tenir l'Agatha- Potser també era d'aquells Slytherins que passen de tot i tenen una carpeta enorme- Vaig dir, i després, vaig afegir- No tan gran com la teva, esclar- Vaig dir, rient.

-No hi ha res, als altres calaixos?- Mentrestant, el nom de Rodlel m'anava rondant pel cap.

- Podria ser - vaig assentir-. No podem anar a mirar als anuaris si no sabem de qui any va ser... aneu vosaltres al despatx del Filcha, a veure què hi trobeu? Jo aniré a la sala de trofeus. Us sembla bé?

Vaig escoltar amb silenci.

-D'acord, l'Eileen i jo anem al despatch del Filch, a veure si hi ha alguna cosa.- Vaig contestar- Et sembla, Eileen?

Dubtava si trobariem alguna cosa, potser era un alumne normal: Dels que no tenen re als arxivadors i tampoc tenen re a la Sala de Trofeus. Però qui sap, per provar...

-Per mi sí, quedem després en algun lloc per parlar de què hem trobat- O del que no hem trobat, vaig pensar- Als jardins, potser? Bé, com volgueu- Vaig tornar a mirar al passasís, per veure si s'acostava algú- No ve ningú, ràpid, sortiu.

Se'm va passar una cosa pel cap.

- El que trobeu, ho guardeu, però porteu-ho sempre a sobre. Que no ho vegi ningú. Ja us buscaré en algun moment per veure-ho, d'acord?

Vaig mirar els quadres del voltant. Em podia refirar que no dirien res? Vaig treure la vareta. Era un encanteri difícil que no sabria fer sobre humans, però les ments d'unes pintures no podien ser gaire difícils de manipular.

- Obliterar!

Tots els exdirectors van parpallejar, desconcertats. Vam aprofitar aquells moment per sortir del despatx i vam tancar la porta darrere nostre.

[TEMA ACABAT]




OFF: noies, no tenim despatx del Filch... obriu-ne un vosaltres mateixes a "Despatxos", ok?^^

Off: A l'endemà

On: Caminava en direcció cap al despatx de direcció. Encara no hi havia moviment als passadissos així que podia estar tranquila de que no em veiés ningu passejant per allà.

Així que anava arribant a l'estatua de l'àguila vaig començar a sentir una pudor a socarrim i tot seguit vaig veure que l'estatua deixava pas a un home, Filch crec que es deia, i vaig poder comprovar que la pudor a socarrim era ell...no se que li deuria haver passat. "Res de bo" vaig pensar.

Així que ell va sortir, jo em vaig afanyar a entrar per l'escletxa que havia deixat l'àguila, i de cop que no em moro d'un ensurt! M'havia anat d'un pel que una fletxa no m'atravessa el crani, sort que tenia els reflexos bons i vaig poder parar-la a temps. Vaig fer un sorpir, vaig picar a la porta i vaig empenyer-la per entrar al despatx.

- Bon dia Professor Dumbledore. Em dic Aurora Nicholson, treballo d'Auror al Departament d'Afers Màgics. M'envien en Lex i la Ginevra per ajudar-lo amb tot el que està passant ara a l'escola. M'han dit que em podria fer passar per professora de Transformacions, així em tindria aqui les 24h del dia, per qualsevol cosa. Que li sembla si comencessim a lligar coses?

Vaig esperar a que el Director assumís tota la informació que li havia donat. Encara era dreta a la porta.

Van obrir la porta quan estava amb el cap a dins d'un calaix de l'escriptori i vaig picar de cap quan em van parlar.

"eing?"

- Eh... ah! Sí, el Conseller ja m'ha enviat una carta aquest matí... Segui, segui...

"On diantre deuen ser les maleïdes pastilles... "

Ja m'havia acabat totes les que duia a sobre, i notava que al cap de pocs minuts em passarien els efectes si no me'n prenia una altra, però el pot de pastilles del meu calaix havia desaparegut...

"Molt bé, aguanta..."

- Ehm... sí, eh... senyoreta Nicholson m'ha dit, oi? Mmmmm... sí, ja - m'estava costant pensar-. Així que vol ocupar la plaça de professora de transvestir... dic de transfiguració...!

Em vaig eixugar la suor que se'm començava a formar al front.

- Té alguna habilitat en particular que la faci idònia per aquesta agricultura... ASSIGNATURA!?

"Transvestir...agricultura...?" Ja m'havia avisat el Lex que el director no estava massa bé del cap. Ara començava a veure-ho.

- Està bé Professor Dumbledore? - Vaig preguntar-li al veure que s'eixugava la suor del front - Bé, sí. Sóc animàgica, em transformo en Lèmur de cua anellada, i com que em puc transformar, havia pensat que el lloc de professora de Transformacions seria idoni, ja que així no aixecaria tantes sospites. Que creu vosté?

Vaig veure com continuava rementant entre les seves coses, sense fer-me gaire cas, així que vaig dir-li - Humm...Senyor, vol que torni en un altre moment, que veig que està una mica enfeinat?

-No! - vaig exclamar de seguida-. Com no arreglem això ara no, veig com ho podrem arreglar més tard...

Vaig mirar al meu voltant, mig esperant que algú em digués què havia de fer abans que fos massa tard.

-Podries començar per dir-li on és el seu despatx, vell tarug... - va dir la veu d'un quadre.

- Calla, nas-de-mocs!

Em vaig tapar la boca amb la mà.

-Perdoni, senyoreta... ehh... sí, sí, em sembla molt bé que es quedi amb el lloc de prefessora de transformacions... no es torni tan aborrida com la resta... VULL DIR que ja pot anar a deixar les seves coses a la seva habitació, si troba al senyor Filch demanaili que l'acompanyi, i de pas clavi-li una puntada de peu a la bola de pèl que té per mascota. Pot presentar-se als altres professors quan vulgui, però amb compte que diuen que n'hi ha un que és boig! - vaig dir, quan els ulls finalment se'm van desenfocar.


OFF: perquè s'entengui, quan l'Aberforth està serè parla de color blau. Si parla en blanc és que és el seu estat natural de boig.

Aquell home era una mica extrany. Actuava d'una manera una mica rara. M'havia dit que ja podia anar cap a la meva habitació i que si em trobava amb en Filch...li clavès una patada a la seva mascota?!?!

- Però professor, no m'ha de donar ni horaris, ni temari, ni llistes d'alumnes que assistiran a la meva classe? Recordi que sóc auror, no professora, i que no ho tinc gaire per la mà fer classes a marrecs.

Vaig esperar que l'Aberforth enfoquès la mirada en mi. Semblava tot ell que estiguès en un altre món.

Ja havia perdut la xavata completament. Només em vaig dignar a posar els dos peus sobre la taula.

- I a mi què m'explica? S'espabila! Busqui's a una d'aquelles persones que hi per aquí (que n'hi ha unes quantes) i els parla a ells d'aquestes coses aborrides. Jo necessito el meu apreciat temps per a fer coses molt més interessants, com ara insultar els quadres.

Em vaig girar cap a de l'Snape.

- Eh, tu! Babau! Perquè no vas a rentar-te els cabells una estona? és que com et belluguis massa ens deixes xops a tots!

Em vaig tornar a girar cap a la professora.

- AU, vaaaaa - vaig fer picant de mans, com si fos una gallina-. No veu que estic moooolt ocupat?

Em vaig quedar a quadres. Que s'havia begut l'enteniment? Amb els dos peus sobre la taula em va dir que m'espavilès i que busques a algú altre perquè m'ajudes... I tot seguit es va girar per a insultar els quadres.

- Però...humm...professor...no creu que és la seva feina el proporcionar-me a mi tota aquesta informació? Bé és el director de l'escola... A qui vol que acudeixi? Als fantasmes?

No creia que aquestes paraules fessin efecte algun, però bé ho havia d'intentar. Semblava ben bé que haguès perdut el cap.