Després de la batalla

-Ah si?- vaig dir, juganera.

Vaig besar-li el coll, el nas, el front, i finalment els llavis. Vaig abraçar-lo més contra mi. Vaig tancar els ulls, sentint-lo a prop.

-Si us plau, no em deixis mai...- vaig dir, pensant en que el Fortin li fes mal per culpa meva. Mai m'ho perdonaria. Vaig abraçar-lo amb més força.

- No penso deixar-te mai...

Vaig apretar-la contra mi, suaument, i vaig fer mitja volta tornant a quedar a sota. Vaig fer-li un petó, amb passió, i vaig començar a besar-la al coll.

- No havies... de fer... un encanteri?

-Mmmh?- vaig demanar, quan em parlava, mentre em feia petons. Després vaig processar l'informació.- Ah! Si!

Vaig aixecar-me de cop. Me n'havia oblidat completament! Vaig notar com tenia les galtes enceses encara.

-Espera'm un segon.

L'encanteri... l'encanteri era... ah!

-Impossibile ad locant. - Vaig dir, mentre rodejava el loft amb la vareta a la mà. Després vaig tornar a amagar la vareta i vaig tornar cap a l'Erion.

-Ja està.- vaig dir, mentre em possava sobre seu.- M'havies distret.- vaig somriure.

- Distret, jo a tu? - vaig riure per sota el nas, mentre l'abraçava i l'atreia cap a mi -. Però si ets tu la que no em deixa pensar en res més...

Vaig besar-la, amb passió i dolçor al mateix temps.

- Què vols fer demà?

Vaig somriure abans de que em besés, perquè estar amb ell era com estar a un altre món, era com estar... al setè cel. Tot el que no era el perdia importància llavors.

-Mmmm... demà?- Vaig dir, mirant els seus ulls hipnotitzadors.- Demà... no ho sé... estar amb tu.- vaig somriure, trapella, i vaig treure-li la llengua un altre pic.

Vaig somriure, feliç.

- Doncs... anirem al Hyde Park i dinarem de pícnic. Què me'n dius? - vaig fer-li un petó al front, quedant abraçat a ella -. Preparem un packed lunch... Passegem una mica... Ens estirem a la gespa...

Vaig fer-li un petó, dolç, i me la vaig quedar mirant.

-Mmm, d'acord.- vaig dir.

Vaig tancar els ulls. Els seus braços m'abraçaven. El sentia a prop, i l'havia trobat tant a faltar...

-Sento haver-te fet patir... de veritat... Sento que la Sam t'hagués de cridar i... bé...

Vaig abraçar-lo ben fort.

Vaig sospirar, sentint la seva abraçada i corresponent-li.

- Tranquil·la, no és culpa teva... Ja està, ara, estàs aquí. Sento no haver pogut ajudar-te, jo... De vegades em sento molt inútil, amb això de la màgia i tot plegat.

Vaig fer-li un petó, curt però intens.

Vaig acariciar-li la galta.

-A tu... et sap greu, no tenir màgia? Es a dir... Voldries tenir-ne, o sempre has estat bé sense màgia?

Era una de les preguntes que m'havia estat demanant des que l'havia conegut, però com moltes vegades evitàvem el tema de la màgia i Hogwarts, no li deia mai.

Vaig passar-me la mà per l'esquena un segon, encara sentia de tant en tant una fiblada de dolor de la ferida que m'havia fet la Darkwood.

- És com... estrany, perquè si bé mai he tingut prou màgia, tampoc sóc com un muggle normal. Entenc la màgia, i precisament per això em sap greu no tenir-ne.

Vaig sospirar.

- Però tampoc hi puc fer res, o sigui que ho accepto i sóc feliç tal com sóc - vaig fer-li un petó -. A més, ara estic plantejant-me estudiar a la universitat. Tot i que no sé exactament què...

Vaig somriure-li i vaig acariciar-li la galta.

-Si estudies, estudia el que t'agradi. Eh?

Vaig mirar el sostre, un segon, repassant les paraules que m'havia dit.

-I no ets un muggle normal, ets el millor llufa del món.- vaig treure-li la llengua un altre pic, feliç.

Vaig alçar una cella i, quan em va treure la llengua, vaig acostar-me ràpid a ella i la hi vaig mossegar, suaument, acabant en un petó llarg i tendre.

- Doncs el millor llufa del món està perdudament enamorat de la bruixa més perfecta de l'univers - vaig tornar-li a fer un petó, dolç -. Així, què creus que fa més per mi? Traducció i interpretació, o Filologia anglesa?

Vaig riure, abans de mirar-lo uns segons, seriosa. Que feia per ell...

-Mmm... Traducció i interpretació.

Vaig fer-li un petó ara jo, feliç.

-I... a quina universitat aniries?- vaig demanar-li.

- Uhm... Doncs mira, per portar la contrària faré Estudis anglesos - vaig treure-li la llengua -. El lloc... no ho sé, suposo que a la mateixa Universitat de Londres. Birkbeck em queda molt a prop, o sigui que és el més factible.

Vaig fer-li un petó al front.

- Tu ja saps què faràs, quan acabis a Hogwarts?

Vaig mirar al sostre.

-Jo... vull ser aurora. Sempre ho he volgut, per a mi sempre han estat com una espècie d'heroïs i així...

Vaig apropar els meus llavis als seus, sense arribar a tocar-los.

-Però primer millor mirar com acaba aquest curs, que no me'n refio de res.

- Uhm... sí, fa per tu. Encara que pensar que vols un ofici que consisteix en tirar-te de cap al perill, fins i tot quan no és necessari... - vaig sentir una esgarrifança -. Definitivament, fa per tu.

Vaig fer-li un petó, divertit.

-Em coneixes bé, pel que veig.- vaig dir, mig rient, abans de tornar-li el petó.

Me'l vaig quedar mirant, uns segons, en silenci. Després vaig apropar de nou els meus llavis als seus fent-li un petó suau, dolç. Vaig abraçar-me a ell, tancant els ulls un segon.

-Sempre que estic amb tu es com si em portessis a un lloc tan enfora de la realitat...

Vaig alçar una cella, després de fer-li un petó.

- Uhm... ara no sé si m'estàs titllant d'al·lucinògen o d'al·lucinació - vaig fer-li un petó a la punta del nas -. Però és mutu...

Vaig abraçar-la, quedant a sota. No costava gaire aguantar la pressió del seu pes, ja que jo era fort i ella no pesava gaire.

Vaig somriure.

-T'estimo.- vaig dir-li.- T'estimo molt...

Vaig abraçar-lo ben fort, i després vaig acariciar les seves galtes, després vaig baixar les mans i vaig ficar les mans per davall de la seva camisa. Vaig tancar els ulls, possant el meu cap al seu pit.

-S'està bé, aqui.- vaig somriure.

Vaig somriure, en sentir la seva abraçada i les seves carícies.

- És curiós com, per a una noia, ficar les mans sota la samarreta d'un noi pot ser una cosa ben natural, i per un noi, ficar les mans sota la samarreta d'una noia pot arribar a ser obscè - vaig riure per sota el nas -. Quina meravellosa societat...

Vaig fer-li un petó al front, mentre sentia com m'anava quedant sense forces, com adormint-me.

Vaig riure una mica.

-No et queixis, que la nostra societat es molt maxista. Per una cosa que no ho es...- vaig riure. Després vaig tancar els ulls un altre pic.- I no et preocupis, que si m'ho fas no ho trobaria obscè.- vaig treure-li la llengua.

Vaig seguir allà, abraçada a ell, amb els ulls tancats. Si seguia així, m'acabaria adormint.

- Sí, que és masclista... És trist pensar que, després de tants segles, haguem estat incapaços de rectificar la nostra actitud - vaig fer-li un petó a la punta del nas, divertit.

Vaig veure que tancava els ulls. Semblava cansada, i jo també ho estava.

- Au, anem a dormir... - vaig aixecar-me i després la vaig agafar, a pols, i la vaig portar fins al llit -. Que fas cara de cansada...

-Mmmmh- vaig dir, cansada, quan ell em va dir que ens anavem a dormir.

Vaig obrir els ulls de cop quan de cop va aixecar-me. Vaig agafar-me més fort a ell, per si de cas, i quan em va deixar al llit vaig somriure.

-Quedat aqui amb mi.- vaig dir-li.

Vaig sospirar, feliç.

- Dona, jo tenia pensat dormir al sofà, però... - vaig fer-li un petó, dolç -. Però si vols, dormim junts.

Vaig somriure, mentre m'estirava al seu costat.

Vaig tornar-li el petó i vaig somriure quan es va estirar al meu costat. Vaig tornar a envoltar-lo amb els meus braços i vaig somriure.

-Es clar que vull, Erion...

Vaig tornar a tancar els ulls i vaig possar el meu cap sobre els seu pit, escoltant com el seu cor sonava...