3. Batalla al cor de Hogwarts

Vam assegurar les portes i vaig córrer de seguida cap a l'Edgar.

- Desperta, noi! - vaig clavar-li una bufetada -. DESPERTA!

Era inútil, és clar. D'un gest ràpid, vaig ficar la mà a la butxaca de la túnica i en vaig treure un flascó de poció sanadora. Allò li tancaria les ferides en un tres i no res. Fet i fet, de seguida que les primeres gotes de líquid es van escolar per la seva gola resseca, la sang va deixar de rajar.

Llavors em vaig mirar a mi mateix; estava totalment cobert de sang. Sang aliena, per desgràcia. Tan de bo fos la meva pròpia, i no la de joves com el Hufflepuff que jeia en aquell racó, sanant les ferides obertes amb tan violenta màgia.

- PREPAREU-VOS! TORNARAN AVIAT! - vaig exclamar; vaig anar fins als altres professors -. No podem permetre que caigui cap més alumne. Protegir-nos és la nostra tasca...

Sabia que tardarien una mica a entrar, però no podíem confiar-nos. Era el moment de curar els ferits i recuperar-nos de la pèrdua soferta; si és que hi havia recuperació possible. Vaig mirar al meu voltant; molts tenien talls i rascades, però la majoria estaven bé. Em temia que no seria igual aquesta vegada.

Vaig fixar-me que hi havia gent a qui no havia vist combatre. Què hi feia allà, la Cassandra i la Wendy? També havia tornat la Sam, per sort, que estava agenollada al costat del seu germà eixugant-li les ferides.

Vaig embenar unes ferides amb un aspecte bastant lleig a un parell d'alumnes, i vaig passejar-me pel gran saló curant alumnes, i sense parar de repetir-me que ja anaven tres vides innocents perdudes a mans d'aquells insensats. Vaig alçar la vista cap al James quan va parlar, i em vaig apropar a ell.

- No morirà cap altre alumne avui, James - vaig dir, seriós.

Vaig mirar al meu voltant. "Merda" vaig pensar, en adonar-me de que no hi havia ni el cos de l'Arianne ni l'Erin allà. I les havia vist al vestíbul, l'Erin arrossegant el cos de l'Arianne cap a... Merda. Cap a darrere una columna.

- Eh... James - vaig dir, en veu baixa, amb una ganyota -. No és per empitjorar la cosa ni res, però... Ens hem deixat l'Erin River allà fora amb el cos de l'Arianne.

Havia preparat els explosius i estava apunt d'encendre la metxa quan va començar a entrar gent, entre els la Wen i la Sam..oh..merda, hora d'escabullir-se. Vaig encendre la metxa i vaig anar a amagar-me baix d'una taula, perque no me veieren, no podrien estaven a l'altra banda del Salo i hi havia molta gent alrededor aixi que...vaig mirar la taula de les serps, explotaria en res, almenys podria explotar alguna cosa guay. Oh, espera, si explotava podria donar a algu la madera...com es deia allo...vaig traure la vareta i vaig fer l'encanteri aquell guay que havia fet l'Allie. Guay.
Vaig mirar-me la gent, pasava algo, pero no podia eixir a preguntar sense que me descobriren, esperaria.

Vaig assentir quan va parlar-me el Harry. I aleshores va dir allò: l'Erin, a fora, atrapada. Per un instant em va assaltar el pànic, fins que em vaig adonar que estaven sumits en la foscor absoluta i que no la veurien. Esperava que estiguessin massa encegats en atacar-nos, com per buscar possibles ressagats.

Anava a respondre quan alguna cosa va explotar, fent molt soroll i deixant-nos a tots mig sords. La gent va ajupir-se i va caure a terra, i fins al cap d'uns segons no vam poder veure que era la taula de Slytherin, que havia esclatat.

Vaig buscar amb la mirada, furiós. A qui se li acudia fer una cosa així en un moment tan delicat? Vaig anar fins a l'altre extrem de la sala, on havia succeït l'explosió, i vaig mirar als voltants. I allà estava ella, amagada sota la taula.

- CASSANDRA KONSTANTARAS! - va intentar sortir, però abans que pogués ja havia arribat on era ella i l'havia agafat del coll de la túnica -. ES POT SABER EN QUÈ PENSES?!

Vaig deixar-la anar, nerviosament, i vaig espolsar-li la túnica, que duia plena de pols d'haver-se arrossegat per terra.

- Cass, Cass... sempre fent merder en el moment més inapropiat - vaig remenar-li els cabells i vaig fer mitja volta -. Guarda't els explosius per quan vinguin a matar-nos els psicòpates de fora al vestíbul!

Va ser entrar jo i tancar-se les portes. Havia vist com s'apagaven les llums del vestibul i havia tingut menys d'un minut per entrar al Gran Salo, i la primera cosa que vaig vore per poc em fa caure a terra...l'Edgar.

- Ed! Ed!

Vaig correr al seu costat, que estiga viu...que estiga viu...estava ple de sang, algu s'havia encarregat d'ell perquè les ferides estaven tancades i havia deixat de sagnar, havia sigut magia, havia sofrit el mateix encanteri, un sectusempra, sense dubte. Vaig buscar-li el pols...seguia viu, debil però viu.

- Edgar Williams, no pots morir, esta clar, aci l'única que te el dret de palmar-la soc jo...Animo restituo!- res, va...desperta...- Animo restituo! Animo restituo! Edgar...Edgar...Animo restituo!- vaig obrir els ulls un segons, però es va tornar a desmaiar, vaig abraçar-me a ell, no moriria...no...no podia

Vaig agafar-lo amb compte duguent-lo a un costat perquè ningú el fera més mal. Hauria de quedar-me amb ell, però...me necesitaven, i seguia conscient, si més no, ja no sangrava...Vaig llevar-me la capa i el vaig tapar. Vaig traure l'últim frasquet de Felix Felicis que me quedava ja que havia anat repartint entre la gent, vaig tirar-li unes gotes a la llengua.

- D'aqui res et despertaras, has begut sort liquida, no et pasarà res...no et pasarà res...- ho havia de creure jo, no li passaria res.

Vaig donar-li un bes al front.

- Torne en un tu en uns minuts, continua aqui.

Vaig alçar-me, duia la camisa tacada amb sang, no meua, l'unica meua es concentrava al braç que encara no havia curat. Vaig dirigir-me cap al ferits, repartint gotes de sort i curant-los les ferides més horribles quan de repent es va sentir una explosió. I el James cridant, la Cass...qui si no?
Vaig girar-me per anar a buscar-la però ja havia desaparegut entre la gent. Me donava igual, la Cass estava ahi, no deixaria que li pasarà res. Vaig llançar una última mirada a l'Edgar i vaig anar a buscar-la.

Aleshores va fer BOUMM! I algu va cridar el meu nom...merda, i quan anava a eixir va agafar-me de la camisa, era el James, l'amic de Bam-Bam.
Però no va tirar-me la bronca, sols va cridar-me.

- Eh...jo...eeh...la taula és la de les serps...- va espolsar-me la túnica i va dir que utilitzara els explosius per als que havien d'entrar...ah! Per això estaven ahi, els malvats estaven fora.- Els malvats volen entrar? Ja els utilitzava contra ells, però vale, els tirare petards.

I abans que ningú poguera dir-me res més vaig correr a canviar de lloc on amagar-me, on podia...on podia...taula no...oooh! ja se! Vaig anar a una de les finetres on baix hi havia com banc, vaig sentar-me baix del banc, ahi ningú me veia i jo podia vore quasi tot el Saló Gran. Vaig traure la vareta, ahi era guay, ningú me podia vore. Vaig posar els explosius davant meua tiraria petards a les serps!

Quan ens havien avisat del que estava passant allà fora, vaig decidir quedar-me a la Sala Comuna de Ravenclaw, consolant als petits. Alguns ploraven, espantats, i d’altres s’havien quedat paralitzats en algun punt de la sala, sense trobar la reacció adequada. Però llavors vaig sentir explosions, i una noia de setè amb un trau bastant lleig al cap va aparèixer per la porta de la Sala Comuna, dient alguna cosa de l’Arianne morta, de massa gent ferida, i del nostre bàndol tancat al Gran Saló, ombres al vestíbul amb els Slytherin... I es va desmaiar. Vaig aixecar-me d’un bot d’on estava asseguda amb uns alumnes de primer, i vaig anar fins al costat de la nena.

- Animo Restituo!

No va funcionar, i vaig tornar a fer l’encanteri. Aquest cop la noia va obrir els ulls, però tenia la mirada emboirada, confosa. Vaig cridar a un noi de sisè que rondava per allà perquè estigués per ella, i vaig marxar corrents en veure que ja anava cap a on era la noia. Vaig pujar a l’habitació, i vaig obrir la porta. Em vaig dirigir amb determinació cap al meu bagul, i en vaig treure una motxilla de color blau força gran, i la vaig omplir amb material. Material per fer Boum. Petards, explosius, traques, coets, trons... Tot el que podia ser útil. M’havia de canviar de roba, també, no podia pas portar un vestit per anar a fer explotar coses. Vaig posar-me uns texans blaus, i una samarreta de màniga curta d’un blau més clar, per acabar amb un jersei blau anyil. I vaig posar-me la motxilla carregada a l’esquena en acabat de posar-me les converse blaves. Aquell cop no em vaig posar res al coll. Portaria les ferides com una senyal d’orgull per la lluita, de demostració de que a una Lovegood com jo ningú la deixava fora de joc tan facilment. Vaig agafar l’escombra, i vaig obrir la finestra de l’habitació. Vaig pujar a l’escombra i vaig sortir de l’estança, envolant-me a l’aire lliure, i dirigint-me cap al Gran Saló... Per fora. A la mà dreta hi duia la vareta, amb l’esquerra m’aferrava a l’escombra. No hi havia manera d’entrar, a no ser que... Que...
Vaig accelerar l’escombra al màxim, dirigint-me cap a una de les finestres, i vaig apuntar-la amb la vareta.

- BOMBARDA!!!

La finestra es va fer miques i jo, amb el cap mig ajupit vaig entrar al Gran Saló. El panorama era deplorable, ferits per tot arreu, sang, i... Trossos d’una taula. La de Slytherin. Vaig somriure, orgullosa, en veure el James renyant a la Cass. La petita Gryffindor havia après bé. Segurament la meva entrada... Explosiva, allunyaria tota bronca possible de la Cassie. Això era bo. Vaig aterrar evitant mirar a ningú als ulls, i em vaig dirigir amb pas ferm cap a una de les taules. Allà vaig deixar l’escombra, i vaig obrir la motxilla d’una estrebada. Vaig començar a treure part del meu arsenal, una miqueta de cada cosa, però deixant el més perillós dins la motxilla, i ordenant el que treia sobre la taula per ordre de perill i danys que podia causar cada cosa.

No em podia creure que una altre alumne s'hagués mort, ara estavem quasi tot al gran saló impedint que els d'Slytherin entressin.

Tothom estava molt estressat, un noi de Hufflepuff estava mig moribund, no em podia creure que hi hagués gent que pogues matar sense sentir cap tipus de dolor, estava molt espantada, em vaig seure en una cadira i vaig intentar tranquil·litzar-me.

Una cosa la sabia segura, acavaria aquesta batalla fins al final.

I aleshores va entrar l'Allie per la finestra. Oh, déu.

- LOVEGOOD! - vaig anar cap a ella, enfurit -. Es pot saber què fas, aquí?!

Vaig mirar al meu voltant. No, no hi havia ningú que no hi hagués de ser. Tothom era necessari, i si no hi eren no podríem defensar Hogwarts i moririen tots igualment.

- Allie, sigues prudent i no facis bogeries. No em podria perdonar mai que et tornessin a fer mal - vaig fulminar-la amb la mirada, però a la fi vaig somriure-li i vaig assentir, fent un gest d'aprovació.

Vaig alçar la mirada cap al James, però la vaig tornar a baixar, cap als explosius que anava ordenant sobre la taula.

- Vols saber què faig, James? Doncs intento trobar mètodes per impedir que hi hagi més casos com el de la Lizzie i el del Matt...

Vaig aixecar el cap, mirant-lo als ulls.

- És... És cert això que he sentit de l'Arianne, James? L'han... L'han matat? És morta? On és, ara?

Vaig empassar saliva, tornant a enfocar la vista cap a un explosiu mol potent i fent com si llegís les instruccions que ja em sabia de memòria.

- Euh... Em temo que sí, Allie. No hi hem pogut fer res, el Fortin ha bloquejat als mags més poderosos i la seva estúpida amiga ha començat a fer estralls - aleshores vaig recordar l'Erin, que era a fora -. I hi ha una altra cosa... d'això... l'Erin també és allà a fora. No crec que la trobin, ja que està amagada i les condicions del vestíbul no ho afavoreixen...

Vaig sospirar, adolorit. Tot allò se'm feia molt difícil.
Algú va envestir contra la porta. Ja venien...

- TOTS PREPARATS! - vaig alçar la vareta.

Vaig empassar saliva quan em va dir que l'Ari havia mort. Perfecte. Què més podia anar malament?
Malament, Allie, no t'has de fer mai aquesta pregunta.
Vaig alçar la mirada, amb les faccions crispades i els ulls molt oberts, quan va dir que l'Er era allà fora. Vaig notar com les llàgrimes començaven a amenaçar de caure'm.

- Que... L'Er... Està... Amb ella?

Vaig mirar cap a la porta, sobtada, amb el cop que li van donar, i vaig pujar sobre la taula d'un salt. Vaig tornar a ficar tots els explosius a dins la motxilla, menys una traca, que vaig mantenir a la ma. Em vaig posar la motxilla, i vaig agafar l'escombra, pujant-hi. Amb una mà m'agafava a l'escombra, a l'altra hi sostenia la traca i la vareta.

- Aniré a buscar-les, doncs... A les dues.

No la vaig trobar, cosa que no m’estranyava. Vaig tornar al costat de l’Edgar, sentant-me al seu costat. Que feia ahí? Li havia dit que no vinguera, que buscarà la Cass i que marxaren fora de Hogwarts, que no lluitarà, però no me va fer cas. Clar, com anava a fer-me cas si jo mai li feia a ell?
Vaig netejar-li la sang de la cara...ell...ell, jo hi havia coses en les que erem iguals, no podiem estar sense fer res mentres els altres estaven lluitant, havia vingut a ajudar, o a intentar-ho.

- Espere pel teu bé que et despertes prompte, ja t'estas recuperant Edgar Williams.- vaig posar el cap sobre el seu pit, el pols seguia ahi. I seguiria ahi. Me quedaria en ell fins que me necesitaren.
Les ferides ja tancaven. Havia de despertar-se.

Vaig mirar la sala, havia ajudat a curar-se a aquells que havia pogut i repartit sort entre algunes persones.

Es sentien sorolls, estarien a punt d'entrar, hi hauria algun dels nostres fora?

M'havien arribat veus que l'Edgar estava ferit. No sabia com estaria, ara, i encara sabia menys sobre la Sam. Estava preocupat per ella. Pels dos. Havia sentit què li havia passat a l'Arianne.. i esperava que no s'hagués repetit.

Vaig veure'ls un tros enllà, a un racó. Ell estava estirat al terra, i ella assentada al seu costat.
Vaig començar a anar-hi corrents, abans que es tirés la porta a terra i comencés la batalla altre cop.

-Sam..! Quina sort que estiguis bé...- vaig dir mirant-la i veient que amb prou feines tenia ferides. -He patit molt per tu.. no et pots pas imaginar quant... t'estimo.-vaig dir, acariciant-li la galta, un cop estava ajupit davant seu.-Com està? Diga'm que està bé, siusplau.

Estava inconscient i semblava que havia perdut molta sang. Però no volia que em passés pel cap l'idea de que se n'anés. No... ell era de la família.

- Pointy, no sabia que...- vaig abraçar-lo.- Jo t’estimes molt més.- vaig donar-li un bes curt. No et...no li pasarà res, perquè estiga ahi no li pasarà res.- Estic bé, sols tinc un tall al braç, i tu?- vaig mirar-lo, no pareixia que tinguera res.- Algu s’ha atrevit a tocar-te? No? Esta...te pols.- vaig agafar-li la mà.- Te pols, ha estat un sectusempra, però no desperta...però despertarà, ha de despertar. No pense deixar que li pase res.

Vaig mirar-lo, no haguera volgut que estiguera ahi, però estava i no es podia fer res. Però podia donar-li sort...
Vaig traure l’últim frasquet.

- A que em faras un favor? A que et beuras un petit glop?

Estava preocupada... i no s'ho mereixia. Ningú es mereixia el que estava passant.

-No t'ho pensis pas, això...-vaig dir-li, mig somrient. L'estimava. I no li podia passar res. Simplement no podia. -Jo quatre rascades, però res amb massa mala pinta.

Vaig sospirar. No estava bé, però almenys estava viu.

-Es posarà bé, ja ho veuràs.-vaig dir. No li podia passar res, tampoc. No pas a ells.

Va oferir-me una ampolleta. Era el que em pensava? Sí...

-Te n'has begut ja, tu? -no sabia ni perquè ho demanava, si ja en sabia la resposta. Vaig mirar-la fixament, pensant.-Fem una cosa... ens la partim. Meitat i meitat, què et sembla?
Va posar morros, però almenys els dos estariem contents. Vaig agafar-li l'ampolleta dels dits i la vaig obrir. Vaig mullar-me els llavis de la poció, i li vaig donar a ella. -Vull veure com te l'empasses tota, d'acord? Siusplau. -vaig dir al veure que em mirava reticent.

Mentre tothom es preparava, jo encara estava agafant aire. En el fons, sabia que allò estava sent massa per a mi. Vaig veure com intentaven reanimar a l'Edgar, i em va fer mal l'estòmac. Tot em recordava al Matt, a la nit anterior, i només recordar-ho em feia venir náusees. Vaig recolçar l'esquena a la paret, encara respirant, agafant aire, i després vaig anar fins on era la Cass i vaig donar-li una empenta.

-NO M'HO TORNIS A FER AIXÒ!

Després la vaig abraçar, espantada, encara amb la visió de l'Arianne caient al terra morta.

-No vull que et passi res.... Ves amb compte...

Vaig veure, de ben a prop, com intentaven reanimar a l'Edgar i no podien. El vaig mirar, amb el cor encongit, recordant com ell m'havia reanimat aquella nit quan em va trobar al pont, i vaig sentir ràbia, tanta, que em va començar a fer mal la gola, només de pensar-hi.

Vaig possar-me un ble del cabell darrere de l'orella i vaig anar cap on era la Sam.

-Jo em demano la mala puta de la Darkwood.- vaig dir, segura. -Tu no perdis de vista l'italià, el Matt em va dir que no li donava molt bona espina, fa un temps. I mira per on, crec que tenia raó.

Vaig mirar a la porta. Es sentien sorolls a fora. Entrarien de seguida.

"T'espero, Darkwood..."

Quan per fi vaig sortir-me'n i vaig poder desfer l'encanteri, la claror em va encegar. Encara a les palpentes, vaig rebuscar en la meva butxaca i en vaig treure un flascó de líquid de color granat, i em vaig beure el contingut d'un glop. Bé, bàsicament no n'hi havia més. I aleshores, més convençut que mai, vaig alçar la vareta i vaig apuntar cap a la massissa porta de roure.

- BOMBARDA TERRIBILIS! - la porta va quedar feta miques.

Vaig entrar al Gran Saló, àgilment i amb la vareta alçada. En menys d'un segon vam ser tots a dins, i a punt per lluitar. Vaig fregar-me els ulls, una mica molest per la claror d'aquell lloc després d'haver estat en aquell fosc vestíbul. Havia tardat prou estona en desfer l'encanteri.

- Obitus per subitum! - vaig exclamar, apuntant cap a no sé on; l'encanteri no va tocar ningú.

Aleshores va apareixer la Wen, va cridar-me i després me va abraçar..vale.

I de repent. Es va sentir un soroll i la porta va esclatar i varen començar a entrar, ooh, idea. Vaig agafar la bandolera amb els petards i abans que la. Wen ho poguera impedir vaig correr cap a les serps tirant explosius guays, TNT als sly que pasaven.

- JUMANJIIIIIII!- i explosiu,´i mes eplosius, anava esquivant la gent i els seus encanteris fastigosos.

Puto Bohr. Vaig fregar-me els ulls un altre pic, encara no estava acostumat a la claror que havia aparegut de cop. Vaig veure com el Fortin va obrir la porta violentament i vaig entrar amb els altres, vareta en mà, encara molest per la llum...

PUM

Vaig apartar de cop la mà esquerra, en notar com m'havia explotat alguna cosa. Estava vermella, vaig mirar a la nena que tirava explosius i vaig deixar anar uns insults. Vaig barrar-li el pas i vaig donar una empenta violenta, llançant-la al terra.

-Coi de nena dels nassos...- vaig deixar anar, molest, i abans de que la nena es pogués tornar a aixecar vaig apuntar-la amb la vareta.-Crucio!! CRUCIO!!- Puta nena... amb mi no s'hi jugava.

Aleshores una serp fastigosa va llançar-me a terra i va amb apuntar-me amb la vareta i va dir Crucio..

- OoAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAH!- no vaig poder repimir el crit.

Feia mal, feia mal, feia maaaaal, mooooolt de maaal, era pitjor que quan un cop al tirar-me des d'un penyasegat havia estampat contra les roques.
Maal, maaaal. Era una serp fastigosa. No parava, feia mal toot, era horribleee!

-Είσαι άσχημη φίδι! Έρχεστε από το εργοστάσιο! Ηλίθιε!

I de repent va parar, pero va tornar a alçar la vareta i apuntar-me amb ella i quant deia algo, algu es va apareixer corrent posant-se davant, abraçant-me.
Era Bam-Bam. I varem caure a terra.

Amb una forta explosió ens vam quedar sense porta del vestíbul. Vaig remugar, posant-me bé sobre l'escombara, i vaig començar a enlairar-me, amb uns quants petards a la mà, preparada. Vaig veure la Cass córrer cap als Slytherin tirant petards, i vaig fer una ganyota.

- A PER ELLS! - vaig cridar, gairebé inconscientment.

Vaig posar-me a volar en direcció als Slytherin, passant per entremig de la Cass i un noi que semblava haver-la atacat, i vaig començar a tirar explosius jo també. Quan vaig sortir del Gran Saló vaig posar-me a buscar a l'Erin per algun lloc. Vaig acabar per agafar la vareta i formular un encanteri detector. I malgrat això em va costar trobar-la. Trobar-les. Vaig fer una ganyota, en veure-la, inconscient, amb l'Arianne... L'Arianne morta. Vaig notar un nus a la gola, i vaig quedar-me allà, mig amagada, procurant que no em veiés cap Slytherin. Vaig treure la vareta, apuntant a l'Erin, i vaig intentar que quedés conscient un altre cop. En va. No tenia prou energia en aquell moment, m'era impossible. Així que vaig quedar-me allà, repetint "Animo Restituo" cap a l'Erin, esperant que, a la fi, algun dels encanteris donaria resultat.

La nena va cridar de dolor, després, va dir-me coses en un altre idioma que no coneixia. Grec, vaig suposar. Vaig somriure i vaig pararun segon perquè tinguéss temps per agafar aire. Si es quedava sense consciencia d'un cop no era tan divertit. Després vaig alçar de nou la vareta, i vaig llançar un altre crucio, però la Williams es va possar al davant. Vaig fer un somriure, una mica maquiavèlic, veient com s'abraçava a la nena i queia al terra per el crucio que acabava de fer. Vaig parar.

-Vaja vaja, Samanta Williams...- vaig dir, encara amb el meu somriure arrogant als llavis.- No volies que tot s'ho portes la teva cosina, eh...? No et preocupis, tinc encanteris per a tu... Diffindo- vaig dir, fent-li un tall a la galta- Vine a cercar-me... si pots.- vaig dir, fent-li l'ullet, com si tot fos un joc. Després vaig fer un encanteri al meu voltant i em vaig rodejar d'una llum fosca i vaig sortir disparat cap amunt, sobrevolant el gran saló.

Vaig mirar-me el frasquet de felix felicis, i aleshores va apareixer la Lils, disimuladament vaig guradar el frasquet a la butxaca, ell no bebia, jo tampoc.

- La Darkwood? Si, val, tota per tu, tranqui.la.

I aleshores de repent tota va anar molt rapid, els slytherins varen entrar i la Cass va anar corrent cap ells.

- Cass NOO!

Pero abans que poguera fer res el sly que m'havia dit la Lils, el Ventigmila, o com es diguera es va atrevir a atacar-la, amb un crucio, el seu crit...

Vaig correr fins on estava fent que el segon encanteri anara per mi, varem caure a terra. I despres el molt asqueros va fer-me un tall a la cara.

- Cass, mira'm estas bé?

Vaig donar-li un abraç.

- Ja ha passat,ara vuic que te'n vages a la infermeria o t'amagues en qualsevol lloc fins qe tot aço acabe? Esta clar.

-Ο Wen είναι ακόμα εκεί! Εγώ .. Εγώ έχασα .. μου..

-- Cass, amagat, ja.- no se perque parlava grec de repent, tremolava.- Res de tirar explosius.

Vaig ajudar a que s'alçara i li vaig donar un abraç, vaig esperar que s'amagara raere d'una armadura, baix de l'ampit de la finestra.
Vaig agafar la vareta i vaig transformar-me en una llum blanca, perseguint el Ventigmila mentres li llançava encanteris. Havia atacat la Cass...s'havia atrevit...