3. Batalla al cor de Hogwarts

-Cass digues alguna co...

Llavors el Fortin va entrar bruscament al gran saló. NO vaig saber molt bé com reaccionar, vaig fer dues pases, una cap a cada banda, sense saber molt bé que fer, amagar-me o actuar. El meu cap estava bloquejat, quan vaig sentir a la Cass cridant i vaig sentir com la meva pulsera cremava, però aquest cop no era el meu color, era el de la Cass. Vaig cridar el seu nom, veient com ella cridava de dolor. Vaig portar-me les mans al cap, sense saber molt bé que fer, i quan vaig decidir correr cap a allà vaig veure com la Sam es possava enmig i després obligava a la Cass a amagar-se. Vaig anar cap on era ella i li vaig llançar la capa d'invisibilitat al damunt.

-NO DIGUIS RES! T'AMAGUES I POBRE DE TU QUE NO EM FACIS CAS! COM SE T'HA ACUDIT, CASS? COM SE T'HA POGUT ACUDIR????

Em vaig abraçar a ella amb força.

-Digues que estàs bé... si us plau diquem que estàs bé...

I Bam-Bam va apareixer i va fer-me amagar-me. I la wen va cridar-me i va llançar-me la capa, me feia mal el braç.

- Εγώ δεν κάνω ... ΟΧΙ ΜΕ ΚΑΛΕΙ!

Parlava grec...jo, tremolava, vaig posar-me bé la capa, feia fred. No me deixaven tirar explosius, jo volia...volia...feia fred.

- Δεν είμαι θυμωμένος .. καλά ....-vaig tapar-me la boca amb la mà, no m'eixia...- Εγώ...perdó.

Vaig abraçar-me a ella.

Què li passava? Per què parlava tan estrany? Per què no em deia que estava bé? No estava bé, no ho estava. Vaig possar-me nerviosa, veient com només parlava en grec, i de cop em va demanar perdó i em va abraçar.

Vaig abraçar-la jo també amb força i vaig deixar anar alguna que una altra llàgrima abraçada a ella. Després vaig colocar-li bé els cabells i vaig separar-me d'ella.

-Vaig a intentar que tot això acabi.- vaig dir, agafant una fletxa del carcaix.- Tu quedat aquí.

Vaig sortir de la capa. Necessitava un lloc més o menys alt, més o menys alt....

Vaig somriure en veure que em seguia en forma de llum blanca. Això seria divertit. Vaig desviar els encanteris que m'enviava donant una volta, fins aterrar de cop a la taula de Ravenclaw.

-Què, Williams, no saps fer res més?- vaig demanar-li, somrient.- Va, vinga, que estic segur que sí...

Vaig fer girar la vareta a la meva mà.

-Crucio!! Sectumsempra!! Expulso!! Crucio!! Obitus per Subitum!!- i dit això, vaig tornar a fer-me una llum fosca i vaig sortir volant, deixant-la amb el problema de defensar-se dels meus encanteris.

Vaig anar esquivant els encanteris, un obitus? En serio.

- Ooh, ves amb compte, mira com tremole! Animo linqui! Desmaius! Sectusempra!

Vaig tornar a enlairar-me, mentres li anava llançant encanteris.

- Draconifors!

I un drac, com l'últim cop amb la Lils va apareixer de la meua vareta, tirant foc i atacant-lo.

- Qui tenia por?

Vaig rodar els ulls, sentint-la, desviant fàcilment els encanteris que em feia. Llavors va fer sortir un drac d'algun lloc, ves tu a saber, i em va dir alguna cosa de tenir por. Vaig alçar una cella, fent una volta de 360 graus per esquivar una flamarada del drac.

-Finite incantatem- vaig dir, apuntant-lo, i el drac va desapareixer. Vaig anar fins a la taula de Gryffindor, aquest cop, i vaig quedar de peu allà, mirant com la llum blanca s'apropava.- Un drac, en sèrio?- vaig demanar.- Oh si us plau creix una mica. Desmaius! Animo Linqui! Crucio!- i vaig sortir disparat cap al cel un altre pic, envoltat d'aquella foscor.

Vaig donar una volta per esquivar els encanteris.

- El que et pasa es que tens envidia perquè a tu mai t’eixiria, imbècil.

Vaig esperar a que estiguera quet i vaig apuntar-lo amb la vareta. Vaig convertir-me de nou en un llum blanca.

- Animo Linqui! Sectusempra! Glacius! Aqua volatem!- i la gran massa d’aigua va anar a parar a ell.- Aqua volatem!

Que estava gelós, deia. Què graciosa.

Vaig aterrar de nou a la taula de Ravenclaw i vaig els tres primers encanteris. L'Aqua volatem, en canvi, per esquivar-lo, vaig haver de tornar un altre cop a fer l'aurorium per sortir volant i esquivar l'aigua, encara que va mullar a la gent que estava per allà. Vaig anar cap a la taula de Hufflepuff, vareta en mà, i vaig somriure.

-Williams, Williams, Williams...- vaig dir, amb to de "així no anem enlloc"- Has de saber que si lluites contra mi no només et poses en perill tu... Tinc entés que et preocupen la gent que t'envolta. Bé... doncs...

Vaig somriure, macabre, i vaig girar-me. Allà, com havia previst mentre volava cap allà, seguia el Thomas Poynter lluitant contra un altre Slytherin. Sense miraments, vaig apuntar-lo.

-Sectumsempra!!!

Uns talls es varen formar a la seva camisa i a la seva pell i el noi va caure al terra. Vaig fer-li un gest amb el cap a la Williams.

-No te molt bona pinta...- vaig dir, com si em fes pena.

I vaig sortir volant un altre pic.

Estava entretingut intentant parar els encanteris i els hi tornava amb tota la força que podia que em llençava aquell Slytherin del qual no en sabia ni el nom. Desitjava que la falta de vincles personals amb nosaltres fos el que els fés actuar així. Si era d'una altre manera, no sabia pas com podien gosar....

De cop alguna cosa em va colpejar violentament per l'esquena i tot em va començar a fer mal. Molt dolor m'havia aparegut de cop, i notava com si el cos m'estigués cremant sencer. Tot de talls m'havien aparegut i la sang va començar a sortir, primer a poc a poc i després, abans de poder-me'n adonar, ja havia caigut al terra... Notava com la sang em sortia del cos i s'anava creant un bassal al meu voltant, i els ulls se'm van tancar involuntariament. Ja no controlava res, i no va trigar gaire per què deixés de sentir qualsevol soroll. Només un pensament em va travessar la ment: 'Sam...'.

M'havia curat el tall que m'havia fet la Darkwood amb un encanteri, no havia sigut res greu, però, tot i així, m'havia cabrejat moltíssim. I més desprès de que assassinés a la noia Gryffindor, l'Arianne.

La seva veu cridant Obitus per subitum encara ressonava al meu cap. La odiava moltíssim, qui mena de persona era capaç de fer allò?

La vaig veure a l'altre banda de la taula de Ravenclaw i vaig deixar el que estava fent per apuntar-la amb la vareta.

- Animo linqui!- Vaig cridar, no sent gaire conscient del que havia fet: Atacar a una puta psicòpota.

Quan vam entrar al Gran Saló, tothom va començar a lluitar. Vaig apartar-me dels explosius de la cosineta odiosa de la Williams, i me’n vaig anar a fer entendre als més petits que tots acabarien com la seva amigueta Arianne si no anaven amb compte. Vaig cridar un “religo” fent que tres nois es quedéssin lligats per una corda gruixuda, i després vaig fer-los levitar i els vaig encastar contra la paret. Al menys es quedarien atontats. De sobte, però, vaig sentir un crit, i un encanteri em va passar a dos centímetres de l’espatlla. Vaig girar-me, furibunda, cap a l’origen de l’encanteri, i vaig negar amb el cap, amb una rialla sarcàstica, quan vaig veure que es tractava de la Tyler.

- Tyler, Tyler, Tyler... No aprendràs mai, oi?

Vaig concentrar-me a fer l’encanteri que li havia vist fer al Bruno abans, i vaig somriure, satisfeta, quan vaig elevar-me pels aires en forma d’una estela negra i vaig anar a aterrar al costat de la Tyler. Just en posar els peus a terra vaig agitar la vareta, fent aparèixer a la seva galta un tall més profund que l’anterior que li havia fet.

- Primera lliçó. Si crides, la gent s’adonarà de que els estàs fent un encanteri... Ets Ravenclaw, em pensava que sabries fer encanteris no verbals...

Vaig somriure, burleta, i vaig dir:

- Segona lliço – vaig clavar-li una empenta -. Mai, mai, mai t’enfrontis a algú superior a tu. Crucio!

Feia mal. Molt mal. Com si et clavessin mil agulles sota les ungles. No, pitjor. No recordo molt bé si vaig cridar o què vaig fer, simplement recordo caure al terra i pensar que era una puta. I el dolor, el dlor el recordo molt bé.

Vaig respirar fons quan va acabar, agafant la vareta amb tanta força que tenia els artells blancs. Vaig aixecar-me amb esforç, desorientada.

Vaig apuntar-la altre cop amb la vareta - Animo linqui- vaig pensar, amb totes les meves forçes.

Vaig mirar com es retorçava a terra amb un somriure macabre i satisfet als llavis. Aquells Ravenclaw, creien que ho sabien tot, i després acabaven allà, a terra, amb els cucs, amb la pols, on els pertocava estar. Vaig parar de fer l’encanteri, i ella es va aixecar, tentinejant desconcentrada, i em va apuntar amb la vareta. Vaig crear ràpidament un encanteri protector contra maleficis. Havia començat amb un Animo Linqui abans, qui sabia en què podia evolucionar. L’encanteri va xocar contra el meu escut, i vaig tornar-li a somriure.

- Tercera lliçó. Mai facis cas al que et diu l’enemic, estúpida Tyler... – vaig fer una rialla, apuntant-la, i vaig fer-li un tall al braç.

Vaig inclinar el cap, sense esborrar el somriure dels meus llavis.

- I quarta i darrera lliçó d’avui. Si realment vols gaudir d’un encanteri... Crida’l. SECTUMSEMPRA!

Vaig observar, rient, com al ventre se li obrien talls que s’anaven engrandint, igual que als braços, i vaig fer adéu amb la mà, mirant com la noia queia a terra, perdent molta sang. Em sentia satisfeta.

- Que et vagi bé, Tyler... Vigila no t’ofeguis amb la teva pròpia sang!

Un cop fet això, vaig dirigir-me cap a una de les cantonades, on un nen de què, tercer, quart?, m’acabava de tirar un encanteri. Vaig deixar-lo inconscient amb un Animo Linqui després de fer-li un Crucio, i quan el vaig tenir inconscient li vaig obrir un tall que li anava d’un extrem a l’altre de l’esquena, en vertical.

Vaig sentir com s'obria cada un dels talls i les cames no em van suportar més. Vaig caure al terra. Recordo com el terra sota meu s'anava cobrint de color vermell i com vaig poder tancar-me una de les ferides del braç abans que tot es tornés borrós i el món comences a desapareixer.

I, desprès, res. Foscor.

Em batia en duel amb el professor Jones, la professora Barrock, el James Bohr i el mateix conseller. Vaig fer un encanteri combinat i vaig fer caure aquest últim al terra, però es va aixecar ràpid. No tenia importància: mentre els professors intentaven controlar-me a mi, els meus sequaços feien mal per doquier. Vaig somriure en veure com l'Elle deixava mig morta a la Tyler, i tot i que estava enfeinat lluitant vaig tenir prou esma per cridar.

- AIXÍ M'AGRADA, ELLE! - vaig picar-li l'ullet en un moment de tranquil·litat i vaig tornar a l'atac -. Vigila, Bohr! Que et maten la nòvia!

Estava lluitant aferrissadament amb el Fortin, amb una ganyota a la cara mentre observava com cada vegada més alumnes queien ferits. Però quan l'Elle va començar a torturar i ferir l'Eileen, se'm va glaçar la sang a les venes.

- NO!! - vaig deixar un segon d'atacar, i vaig fulminar al Fortin amb la mirada; d'un gest ràpid, vaig desequilibrar-lo i vaig anar fins la Ravenclaw -. Eh, eh... Sh... Desperta't, coi... Vulnera sanentum! Vulnera sanentum! Hemo finite!

L'hemorràgia va frenar, però la noia no recuperava la memòria. Vaig deixar anar un crit, de ràbia, i vaig girar-me cap al Fortin.

- MALPARIT! Animo linqui! Bombarda maxima! Obitus per subitum! - vaig començar a atacar-lo, de nou.

Aleshores va començar a parlar, que me preocupava més pels demes, que no se que...i aleshores, va atacar el Thomas, sectusempra, de nou i va marxar.
Vaig correr al seu costat. Sang, sang per tots llocs, tenia més sang dels altres que meua, i no m'agradava.

- Mira'm, mantin-te despert, joder que te despertes! Vulnera San....Vulnera Sanentum!- i els talls varen començar a tancar-se, pero havia perdut molta sang, sang que omplia el terra i les meues mans.- Thomas...Pointy...Pointy...Animo Restituo..Animo Restituo...- va haver un moment que va obrir els ulls, me va mirar i es va tornar a desmaiar.- Noo, tu també no, que vos he dit aci l'unica que la palma soc jo..que te dit, eh? Que te dit del Felix felicis? Que el begueres...- vaig traure el frasquet i vaig deixar caure unes gotes.- Ara tens sort, tens sort i no et pot pasar res...Pointy...per favor desperta...T'estime, no pots fer-me aço, no pots...

Pero no despertava, vaig girar-me, el fill de puta seguia ahi dalt rient...rient, primer la Cass, ara el Thomas...

- Li ho fare pagar...li ho fare pagar.- vaig donar-li un bes.- Et despertaras...oh pobre de tu que no ho fases.

Vaig apartar-me el cabell de la cara fent-me una trena i plenant-me de sang, me donava igual. A la merda.

- Crucio! Crucio! Animo linqui! Crucio!- apuntant-lo sense parar, mentres me convertia en llum blanca i me llançava damunt d'ell.

Quan havien entrat, un Slytherin m'havia fixat com a objectiu i no vaig poder anar directament contra l'Elle, de fet, vaig sentir com començaven a haver-hi ferits entre els nostres, i quan vaig veure el Thomas i l'Eileen caure vaig enrabiar-me més i vaig fer un cop de vareta brusc, fent caient a aquell Slytherin de cop i vaig anar cap a la puta de la Darkwood, que anava a atacar a una altra alumne. Estava d'esquenes a mi, i jo, enrabiada i sabent que si li enviava un encanteri ella me'l desviaria, vaig empenyer-la, sabent que jo era més forta que ella per els partits de Quidditch.

-Filla de la gran puta!- vaig cridar-li, cabrejada, i sense pensar-ho dos cops, vaig fer-li un cop de puny quan es va girar a l'estòmac. Amb la vareta a l'altre mà, per protegir-me dels atacs.

Just vaig acabar de tombar un noi Gryffindor vaig sentir que algú insultava darrere meu. Vaig girar-me, però quan vaig notar el cop de puny a la panxa hagués desitjat no haver-me girat. Vaig doblegar-me, quedant-me sense respiració un moment, i vaig fer una ganyota de dolor. Vaig aconseguir respirar, i em vaig incorporar. Vaig tornar a fer aquell encanteri, envolant-me en forma d’estela negra, i vaig aterrar darrere seu. Amb un moviment ràpid de vareta vaig obrir-li un tall a l’esquena, que anava des de l’espatlla dreta fins a la cintura.

- Hauries de controlar-te, Bell... Fas fàstic.

Vaig mirar-me-la, de dalt a baix, amb menyspreu, abans de tornar-me a enlairar i aterrar a uns metres d’ella, amb la vareta a la mà, llesta per atacar.

Vaig fer un somriure quan vaig veure queno s'esperava el cop, però de seguida va desapareixer i em va atacar per l'esquena. Vaig sentir un tall, i vaig grunyir. A la merda la camisa, genial... Vaig notar que sagnava, però em donava igual.

-Fàstic?- vaig demanar, somrient.- Oh, no, crec que estàs equivocada. Fàstic dona aquell que pot fer les coses que fas tu sense tenir remordiments... Gent com tu.

Vaig enviar-li dos encanteris i vaig transformar-me en una llum blanca, amb aquell encanteri que em va ensenyar la Sam, i vaig apareixer just davant d'ella.

-BU!- vaig dir, abans empenyer-la un altre pic i donar-li un cop brusc amb el colze.- Això es per l'Edgar.- vaig dir-li, amb ràbia.

El cop de colze que em va clavar va anar directe a les costelles, fent que deixés anar un gemec contingut de dolor. Vaig mirar-me la amb ràbia, agafat la vareta, i vaig tornar a aparèixer darrere seu.

- Inficiuntur vulnere! - vaig cridar, enrabiada.

Allò li portaria alguns maldecaps, a la boja aquella... A l'Elle Darkwood ningú la tractava d'aquella manera.

- Vaja, Bell... Saps que de tant en tant les ferides s'infecten? És curiós que la teva pugui arribar a ser mortal si no la tractes a temps...

Vaig fer un somriure macabre, abans d'apuntar-la, amb ràbia.

- CRUCIO!

Vaig sentir com la ferida de l'esquena em coïa més que abans i vaig fer una ganyota, sense poder-ho evitar. Què em moriria, deia? Doncs em moriria, però abans l'impediria matar i ferir a més gent. Jo seria l'ultima a la qual faria mal.

Vaig deixar anar un crit, com sempre que sentia aquell dolor infrahumà que provocava el crucio, però aquest cop em vaig mantenir en peu. Vaig aguantar el dolor, i quan va acabar, vaig alçar-me, ignorant el mal que em feia tot, només amb una cosa al ment. Vaig agafar el seu braç i amb un moviment brusc vaig sentir un crac i vaig empenyer-la un altre pic.

-AIXÒ, PER L'EILEEN!

Vaig mossegar-me el llavi, sentint el mal de la ferida de l'esquena cada vegada més forta. Ara no podia caure, no encara. Vaig pensar en l'Erion i vaig fer un mig somriure. Havia de lluitar...

Vaig mirar, satisfeta, com es retorçava de dolor. Ho volia dissimular i tot, semblava. El que no m’esperava era el que va fer a continuació. Aprofitant el meu moment de distracció, en què buscava el Kikus amb la mirada, es va atansar a mi més ràpid del que creia posible i em va agafar pel braç. Vaig deixar anar un xiscle eixordador que va ressonar per tot el Gran Saló quan vaig notar com la fastigosa de la Bell em trencava el braç.

- PUTA, MÉS QUE PUTA! – vaig cridar, abans d’intentar agafar la vareta.

Però és clar, no podia agafar la vareta i fer-li un encanteri perquè la vareta havia anat a parar a terra i perquè el meu braç esquerre penjava, inútil. Vaig aparèixer on estava la vareta i em vaig ajupir, amb un gest de dolor, per recuperar-la.

- CRUCIO! CRUCIO! CRUCIO!

Vaig esquivar dos dels crucios que em va enviar, però el tercer no vaig poder-ho esquivar. Vaig deixar anar un crit de dolor, un altre pic, però al meu interior jo em sentia bé. Ja quasi estava, ja quasi estava... només havia de lluitar una mica més i aquella mala puta ja no faria més mal a ningú.

Ara ella estava pitjor que jo. Més que res, per que com era una imbécil de merda purista, gent que pensa que utilitzar els métodes muggles es de gent inferior. Això, havia esta la seva perdició. Vaig somriure, mirant-la, veient que jo guanyava.

Vaig agafar un ganivet que havia vist del terra. L'Elle estava massa preocupada pel seu braç com per veure venir les meves intencions, totalment muggles un altre cop. Així que, abans de que s'adonés, vaig apropar-m'hi a ella i li vaig fer un llarg tall al braç, i després vaig agafar la vareta per afegir-hi un toc de màgia.

-Depulso!!

La noia va sortir disparada cap enrere i es va donar un gran cop contra la paret. Enrabiada, vaig anar fins a ella i la vaig obligar a mirar-me.

-I aquesta, es per l'Arianne.- vaig dir, finalment, sentint-me molt millor, quasi oblidant el dolor de l'esquena i el dels ossos per l'adrenalina.

Em vaig examinar el braç, amb una ganyota de dolor. Em feia molt mal, me l'havia trencat, la molt puta. Però de sobte vaig sentir més dolor, més dolor al braç, i estava vermell. De la meva sang. Vaig alçar la vista, amb la boca oberta, per la sorpresa barrejada amb l'odi. I vaig notar com sortia expulsada, endarrere, i vaig xocar contra la paret, donant-me un cop al cap. "Puta Bell, més que puta..."
Vaig deixar anar un crit en xocar, notant una fiblada de dolor al cap, i vaig caure a terra, sobre el braç trencat, gemegant de dolor.

- Algun dia ho pagaràs car, Bell...

Vaig tancar els ulls, amb força, notant com se'm feia difícil respirar. Al cap hi tenia un trau, segur, ho notava, i el braç em feia molt mal. I em vaig quedar allà, estirada, esperant el que fos que havia de venir.