Preparant-nos per la batalla

Vaig plantar-me al vestíbul, esperant. Era el moment; en James m'havia explicat tot el que sabia, i havia anat a buscar la resta. Tocava combatre, i pel que semblava, no seria una cosa fàcil. Teníem pocs efectius, potser deu o dotze. Algun més, si participaven més alumnes dels que m'havia dit ell.

No tenia clar que poguéssim deixar participar els alumnes, però sabia que era necessari. Els més petits ja eren amagats a les respectives sales comunes, però alguns alumnes de cinquè, sisè i setè s'havien mostrat favorables a participar.

Vaig anar cap al vestíbul, amb el cap a una altra banda. Estava preocupada, era obvi, però em sentia bastant imbécil. Havien fet mal a molts alumnes, i jo no ho havia acabat de veure. Quan la Wen va parlar, quan va explicar-ho, em vaig sentir una persona dolenta. La Wen ara no estava bé, jo ho havia vist, i potser se li acudia ficar-se a la baralla...

-Senyor conseller.- vaig saludar-lo quan vaig arribar.- Quanta gent ha de venir?

Vaig sospirar, mentre arribava al vestíbul. Ja havia enviat el patronus a la Lily i la Sam; vaig reunir-me amb el conseller i la Nicole Barrock, que ja eren allà.

- Conseller, vindran diversos alumnes als quals no he pogut persuadir del contrari - vaig fer una ganyota -. No m'agrada, però nosaltres sols no hi tenim gaire res a fer, em sembla.

De fet, tenia el convenciment que aquell noi no tenia pas més poder que el Conseller o que jo mateix, però sí que estava en possessió d'una vareta fora del que és comú. No dic que fos impossible vèncer-lo, i en realitat intentaria fer el que pogués, però no seria fàcil. I si teníem en compte que no estaria sol, plantejar-se anar-hi només tres o quatre era un suïcidi.

Vaig entrar al vestíbul amb la vareta a la mà, després de sortir de la Sala Comuna de Gryffindor en acabat de donar intruccions. Que els petits es quedéssin, i els de cinquè, sisè i seté ajudéssin si volien. Que allò era cosa de tots, però que no volíem més articles al periòdic parlant dels nostres alumnes.
Allà ja hi havia el James, el Lex i la Nicole. Vaig fer una ganyota en veure-la a ella. No volia que li passés res. Vaig fer-li una abraçada, m'era igual que en James i el conseller fossin allà. En separar-me'n, vaig mirar el Lex, i vaig dir:

- Senyor Conseller, què hem de fer?

Haviem rebut el patronus del James quan estavem a punt d'arribar. S'havia enrecordat de nosaltres, que bonic..

- Hola a tots.- vaig dir quan la Lils i jo varem arribar a on estaven reunits. Sols estaven el conseller, el James, el Harry i la Nicole, poca gent, si havia que lluitar necesitavem més gent.- Gracies per l'avis James...I benvingut de nou a Hogwarts. Que hi ha que fer?

Quan vàrem rebre el patronus vaig asentir, i varem seguir caminant cap al vestíbul. Una vegada allà, vaig mirar a qui hi havia i vaig fer un lleu somriure.

-Bones.- vaig mirar els altres i vaig treure la vareta de la màniga.

Què els petits es quedessin. Ja. Es clar.

Vaig escoltar al Harry. Bé, millor dir que vaig mirar com parlava. Després, vaig mirar a la Cass i vaig enviar-li un missatge telepàtic.

No sé tu, però jo no penso fer-li cas

Vaig anar cap a la meva habitació, però en comptes de treure llibres per estudiar, o ficar-me al llit, vaig agafar l'arc de plata que havia amagat devall del meu llit i vaig agafar el carcaix amb les fletxes. Després, vaig agafar la capa d'invisibilitat. Vaig fer una espècie de somriure quan la Cass es va apropar, i quan ningú mirava, ens vàrem possar la capa.

Res de sortir de la capa, Cass. Que quedi clar. Si ens veuen ens faran tornar...

Vaig somriure. Duia la vareta a sobre, però sabia que si volia fer mal, hauria d'utilitzar l'arc. El meu nivell de màgia no era molt alt, encara. Vàrem sortir de la sala comuna, en silenci, i vàrem seguir al Harry sense fer soroll. Vàrem arribar al vestíbul. Al cap d'uns segons van arribar la Sam i la Lily.

Creus que vindrà molta gent?- vaig demanar-li telepàticament. Ara no podiem parlar, no si voliem quedar-nos a lluitar.

Jo volia lluitar! La Wen anava a anar i si la Wen anava jo també. Jo volia ajudar, jo volia anar en contra de les serps de fàbrica. Després d’escoltar el que deia Harry vaig pujar a l’habitació i vaig agafar la bandolera i la vaig plenar d’explosius i petards, guay. Explotaria coses. I la vareta, també vaig agafar la vareta, Bam-Bam un dia m’havia explicat encanteris guays.

Esta bé, no eixire de la capa, a no ser que siga necesari...- vaig pensar.- I no podem parlar, si escolten qualsevol soroll ens faran tornar.

Estava Bam-Bam ahi, havia rebut una nota seua dient que me quedara, bah...

- Doncs nose, se suposa que sols poden anar a partir de 5é...però supose que hi haura prou gent, les seps de fàbrica no m’agraden.

Vaig arribar al vestíbul mentre discutiem sobre el tema amb en Dougie. Cap dels dos sabiem què ens trobariem, un cop allà.

Ja hi havia quasi tots els professors, que segurament eren tots els que vindrien, i un parell d'alumnes preparades pel que pogués venir, tot i que potser només en tenien l'aparença.

-Què hem de fer? Ens organitzem d'alguna manera?

Anavem a pas ràpid baixant pels passadissos amb en Danny. Els dos estavem nerviosos, ja que no sabiem massa com aniria tot. Però... qui podria plantar cara, si no ho feiem nosaltres?

-Hi ha previst que siguem gaire gent? -vaig demanar en general. Com més siguéssim millor.

- No, professor Judd. De fet, ja hi som tots - vaig fer una ganyota -. Anem, cap a la Sala Comuna de Slytherin...

Vaig sospirar, cansat. Arribava el moment.

[TEMA TANCAT]