Preparant l'espectacle [Claire]

Vaig pujar a la Torre amb dificultats. Fer levitar explosius per passadissos interminables sense que ningú et veiés no era una feina fàcil, que diguem.
Vaig col·locar els focs a terra, amb compte, i em vaig asseure al marc de la finestra, esperant a la Claire, que havia anat a penjar els últims cartells.

Vaig arribar esbufegant a la Torre d'Astronomia. Vaig veure a l'Allie asseguda a la finestra, esperant-me. Vaig somriure, trapella.

-Ja està tot penjat, Al. - Vaig dir, contenta. No n'havia penjat enlloc més que als passadissos, però n'havia penjat molts.- Què més s'ha de fer? - Vaig demanar.

- A veure... La meva idea és que, a part de tirar petards, a part dels focs, aquests siguin amb un missatge. Un missatge d'ànim, d'acolliment, un missatge optimista... I ho puc aconseguir amb els petards. Sé com fer que es senti una veu. Però no serà una veu, seran els focs. Què et sembla?

L'estiu s'ha acabat i tot et sembla una pute merda. El teu amor d'estiu, amb qui has intercanviat litres i litres de saliva, ja en té una altra... I per acabar-ho de rematar, en tornar a casa t'adones que una banda d'albano-kosobars t'ha desvallestat el pis... Però tot té una solució optimista... Perquè l'u de setembre tornem a les classes, als deures, al Quidditch i als profes guays (o no tan guays). Benvingut, curs del 2033-2034!

- Què et sembla aquest missatge? - vaig dir, allargant-li el full. Quan va haver-ho llegit, vaig afegir -. Això del principi era broma, eh?

Vaig començar a riure.

- Allie! És perfecte! -Vaig dir, sense parar de riure. - Si m'ensenyes com es fa, t'ajudo i així no tindràs tanta feina. -Em vaig oferir.

Vaig esperar les seves instruccions.