Retrobaments [Claire]

Vaig mirar avall. "Potser, si saltés, m'estalviaria tot això..."

Estava preocupat. M'havia arribat la notícia que la Cassandra, la petita amiga de la Wendy, havia tingut un "encontronazo" amb un noi falcó. Ja la prenien amb els més petits...

Algú se'm va acostar, per darrere. No em vaig molestar a girar-me, tement que fos algú a qui no volia veure.

Vaig arribar a dalt de tot de la Torre i m'hi vaig trobar a en Matt. Vaig somriure. Em vaig acostar a ell per darrere i el vaig abraçar, també des de darrere.

- Bon any nou, tresor.- Vaig dir-li, posant-me de puntetes i fent-li un petó al coll.

No havia pogut passar el Nadal a Hogwarts i no havia vist en Matt fins llavors. M'agradava tornar a estar abraçada a ell de nou.

Vaig sospirar, de tranquil·litat, quan la Claire va abraçar-me per darrere i em va fer un petó al coll.

- Bon any nou, preciosa! - vaig fer-li un petó, apassionat; feia molt que no la veia -. T'he trobat a faltar...

Vaig abraçar-la, content de veure-la però conscient que tornant a Hogwarts s'havia posat en perill. I no podia permetre que... li passés res.

- Com t'ha anat el Nadal?

Vaig somriure just abans de rebre un petó. Un petó que havia trobat a faltar moltissim.

- I jo també...No saps quant... - Vaig tornar-li l'abraçada, contenta.- El Nadal? Bueno, res de l'altre món. Hagués preferit quedar-me amb tu i poder-lo gaudir d'altres maneres...- Vaig dir, coqueta.

Em vaig pujar a l'àmpit de la finestra i me'l vaig mirar, somrient.

- I a tu què tal?

- Bueno... Han passat algunes coses, i no crec que t'agradi sentir-les... - vaig fer una ganyota -. La Lily i l'Allie són a Sant Mungo. La Lily crec que ja està bé, però l'Allie està en coma. L'Erin també va tenir alguna mena de problema, però s'ha recuperat. I la Cassandra també es va emportar un bon ensurt.

Vaig agafar-li la mà, intentant sentir-me una mica més proper a ella.

Les paraules que em va dir en Matt em van caure a sobre com una galleda d'aigua gelada. Ell em va agafar la mà, per transmetre'm alguna cosa que s'havia quedat pel camí.

- QUE L'ALLIE QUÈ?!?! - Vaig cridar, saltant de l'àmpit de la finestra i aterrant a terra, notant com una llàgrima solitària em queia galta avall. - I la Lils també? I la Erin i la Cass... Qui pot haver fet alguna cosa tant terrible? - Les llàgrimes se m'escapaven sense que jo les pogues retenir. No plorava, simplement eren llàgrimes de frustració i indignació.

Me'l vaig mirar de dalt a baix.

- Tu estàs bé? - Vaig fer, preocupada.

- Eh, eh... Calma't, estan bé. Estic bé, i tu també. I l'Allie... l'Allie es recuperarà - vaig dir-li, en veu baixa, mentre l'abraçava i la besava als llavis i al coll, impulsivament però amb delicadesa, intentant tranquil·litzar-la.

Vaig abraçar-la, llavors, amb força.

- No vull perdre a ningú... No vull perdre't, Claire... T'he agafat massa carinyo...

Llavors em va agafar i em va començar a fer petons per tot arreu, per tranquilitzar-me. Notava el gust salat de les meves llàgrimes, que ara ja eren de pànic i alleujament a la vegada. Per saber que en Matt estava bé i que l'Allie i les altres es recuperarien aviat.

Em va abraçar, amb força, i jo em vaig agafar a ell, també abraçant-lo amb força. No volia deixar-lo anar. No volia que marxés. Vaig començar a plorar. Sanglots i llàgrimes es mesclaven amb els meus intents de respirar amb normalitat.

- No vull perdre't, Claire... - Em va dir ell, amb la veu mig trencada.

El vaig estrènyer amb més força. Tota jo tremolava.

- Shh... Anem, vinga. - vaig somriure-li -. Eh... No podem deixar-nos endur pel pànic, o el terror. Hem de ser forts, d'acord? Vinga, anem...

Vaig besar-la, amb passió. Sentia el gust salat de les seves llàgrimes, que relliscaven per la seva pell; vaig estrènyer-la amb força i, a la fi, vaig separar-me'n una mica i vaig endur-me-la, estirant-la de la mà. Portant-la a algun lloc íntim, algun lloc per ella i jo sols.

[TEMA TANCAT]