Preparant el viatge. [Erion]

Vaig entrar a la Marmita foradada, amb el bagul darrere. Em pasaria una nit a la marmita foradada i al dia següent aniria cap a Londres Muggle, que era just el que necessitava. Una mica de pausa de tanta màgia.

"No se si la màgia es bona, ja..."

Vaig moure una mica les mans, fent una petita ganyota. Les articulacions encara em feien una mica de mal, i encara em demanava que coi m'havia fet el Fortin. Reconec que no saber que vaig fer durant dues hores... es preocupant. I més si acabes a un hospital.

Vaig asseure'm a una de les taules, propera a la llar de foc, intentant calentar-me una mica.

"Nadal, Lily, Nadal..."

Vaig entrar, atropelladament i gairebé corrent, a la Marmita Foradada. Havia de trobar-me amb el propietari, que m'havia ofert un lloc de treball; tan de bo em donés la feina.

Quan vaig mirar el rellotge vaig adonar-me que encara era aviat. Faltava ben bé mitja hora perquè arribés el propietari, de manera que vaig anar a asseure'm a la vora del foc. "Quin fred que hi fa, a Londres...", em vaig dir.

Una noia més o menys de la meva edat s'estava en una de les taules al costat de la llar de foc, amb un bagul gros. Em va estranyar, perquè el més normal seria que fos a Hogwarts. Bé, era Nadal, potser havia anat a veure la família...

Me la vaig quedar mirant, amb un somriure tonto als llavis. Ni tan sols vaig seure, i vaig oblidar-me del fred. Ja m'ho deien, que em distreia fàcilment...

Vaig veure com un noi, que semblava de més o menys de la meva edat, s'estava al meu costat. Vaig veure que em mirava un segon, de reull. Jo seguia mirant les flames.

-Em... no t'asseus?- vaig demanar-li, al cap d'una estona. Vaig mirar-lo i li vaig fer un somriure.- S'està bé, aqui. Fa menys fred...

Vaig mirar-li els ulls i vaig somriure una altra vegada. M'agradaven, eren... cridaners. Blaus... però no d'aquell blau que tenia feia unes setmanes jo. Era un blau... agradable.

-Bé, si vols quedar-te així...

Les seves paraules em van fer reaccionar. Vaig suposar que era una mica ridícul (sempre ho era amb les noies, jo), però vaig encongir-me d'espatlles i vaig asseure'm.

- Que véns de Hogwarts? - vaig dir, mirant el bagul.

"No, si et sembla. Ve de la Xina, no et fot..."

- Perdona, quina pregunta tan tonta...

Vaig riure.

-Doncs.. quasi vinc de St. Mungo... Però es una historia massa llarga.

Vaig mirar-lo.

-Perdona.- vaig donar-li la meva mà.- Lily Bell, encantada... I bé, es nadal, així que m'he agafat unes vacances.

Vaig encaixar-li la mà, somrient.

- Erion... ehm, Erion Wood, per servir-te - en què pensava? -. Sant Mungo? Què et passava? No fas tan mala cara...

"Clar que no fa mala cara, és molt guapa! Erion, de veritat... dedica't al parxís."

Vaig posar-me una mica vermell amb aquell pensament, però era fosc i vaig suposar que no s'havia vist.

- I... véns gaire sovint, per aquí? - "ara és quan et diu que sí, però a tu no et dónen la feina".

-No ho sé.- vaig dir, sincerament.- Em van donar obliterar, així que no recordo res.

Vaig mirar les flames, ballant, abans de tornar a mirar-lo a ell.

-Doncs... no. La veritat es que potser m'hi passo aquests dies, però com sempre estic a Hogwarts... doncs no vinc molt.- Vaig mirar els seus ulls blaus uns segons, abans de seguir parlant.- Igualment volia visitar londres muggle. Estic fins als nassos de la màgia... necessito un descans.

Vaig somriure-li. Vale, per què somreia ara?

-I tu? vens molt?

Vaig somriure quan ella va somriure, sense voler ficar cullerada en allò de l'obliterant. Somreia automàticament, inconscientment. "Erion, reacciona. T'ha preguntat alguna cosa!"

- Què?... - vaig mirar-la -. Ah, bueno... He vingut per mirar de trobar feina, o sigui que si m'agafen... aquí estaré, vint-i-cinc hores al dia, vuit dies a la setmana.

Vaig riure de la meva pròpia broma. "Estúpid, Erion. Sembles estúpid."

- Així, estàs cansada de tanta màgia? Vaja... - vaig fer una cara rara; em costava d'entendre, allò.

Vaig riure amb ell.

-Ah, doncs ja vindré a visitar-te si et donen la feina!

Vale, què? per què havia dit allò? Bé, el noi era simpàtic, però no el coneixia...

"i guapo"

Vaig moure una mica el cap, llevant-me aquell pensament.

-Doncs sí... m'ha fet més mal que servei, ultimament. A vegades... a vegades penso que m'agradaria ser una innocent muggle. Sense aquests problemes que sempre hi han al mon de la màgia. Pot ser creus que estic boja...- vaig riure, sense saber per què. Esperava que no ho cregués.

Vaig somriure d'orella a orella quan va dir que em vindria a veure. Ni tan sols sé per què.

- No estàs boja. Sense màgia també es pot viure, creu-me... - vaig posar-me una mica vermell -. Però suposo que és diferent si pots utilitzar-la i no ho fas perquè no vols...

Vaig entendre el que em volia dir. No feia falta que m'ho digués dos cops. L'Erion era un llufa.

-La màgia et pot ajudar... però et pot fer molt de mal, Erion. Moltíssim... No se si coneixes els maleficis prohibits.- vaig sospirar i vaig mirar al meu voltant.- Aquests, son els pitjors...

Vaig tancar els ulls, recordant la veu del Fortin cridant-me Obitus per subitum...

-I l'utilitzo, la màgia... però hi ha gent que l'utilitza per fer mal... i...

Vaig callar. Vaig mirar-lo uns segons, perdent-me en els seus ulls blaus. Quan em vaig adonar, vaig envermellir una mica i vaig tornar a mirar les flames. Semblava una boja, una boja torturada.

"Potser ho ets"

Vaig fer una ganyota quan va dir allò. Després, però, es va aturar a mitja frase i se'm va quedar mirant. Vaig mirar-la, perdent la noció del temps; aleshores vaig adonar-me'n, vaig sacsejar el cap per esbandir totes les idees que hi naixien, i vaig respondre.

- Però això també ho fan els muggles... - vaig mirar al foc -. La mateixa pólvora pot fer un magnífic castell de focs, o una arma mortal...

Em sentia una mica idiota. Allà estava, a l'accés per excel·lència al món màgic, parlant de coses muggles perquè no em quedava cap altre recurs. Vaig posar-me molt vermell, perquè a més no podia ni mirar la noia sense pensar com de guapa era. "Posa'm una grassa lletja i granelluda, i seré el més simpàtic del món. Posa'm la Lily... i semblaré idiota."

-Però amb polvora no poden fer armes mortals, nins, a una escola.

Vaig sospirar.

-Amb màgia...

Vaig mirar-lo un altre pic, arriesgant-me a deixar de parlar. Em feia una mica de por, perquè estava pensant massa sovint que era molt atractiu... i ara...

-Deixem-ho, si us plau...- Vaig concentrar-me mentre mirava els seus ulls.- Saps que m'agraden els teus ulls?

Uep!

Vale, genial... Vaig començar a envermellir i vaig somriure, per intentar evitar que es notés.

Vaig posar-me molt vermell, més que abans. Tant, que ni la foscor ho dissimulava...

- Euh... Gràcies, els teus també són molt macos... - vaig murmurar, baixet.

Vaig sacsejar el cap, intentant focalitzar la meva ment en alguna cosa que no fos ella... Impossible.

- Si vols et puc ensenyar algunes parts del Londres muggle... M'ho conec bastant. - bé, almenys dius alguna cosa amb sentit.

Vaig envermellir quan em va dir allò dels ulls, i vaig veure, de reull que ell també havia envermellit també. Vaig girar el cap i vaig mirar les flames. Ara no per pensar millor, si no per vergonya.

"Ja val, no, Lily?

Si, ja. Vaig moure una mica el cap, intentant deixar anar els pensaments sobre ell.

-De veritat?- vaig dir, els meus ulls varen brillar un segon.- Ho faries? Oh seria genial!

" Genial per que estaràs amb ell o per què t'ensenyarà Londres muggle, Lils?"

Vaig somriure d'orella a orella.

- Sí, és clar! - no podia deixar de somriure -. T'ensenyaré Trafalgar Square, i el palau de Westminster, i el Parlament, i el Big Ben... Anirem en metro, i menjarem les coses més exòtiques que et puguis imaginar...!

Val, m'estava accelerant. "Tranquil, Erion, que només és fer-li de guia...", intentava dir-me. Però encara que fos només això, la idea de passar amb ella més temps era... uf.

Vaig començar a riure un altre pic.

-Què bé! serà genial!^^

Així visitaria londres muggle, faria de muggle, m'allunyaria de la magia per uns dies i... i...

I estaries més temps amb aquest noi, Lily, que es veu que t'ha agradat...

-Bé, pero quan tinguis lliure, si es que t'agafen aqui, eh? no vull molestar...

- No, tranquil·la... Si cal, penso dedicar tot el temps lliure a arrossegar-te amunt i avall per Londres. - vaig somriure-li, una mica vermell -. Això, si m'agafen...

Vaig girar-me cap al foc. Havia de calmar-me, o l'entrevista seria un fiasco.

- Quan tornaràs a Hogwarts? - vaig dir, recordant de sobte que ella marxaria aviat.

-Gràcies.- vaig dir-li, agraïda.

Vaig mirar com girava la vista i un somriure imbécil es va fer als meus llavis.

-Doncs pel nou de gener he de tornar...

Vaig fer una ganyota. Tornar, allà on estaria el Fortin...

- Oh... Tan aviat? - vaig dissimular la ganyota.

Una ganyota que, per altra banda, va desaparèixer tan bon punt vaig tornar-la a mirar. Mica en mica, l'expressió rara va ser substituida per un somriure sincer i un evident envermelliment de la meva cara.

"Vaja, sembla que t'agrada, eh?", vaig dir-me. Vaig riure, per sota el nas, en pensar allò. Sí, era evident que m'agradava. I n'hi havia motius...

-No hauria de perdre clases, Erion-vaig riure.

Vaig pensar en el problema que tenia el meu viatge i el vaig mirar.

-Escolta, vius per aqui a prop?- vaig demanar-li, perdent-me de nou en els seus ulls, per despres mirar per una fracció de segon els seus llavis.

- A uns vint-i-cinc minuts caminant, però normalment vaig en cotxe... - vaig somriure-li; conduir era una de les poques coses que feia bé -. És un pis petit, però com que hi estic sol, hi estic còmode.

Me la vaig quedar mirant, amb un somriure estúpid als llavis. Aquells ulls em tenien captivat; i els cabells... Estava vermell com un tomàquet, però m'importava cada vegada menys.

-Doncs... si no et fa res... em faries un gran favor si em deixassis estar a ca teva mentres estic per aqui....

Vaig fer que no amb el cap.

-No, deixa-ho, no vull abusar.- vaig riure.- No em facis cas.

"Vale, ara si que pensa que ets una boja"

- No, dona, si a mi també m'anirà bé tenir una mica de companyia! - vaig exclamar-me, sobtadament.

La opció de tenir-la a casa durant tot el Nadal era... vaja, qui podria voler res més? Allò era el regal de Nadal perfecte!

- A més, així no t'hauràs de preocupar en buscar allotjament, i serà més fàcil moure'ns junts quan vulguis visitar la ciutat... - "això, Erion, tu dóna-li arguments per quedar-se, aviam si es convenç".

Vaig mirar-lo sense saber molt bé que dir:

-De veritat? No molesto?

Vaig somriure-li. Allò estava molt be... Molt.

-Bé, doncs... Moltíssimes gràcies.- Havia hagut un moment que havia pensat que m'hauria de quedar a carrer.