Preparant el viatge. [Erion]

Vaig somriure quan em va obrir la porta i vaig entrar, mirant el meu voltant encuriosida.

-Es acollidora... m'agrada.- vaig dir, mirant el rebedor.- Al menys el rebedor, es clar.

Vaig somriure, sentint-me una mica idiota.

Vaig dur la maleta fins al llit de convidats, en un racó del loft.

- Em sap greu no tenir una 'habitació per convidats'. És el que tenen els lofts, que no hi ha més parets que les quatre que veus, i les del lavabo, que és aquella cambra a part d'allà. - vaig fer una ganyota; no havia pensat en allò fins aleshores -. Ho sento, de veritat... Estava massa ocupat amb tu, com per recordar que visc en un loft.

Vaig posar-me una mica vermell.

Vaig alçar una cella. Estava parlant en sèrio?

-Tu no saps on he viscut jo la major part de la meva vida, Erion. Pots estar ben tranquil, que per mi això es genial.

Vaig somriure, sincera, vaig apropar-me a una finestra i vaig somriure.

-Saps? Les vistes son genials... Et faré una fotografia de les vistes de Hogwarts i te la donaré, les vistes d'allà son molt boniques també.

Vaig somriure-li i em van venir unes ganes horribles d'abraçar-lo i fer-li veure que no era dolent aquell loft per mi, que per mi era un lloc genial i que no s'havia de preocupar per res... però m'ho vaig guardar per a mi.

- No, si em referia a que... a que potser no tindràs tota la intimitat que tu voldries.

Vaig somriure-li, posant-me una mica vermell. 'Hogwarts...', vaig pensar.

- Ah, Hogwarts... M'agradaria anar-hi, algun dia. Els meus pares sempre diuen que és preciós.

Vaig deixar el seu bagul als peus del llit que acabava de desplegar, per ella, a un parell de metres del meu, en un espai que quedava. A mi no em feia res tenir-la dormint a dos metres, però potser a ella la preocupava més.

-Tranquil. No em molesta...

Vaig mirar el rellotge i vaig alçar una cella.

-Que tard...- vaig mirar-lo somrient.- No et preocupis, jo fa unes setmanes que sento que no tinc intimitat en cap lloc.

Concretant una mica, des de que el Fortin va entrar a la sala comuna i em va arrosegar...

Em va faltar aire i vaig fer una passa enrere. Vaig tancar els ulls, recordant horroritzada aquella nit que havia estat la pitjor de la meva vida, la veu del fortin torturant-me, fent-me sentir inferior, fent-me sentir una inútil... i la seva mirada quan em mirava de dalt a baix, quan em tocava.

Vaig obrir els ulls agafant aire de cop.

-Perdona, jo...

"Genial... ara si que creurà que soc una boja."

- Ei, estàs bé...? - vaig somriure-li, content.

Vaig mirar l'hora. Sí, que era tard. Potser seria millor menjar alguna cosa abans d'anar a dormir.

- Vols sopar una mica? Podem demanar unes pizzes, si et ve de gust. Almenys jo no he menjat des de l'hora de dinar, i no he sopat. I són les nou, gairebé.

-Sí... crec que sí. Em... es complicat.

Vaig creuar els braços i vaig frotar-me amb força els braços. Odiava recordar, sempre em deixava mal al cos.

-Pizza... ah, sí. Vale, em va bé.- Vaig somriure i després sentar-me al sofá.- Si, jo també tinc gana...

Vaig somriure i vaig agafar el telèfon.

- Telepizza King's Road, digui?

- Euh... Hola, pizzes a domicili? Voldríem una pizza de formatge i... una Barbecue, sí. Al 27, Delaford Street. Gràcies.

Vaig penjar i vaig anar a seure al costat de la noia. D'un gest ràpid amb el comandament, vaig engegar la televisió. Feien la reemissió de l'antiga sèrie Friends.

- Oh, ja he vist aquest capítol... És molt bo. - vaig somriure-li, divertit -. Però m'interessa més això tan complicat que et fa sospirar.

Vaig somriure en veure com començava un capítol de Friends

-Ho veig a vegades quan vaig a llocs muggles. M'agrada la Phoebe, em recorda a una noia de Hogwarts...

Vaig escoltar el que deia i vaig sospirar. Cómic.

-Em... a veure... Hi ha un mag a Hogwarts, alume, però molt fort. S'està... com possant-se al damunt de tot. Al principi va ser perquè va tallar amb la seva nòvia, que era amiga meva... bé, va intentar lligar amb mi i jo no li vaig seguir el tema. Em... em va deixar inconscient aquell día. Vaig canviar, tot em feia por... i ell s'aprofitava d'aquella por. Em buscava i...- Vaig tancar els ulls, era més fàcil així.- bé, mirava de demostrar que jo era una imbécil i havia de fer el que ell digués, si no m'inflava a encanteris. Em tocava, m'amenaçava... em va fer buscar una cosa, però quan la vaig trobar, em vaig negar a donar-li...

Vaig obrir els ulls i vaig mirar els seus ulls blaus.

-Em va torturar.- vaig dir, recordant el dolor dels cruccios.- Va provar de matar-me. Crec que va fallar, o potser no em volia matar encara... però quan em va tornar a l'habitació va amenaçar a tots els meus amics.

Vaig mirar el terra, buscant forces des d'on les trobava.

-Als pocs dies van atacar a una amiga meva. Està en coma a sant Mungo.

Vaig escoltar la seva explicació, atentament. Just quan anava a dir alguna cosa, va sonar el timbre. Va pujar el paio de les pizzes, vaig pagar-li i vaig portar les capses al menjador, a la tauleta de davant del sofà. Un miol va fer-se sentir, atret el gat per la olor de salsa barbacoa.

- Lily, et presento el Schrodie. Schro, aquesta és la Lily, una amiga meva. - vaig somriure-li a la noia mentre el gat es passejava per sota les nostres cames.

Després vaig seure al seu costat i vaig posar-me a menjar pizza.

- Hmm... així, hi ha un pirat que et va torturar, i va intentar ficar-se al llit amb tu, violar-te i finalment matar-te, però no ho va fer per alguna raó que no sabem - vaig dir, en veu baixa i fent una ganyota -. Saps que m'estàs donant motius per no deixar-te tornar a Hogwarts, oi?

Vaig quedar-me mirant la televisió, uns instants, i després vaig girar-me cap a ella.

- I no hi ha ningú prou poderós per aturar-lo? Un professor? O és que no ho saben, que ha fet tot això?

Vaig mirar el moix intrigada i vaig somriure.

-Es maco.- vaig dir, mirant el gat, recuperant-me de tot el que li havia explicat. Vaig agafar aire i vaig agafar un tros de pizza.

Ja m'agradaria que no em deixessis tornar.

Vaig possar-me una mica vermella pel que havia pensat, vaig somriure com a resposta.

-Sí, més o menys ho has resumit bé.- vaig dir-li, mirant la televisió.- Els professors no saben res, però si els ho diem no ens creurien. Hi ha el conseller, suposo, el Lex Lupin, el director de Hogwarts si s'ha pres les pastilles d'extracte de granota i el James... El James Bohr.

Vaig fer una ganyota, però vaig intentar disimular-la com vaig poder, l'ultim que volia era parlar del James.

Vaig fer una granota. Havia notat com havia mencionat aquell tal James Bohr, i no semblava còmode.

- Vaja... Bé, doncs si són tan pocs els que li poden plantar cara, potser hauré de fer jo alguna cosa! - vaig dir, fent broma, mentre m'alçava a lo superheroi -. No, ara seriosament... Ja veuràs com no passarà d'aquí. La teva amiga sortirà de l'hospital aviat, i aquest idiota deixarà de molestar quan trobi alguna noia que el distregui.

-Ni se t'acudeixi fer res.- vaig dir, encara que sabia que ho havia dit en broma.- Ni-se-t'a-cu-dei-xi.

Vaig tancar els ulls i vaig agafar un altre tros de pizza.

-Per mala sort crec que no, Erion, crec que es liarà molt, jo he tingut sort, l'Allie, de moment també... però algú no en tindrà, i quan passi ja no només els mags estarem en perill.

Vaig sospirar un altre pic i vaig mirar-lo.

-No vull que facin res a gent innocent, i menys per la meva culpa.

- Bah, tonteries. No en tens la culpa, tu. I no em vinguis amb "Oh, però és que em va dir que els atacaria perquè jo no vaig voler-li donar el que volia". Els atacaria igualment, encara que t'haguessis rendit als seus peus. De fet, t'hauria matat a tu abans.

Vaig alçar els ulls al cel.

- Bé, millor canviem de tema. M'estan agafant ganes de buscar un ganivet de cuina i fer-ne carn picada, d'aquest paio. - vaig riure i vaig agafar un altre tros de pizza; aleshores hi vaig caure -. Crec que encara no t'he preguntat... tens nòvio?

De cop vaig pensar en com de nerviosa s'havia posat en parlar del James Bohr, i vaig creuar els dits internament perquè la resposta fos un "No."

Vaig pensar el que em va dir. De totes les vegades que m'havien dit que no, que no era culpa meva, aquella vegada havia estat la més convincent. Vaig agafar un tros de pizza més i vaig quasi atragantar-me amb ella quan em va demanar per el nòvio.

-Perdona.- vaig dir, beguent aigua.- No, no en tinc.

Vaig recordar la meva conversa amb l'Eileen i vaig enrecordar la seva frase estrella: Ara et toca a tu.

Ara si em tocava mi. Ara ja havia tocat fons, només podia pujar.

-I tu?- vaig demanar, mirant els seus ulls blaus.

Vaig quedar-me impassible, sense canviar l'expressió de la meva cara. Però per dins sonaven trompetes i clarinets mentre jo ballava el mambo.

- Euh... no, tampoc.

Vaig agafar un altre tros de pizza mentre el gat roncava als meus peus.

- L'únic ésser viu que depèn de mi ara mateix és aquest gatet... Oi que sí, Schrodie?

El meu cor va fer un salt en sentir que no, però vaig fer com si res, menjant un tros de pizza més.

-Sembla bon gat.- vaig somriure.- El cuides tu o et cuida ell?

Vaig agafar l'Schrodie delicadament i el vaig mirar a la cara

-Digues, el cuides tu a l'Erion, oi?- vaig riure.

- Argh, ens has descobert. Em cuida tant que fins i tot m'explica contes abans d'anar a dormir... - vaig riure, divertit -. És molt manyac, es deixa fer.

Vaig quedar-me-la mirant, embadalit, mentre ella jugava amb el gat. "Potser...potser funcionaria... Ja seria hora, també...", pensava. Eren pensaments confusos, estranys fins i tot per mi. Però almenys sabia que m'agradava.

- Hauries de dormir, fas cara de cansada. Jo també hi aniré, ja...

Vaig jugar una estona amb l'Schrodie i després vagi escoltar el que em va dir l'Erion. Automàticament vaig fer un badall i vaig somriure.

-Sí, crec que es el millor... - vaig deixar el moix al terra i vaig aixecar-me.- Em, me'n vaig a possar-me el pijama...

Vaig anar fins on era el meu bagul, vaig obrir-lo i vaig agafar el pijama, després vaig anar cap on era el lavabo i em vaig canviar, després vaig mirar-me al mirall i vaig veure'm millor. Millor, almenys, que fa uns dies. Fer aquest viatge m'havia anat bé.

Vaig sortir i em vaig dirigir mig dormida cap al bagul per organitzar algunes coses.

Mentre la noia es canviava al lavabo, jo vaig recollir les coses i vaig acabar de preparar-li el llit. Després, vaig mig desvestir-me, quedant en samarreta i bòxers, i vaig ficar-me al llit, llegint.

- Demà al matí, quan et despertis, seré a la feina. Bé, demà... i tots els dies. Però arribaré per dinar, i les tardes les tindré lliures la gran majoria de dies - vaig dir-li quan va sortir -. Si vols sortir a fer una volta, agafa la clau de recanvi que hi ha allà, en aquella capseta.

-Ah, d'acord, gràcies.- Vaig dir, distreta, després el vaig mirar i vaig somriure.- Eh, en sèrio. Moltes gràcies per escoltar-me i per acollir-me a ca teva, de veritat. T'en dec una.

Vaig ficar-me al llit i vaig mirar-lo, llegint allà una estona. vaig somriure, m'agradava molt... però si tornia a intentar una cosa així i s'enterés el Fortin... aniria a per ell?

Vaig girar-me al llit, tancant els ulls, no volia pensar en allò ara.

-Bona nit, Erion.

Vaig llegir algunes pàgines més, sentint com se'm tancaven els ulls. A la fi, quan la noia va dir "Bona nit" també vaig tancar el llibre i apagar la llum.

- Bona nit, Lily...

I, dit això, vaig introduir-me en el món dels somnis, com degué fer ella; un món on tot era més fàcil.

[Tema tancat]