Havia baixat a les cuines en busca d'una mica de menjar. Tenia pensat preparar-li una mena de pícnic a la Georgia. La veritat era que amb tot el rebombori de la mort de la Cassey, no havíem pogut estar junts.
Vaig entrar per la porta, i tant bon punt vaig ser a dins un elf se'm va acostar i em va preguntar:
-Bona nit senyor. Què voldria alguna cosa?
Vaig somriure a l'elf i li vaig contestar:
-De fet, sí. Mira, vull preparar-li un sopar a la meva xicota, i necessitaria alguna cosa per menajar. Que series tant amable de donar-me alguna coseta?
A l'elf se li van posar uns ulls com plats, i va exclamar:
-Oh i tant que si, senyor! Ara mateix l'hi porto alguna cosa. Esperi's aquí, no marxi!
I va marxar, corrents, en busca de la meva sorpresa.
Va tornar al cap de deu minuts escassos amb una cistella de bímet als braços. Semblava que pesava força.
-Hi ha unes torradetes amb formatge d'entrant i li he posat uns espaguetti a la carbonara per després. De postre té o bé macedònia o bé coulant de xocolata. Hi he afegit unes espelmes i un gerro amb unes floretes^^ Que vagi de gust el sopar!
I em va apropar la cistella tot guinyant-me l'ullet.
Vaig girar sobre els meus passos i vaig marxar en direcció als jardins, per preparar-ho tot.
[TEMA ACABAT]