Sorpresa! [Erion]

Vaig sortir de Hogwarts a partir d'uns dels passadissos secrets i vaig arribar a Hogsmade. Ultimament estava tot més vigilat des de la mort de la Lizzie, però havia aconseguit escapolir-me. Vaig somriure i vaig desaparetre de cop.

Vaig aparetre a la porta de la marmita foradada. Vaig entrar en silenci i vaig veure l'Erion, servint als clients. Vaig somriure i em vaig apropar poc a poc per darrere, després vaig tapar-li els ulls i vaig demanar-li a l'orella:

-Qui sooc? ^^

Vaig somriure, gratament sorprès, i vaig girar-me cap a la noia.

- La persona més perfecta del món... - vaig murmurar-li a cau d'orella mentre l'abraçava, amb força -. No saps com he patit des que va morir la... Lizzie, oi?

Vaig separar-me una mica d'ella i vaig acariciar-la, apartant un floc de cabells de la seva cara. Tenia ganes de besar-la, un cop rere l'altre, i no deixar-la marxar mai més; però vaig aguantar-me una mica.

- T'he trobat a faltar... - vaig dir, somrient encara.

Me la vaig quedar mirant, distret, durant uns instants; i aleshores em vaig endur per la passió i vaig besar-la, feliç.

Vaig abraçar-lo jo també amb força.

-Suposava que estaries preocupat.- vaig dir, amb un somriure trist.

Vaig gaudir de la seva caricia, i vaig passar els meus braços darrere del seu coll quan em va besar, donant-li més passió al petó. Quan em vaig separar d'ell vaig somriure.

-Em quedaré fins demà a la nit- vaig dir-li.- M'he escapat... segurament només se n'adonarà les meves amigues, però em guardaran el secret.

- Et diria que no és segur sortir de Hogwarts... - vaig fer una ganyota -. Però és més aviat el contrari: m'estimo més que siguis aquí, amb mi, que a Hogwarts amb un potencial assassí. A més, el Schrodie et deu trobar a faltar.

Vaig separar-me d'ella i vaig anar fins a la barra, deixant-hi la safata amb gots buits i plats bruts que portava.

- Acabo d'aquí vint minuts, et ve de gust alguna cosa abans que marxem cap a casa?

Vaig somriure.

-Sí, l'assassí es allà, jo soc aqui... es millor. Oh! Jo també he trobat a faltar l'Schrodie!

Vaig riure una mica i vaig seguir-lo fins a la barra.

-No, gràcies... no tinc ganes de res.

- Com vulguis - vaig somriure-li i vaig anar a servir durant els vint minuts que quedaven.


- Anem? - vaig dir, agafant-la de la mà mentre la noia s'aixecava, sortint jo ja de la barra i saludant al jefe.

-Anem, Anem.- vaig dir-li, somrient.- Que, soparem de pizza?- vaig somriure, contenta.

Vaig agafar-li de la mà quan me la va donar i varem sortir. Vaig buscar el seu cotxe amb la mirada.

-Es aquell, oi? el teu cotxe... si més no, es pareix molt...- Vaig somriure, encara no els reconeixia molt els cotxes, em semblaven tots iguals.

Vaig assentir amb el cap, somrient, i vaig obrir el cotxe, convidant-la a entrar. Després vaig pujar jo, i vaig engegar el cotxe amb tranquil·litat, condint fins a casa. De seguida vam arribar-hi, i vaig baixar del cotxe obrint-li la porta perquè ella també baixés.

- Benvinguda de nou... - vaig besar-la als llavis, ràpid, abans d'obrir la porta i entrar al loft.

Vaig somriure-li, mentre anàvem cap a l'ascensor i pujavem fins al seu pis, un pic allà, vaig somriure en veure l'Schrodie.

-Hola maco!- vaig saludar-lo. Després vaig somriure, mirant el pis, vaig mirar de nou a l'Erion, somrient.

-M'encanta aquest lloc, de veritat... em fa sentir molt bé...

Vaig abraçar-lo, abans de fer-li un petó ràpid, contenta.

Vaig abraçar-la, mentre em deixava caure al sofà. Amb una mà, vaig apartar un ble de cabells que li tapava la cara, i després vaig fer-li un petó ràpid.

- El meu jefe m'ha dit que demà puc agafar-me un dia lliure. Sap que no et puc veure gaire sovint, i és bastant comprensiu... - vaig somriure -. Què voldràs fer?

Vaig quedar-me abraçat a ella, estant de costat al sofà, estirats a lo llarg, molt a prop l'un de l'altre.

- No saps com t'he trobat a faltar... sé que no ha passat ni un mes, però se m'ha fet etern... - vaig quedar-me-la mirant, feliç -. I, a sobre, cada dia ens anaven arribant notícies sobre... coses dolentes que anaven passant a Hogwarts. Em feia patir tant, això...

Vaig xocar la meva front amb la seva delicadament, escontant-lo.

-Jo mentre estigui amb tu... em dona el mateix. He vingut per tu, jo tampoc podia estar més sense veure't...

Vaig somriure-li, mirant els seus ulls blaus hipnotitzadors.

-Aniré amb compte, Erion... T'ho prometo...

Vaig fer-li un petó, llarg, però que com sempre deixaven amb ganes de més. Vaig deixar anar una petita rialla, feliç. Allà amb l'Erion, era on podia dir que estava bé, feliç i tranquila. Una cosa que no es podia dir molt ultimament.

- Això espero... - vaig fer-li un petó, ràpid, i vaig treure el mòbil.

Vaig demanar unes pizzes, com havíem fet tantes vegades abans, durant el nadal. Vaig quedar-me-la mirant altra vegada, somrient.

- Umm... m'ho sembla a mi o els cabells t'estan canviant de color? - vaig quedar-me-la mirant, alçant una cella.

Vaig mirar-me els meus cabells. Feia temps que no m'hi fixava molt, en allò, però si, els meus cabells canviaven continuament de color en aquell instant, mig verd, mig blau, mig el meu color normal de cabell.

-Estic contenta, estic feliç. Això fa canviar el meu cabell de color, saps?- vaig dir-li.- Per estar amb tu em canvia el color del cabell.- vaig abraçar-lo amb força. L'havia anyorat molt.

Vaig somriure, divertit.

- I què vol dir cada color? Vull dir... sempre és verd o blau, a part del teu castany natural? - vaig acariciar-li els cabells -. O cada emoció té un color?

Vaig fer-li un petó, i aleshores algú va trucar al timbre. Vaig separar-me un moment d'ella i vaig obrir, pagant les pizzes en un moment i portant-les a la tauleta.

- Bon profit! - vaig donar-li un tros de pizza i vaig deixar-ne caure un trosset per al Schrodie, que es passejava pels nostres peus.

-Hi han colors que sempre son els mateixos, el castany més obscur es vergonya, el blau sol ser emoció, verd... mig esperança mig felicitat. El vermell es quan m'enfado molt, però quasi mai se'm possen vermells...

Vaig agafar un tros de pizza i vaig menjar-me'l, mirant encuriosida al Schrodie.

-Soc magimorfica. Els meus ulls també canvien de color... però el color el puc controlar, el dels ulls... encara que a vegades se'm canvia sol.

Vaig somriure, mentre l'escoltava, menjant un tros de pizza. Vaig acariciar el Schrodie al cap, darrere de les orelles; el gat va roncar, tancant els ulls i fregant-se amb les nostres cames.

- Aleshores... quin color de cabells se't posarà si et dic... - vaig acostar-me a la seva orella, seductor -. T'estimo.

Vaig somriure, feliç, i vaig separar-me una mica d'ella, per veure-la; després vaig besar-la, amb passió i sentiment.

Vaig tenir un calfred quan em va parlar a l'orella. Sempre em passava el mateix. Vaig somriure mentre el meu cabell eliminava el meu cabell castany normal per possar-se només blau i verd.

Vaig correspondre-li el petó, feliç de ser amb ell. Vaig acaronar-li la cara, l'havia trobat molt a faltar. Moltíssim.

-Jo també t'estimo.- vaig dir-li, quan ens vam separar, mirant-lo amb amor.

Vaig somriure en sentir les seves carícies, mentre li tocava jo aquells cabells intensament acolorits.

- Ja, però jo més - vaig fer-li un petó als llavis, subtil, i vaig començar a baixar cap al seu coll -. Molt més...

Vaig deixar-me caure enrere, quedant estirat al sofà, i vaig estirar-la del braç perquè vingués cap a mi.

-Mentida...- vaig dir jo, perdent el fil dels meus pensaments per els petons que em feia.

Vaig somriure quan em va estirar del braç. Vaig anar cap a ell i li vaig fer un petó dolç, abans de abraçar-lo.

-No em pots estimar més del que jo t'estimo a tu, es imposible.- vaig somriure.- Creu-me.

- Oh, però és que per tu jo faig qualsevol cosa, incloses aquelles que són impossibles... - vaig fer-li un petó, divertit, mentre quedàvem abraçats -. Ah!, i tinc un regal per tu.

Vaig aixecar-me d'una revolada, vaig anar fins al calaix de dalt de l'armari i en vaig treure una capsa.

- Té, per tu - vaig dir-li, mentre li allargava -. És un telèfon mòbil, com el que tinc jo. Així podrem parlar a distància...!

-Un regal?- vaig demanar, amb una cella alçada. Vaig mig incorporar-me al sofá quan ell es va aixecar i vaig agafar la capsa.-Oh Erion jo...

Vaig quedar-me mirant la capsa sense saber que dir.

-Ets un cel, Erion.- vaig dir-li, mirant els seus ulls, amb un somriure.- No t'havies d'haver molestat, de veritat...

Vaig deixar la capsa al damunt de la taula i vaig acariciar el cap de l'Schrodie, encara amb el somriure als llavis i les galtes una mica vermelles.

- En realitat ho he fet més pensant en mi que en tu... És que no puc estar sense sentir la teva veu durant tants dies! - vaig somriure-li, posant-me una mica vermell, i vaig asseure'm al seu costat -. Però així podré animar-te si aquell de qui em vas parlar fes algun disbarat i et sentissis incòmode o malament.

Vaig abraçar-la, envoltant-la càlidament amb els meus braços, i li vaig fer un petó al front.

Vaig sentir un calfred, recordant el Fortin. De vegades encara em passava, i tenia la sospita de que em pasaria per sempre, que tota la vida recordaria aquelles tortures en les que el Fortin em feia sentir com una imbècil, com una estúpida.

Vaig sentir-me envoltada per la seva calor i no vaig poder evitar somriure. Per sort allà estava ell, per fer-me oblidar a aquell fill de puta aque m'havia espatllat bastant la vida.

-Amb ell rondant per allà sempre em sento malament, però no puc fer res, només m'he de preparar per aguantar-ho tot i seguir allà, al peu del canó.

Vaig amagar el meu cap al seu coll, sospirant.

- No vull que tornis a Hogwarts... Vull que et quedis aquí, amb mi, per sempre. No vull que et vagis a ficar al mig d'aquell merder - vaig fer una ganyota -. Però no puc demanar-te això, oi?

Vaig sospirar, encara abraçat a ella.

Vaig sentir mal al pit. Entenia el que em deia, per això jo l'encobria a ell, per això només li havia parlat de l'Erion a la Sam. No volia que ell s'hi fiqués en tot allò...

Però amb mi era diferent. Jo, des del moment que vaig entrar a aquell maleït hivernacle i em vaig negar a... "divertir-me" amb el Fortin hi estava ficada a aquell merder. Cal dir que la cosa s'ha anat complicant de mala manera, però jo hi segueixo a dins de tot...

-Jo ja estic a dins, Erion. Per mala sort, ja hi estic ficada al merder.

M'agradava la seva escalfor. Vaig somriure, trista, i vaig apropar els meus llavis als seus.