Espectadors sorpresa

Vaig entrar a l'auditori i vaig treure la meva nova guitarra (cortesia de la Bianca Serantoni) i l'ampli. Vaig connectar-los i vaig començar a tocar una cançó ja antiga.

M'agradava, la música. M'abstreia. Havia passat uns dies... estranys. Des d'allò de la Nyx i la trobada amb la Georgia l'endemà, havia aturat completament les meves accions i només estudiava i tocava la guitarra o el violoncel, quan no dormia o menjava.

Anava cap a la Sala Comuna quan al passar pel costat d'una aula vaig sentir el so d'una guitarra. Vaig parar-me i vaig escoltar amb atenció. Era una cançó antiga de la que no podia recordar el nom, volia saber qui l'estava tocant, així que vaig obrir la porta amb compte, sense fer soroll per no molestar i vaig mirar l'interior de la classe.

Era el Matt, el noi nou que havia conegut feia unes setmanes, quan tornava de l'entrenament de Quidditch. Vaig recolzar-me al marc de la porta, esperant que acabés de tocar per felicitar-lo per tocar tan bé la guitarra (Jo mai havia aconseguit ni fer sonar una nota)

Vaig fer un somriure quan l'últim acord va ressonar per tota la sala. Després vaig aixecar el cap, per veure qui era. Es tractava de l'Eileen, una de les noies que m'havia trobat el primer dia.

- Ei, hola! - vaig dir, somrient.

Me la vaig mirar un instant. Semblava una persona interessant.

Anava donant botets pels passadissos, no buscava res sols coneixer el castell. Aleshores vaig sentir música i vaig vore al...al...al Mat! eso, al Matt i una xica que no coneixia de res i el Matt tenia una guitarra.

- Holaa! Ooooooooooooooooh!!! Que guitarra tan xulaaaaa!

El Matt va acabar de tocar, mentre somreia, i es va girar cap a mi, mentre em saludava. Vaig tornar-li el somriure, però abans que pogués dir-li que m'havia encantat la cançó, una nena hiperactiva va entrar a la classe.

Vaig somriure al veure que s'assemblava a la Sam. M'havia explicat que la seva cosina entrava a Hogwarts aquell any i estava segura que aquella nena era la Cassandra de la que m'havia parlat.

-Ha sigut fantàstic, Matt!- Vaig comentar-li, mentre la nena s'apropava a la guitarra- Toques molt bé. Jo no sóc capaç ni de tocar dues notes seguides.- Vaig fer, fent una ganyota. Desprès vaig mirar-me a la nena- I tu ets la cosina de la Sam, veritat? La Cassandra, no? ^^

No vaig poder evitar un somriure quan la Cassandra va entrar com una esperitada, deixant anar un "Oooooh!".

Vaig allargar-li amb compte.

- Té, agafa-la un moment, si vols - vaig dir-li -. Però vés amb compte.

Vaig somriure-li i vaig aixecar-me, estirant-me per treure'm la mandra del cos.

- Dona, segur que sí que amb una mica d'aprenentatge ho faries molt bé - vaig dir-li a l'Eileen -. Vols que te n'ensenyi? Segur que t'ho passaries molt bé...!

"The return of the FisherMatt", em vaig dir mentalment.

- Coneixes a Bam-Bam!?- vaig dir.- Si, soc la Cass

Aleshores em Matt em va deixar la guitarra.

- Oooooh!!- la vaig agafar amb compte i em vaig sentar en terra.- Ostres ningú mai em deixa res! Un cop li vaig demanar a l'Ari que em deixes la seua guitarra i va dir que no, perque li l'ha trencaria però no és veritat, jo no trenque res ^^

El Matt se'm va apropar i em va dir que, si volia, em podia donar classes. -Eh, d'això, si no et fa res sí que m'agradaria- La veritat és que em faria il·lusió aprendre a tocar la guitarra- Però no sé si ho faré molt bé i tampoc et vull molestar, segur que tens mil coses a fer...- Vaig mirar cap una altre banda, incòmode no sabia per quina raó.

Vaig mirar-me a la Cass, que es mirava la guitarra amb admiració. La veritat és que sí que era maca- I fa molt temps que la toques, no?- Vaig preguntar, tornant-me a girar cap al Matt, amb un somriure.

Vaig mirar la Cassandra, que es mirava la guitarra elèctrica amb un somriure a la cara.

- Euh... sí, fa uns sis anys. Però la guitarra és nova - vaig fer un somriure d'orella a orella -. I tranquiŀla, tinc temps de sobres, te'n puc ensenyar.

Vaig anar cap a la noia petita, que estava entretinguda admirant la guitarra.

- I tu, Cass? - vaig somriure i vaig treure la guitarra acústica -. T'agradaria aprendre a tocar aquesta guitarra?

Vaig ensenyar-li la guitarra a la noia, que va girar-se cap a mi.

-Oooooooooh!! Eixa guitarra te uns colors més guays que aquesta!- em va dir que m'ensenyaria.- No m'agrada molt tocar instruents, m'agrada més que la gent els toque i jo escolte, el que se que m'agrada és difressar-me, però gracies per l'oferiment, si algún cop vuic apendre te ho dire ^^- vaig alçar-me de terra.- Toca algo Perfaaa!!- eli vaig donar la guitarra.- Toca alguna canço guay

-Patim, patam, patum... homes i dones del carrer... patim, patam, patum... no trepitjeu el patufeet...

Anava cantant, fent saltets i amb l'escombra (siiiiiiiiii! una escombraaaa *____*) a la meva mà, mirant el terra, fins que vaig escoltar la veu de la Cass darrere d'una porta. Vaig obrirla i vaig somriure.

-Holaaaaaaaaaaaaaaa!- vaig dir entrant.-Caaaaaaaass! mira que tinc!-vaig dir-li, ensenyant l'escombra amb un gran somriure a la meva cara

Es va obrir la porta de sobte i va entrar la Wen amb una escombra a la mà i va saludar cridant a la Cassandra. -Hola, Wendy- Vaig saludar a la noia, la veritat és que em queia molt bé. Era una nena molt alegre.

-Això!- Vaig dir-li al Matt- Toca alguna cançó, va- Vaig demanar-li, mentre somreia- Segur que a la Wendy també li agradarà escoltar-te.

Vaig agafar la guitarra elèctrica altra vegada i vaig començar a tocar una cançó que recordava de quan el meu avi encara era viu. Era una cançó bastant bona, dels anys vuitanta, del Bruce Springsteen.

Vaig somriure en veure les seves cares. No ho devia fer tan malament, perquè ho miraven sorpreses, gairebé meravellades. La Cassandra es mirava ara la guitarra, ara la Wendy i la seva escombra, i ara altra vegada la guitarra.

Vaig seguir tocant, amb ganes, i finalment quan va acabar la cançó vaig deixar anar un sospir i vaig deixar la guitarra a la funda.

Vaig aplaudir, tocava moolt bé.

- Toques mooooolt bé! ^^- vaig dir rient. Vaig mirar la granera de la Wen. I vaig somriure.- Volem?

-Hola Eileen! Hola Matt!

El Matt va començar a tocar una cançó i com si fos màgia vaig deixar de botar, de mirar l'escombra i d'estar pensant en milers de coses per fer. La meva ment va quedarse en blanc per preparar-se per escoltar la cançó. Vaig somriure sense poder-ho evitar, escoltant.

-Es del Bruce Springsteen.- vaig dir només, després vaig mirar a la Cass.- Sí!!!- la meva ment va tornar a omplir-se de coses per fer i vaig començar a botar de nou.- Anem Anem Anem... Us fa res si us robo la Cass? eh?^^

Vaig somriure quan el Matt va acabar de tocar. Era una cançó preciosa. Fins i tot la Wendy i la Cass es van quedar quietes durant tota l'estona que el Matt tocava. Semblava un miracle.

Em vaig mirar a les dues nenes amb un somriure- Adéu, llavors- Vaig acomiadar-me d'elles- Aneu amb compte, eh?- No m'agradava anar fent de mare preocupada, però aquelles dues juntes feien una mica de por. Segur que acabaven tirnat-se de les escales, com feia l'Agatha, o tirant-se des de una finestra del cinquè pis o alguna cosa així...

Vaig somriure mentre les dues noies deien de marxar.

- Així, Eileen, vols aprendre'n? - vaig dir mentre m'asseia a una cadira -. No és difícil, de veritat.

Vaig mirar-me la noia, encuriosit. Segur que tenia nòvio, era maca i tenia una espurna als ulls, una espurna de bogeria o quelcom similar.

- Així podràs encandilar al teu nòvio amb alguna cançó bonica...

Vaig mirar la Wen i vaig assentir.

- Anem a volar! Anem a volar! Adeu Matt, adeu Eileen! Ens anem a volaaaaaaaaaaaaar!

Vaig seguir a la Wen i varem eixir de la sala.

[Eixim del tema]

Nòvio... El mateix m'havia dit el Fortin. Per què tothom creia que en tenia? Em reia per no plorar- No crec que em serveixi per encandilar el nòvio, perquè no en tinc.- Vaig guardar-me les mans a la butxaca.

-I segur que se'm dóna malament. -Vaig assenyalar la guitarra amb el cap- Aquestes coses no van amb mi. Jo sóc més de llibres, de pergamins, de plomes... Aquestes coses.- Vaig riure, mentre em mirava al Matt. Em feia sentir incòmode, aquell noi. Suposo que ell estava tan segur d'ell mateix i jo ho estava tant poc...

No vaig exterioritzar cap mena de pensament, sensació o sentiment, però ja diuen que la processó va per dins.

- Bah, tonteries... - vaig riure -. Segur que te'n surts, i més fàcilment del que creus. Toques algun instrument?

Acariciava les cordes de la Strat mentre em mirava la noia. Així, no tenia nòvio? Hmm... curiós. Bé, millor per a mi.

-Doncs no, mai he tocat cap instrument. Vaig fer alguna classe de música al col·legi muggle que vaig anar, això sí -Tot i que no sabia si recordaria alguna cosa, la veritat. Feia molt temps, d'allò.

-Bé, per intentar-ho no perdo res, però no et riguis de mi si no tinc cap mena de ritme. - Si no tenia coordinació per ballar no podia imaginar-me tenint ritme per tocar cap instrument.

- D'acord, doncs... quan vulguis, quedem i t'ensenyo quatre coses - vaig picar-li l'ullet.

Vaig tornar a tocar, ara una cançó més moderna (de principis de segle) d'Arctic Monkeys.

- Així dius que no tens nòvio? - vaig mirar-la -. I com és, això?

-Val- Vaig acceptar la seva proposta, contenta. Em va picar l'ullet mentres parlava i no vaig poder evitar apartar la mirada, avergonyida. Era tan guapo que fins i tot intimidava una mica.

-Doncs no, no tinc nòvio -"Ja magradaria" Vaig pensar, mentre em preguntava que com era, això- Doncs no ho sé, li hauriem de preguntar als nois de Hogwarts, potser - "A un en especial".

- Hmm... sí, potser sí - vaig dir, rient -. No els tenia per cecs, als nois d'aquí, però ja veig que m'equivocava...

Vaig riure. Aquells piropos tan subtils eren tan bons que em feien gràcia i tot. Vaig acabar la cançó i vaig deixar la guitarra.

- I tampoc hi ha pretendents? Cap noi? - vaig mirar-me-la amb intensitat, sense acabar-m'ho de creure -. És realment difícil de creure...

-Gràcies- Vaig dir, incòmode, mirant cap a la finestra per no haver de mirar-lo a ell. Què se suposava que li havia de dir? Mai ningun tio m'havia llençat tantes indirectes. Li havia de donar les gràcies però dir-li que no m'agradava, potser?

- Que jo sàpiga no tinc cap pretendent, però qui sap, potser s'ho tenen molt ben guardat- Vaig comentar amb un somriure, mentre m'encongia d'espatlles.