Espectadors sorpresa

Vaig riure, per sota el nas.

- Sí, deu ser això... - acariciava les cordes de la guitarra -. I a tu, no t'agrada cap noi? O noia, què sé jo...

Vaig treure-li la llengua quan vaig dir allò. Nah, no feia pinta de lesbiana, però qui sap...
El que sí que és cert és que seria una llàstima.

-Bé, hi ha un noi...- Vaig començar, avergonyida, mirant el terra- I la veritat és que va passar algo, però és com si no hagués passat... I, a més, és impossible, així que...- Les paraules em van sortir de la boca com si vomités. Dubtava que hagués pogut entednre alguna cosa.

- Et perdono si no has entés res- Vaig afegir, amb una rialla trista. Mai li havia explicat el que havia passat amb el James a ningú.

- Et diré una cosa que normalment no dic a les noies - vaig dir, amb un somriure -, bàsicament per por a que aconsegueixin el que volen i quedar-me'n jo sense.

Vaig mirar-la.

- Si realment t'agrada, lluita per ell. No cal barallar-se amb ningú, no em malinterpretis... Però només és impossible si creus que ho és.

Vaig quedar-me parada al sentir el que em va dir i vaig tornar a mirar el terra- No es que cregui que és impossible ni que no m'agradi bastant, el problema és que seria estrany i no... Estaria bé.-

"Perquè és el meu professor" vaig pensar. "I així encara és més impossible que passi alguna cosa"

Vaig riure.

- Bueno... tu sabràs - vaig somriure-li -. Però que sàpigues que si fos tu ja m'hauria llançat a la piscina...

Vaig tornar a tocar una mica les cordes de la guitarra, amb fermesa.

- Una pregunta... per què m'ho expliques, això? - vaig mirar-la -. Pràcticament no em coneixes...

-Ah, doncs no ho sé. Sembles algú al que se li puguin explicar les coses.- Vaig dir-li, amb un somriure- A més, no pots saber de qui parlo i em caus bé. No crec que hi hagin raons molt complicades.

-Però parlem de tu...- Vaig dirr, mentre movia la mà, com si volgués oblidar el tema- Com va amb les noies de Hogwarts? Millor que les italianes?

Vaig fer un gest de dubte, encongint les espatlles.

- Doncs... - vaig sospirar, pensant en les noies italianes - en realitat a Itàlia les coses anaven diferents. Allà... allà hi havia algú, a qui vaig perdre. Suposo que per això prefereixo no comprometre'm amb ningú, ara.

Vaig tancar els ulls. Feia ja molt temps, però els records em semblaven tan recents, i tan dolorosos...

- Però sí, que podríem dir que per ara les coses em van bé... He conegut a noies molt interessants.

-Vaja...- Vaig contestar, sense saber molt bé què dir- Ho sento molt, de veritat...

Es va fer un silenci incòmode fins que ell va tornar a parlar. Vaig forçar-me a somriure- Interessants... Com la Claire?- Vaig preguntar, alçant les celles.

- Sí, com la Claire... - no vaig poder evitar un somriure -. I la Bianca, la Nyx, la Daanna, la Georgia... i tu mateixa.

Vaig acariciar amb subtilesa les cordes de la Strat.

- Ets la capitana de Ravenclaw, oi? - vaig riure -. Està preparat, el teu equip, per perdre?

-Perdre? Jo? Aquesta paraula no està dins el meu vocabulari. Ho sento, Matt - Vaig dir, encongint-me d'espatlles, amb el riure escapant per sota el nas.

-A més, el meu equip està en plena forma. Som invencibles- Vaig afegir- Aquest any la Copa és per Ravenclaw. Ho sento de veritat- Vaig acabar dient, fingint cara de pena.

- Com tu diguis... - vaig dir, amb un somriure de superioritat -, però no et queixis quan tombi algun dels teus jugadors.

Vaig somriure, acariciant les cordes de la guitarra.

- Bé, així... quan voldràs començar a tocar, o almenys intentar-ho?

-Tu no has conegut a la Sam, no, encara? - Vaig fer, rient- Acabareu tots a l'infermeria. Però no és res personal.

Li vaig tornar el somriure- Doncs quan et vagi bé, de veritat, tampoc et vull molestar.

- Que faig cara d'estar molt enfeinat, potser? - vaig dir, mig rient -. Tinc temps de sobres, i de ganes de fer alguna cosa no me'n falten... O sigui que tu diràs quan et va millor.

Vaig deixar la guitarra a la funda i vaig ficar-ho tot dins l'armari gros. Després vaig mirar-me la trapa.

- Fem una cosa... quan se t'acudeixi, m'envies un mussol - vaig dir, somrient -. Així tens temps de pensar-t'ho.

-Doncs si no et molesta, m'aprofitaré de tu i algun dia t'enviaré un mussol perquè m'ensenyis, llavors - Vaig contestar, mentre em guardava les mans a la butxaca.

-Això sí, no val fugir corrents al comprovar que no tinc sentit del ritme - Vaig comentar-li, amb un somriure.

Vaig riure.

- D'acord, tracte fet... res de sortir corrent - vaig dir, mentre anava cap a la porta -. Au, doncs... estaré esperant el teu mussol! Adéu!

I vaig marxar.

[Surto del tema]

-Ja ens veurem- Vaig acomiadar-me, dient-li adéu amb la mà. Quan va haver sortit de la classe, vaig apropar-me a la finestra que donava al llac.

Vaig quedar-me pensant el que m'havia dit el Matt i en el James i en el que se suposava que hauria de fer. Si el James ho sapigués, m'hauria dit el mateix que em va dir el Nadal passat? M'hauria dit que ho intentés?

Doncs és clar que no. Ara tot era diferent. Vaig tancar la finestra i vaig sortir de l'aula.

[Tema tancat]