La Sorpresa^^ [Georgia]

Havíem sortit del castell a la nit de Hogwarts. Ella amb els ulls tapats pel meu mocador, jo arrossegant-la de la mà perquè no caigués.

Havíem arribat al lloc on havia preparat el petit pícnic. Havia posat unes estovalles al terra, quasi a tocar de l'aigua. Havia encés les espelmes amb un cop de vareta just quan estàbem arribant. Ho havia col·locat tot perquè sigués la nit perfecte.

Em vaig aturar. I també vaig aturar a la Georgia, que no sabia ben bé on era.

Em vaig posar davant seu, la vaig mirar i la vaig besar. Just després la vaig abraçar i li vaig dir a cau d'orella...

-T'estimo, princesa- Vaig fer-li un petó sota l'orella i vaig xiuxiuejar- Ja et pots treure el mocador, si vols...

No savia gens on era, quan em tapaven els ulls perdia completament el sentit de l'orientació. Però la seva mà era un punt de seguretat.

- T'estimo, princesa -em va dir, i vaig notar que un pessigolleig molt agradable em recorria tot el cos.

- Jo també t'estimo - li vaig contestar, i abans de treure'm el mocador vaig buscar els seus llavis per besar-los una bona estona, l'ocasió s'ho mereixia.

Després, somrient em vaig treure el mocador.

- Erik! És... és... és precios! - vaig fer un parell de saltets emocionats i em vaig abraçar a ell-. Gràcies. M'encanta. I em feia falta, la veritat ^^

Em va dir que també m'estimava...se'm va il·luminar la cara de felicitat.

Ella, però, abans de treure's el mocador dels ulls, va buscar-me, per gaudir una mica més si era possible d'aquell moment. Vaig correspondre-li el petó, dolç i llarg.

Quan es va treure el mocador va fer uns ulls com plats i va fer tres o quatre saltets de felicitat. Semblava una nena petita. No vaig poder evitar somriure. Era preciosa.

-Bé, doncs, a què esperem per menjar si tanta falta et feia?

Vaig estirar un braç en direcció a la paradeta, convidant-la a seure.

- No em referia a que em feia faltar menjar... - vaig dir-li amb un somriure, mentre m'asseia en una punta de les estovalles-. Em referia que em feia falta estar amb tu, sols, i fora de... de tot el mal rotllo que hi ah allà dins últimament - vaig fer, apuntant al castell.

Vaig callar un moment, mirant-me'l amb un somriure. Era tan guapo, tan atent, tan encantador, tan perfecte. Me'n feia creus que hagués vist alguna cosa en mi.

-I és clar que ja sabia que no ho deies per el menjar, dona!- M'hi vaig apropar i vaig donar-li un petó fugaç.

-Bé, doncs, si el que necessites és la teva ració d'Erik, avui és la teva nit- I vaig somriure-li.

Vaig seure jo també al costat de la Georgia. I vaig començar a treure el menjar, les torradetes amb formatge i els espaguetti a la carbonara, que misteriosament, encara treien fum. Vaig treure el suc de carbassa i li'n vaig servir un got. Li vaig passar perquè en begués.

-Bé, i ara a menjar eh! Que amb tanta emoció, al final no soparem^^

I vaig acostar-li el plat de les torradetes. Feia una oloreta...mmm...

No podia parar de somriure. Quan estava amb ell tot semblava perfecte. M'oblidava de tot. Dels estudis, de les classes, dels assassinats, del que ens esperava, del que podia portar entre mans... quan hi era ell, només hi era ell.

- Mmmm... això està boníssim! - vaig dir-. Sembla que t'ho hauré de compensar, no?

Li vaig fer un peto al coll. La veritat és que tenia més ganes de menjar-me'l a ell que el que havia portat, però ja que hi érem, començaria pel que teníem allà i ja me'l menjaria a ell de postres... ^^

-Ja hi pensaré en com m'ho pots compensar, no pateixis.- I vaig fer-li jo un altre petó.

Vaig fer l'última mossegada a la torradeta i vaig allargar el braç per agafar els espaguetti. Vaig servir-ne dos plats i li vaig allargar un a al Georgia.

-Té, menja, que aquests si que estan bonissims! ^^

No em podia esperar a acabar. Necessitava sentir-la entre els meus braços. Mare meva quina preciositat de noia! Per favor! ^^ I la tenia tota per a mi

No podia parar de mirar-la. "Erik, espavila, que els espaguetti se't refredaran!" Em va dir una veueta dins meu. I vaig començar a menjar-me'ls, com si ho fes mecanicament.

- Saps que no sé gaire res de tu? - vaig dir, perquè ho vaig pensar en aquell moment-. Bé, a part que m'agrades, i t'estimo i que ets genial, i tens un somriure que fa caure de cul... però en sèrio, parla'm una mica de la teva vida. Vivies en un altre continant, i pel que em va semblar entendre el dia que ens vam conèixer, sembla que vas tenir una infància complicada, no?

Vaig callar un moment. Potser no en volia parlar, si eren mals records.

- No cal que m'expliquis res que no vulguis! >.<

Vaig empassar-me l'última cullerada d'espaguetti i vaig deixar el plat a terra.

Vaig mirar-la, amb intensitat.

-Bé, si això és el que vols, t'ho explicaré perquè així m'ho has demanat.

Vaig arrepenjar-me al tronc de l'arbre que tenia darrera.

-Vaig nèixer a San Francisco, Califòrnia. Com ja veus, em vas posar un mote molt ben encertat.^^. Allà hi vivia amb els meus pares. Érem una familia molt feliç. La meva mare és muggle, però va estudiar en una escola de màgia allà a Califòrnia, així que ho coneix tot sobre la màgia obscura i del que es feia dir Voldemort, fara ara uns...què...50 anys? El meu pare era de familia de sang pura, es deia Hugo Lestrange. Procedia de la familia que era cosina del tal Sirius Black, si no recordo malament. La meva mare havia escoltat que els Lestange eren uns malalts amb el tema de la sang pura i tota la pesca, per això, quan es va assabentar del cognom del meu pare, es va espantar moltissim. Ell, però, li va demostrar el contrari. Li va dir que l'estimava, que la puresa de sang, a ell, no li importava. I la meva mare el va creure. Error fatal- Vaig alçar la mirada, cap al cel. Vaig notar com els ulls se'm tornaven d'un negre més fosc que el carbó. Odi. Vaig intentar relaxar-me.

I vaig continuar.

-Quan jo vaig néixer, ens vam traslladar a un poblet de les afores de San Francisco. Per viure més tranquils, em deia la mare que li havia dit el pare. Llavors, un dia, quan jo tenia 5 anys, la mare va descobrir que el meu pare era un Cavaller de la Mort. El molt cabró ens havia estat enganyant de mala manera...Recordo que la meva mare es va enfadar moltissim amb ell i el va tractar de traidor i de no sé quantes coses més. Va intentar emportar-se'm, però la meva mare no el va deixar. De cop va aixecar la vareta en direcció a la meva mare però jo m'hi vaig posar entremig, "No la toquis, pare!" M'hi vaig encarar. Es va quedar paralitzat de que el seu fill li plantés cara. Després recordo a la meva mare agafant-me pel braç i fent que ens desaparetressim. Vam estar fins fa res, voltant per Estats Units, fugint del meu pare. Fins que jo vaig rebre una carta que em deia que m'havien acceptat a la mateixa escola que havia anat la meva mare. Ens vam traslladar directament cap a un poblet al costat de l'escola. No vam saber res més del meu pare fins fa cosa de dos mesos. Llavors la meva mare va demanar plaça aquí a Hogwarts, i m'hi van acceptar.

Vaig dirigir la mirada obscura cap a la Georgia i vaig forçar un somriure.

-El meu color preferit és el vermell, el que m'encanta és la xocolata i mataria per un dia en escombra.

Vaig agafar aire, trist per haver recordat la història.

-Llavors quan vaig arribar aquí,vas aparéixer tu, i tot va canviar. Ets el pilar de la meva vida, Georgia. I ni per descomptat sóc com el meu pare. Però entendré que després d'escoltar la meva història no vulguis saber res més de mi. Normalment és el que la gent fa.

Vaig abaixar la mirada, una mirada obscura, intensa,però compungida.

-Ara ja ho saps tot de mi...

Vaig escoltar la història amb la boca oberta. Era realment trista. I després em va dir que si no en volia saber res més d'ell...

- Però què dius, Erik? Ets una de les persones més bones i valentes que conec. Vas plantar cara al teu pare quan eres un nen! I vas girar l'esquena als Cavallers de la Mort quan t'haguéssin acollit de bon grat. Hagués estat una vida més fàcil, saps? Però vas posar-te de part nostra, i això és admirable, Erik. Tan de bo algun dia jo pogués demostrar aquesta fermesa moral... És molt fàcil posar-se del costat dels muggles quan un és fill de muggles com jo. Però tu... tu vas poder triar, tu t'hi vas posar perquè vas voler.

Li vaig apartar els cabells de la cara. Els seus ulls encara eren massa foscos i lúgubres pel meu gust.

- Em sap greu que la teva mare ho passés malament, i que haguéssiu de fugir del teu pare, però... si no hagués estat així, ara no series aquí - vaig somriure, mentre li feia una carícia a la galta-. I tu has de ser aquí. Amb mi.

Li vaig fer un petó suau i dolç als llavis.

- No tinc res per recriminar-te. En tot cas ets tu qui no hauria de voler saber res de mi per ser una sang-de-fang.

Les últimes paraules de la Georgia van fer que se'm tensés tota l'esquena. Vaig posar els músculs en tensió. La vaig abraçar amb força apretant-la contra mi. Vaig enfonsar la cara entre els seus cabells.

-No vull que tornis a dir aquestes paraules- La veu se'm va trencar, i va sortir més greu del que m'esperava- Georgia, no vull ni que ho pensis, això. Aquestes paraules haurien d'estar prohibides. Són fastigoses. I tu ets molt millor de tots aquells que s'autoanomenen Sang Pura. - Em vaig enretirar una mica d'ella. Vaig agafar-li la cara entre les mans i li vaig fer un petó dolç, sincer. Notava com els ulls començaven a canviar a verd, tot i que estaven en l'impas del negre encara - T'estimo, i no vull que et passi res. To infinity and beyond...

I vaig tornar a besar-la, aquesta vegada amb passió. Va ser un petó llarg, electritzant.

Quan em vaig apartar d'ella vaig allargar la mà cap a la cistella, i en vaig treure els postres.

-Macedònia o coulant de xocolata? ^^

Se'm van posar els pèls de punta quan em va dir allò. Que jo era molt millor. Ha! El que hagués donat perquè tothom pensés el mateix...

Macedònia o coulant de xocolata?

- TU - li vaig contestar i me li vaig llançar al damunt, fent.lo caure sobre la gespa, jo sobre seu-. Ho sento pel coulant, però... crec que tu em ven més de gust.

Li vaig començar a fer un petó rere l'altre, llargs, curts, més dolços, més passionals... era senzillament genial ser amb ell allà. O a qualsevol lloc. Em sentia segura quan era als seus braços.

No em va donar ni temps de reaccionar que ja la tenia a sobre fent-me petons. Aquella noia era simplement, increïble.

Em vaig adonar que el coulant havia volat pels aires i havia quedat a la gespa, amb tota la xocolata desparramada...Ni em va importar.

Vaig respondre-li als petons, a tots i cada un dels que em feia. Vaig passar-li les mans per darrera l'esquena, per sota la túnica, per sentir-la, i la vaig apropar més a mi.

Li vaig començar a fer petons pel coll i quan em vaig apropar a l'orella, li vaig xiuxiuejar...

-Gràcies...

Vaig sentir les seves mans per sota la túnica, sobre la meba pell. Un calfred em va recórrer l'espinada. No hagués canviat aquell moment per res.

- Gràcies per què...? - vaig murmirar, tot i que en aquells moment estava tan alterada que ni tan sols sabia el que em deia...

-Per ser aquí i compartir tot això amb mi. Ets genial, Georgia.

I vaig tornar a atansar-la cap a mi, besant-la, enredant la meva mà amb els seus cabells.

Vaig moure'm i vam rodolar, de manera qu e vaig quedar sobre seu. La vaig mirar als ulls i vaig somriure...no canviaria res del que estava passant aquella nit.

Em vaig apropar a ella i li vaig fer un petó, molt més apassionat que tots els altres, enganxant-me més a ella...

Vaig somriure.

- Tu sí que ets genial... no em deixis mai... mai... no sé què faria sense tu...

Sempre m'havia considerat a mi mateixa una persona més aviat avorrida. Agaradable, sí, quia bé, d'acord, però mai m'hagués imaginat que alguna cosa amb un noi així arribés gaire lluny. Era la persona més afortunada del món.

Estava feliç i ni tan sols em preocupava el fet de ser enmig dels jardins, on qualsevol ens podia veure. Abans de conèixer-lo ho hauria trobat francament passat de voltes. Ara, amb ell, tot em semblava bé.

- T'estimo... - li vaig tornar a murmurarm a cau d'orella, amb els ulls tancats, gaudint d'ell.

Vaig passar-li també les mans per sota la roba, esquena amunt.

-Jo si que t'estimo, G. No m'hauria imaginat mai que arribaria a estimar tant una persona com t'estimo a tu, princesa.

El simple contacte de les mans de la Georgia a la meva esquena va fer que se'm posessin els pels de punta. Jo li acariciava les galtes i el cabell, i no deixava de fer-li petons per tot arreu.

-No et deixaré mai, mai. Al contrari, seràs tu la que em deixarà a mi, si alguna vegada ha de passar, que espero que no^^

- No diguis bajanades - vaig dir rient.

Me'n vaig apartar un moment, per mirar-lo.

Ja tens els ulls verds un altre cop. Me n'alegro. Vull que els tinguis sempre verds quen siguis amb mi.

Era cert. Estava disposada a fer el que fos per no tornar-los a veure d'aquell negre. No suportaria veure'l patir. Li vaig recórrer l'esquena amb les mans i el vaig tornar a acostar a mi, per fer-li un petó llarg i ple de sentiment.

Va riure per el que acabava de dir. M'encantava, simplement, m'encantava^^

-Sí, tu que fas que se'm posin verds, princesa. I així d'intensos només se'm posen quan estic al teu costat...

Em va fer un altre petó, aquest cop llarg i amb molt de sentiment, mentre em recorria l'esquena amb les mans. Vaig correspondre-li al bes.

A cada carícia seva notava com la meva pell responia a les moxaines i es posava de gallina per allà on ella posava les mans.

Vaig adonar-me que la desitjava més que mai i vaig passar-li les mans en una abraçada per la cintura, mentre l'acostava cap a mi i la menjava a petons.

-T'estimo, t'estimo moltissim, G...- Li murmurava a cau d'orella, entre petó i petó, mentre li resseguia el coll amb delicadesa.

Volia quedar-me allà amb ella per sempre. No recordava cap moment en què hagués estat més feliç. Però ja era fosc i érem al mig dels jardins. Tot i que jo no tenia gens de fred, arrapada a ell, i la veritat és que les seves carícies m'estaven fent agafar cada vegada més calor.

- No vull ser esgarriacries, però saps que ens pot estar veient qualsevol, oi? - vaig riure, però estirant el coll perquè em seguís fent petons-. I s'està fent tard, com ens enxampin ens pot caure una bona...

"Com se t'acudeix dir això?" em va renyar una veueta interior "Només et faltava dir que ets monitora i que has d'esturiar per la setmana que ve... ¬¬ "

Ara que hi pensava, sempre havia estat una esgarriacries, no sabia perquè intentava negar-ho... Era només que en aquella ocasió m'empipava ser-ho, i hagués preferit ser una eixelebrada.

Quan la Georgia em va dir allò no vaig poder evitar somriure. No sé perquè m'ho ensumava.

-Uhumm...- Vaig fer, sense prestar-li atenció, resseguint-li el coll amb els meus llavis fins a arribar a l'os de la clavícula...Vaig tornar a pujar, i vaig posar els llavis sobre els seus, i vaig donar-li un petò curt, mossegant-li el llavi inferior.

Amb les mans anava acariciant-li els cabells, i les espatlles, tot baixant per l'esquena fins a arribar a la cintura. M'era igual si ens enxampàven...

- M'ho estàs posant difícil, eh? - vaig dir somrient, mossegant-me el llavi-. Ets dolent... si no em deixes estar no m'aixecaré mai...

Em vaig apartar els cabells de la cara i li vaig tornar el petó. Llarg, dolç i apassionat a la vegada. Li vaig passar les mans per sota el jersei.

- Ets una mala influència per mi, que ho sàpigues. Jo abans era una bona nena.

- Jooo? Un mala influència per a tu? Això maaaai! - Vaig fer, teatralment.

I vaig tornar-li el petó que ella em feia.

Vaig notar les seves mans en contacte amb la meva pell. Em vaig estremir tot jo, de dalt a baix, i vaig notar que la pell se'm posava de gallina.

- Si continúes fent això, el que no es podrà aixecar seré jo...- vaig dir-li, amb la veu suau i sensual`- Però bé, si és el que vols...

Vaig descordar-li el primer botó de la blusa que portava, sense parar de fer-li petons, i notant com s'estremia ella també a causa de les carícies dels meus llavis contra el seu coll.

Em va descordar un botó de la camisa i em va començar a resseguir el coll amb els llavis. Uffff... vaig ser incapaç de parar-lo.

- Com ens fotin fora de l'escola, els ho explicaràs tu als meus pares, que ho sàpigues - vaig dir i li vaig fer una mossegadeta a l'orella, tot apartant-me els cabells del coll, que, sincerament, molestaven.

Li vaig resseguir els abdominals, pujant les mans cap al seu pit.

Vaig notar com em passava la mà pels abdominals. El seu simple contacte em feia arribar al setè cel.

Vaig rodolar, i em vaig quedar sobre seu. Li vaig agafar la cama amb fermesa.

-No et preocupis, que jo dono totes les explicacions que facin falta- Vaig besar-la per sobre el pit- Ara, senyoreta, concentri's en aquest moment i deixi estar les regles, siusplau.

I amb una mà juganera, vaig ascendir per la seva esquena per descordar-li els sostenidors. "Masses pràctiques amb el coixí i els sostens de la mare de petit, nano U.u' " Vaig pensar, per a mi.

Vaig somriure-li pícarament, abans de tornar a besar-la, profundament.