Després de la batalla

M'estava desesperant. Portava uns... tres dies trucant-la, i ella no contestava. Vaig treure el mòbil una vegada més, i vaig prémer el botó de trucada ràpida. De seguida va començar a sonar.

Tuut, tuut, tuut...

Res. No l'agafava. Vaig asseure'm, aprofitant que era una hora fluixa i no hi havia ningú, esperant.

Vaig aparetre de cop a la porta de la Marmita Foradada. Vaig sentir com el mòvil vibrava. Vaig alçar una cella, al veure el nom de l'Erion, però de seguida va penjar. Vaig guardar el mòvil a la butxaca i vaig obrir poc a poc la porta.

Vaig treure el cap per la porta i el vaig veure allà, assagut. Vaig somriure i vaig anar cap a ell.

-Em trobaves a faltar?- vaig demanar-li, somrient.

Vaig sentir com algú em parlava, darrere meu. Em vaig aixecar d'una revolada en reconèixer la veu.

- Lily! - vaig anar fins a ella i la vaig besar, amb passió -. Déu... no saps com de malament ho he passat... t'he trucat com cinc o sis vegades en els últims tres dies...

Vaig sospirar, en tenir-la als meus braços.

- Què ha passat? Estàs bé, oi?

Vaig abraçar-lo amb força i vaig correspondre-li el petó, feliç. Després, quan em va parlar, vaig fer que si amb el cap i vaig acariciar-li la galta, encara amb aquell somriure al llavis que em sortir-me sempre que el veia.

-He tingut... molta feina. I bé, la gent... els estudiants no es que tinguem molt els anims pels cels. Hi han traumes entre els nins més petits, tristessa per les morts...

Vaig sospirar i li vaig fer un petó a la galta.

-Però estic bé, no et preocupis...

- Uf... deu haver estat un cop molt dur... - vaig sospirar -. La Samanta em va dir que t'havien ferit. No és res greu, no? No he de patir...

Vaig quedar-me-la mirant, feliç. Era tan feliç quan estava amb ella...

- Au, anem - vaig fer-li un gest d'avís al jefe, donant-li a entendre que me n'anava; va assentir i vaig respirar tranquil -. Et quedes a dormir amb mi avui?

-La... va haver una noia que va matar una alumna i va ferir a dos amics meus. Em vaig cabrejar i... bé, era més bona que jo en màgia. Vaig guanyar-la, però ja havia quedat prou ferida per la meva baralla contra ella, i em va atacar un dels seus companys per l'esquena. No vaig poder reaccionar a temps... Només tinc unes cicatrius. Ara ja està tot curat.

Vaig fer que si amb el cap i vaig somriure al cap de l'Erion. Després vaig agafar-li la mà.

-Es clar que em quedo... Bé, si vols.- vaig somriure.

- Ah, però és que possiblement tampoc et deixaria marxar, ara. Em tens preocupat, i jo vull veure aquestes cicatrius de què parles...

Vaig agafar-li la mà, content. Així i tot, seguia preocupat. Volia que estigués bé.

- Però vau guanyar, oi? Els vau fer fora, al final.

Vaig fer que si amb el cap.

-Bé, es podria veure així. Els vam fer fora, però ells no han tingut cap baixa, i estic segura que, siguin on siguin, es preparen i es mouen. Has sentit les desaparicions de muggles? Doncs... volen sembrar el pànic, suposo. I jo m'estic tornant boja intentant saber quin serà el seu gran següent moviment.

Vàrem arribar fins al cotxe.

-Però bé, almenys ja no son a Hogwarts, i a la conselleria saben qui va ser l'autor de tot. Es poc, però es algo.

- I estàs segura que no hi ha infiltrats? - vaig bufar, nerviós, mentre pujàvem al cotxe.

El motor va rugir, sorollosament. M'encantava el soroll del motor, em tranquil·litzava.

- És a dir... intentar endevinar els seus moviments ho veig difícil, però potser podeu avançar-vos fent vosaltres la vostra. No?

-Ens estem entrenant.-vaig contestar-li.- Ja saps... millorar, per poder defensar-nos millor.

Vaig creuar els braços, pensativa.

-I jo m'estic rellegint per quart cop el diari del Neville Longbottom. Per si de cas em va bé...

Vaig somriure.

-Però explica'm alguna cosa sobre tu, que t'ha passat aquests dies?

- Euh... no gran cosa... se'm va espatllar el cotxe, i es va escapar el Schrödie. Però de seguida va tornar, no va ser res preocupant.

Vaig sospirar.

- La vida aquí no és tan interessant com a Hogwarts. No passa mai res d'interessant...

Vaig alçar una cella.

-Jo preferiria mil vegades viure una vida així que no passar tot el que em passat el que estem a Hogwarts. No es agradable veure com uns fills de puta ataquen els teus amics a matar.

Vaig fregar els meus braços.

-Però es la meva opinió, es clar.- vaig somriure-li, just quan arribàvem.

- Jo també preferiria que ho fessis... però no estic disposat a fer-te viure una vida així, sense màgia - vaig aparcar el cotxe -. Em fas patir, Lily. Em creia que et perdia...

Vaig baixar i vaig obrir-li la porta, abraçant-la i besant-la amb dolçor abans de pujar al pis.

Vaig sentir el seu dolor a la seva veu i se'm va encongir una mica el cor. No volia donar-li mal de caps, però jo havia sentit que ho havia de fer, i potser havia salvat vides, deixant la Darkwood KO, encara que allò em va suposar caure jo...

Vaig correpondre-li el petó. M'encantava, ell. L'estimava moltíssim.

-Ho sento... no et vull fer patir, de veritat que no...- Vaig dir, mentre pujavem a l'ascensor.- Per cert, Erion... per motius de seguretat. Ell sap on vius, no puc possar-te en perill, em deixaràs fer un encanteri a la casa? Així no la podrà localitzar.

Vaig assentir amb el cap, abraçat a ella, sense dir res. No podia desdibuixar aquell somriure dels meus llavis. A la fi vam entrar a casa i vaig respirar tranquil, feliç de ser amb ella.

- Quan marxes? - vaig fer-li un petó al front, sense separar-me d'ella.

Vaig somriure quan em va demanar quan me n'anava. Vaig rodejar el seu coll amb els meus braços apropant-me més a ell.

-Diumenge, a la nit. No et preocupis, ho tinc tot controlat.

Vaig apropar jo ara els meus llavis als seus seus. El trobava molt a faltar, a Hogwarts. Cada minut que passava amb ell l'intentava disfrutar al màxim.

Vaig correspondre-li el petó, amb passió. Em vaig quedar mirant els seus ulls, distret, quan vam separar-nos. Absort, després d'uns instants desconcentrat mirant-la, vaig aixecar-la a pols i vaig deixar-me caure al sofà, amb ella.

- T'estimo massa... Massa... - vaig besar-la, feliç.

Vaig riure quan es va deixar caure amb mi al sofá, i després el vaig mirar els seus ulls, tan blaus, tan bonics. No entenia com era que m'atreien tant, els seus ulls. Vaig acaronar-li la galta, feliç.

-Jo t'estimo més.- vaig dir-li, somrient. Vaig possar les meves mans sobre el seu pit.- Moltíssim...- Vaig apropar-me més i vaig fer-li uns petons al coll.

Vaig separar-me una mica d'ell i li vaig somriure, mentre em colocava bé els cabells.

Vaig sospirar en sentir els seus llavis lliscar pel meu coll. Quan es va separar de mi me la vaig quedar mirant, distret, com encantat per alguna cosa més que la màgia que desprenia.

- Impossible... - vaig començar a petonejar-la, pel coll i la clavícula, quedant a sota seu.

Vaig somriure, mentre em feia petons per el coll, mossegant-me el llavi inferior. Vaig sentir com la meva cara cremava una mica. Vaig fer-li un petó al front. L'estimava moltíssim i m'atreia, m'atreia molt.

-Impossible?- vaig demanar, amb un mig somriure a la cara. Vaig apropar-me més a ell i vaig fer-li un petó als llavis, llarg.- No, no ho crec.

Vaig aixecar una mà, possant-li bé una mica els cabells desordenats que tenia.

Vaig separar-me d'ella.

- Què et sembla si ho deixem en empat? - vaig picar-li l'ullet i vaig besar-la, apassionadament -. No saps com m'agrades quan fas això de mossegar-te el llavi.

Vaig apartar un floc de cabells que se li va posar per davant dels ulls.

- Se t'estan posant els cabells blaus... però blau elèctric, de veritat!

Vaig envermellir una mica més quan em va dir allò del llavi. Després vaig somriure-li.

-Et crec, et crec. Jo també me'ls veig.- vaig riure.- Què passa, no t'agrado amb el cabell blau?

Vaig cruar els braços i vaig fer morros, com si m'hagués ofés. Mig rient.

- A mi m'agrades siguis com siguis... - vaig besar-la, amb passió -. I això del blau... m'encanta. Et dóna un toc de bogeria que et fa semblar més guapa que mai.

Vaig fer mitja volta, quedant jo a sobre seu, i vaig fer-li un altre petó.

Bogeria? Vaig somriure, però abans de que pogués dir res l'Erion va girar i jo vaig quedar sota d'ell. Vaig somriure un altre pic. correspondre-li el petó. Quan em vaig separar una mica d'ell, per agafar aire, vaig deixar anar un altre riure i vaig somriure.

-Mmm... Boja?- vaig treure-li la llengua.- Tu em tornes boja.

Vaig acaronar-li la galta, admirant-lo.

- Jo? Tu sí que em tornes boig... - vaig besar-la, amb passió.

Vaig sospirar, feliç, sense aturar les carícies que passaven per la seva panxa i esquena i fins i tot, juganeres, arribaven al seu cul.

- Saps que la pròxima vegada que em treguis la llengua te la mossegaré, oi? - vaig riure.