Parlant després de l'accident [Ursula]

Anava passejant mentres tararejava un de les tantes cançons que tenia al cap. I els meus peus varen acabar duguent-me a un dels llocs que més m'agradava de tot Hogwarts, el pont.
Em vaig dirigir cap a la barana, mirantel cel, era un dia de cel blau, d'aquells que no corre cap tipus d'aire i que no hi fa molt de fred.
Vaig agafar un grapat de pedretes i vaig començar a llançar-les a l'aigua.

Vaig sortir del castell i vaig començar a caminar pels terrenys.

Anava pensant distretament quan em vaig adonar que les meves passes m'havien dut fins al pont. I que allà ja hi havia una persona.

La Williams.

Vaig decidir que havia de parlar amb ella. Demanar-li perdó per el que li vaig fer. I, encara que no em perdonés, donar-li les gràcies per no haver-me delatat.

Vaig dirigir-me cap allà, i em vaig aturar a una distància prudencial. Vaig començar a retorçar-me les mans. Últimament ho feia molt, quan em posava nerviosa.

- Hola, Williams... - Vaig dir, amb cautela.

Aleshores vaig sentir una veu...la seua veu, la Black...no em vaig girar.

- Ah...hola.- vaig dir mentres acabava tirant les últimes pedres.- Fa bon dia, oi?- si, tu parla-li del temps. Que voldria? Pot ser ha vingut a demanar-te disculpes, aixi que comportat.- No fa fred.

Em vaig girar i me la vaig mirar, pareixia nerviosa.

Vaig veure com acabava de tirar les últimes pedres al riu i després es girava.

- Sí, molt bon dia... No fa gens de fred.- Vaig contestar.

Continuava retorçant-me les mans. No sabia ben bé perquè però estava nerviosíssima.

- D'això... Williams... Jo volia dir-te una cosa...- Vaig començar.

- Doncs parla.- vaig vore que es retorçia les mans, si, estava nerviosa. No la cagues sam, ni se te ocorrisca cagar-la- Tranquil·la, et deixare parlar, no et vaig a interrompre.

Me la vaig mirar, en el fons també va ser culpa meua.

- Et volia demanar perdó per el que va passar fa unes setmanes als jardins. No sé que nassos em va passar. Vaig descontrolar-me.- Vaig mirar-la, amb cara de súplica - Em sap molt de greu que t'hagi tocat el rebre a tu, de veritat. Sé que penses que puc ser una persona sense escrúpols i freda a més no poder. Però l'altre dia, quan et vaig veure estesa al terra i coberta de sang, em vaig maleïr els ossos per haver perdut els estreps tant fàcilment.

Vaig respirar profundament.

- I et volia donar les gràcies, per no haver-me delatat.

- En el fons també fou culpa meua, saps? Les baralles són sempre cosa de dos....Jo et vaig fer cabrejar, aixi que ho vaig buscar tot jo soleta.- vaig fer un petit somriure.- I mira, encara que tinguem les nostres diferencies no et delataria mai, acabaries en un reformatori o en el pitjor dels casos a Azkaban i no és que diguem un lloc agradable per passar allí uns anys.

- No, Sam - Vaig dir, adonant-me que l'havia anomenat pel seu nom de pila.- No va ser culpa teva. Crec que les dues som prou grans com per saber controlar-nos, i jo, aquell dia, no vaig saber-ne.

Sense dir-li res, vaig anar cap a ella i la vaig abraçar, per agraïr-li tot el que no li podia dir amb paraules.

- Gràcies, de veritat. Ets una bona tia - Li vaig dir, mentre estava abraçada a ella.


OFF: Ooooooh! *.* xDD

Em va abraçar o.o, em vaig quedar parada, però vaig correspondre a l’abraçada.

- Ursula, deixa de tirar-te totes les culpes, tu eres la que estaves feta pols i se el que és i jo en compte de deixar-te en pau vaig continuar. Aixi que podem dir que la culpa és de les dues. Crec que és el primer cop des de que ens varem trobar a la tria que parlem amb normalitat i coneixement.

- Però jo no hauria d'haver respost a les teves insinuacions, Sam - Vaig dir, separant-me d'ella.- No intentis disculpar el meu comportament. Va ser horrible.

Em vaig quedar al seu costat i em vaig arrepenjar a la barana del pont. Vaig mirar a l'horitzó.

- Saps, tens raó. No t'he donat mai una oportunitat perquè parlem bé... no sé ben bé perquè...

Me la vaig mirar i vaig intentar fer un somriure.

- Fem-ho ara.- Vaig dir, referint-me al fet de parlar sense lligams.

- Jo tampoc t'he donatcap, ho intentem?.- vaig dir tornant-li el somriure.- Saps? Mai ho he dit a ningú però la primera impressió que em vares donar al tren fou bona, recordes quan estiguerem una estona parlant, fins que va apareixer algu buscante i vares marxar? Em donava la sensació de que em cauries bé, però després va passar lo de la tria i ja no varem tornar a parlar amb normalitat.

Em vaig quedar mirant el cel.

- D'acord - Vaig dir, acceptant la seva proposta.

Vaig somriure al recordar aquell primer dia.

- Jo vaig pensar que era una pena que el barret t'hagués posat a Ravenclaw... A mi també em vas caure bé - Vaig afegir, fluixet.

Me la vaig mirar. Semblava més gran després de l'incident.

- Com et trobes? - Vaig dir, encuriosida.- Et fan molt mal les ferifes?

- Els primers dies era horrible, ara ho vaig notat menys, algun cop tinc alguna fiblada però res que no puga soportar i Madam Pompfrey diu que no em quedara quasi cicatrius aixi que bé. Estic acostumada a fer-me ferides, trencar-me braços o cames i coses per l'estil, ho suporte tot.

Sincerament, ens podriem haver dut bé des del principi.

- I a tu com et va tot?

Aquella noia era maca. Senzilla i simple. Res a veure amb la gent amb la que estava acostumada a tractar.

M'agradava, allò.

Vaig fer una ganyota de dolor quan em va explicar lo de les ferides.

"Pobra..." Vaig pensar "I tot va ser per culpa teva..."

-Jo? - Vaig dir, sortint del meu ensimismament - Bé, no em puc queixar. Desfeta i trencada perquè cada dia abans d'anar a dormir és la teva imatge al terra dels jardins tota ensangonada la que em visita. Però a part d'això, bé.- Em vaig encongir d'espatlles.

Me la vaig mirar i vaig somriure. Era un somriure dèbil, cansat.

- Puc preguntar-te perquè no vas dir que havia estat jo? Perquè no em vas delatar? - Vaig voler saber. Era una de les preguntes que em rondaven pel cap des d'aquell dia.

- Doncs haure de dir-li a la imatge que et deixe de perseguir, saps?- vaig respondre.- No, no és agradable, per experiencia se que no és gens agradable, que l’última imatge abans de dormir....- em va preguntar de nou, per que no l’havia delatat- A part de que no vuic que vagis a Azkaban i de que no vuic que les meues amigues i el Thomas se te tiren damunt...doncs perquè he pensat que en el fons ens podriem haver dut bé, no se si del tipus molt amigues, però amigues. I lo que va passar al jardi és una proba de que sent enemigues som un perill.- vaig fer un somriure débil, havia estat pensant això des de que havia eixit de la infermeria.- I en comptes d’haver sigut tu podria haver sigut jo la que haguera acabant explotant i no se si tu hagueres fet el mateix, però no puc delatar-te. No vuic que tornem a acabar com varem acabar, podriem dur-nos bé, demostrar a tota aquesta escola que un Williams i un Black es poden dur bé, que tu i jo ens podem dur bé.- me la vaig mirar.- Fer que aquella imatge desaparesca.

Em vaig quedar mirant l’Ursula, ens podriem haver dut bé, és més, ens podem dur bé. Sabia que l'Ursula no era una mala persona ipot ser en alguns moments ho podria haver sigut, pero estava canviant. I tampoc es que jo l'haguera tractat molt bé aquests anys.

Vaig negar amb el cap quan va dir allò de si jo hagués fet el contrari.

- No, jo tampoc t'hagués pogut delatar de cap de les maneres, Sam. No hauria estat bé que ho hagués fet.- Vaig aguantar la mirada que ella em va fer - No hauria estat just.

Vaig suspirar.

- Saps, jo també crec que ens haguéssim pogut portar la mar de bé, Sam. No vull tornar a repetir el que va passar als jardins. Simplement no vull - Vaig dir, negant amb el cap - I estaria disposada a fer qualsevol cosa perquè canviéssis la imatge que tens de mi d'aquests mesos passats.

Vaig somriure, una mica més animada.

- Ho intentem? - Vaig dir, allargant-li la mà - Amigues?

- Amigues.- vaig dir agafant-li la m`a.- A mi també m'agradaria que canviara la imatge que tens de mi.- vaig dir fent un somriure sincer.- Oblidem el passat i fem com si ens acabarem de coneixer, encantada, soc la Samanta Williams i vaig a Ravenclaw... em recorda a les reunions d'adictes a alguna cosa, Hola soc Samanta i soc adicta al xocolate, i després el tipic: Hola Samanta.- vaig riure i vaig fer que ella tambe riguera.

- Creu-me si et dic que ja ha canviat, Sam - Vaig dir, sincerament.

Vaig riure amb ella quan va dir allò de les reunions i es va presentar.

- Encantada, Sam. Jo sóc la Ursula Black, d'Slytherin. A mi també m'encanta la xocolata i passejar pels terrenys de l'escola. Durant el meu temps lliure m'encanta llegir i la meva principal afició és... - Vaig dir, deixant una mica de temps abans de seguir - Comprar-me sabates de tacó! ^^

I vaig riure, alliberada per fi del que m'havia estat perseguint els ultims dies.

- A mi també m'encanta llegir i passejar pels terrenys ploga, neve o faça fred. Aixi que tacons? Tranquil·la et guardare el secret.- vaig dir rient.- Doncs la meua afició...no et sabria dir una sols, mai me ho he parat a pensar.- sincerament mai ho havia pensat.- I quantes sabates tens? Segur que tens una bona col·leccio.

OFF: La user té 63 parells de sabates... L'altre dia vaig fer canvi de temporada i les vaig contar totes. O.O estic malalta... xD

ON:

- A mi també m'agrada passejar pels terrenys faci el temps que faci. L'altre dia vaig mirar-me l'armari de les sabates que tinc a casa... Deixem-ho en que en tinc moltes... ^^'

Començava a veure que tot el que m'havia dit l'Agatha de deixar de banda els meus prejudicis, començava a guanyar forma. I aquella nova forma que estava guanyant, m'agradava.

- Estic contenta de que ens entenguem tant bé, Sam

OFF: O.O


- Bé, moltes és un bon numero.- vaig dir rient.- A mi també m'agrada açò, parlar amb normalitat, ser nosaltres mateixos.

Em vaig quedar mirant l'horitzó.

- I que pensaran les teues amigues sobre açò? A la Possesseure no és que li caiga especialment bé.

Vaig riure, sarcàstica.

- Que diguin el que vulguin. Me n'he adonat que estar pendent del que pensa l'altra gent, porta més complicacions i mal de caps que cap altra cosa.- Vaig dir, mirant jo també cap a l'horitzó.- Jo segueixo sent la mateixa, tingui els amics que tingui, Sam.

Em vaig girar cap a ella i li vaig somriure.

- I els teus, què en diran? - vaig preguntar.

- Aleshores tenim una opinió pareguda. Els pareixera estrany, però saben com soc aixi que supose que ho acabaran acceptant. L'Erin botarà d'alegria al vore que deixe de barallar-me amb tu.- vaig dir rient. Pot ser algú pensa que me tornat boja, però nah, ho acceptaran i te acceptaran, pot ser alguns tarden més que altres, però acabaran fent-ho.

- La Erin és aquella noieta de gryffindor que fa com de la teva consciència, oi? - vaig preguntar al recordar a la Sam seguida d'una noia que sempre l'estava renyant per tot i advertint-la que no fes això o que no fes alló.

Vaig sentir que em deia que m'acceptarien. Que tardarien a fer-ho, però que ho acabarien fent.

- L'Agatha ja ho ha mig fet... - Vaig dir, sense pensar en el que deia.

- Si, la pobra te la feina de ser la meua consciència, però és com un...no se, ella s'encarrega d'avertir-me i de cuidar-me, jo m'encarregue de que aquella persona que se li ocorrisca fer-li alguna cosa ho pague, ens cuidem mutuament.- vaig dir.- Clar, l'Agatha és la teua cosina, et deu de coneixer.