Parlant en veu baixa.

Havia d'acabar els deures de Història, li ho podia haver dit a Sam, ja que se li donava bé, però ho havia de fer jo, i tot i que no tenia gens de ganes, com era impossible concentrar-se a la sala comuna, vaig optar per anar a la biblioteca.
Al entrar vaig vore que estava buida tot i aixi vaig dirigir-me al lloc que sempre agafava, una taula entre dos estanteries que estava bastant amagada però que tenia al costat una finestra. Podria dir que era un dels meus llocs favorits.
Després de repartir tots els llibres damunt la taula vaig començar amb el primer exercici.

1.- Quin és el nom del Goblin més important i per què és important?

Perfecte, la primera en la cara u.u Vaig començar a passar les fulles del llibre en busca del nom.

La Sala Comuna era un galliner a aquelles hores, i jo havia d'acabar els deures d'encanteris o el professor Jones em penjaria dels polzes d'un dels cèrcols del camp. Vaig treure'm un pijama blau molt mono que duia i em vaig posar uns pantalons texans amb una samarreta blava de màniga curta, amb les meves converse noves i la bufanda de Ravenclaw al coll, tapant la cicatriu.
Amb els llibres, els pergamins, i les plomes en braços, vaig anar fins a la biblioteca. Estava bastant plena, i no vaig veure ningú amb qui volgués passar una estona. A la fi, després de passejar-me entre les estanteries, vaig trobar l'Ed, assegut en una taula bastant apartada de la resta. Vaig anar cap a ell, i vaig deixar els llibres sobre la taula.

- Ed! Puc, oi? - vaig dir, mentre m'asseia.

- I tant!

Vaig apartar alguns dels llibres arriconant-los a la pared, deixant-li un lloc.

- Això ni es pregunta. Com va tot? Fent deures a ultima hora com jo?- vaig dir rient.- Mira que són odiosos els deures.

Vaig continuar passant les fulles en busca del nom d'aquell Goblin.

- Això em temo... - vaig dir, somrient.

Vaig obrir el llibre d'encanteris per la pàgina d'exercicis, amb un sospir de ressignació. El que s'havia de fer... 1. Quin és l'encanteri ofegador menys conegut?.

Vaig agafar la ploma, insegura, i vaig escriure "Demergatus", esperant que realment fos aquella la resposta.

Vaig aixecar la vista cap al que feia l'Ed, i vaig esbufegar.

- Buf, història... I jo em queixo perquè tinc Encanteris! Ha!

- Et canvie encanteris per Història, si? I jo soc masoca, perquè tinguent una germana que ja ho te fet, ho faig jo.- vaig dir rient.

Es podia saber on s'havia posat aquell maleit goblin?!

- I damunt no trobe el nom d'aquell goblin que se suposa que va ser famos...de veritat, a qui li importen els goblins? Als goblins? Perquè a mi sincerament no me fa ni fred ni calor saber qui fou el més important ni perquè.

Vaig posar-me a riure, quan em va dir de canviar:

- Em sembla que prefereixo quedar-me amb encanteris, senyor Masoca...

Vaig dirigir la mirada cap al llibre un altre cop. "2. Com faries desaparèixer una substància en estat gasós?"

- Evanesco... - vaig murmurar, mentre ho escribia.

Vaig alçar la vista cap a l'Ed, que seguia amb allò.

- Per què no ho preguntes a la Sam? Jo t'ajudaria, però ja saps que la història no és lo meu...

- Doncs primer, perquè no se on para. I segon m'agradaria fer alguna vegada alguna cosa per mi sol, tot i que de normal ens ajudem jo a ella en pocions i ella a mi en història. Però voldria...

Aleshores vaig vore un nom, Grakcs...Gracks...a no, sols fou un assessi, a seguir buscant.

- I perquè se, que si li ho pregunte me mirarà, agafarà el llibre i ho trobarà a la primera, i no se com ho fa.

Vaig mirar el llibre de l'Allie.

- Almenys el teu és molt més fàcil.

- Perquè tots els deures difícils ja els he fet - vaig dir, somrient.

Vaig mirar el llibre, i vaig esbufegar. Els encanteris se'm donaven bé, però aquell exercici... Semblava que m'estiguéssin prenent el pèl.

- Ed, Ed, escolta la dificultat immensa a la que t'hauràs d'enfrontar l'any que ve a encanteris: "Pregunta 3: Quin dels següents és un malefici imperdonable?"... I les opcions, flipa: "a) Anapneo. b) Crucio. c) Animo Clinque. d) Accio". Hola? Es riuen de nosaltres? Animo Clinque? Què cony és això, una camara oculta?

Vaig començar a riure amb la pregunta.

- Crec que la c sense dubte, no saps que les camares, i sobretot les de fotos poden ser molt perilloses? I si no mira la Cassie.- vaig dir.- Ostres, crec que 5é serà un curs massa complicat per mi, eh.

Aleshores ho vaig vore, Perket, toma! Ja tenia el nom. Perket havia sigut el goblin més important a causa de no se quin descobriment. Vaig començar a escriure.

- Has vist la segona pregunta: Quin fou l'encanteri més important creat pels goblins, que serveix per a protegir Gringotts? No crec que això estiga al llibre, si tan important és i serveix per protegir Gringotts no ho posarà a un llibre, qualsevol podria esbrinar com pasar-lo...

Vaig riure en sentir la pregunta que deia al seu llibre.

- Recordo haver fet aquest exercici l'any passat. Hmm... Vaig posar "Colloportus" i em vaig quedar tan tranquil·la, però al fantasma ranci aquell li va fer gràcia i em va aprobar els deures - vaig fer, rient.

Vaig tancar el llibre, mirant-lo als ulls. M'havia cansat de fer deures, i era l'hora d'interrogar-lo. Vaig fer un somriure cotilla, abans de dir:

- Au, va, deixa els deures un moment... I explica'm què li vas dir.

- Colloportus? Doncs vale.

Vaig apuntar el nom a la fulla, millor això que no tindre res. Aleshores me va mirar somrient i me va preguntar que que li vaig dir.

- Que què li vaig dir? A qui?

- Al Dumbledore, no et fot? Au, va... Parlava de l'Erin, Ed.

Vaig agafar la portada del seu llibre, tancant-lo amb determinació, i el vaig obligar a que em mirés als ulls.

- Parlava de l'Erin, i com a millor amiga seva i propietària del paper de tia cotilla que tinc en aquesta gran familia, exigeixo saber què li vas dir exactament a la nostra Erin... Perquè mai l'havia vist com està ara.

Vaig vore com les mans se me posaven roges, al igual que deuria d’estar passant amb les puntes del cabell, que era el que solia pasar-me en situacions com aquesta.

- Eh...jo..doncs jo…la vaig ajudar amb…després d’això i..i li ho vaig dir...i.- es podia saber perquè me posava tan nervios? u.u.- Bé, supose que l’Erin ja t’haura contat això...I...aleshores va marxar, i uns dies després ens varem trobar de nou, i ho varem arreglar...

Vale, ja esta, vaig fer que mirava l'interessant que era el full

Vaig reprimir una rialla en veure com li arribava a costar, allò.

- Au, va, Ed, que no sóc una poli, només t'estic dient que fessis el que fessis, felicitats, perquè se la veia realment feliç...

Vaig fer un somriure d'agraïment.

- Gràcies per haver cuidat d'ella mentre jo no vaig poder fer-ho per raons obvies... Oh, i per que ho sàpigues. Les seves flors preferides són els Nomoblidis. Saps? Unes floretes blaves... - vaig agafar-me la samarreta -. D'un blau una mica més clar que aquest.

Vaig somriure quan va dir això, les seues flors favorites eren les Nomoblidis, apuntant, era un detall que no sabia, per què no ho sabia?

- Si, se quines són, li ho regalare algun cop. Gra...gràcies.- vaig dir posant-me més tranquil.- Aleshores..aleshores...et pareix bé?- vaig preguntar dubtos.- És a dir...lo nostre...creus que soc....-esperava que diguera que si, l’Al era la millor amiga d’Erin, i la seua opinió era molt important per mi.

- Que si em sembla bé? És clar que em sembla bé! Per favor, Ed, des del dia en què l'Er ens va presentar vaig defensar que vosaltres dos acabarieu junts! - vaig exclamar, rient.

Vaig inclinar el cap cap a la dreta, sense esborrar el somriure dels llavis, realment contenta amb la situació.

- Em sembla genial, perquè ella és feliç i perquè jo vaig tenir la satisfacció de dir "T'ho vaig dir".

Vaig allisar-me la samarreta, pensativa. Que monos eren!

Vaig sospirar tranquil.

- Gracies.- vaig dir somrient.- Aixi que des del principi. Doncs m’alegre de que pogueres dir aquella frase, deuries de ser futuròloga, o com es diga.

Aleshores me vaig fixar en que duia tota la roba de color blau...a que et sona Edgar? Li havia passat alguna cosa per no vestir de negre? Perquè abans si que duia alguna cosa, aquelles botes negres o la capa, però ara duia unes converse blaves i sense capa...
Però com preguntar-ho?

- I tu? Com et va tot? Pel que veig el color blau t’encanta...- una manera molt suau de dir-ho Edgar ¬¬

Havia tornat a abaixar la mirada cap al llibre quan em va dir allò del blau, i vaig alçar-la de cop, cap a ell.

- Eh... Sí, el blau és... Genial.

M'havia posat tensa de sobte, i no acabava d'entendre per què. No havia parlat mai amb ningú allò del blau i... El negre. Vaig recordar que, quan vaig conèixer l'Ed, ell anava sempre de groc, i vaig fer una ganyota, abaixant la mirada un altre cop.

- Per què ho dius...? - vaig dir, baixet, amb la mirada clavada en la portada del llibre d'encanteris.

Aquest cop vaig ser jo qui va agafar-li el llibre i vaig obligar-la a mirar-me.

- Ho dic perquè jo duc com uns set, vuit anys sense posar-me cap tipus de peça de roba de color negre, excepte aço.- vaig dir senyalant-li la polsera negra que m’havia regalt l’Erin.- I no soporte dur res que estiga relacionant amb eixe color, els primers dies que vaig vindre a Hogwarts vaig passar-los a la infermeria perquè no podia soportar el color, no soportava vore’m envoltat d’ell, fins que me vaig acostumar, ara puc soportar-lo. Això no et passa a tu, però crec que et passa alguna amb el color, i voldria ajudar-te perquè crec que soc l’unic d’aquesta escola que et pot entendre...

La vaig mirar, esperant que ho entenguera, jo havia confiat en ella, ella confiaria amb mi?

Vaig escoltar-lo amb atenció i sorpresa. No sabia que li havia passat allò. No en tenia ni idea, i em va fer sentir més confiança cap a ell. Vaig mirar-me la roba, dubtosa, abans de dir:

- L'únic... L'únic que recordo de quan em van atacar és això. Foscor. Foscor i molt, molt dolor. I cada cop que toco o estic massa a prop d'alguna cosa negra, doncs... Ho recordo... I no puc. Em fa mal, m'asfixia, és una sensació horrorosa.

Vaig aixecar la mirada, dirigint-la directament als seus ulls.

- I el blau... Doncs em fa sentir bé. Per això passo tan temps com puc a la Sala Comuna. Perquè és un dels únics llocs on regna el blau.

- Et comprenc, al principi a mi em va passar alguna cosa per l’estil, es a dir la meua habitació tenia algunes coses negres, i algo de roba negra, amb l’ajuda de la Sam vaig pintar-les de groc...el groc és un color viu, lluminos, l’oposat al negre, el sol oposat a la foscor. I que me tocarà Hufflepuff fou una sort, groc, la casa més groga. Puc dir que comprenc com et sents, i se que és complicat al principi, i no et dic el que et diria tot el món, que tornaras prompte a dur negre, perquè se que no és cert. Però et puc dir que puc ajudar-te en el que vuigues i que me tens aci.- vaig donar-li un abraç.- Pel que vuigues.

Vaig somriure, sentint-me reconfortada per les seves paraules, per la seva sinceritat, per la seva abraçada. Li vaig tornar l'abraçada, somrient, i vaig dir:

- Gràcies, Ed. En sèrio, moltes gràcies.

Vaig mirar-lo, amb súplica, i vaig dir:

- Però per favor, no ho diguis a ningú. Prefereixo que la gent que no em coneix em vegi com la Noia Boja de Blau, abans que com la Noia Traumatitzada de Blau...

- De res. I a qui vols que ho diga? Jo soc el noi boig de groc.- vaig dir somrient.- Tampoc tinc molts amics i si els tinguera tampoc ho faria, no soc ningú per anar contant les coses dels demes. A més als altres no els importa i no ens compendrien.

Vaig tornar-li el llibre i vaig agafar el meu.

- I no et capfiques per això. La gent pot pensar el que vuiga

- Sí, que pensin el que vulguin! Que la vida són dos dies, i a mi no me'ls treuran!

Vaig somriure, mirant-lo, trapella:

- Un dia d'aquests haurem de pintar el bany un altre cop. Però pintar-lo tot de groc i blau. Molaria moltíssim, no creus?

Vaig dirigir la mirada al llibre, imaginant-me l'escena de l'Ed i jo pintant els banys un altre cop, però ell amb pintura groga, i jo amb pintura blava.

- Quan vuigues, anirem alternant colors i mesclant-los, serà el segon bany més guay de tot Hogwarts.

Vaig agafar el llibre de nou i el vaig obrir buscant la següent pregunta.

- Carpe Diem, ultimament és l'expressió que més utilitze, no tant com la meua cosina, però va tirant.- vaig dir.

Vaig mirar la següent pregunta.

- Crec que acabare diguent-li a Samus que m'ajude a fer aço.