Parlant sobre sentiments (Jake)

Habia estat buscant al Jake durant una bona estona però no l'habia trobat aixi que em vaig asseure al pont i vaig conjurar un patronus una majestuosa aguila real platejada va sortir de la punta de la meva vareta.
- Busca al Jake, i diga-li que sóc al Pont, que vingui quan pugui.- vaig dir-li- siusplau. Va, ves.
Sabia que li habia de dir, que si volia començar una relació com deu mana, li habia de dir, però em feia por la seva reacció, no volia que m'odies, no despres del que habia passat la nit anterior.

Quan vaig veure l'àguila, vaig anar cap al pont. En arribar, em vaig trobar la Rapunzel, esperant-me. Vaig acostar-me a ella, a poc a poc. No li vaig fer cap petó, sabia que podia estar incòmoda pel que havia passat la nit anterior, així que em vaig conformar en acostar-me i dir amb veu animada:
- Hola Ra! Vaig que la princesa té paraula!

Vaig fer un riure forçat.
-Les princeses sempre tenim paraula.- vaig dir-li.- però podria dir el mateix de la serp que ha acudit a la crida de la princesa.
El vaig mirar als ulls, i m'hi vaig perdre, vaig fer una forta inspiració i em vaig preparar per el que l'hi habia de dir, sabia que no li agradaria i que aquell podia ser l'ultim cop que em mires o em parles.
- Jake, t'he de dir una cosa.- vaig dir encara mirant-lo als ulls.- una cosa que sé del cert que no t'agradarà.

Me la vaig mirar, una mica espantat. Què volia dir amb allò? Però vaig intentar fer-me el valent, asserenant-me.
- Soc tot orelles.

Li vaig agafar les mans, si allò s'acabava, volia haber tingut contacte amb ell per ultima vegada, per mínim que fos.
-Bé, el primer que t'he de dir és, que la nit d'ahir va ser la millor de la meva vida.- li vaig sormiure, em picaven els ulls i sabia que estava a punt de plorar.- però et vaig dir una cosa que no es del tot certa, ahir, quan estavem al llit i em vas preguntar si jo estava amb algú el vaig respondre que no.- vaig tancar els ulls, no volia veure la decepcio pintada als seus ulls.- no és cert, estic..., estic sortint amb el Jack, ho sento molt Jake, volia parlar amb tu abans, perque crec que m'estic enamorant de tu.- ja habia començat a plorar.- sé que el que he fet no està bé i que pot ser que m'odiis i que no em tornis a parlar mai més, però sigui quina sigui la teva decisió vull que sapiguis que avui mateix parlaré amb el Jack i li explicaré el que va passar i li diré, li diré el que sento per tu.
Vaig tornar a obrir els ulls i el vaig mirar, esperant qualsevol tipus de reacció.

La vaig escoltar, notant com els ulls se'm dilataven cada vegada més. La meva primera reacció, de no haver comptat fins a deu, hauria estat cridar-li i marxar. Però no podia fer-li allò. Estava patint. Segurament la meva reacció la sorprendria, però... Què hi podia fer?
- Rapunzel Davies - li vaig dir suaument -. Ets la noia més especial que he conegut en tota la meva vida. Permet-me, si no puc estar en la categoria de parella, seguir sent el teu amic.
La vaig estrènyer més contra mi, al notar que plorava. Allò que havia dit era dur per mi, però estava segur que ella es sentiria millor.

El vaig acariciar i abraçar mentres plorava al seu pit, no plorava per por a perdre'l, ja no, plorava per la manera en com l'habia cagat i sabia com ho podia arreglar.
-Jake.- vaig dir amb els llagrimots caien cara avall.- jo no vull que siguem només amics, m'agrades massa per a això, però si de veritat desitges ser només amic meu... ho respectaré.- el vaig tornara a abraçar plorant com una tonta, i amb aquest pensament vaig somriure a la vegada.

- No t'imagines fins a quin punt m'agradaria ser alguna cosa més que amics, Ra, però no crec que sigui just per al Jack.
La vaig abraçar amb força, recolzant el meu cap sobre el seu. Acariciant-li els cabells, li vaig dir.
- Et prometo que passi el que passi d'ara en endavant, sigui amic o alguna cosa més, que mai t'abandonaré. No ploris. Ja no té sentit. Jo t'estimo. Tu has d'emprendre el teu camí.

-Com vols que no plori Jake.- vaig dir-li amb una mena de somriure.- t'estimo i m'estimes, m'estima el noi més meravellos del món, i jo no puc estar amb ell perque sóc tan Gilipolles que tinc un altre novio.- vaig dir rabiosa.- m'odio a mi mateixa, sóc la persona més horrible que hi ha a la terra.
El vaig abraçar fort i li vaig fer un peto a la comsura del llavi.
-Vull estar amb tu, ara i sempre.- vaig dir-li segura.

No sabia si correspondre-li al petó o no. La veritat és que tot el tema del Jack m'havia sorprès bastant. La noia estava plorant, i li vaig dir amb delicadesa:
- No t'odiis a tu mateixa. El passat ens encadena, el futur ens tortura. Hem d'aprendre a viure el present.
Dit això, li vaig fer un petó, suau, curt, als llavis.

Em vaig aferrar a aquell petó com si fos l'ultim vaixell que surtia del pot de l'illa del mai més, i sense separar-me dels seus llavis li vaig dir.
-Doncs vull qie tu sigui el meu present.- i el vaig besar un altre cop.- m'és igual que no estigui bé i més igual al Jack, ara sé el que vull, i el que vull ho tinc devant, de petita em van dir que habia de lliutar per el que volia et vull a tu i lluitaré per tu.- li vaig dir la mar de decidida.

- Ei, ei! Si vols viure el present, Princesa, per mi no cal que lluitis!
Vaig riure, intentant treure'm del cap el lio que s'havia muntat allà.
- Sóc un feble enemic que no resisteix als atacs de les tropes de la princesa! Em rendeixo, oh, senyora!
Em vaig ajupir a terra, fent una mica de teatre, dient "pietat, pietat" I parides pre l'estil per veure si podia riure una mica, i deixar de plorar d'una vegada per totes. Vaig allargar els braços cap a ella, assegut al terra, convidant-la a seure amb mi.

Vaig començar a riure amb les tonteries del Jake, era taan mono quan volia...em vaig asseure al seu costat.
-Doncs el feble enemic que diu ser vosté, oh orgullosa serp.- vaig dir-li responent al teatre.- ha trobat el punt feble d'aquesta princesa, així que no demani pietat, doncs és vosté qui ha creuat els murs de la princesa.- li vaig somriure i el vaig abraçar.

La serp... La princesa. La princesa, la serp. Vaig somriure.
- Ra, crec que estem iguals. Jo t'estimo, tu m'estimes. Però el Jack t'estima, i tu... l'estimes?
Vaig dir les últimes paraules amb to de pregunta. Necessitava saber-ho. Volia sinceritat.

-Cada vegada dubto més que l'estimi, però no es pel el fet, es que la nostra relació es molt diferent del que sigui que tinc amb tu, amb ell m'he de reprimir, peruqe no anem a la mateixa velocitat, amb tu, es tot diferent.- vaig dir-li.- no et puc negar que m'agrada, es força guapo però tot i així, en el comput total, crec que tu m'agrades encara més.

- No sé si alegrar-me'n o no. Em sento com un impediment. Si anit no haguessim fet res, tu i el Jack seguirieu feliços...
Allò que havia fet inconscientment anava prenent constància a mesura que parlava. Havia trencat una relació. Això era molt greu.
Sense adonar-me'n, els ulls se'm van inundar de llàgrimes. Vaig aixecar-me, incòmode, i li vaig dir, intentant que no es notés gaire que estava a punt de plorar:
- Ra... Ens veiem... Després... Val? Tinc... Coses que fer.
Vaig donar mitja volta, i vaig marxar cap al castell. Què havia fet?

[Surto del tema]

Em vaig quedar mirant com marxava, metafòricament, és el que habia esperat que fes desde un principi, massa que habia tardat, vaig baixar el cap, em savia greu que es sentis d'aquella manera per culpa meva, si allò no hagues passat, clar que m'hagues evitat problemes però... si allò no hagues passat la meva relació amb el Jack, hagues petat per una altra banda.

[TEMA TANCAT]