Descansant després del treball.

Després d'acabar el dia, em done una dutxa, hui vuic alguna cosa tranquil·la, aixi que deixe el vestit i em pose els vaquers, les sabatilles i la jaqueta, res de festa hui.
Al eixir veig que la Lils i la Georgia ja han eixit, molt bé, agafe la motxilla i tanque.
Últimament estem mirant els records, jo he vist algun amb la Georgia dels que Lils no pot vore. Lils insistia em que em duguera bé amb ella, i jo feia el possible però perquè ella m'ho demanava, no per res més.
Em quede mirant el carrer, hui a la part no magica, al pub aquell que han obert nou. Travese la pared i isc a la zona muggle. Podria desaparetre, però esta a dos carrers i en un moment arribe.
No hi ha molta gent, per ara, elegisc la taula del fons i em sente.

- Voldria un whisky i algo per picar, gràcies.

Trec el diari del motxilla, ahi tinc els noms dels cavallers de la mort que no varen rebre cap castig, ja he anat per un els Carrow i el proxim seran els Nott. He de pensar com fer-ho.
El cambrer em duu el que he demanat.

- Deixa la botella, gràcies.- i marxa.

Anar a Londres no havia estat cap problema. Ja tenia practica escapolint-me de Hogwarts per anar a Londres o a la Robda d'Alla per conprar algub material per fer bromes, i 23 anys enrere semblava que era igual o més fàcil.

Tampoc havia estat complicat trobar l'entrada de la conselleria, ni trobar una bona esquina des d'on poder observar sense que em vegessin... El que va ser complicat va ser l'espera. Esperar amb aquell sentiment que feia que el meu estomac es revolucionés... Veure la meva Mare, la veuria. La reconeixeria? No ho creia, tenia dos anys quan va morir... No tinc cap record d'ella, nomes les fotos...

Priner va soerir la mare de l'Alice. Més jove, guapa. Em va fer gracia... Després la madrina Lily, mirant el rellotge, vaig suposar que arribava tard a algun lloc.... I després...

La meva mare. Era ella, no hi havia cap dubte. Ara entenia perque tothom se m'havia quedat mirant tan extranyat, era igual que jo, totalment igual. Em vaig quedar sense paraules durant uns segons, i quan vaig tornar vaig haver d'afanyar-me per seguir-la. No volia perdre-la de vista... Vaig veure con entraba a un pub i em vaig amagar al costat d'una de les finestres des d'on es podia veure el que hi havia... La imatge m'acorava. Era la meva mare, la que tothom semblava estimar. Jo ...

Jo mai ploro, pero reconec que en veure aquella escena, alguna cosa líquida va creuar la meva galta. La mama...

Deixe el diari i em prepare una copa. No s'està tan malament a aquest lloc, no se si me seria possible dur la Lils algun cop aci, però ho podia intentar.
Amb la copa a la mà, comence a llegir el diari, podria fer-ho a casa, però si la mare em veu amb una copa de whisky, malament, i això que jo ja era major d'edat, però bé, no volia problemes i aci s'estava bé.
Ja havia llegit el diari de l'avi més d'un cop, però tot i aixi el llegia de nou, perquè sempre tenia la sensació de que se m'escapava alguna cosa, i a més necessitava tot aquella informació que podia aconseguir.
Cada cop va entrant més gent, pot ser marxava en una estona, quant començarà el soroll i la música, havia d'anar a comprar una cosa.

- Però abans hi ha que descansar una estona.- em dic,i em servisc una altra copa.

Era whisky, no em pujava amb tanta facilitat, almenys aquesta marca no.

Em passo la màniga de l'abric per els ulls, mentre em miro com la meva mare... res, llegeix. Llegeix i beu... pot semblar simple, però... no sé com explicar-ho. És viva, hi ha una mínima possibilitat de que pugui salvar-la. Ho intentaré, ho he d'intentar.

Torno a netejar-me els ulls, i em rodejo la panxa amb els braços. Vaig i li parlo? Sí, i que li dic? Hola mama... no, ni de conya. I si m'envia a pastar fang? Abans de que es morís la meva mare s'havia tornat molt descomfiada i borde amb els altres. Fins i tot amb mi, ho seria... llavors?

No sabia que fer. No em veia capaç d'anar fins a ella i parlar-hi, però per una altra part sabia que ho havia de fer...

La cambra dels Nott te una entrada a la qual hi ha que accedir amb una clau en concret, bé la clau no és problema, el problema és evitar la vigilància nova. Les noves cameres, els nous sensors, les alarmes...Havia d'entrar i eixir en menys de deu minuts, pareixia una cosa complicada, però era divertit, com un entrenament, sols que si la cagaves acabaves malament, però era divertit i no la cagaria.

- Bé, bé.- dic beguent.

En veritat tenia el diari obert, però no li estava prestant molta atenció, més per disimular. Entrar per la porta de Gringotts no era tan complicat com pareixia, es podia entrar pel subsol, ni la Lils, ni la Georgia coneixien eixa entrada, ni pareix que tampoc els goblins perquè si no ho hagueren anomenat. Pel subsol, després era coneixer els corredors, no equivocar-se al contar i acertar, podia acabar malament si perforava on no era. Robar, deu minuts maxim, tornar per on havia entrat i fer l'encanteri aquell que deixava tot com abans. Podia provar aixi...hhmm
Aleshores alçe el cap i mire el bar...tinc la sensació...de que m'estan mirant, però no veig ningú. Però se que està ahi.

Em giro de cop i posso l'espatlla contra la paret quan alça el cap. No puc, no puc... No em pot veure, almenys encara no. No tinc cap pla, encara, he de pensar, pensar en tot el que m'han explicat d'ella, pensar en el que li ha passat, pensar en la manera amb la qual no em farà fora a la primera... i poder tornar-la a veure, i després... trobar la manera de que prengui la medicina.

Era complicat, i ho sabia... però era millor que res. Era l'única manera. Mentrestant, que l'Alice i la Rose investiguessin el reculatemps. Pel que es veia era complicat el tema, així que potser tendria temps d'elaborar un bon pla...

-Golden slumbers,
Fill your eyes
Smiles await you when you rise
Sleep pretty darling
Do not cry
And I will sing a lullaby. - xiuxiuejo, per a mi. Sé que ella me la cantava de petita, i curiosament, sempre m'ha... tranquil·litzat, aquesta cançó. Em tornen a caure llàgrimes per les galtes, mentre espero que baixi de nou la mirada i poder mirar bé per la finestra.

-Once there was a way
To get back homeward

Once there was a way
To get back home

Baixe el cap de nou, però estic a l'aguait, hi ha algo, algú em mira, ho note. Bé, val, esperem, esperem que es mostre.
Omplic la copa de nou i bec, agafe unes papes, i em mire el bar. Guarde el diari de nou a la motxilla i trec la funda de la guitarra amb la guitarra dins, clar. Deixe la funda i em recolçe en la paret de darrere. Que canço...i aleshores em ve una canço al cap, no se perquè, però em ve, no la cantava des de...bé...

Over in Killarney,many years ago
My mother sang a song to me
in tones so sweet and low
Just a simple little ditty
in her good old Irish way
And I'd give the world if she could sing
that song to me this day

La gent està tant a la seua i amb la música que no m'escolten, molt millor. Menge una altra papa i done un altre glop al whisky abans de continuar cantant.

Entra... entra... va Julie... entra...

I aconsegueixo entrar. Em quedo en una esquina, primer, dissimulant com puc, però mirant de reüll la meva mare. Llavors treu la meva guitarra. Bé, la seva, en realitat. Però vaig agafar-la quan... quan em va donar per tenir tot el de la meva mare. El collar, el mapa, la guitarra, el gos... el meu pare no em va dir mai que no, menys en un anell. El seu anell de casada, suposo... Però a mi no m'importava...

Comença a tocar, suaument, molt fluix, quasi ni és sent... así que em vaig apropant, poc a poc i reconec la cançó que canta.

-Too-ra-loo-ra-loo-ral, Too-ra-loo-ra-li,
Too-ra-loo-ra-loo-ral, hush now, don't you cry!
Too-ra-loo-ra-loo-ral, Too-ra-loo-ra-li,
Too-ra-loo-ra-loo-ral, that's an Irish lullaby

Oft in dreams I wander
To that cot again,
I feel her arms a-huggin' me
As when she held me then.
And I hear her voice a -hummin'
To me as in days of yore,
When she used to rock me fast asleep
Outside the cabin door...

No em vaig poder estar. Era la meva mare, era la seva guitarra, era una de les cançons que ella em cantava. Havia de cantar amb ella...

I aleshores note que algú m'està seguint, vaja la persona, o personeta que em mirava i que es sap la canço, he d'acabar-la.

Oft in dreams I wander
to that cot again.
I feel her arms a-hugging me
As when she held me then.
And I hear her voice a-hummin'
to me as in the days of yore,
when she used to rock me fast asleep
outside the cabin door.

Too-ra-loo-ra-loo-ral, Too-ra-loo-ra-li,
Too-ra-loo-ra-loo-ral, hush now, don't you cry!
Too-ra-loo-ra-loo-ral, Too-ra-loo-ra-li,
Too-ra-loo-ra-loo-ral, that's an Irish lullaby.

Acabe suaument la canço i li done un glop al whisky, mirant-la, rosa, cabells blaus...no em sona, però al mateix temps si. Te un aire, que si es posarà al meu costat pot ser podriem passar per germanes, però no som iguals, me la mire.

- Què vols alguna cosa?- li pregunte agafant una papa.- Veig que et saps la cançó, no molta gent la coneix.

Me la quede mirant, pareix nerviosa, moc la cadira amb el peu fins a la seua cama.

- Sentat, pareix que hages vist un mort.

Escolto la seva veu mentre acaba poc a poc de cantar, amb un petit somriure. Quan acaba, beu una mica més de whisky i em mira fixament.

-La... la meva mare me la cantava de petita.

Sento una mica de nervis a la panxa, i m'assec quan em diu que m'assegui, que pareix que hagi vist un mort. Bé, almenys no m'ha fet fora...

Ens quedem uns segons en silenci, fins que finalment senyalo la guitarra.

-Jo tinc una igual...

- La teua mare te doncs bon gust.- li dic, m'obligue a fer un somriure. Però no em fie, no és el primer cop que algú em ve de simpàtic.

Me la quede mirant, ha de tindre uns...15 anys? Si, pot ser 16, no molt més, se me queda mirant fixament, no soporte que la gent em mire tant.

- Igual que aquesta? Deu se doncs d'algun familiar teu abans de tu, es a dir, no de trinca, d'aquestes ja fa temps que no en venen.- anys, el meu avi la va comprar quan jo era menuda.

Em mire la nena, i bec un altre glop, em mire la botella, no s'ha buidat molt, bé, l'acabe o no, me la dure.

- Que vols alguna cosa?- pregunte.- O sols cantar?

Ets una borde, cony, que te 15 anys.

Faig que sí amb el cap.

-Era de la meva mare, però li va donar el seu avi.

Em mossego el llavi inferior quan em parla malament. M'ho esperava, però em va fer mal igualment. Sospiro i miro els seus ulls blaus. Els meus ulls.

-Jo... bé, m'has dit que segui...

- Vaja, que coincidència.

Em mira i diu que he sigut jo la que li ha dit de sentar-se.

- No volia que caigueres en mig del bar, ves a saber podien pensar que havies begut i no crec que a ta mare li fes molta gracia, oi?

Pareix incomoda, nerviosa, com si algo li fes mal? És complicat...No sigues tant antipàtica ni tan borde!

- Et saps Once upon a december?

Em quede parada un moment recordant com era la melodia, no recorde haver-la tocat en guitarra, si amb el piano, o pot ser si, no ho se, aleshores comence a tocar-la.

Dancing bears
Painted wings
Things I almost remember,
And a song someone sings
once upon a december

Someone holds me safe and warm,
horses prance through a silver storm,
Figures dancing gracefully,
across my memory,

-No, pel que sembla no li faria molta gràcia...

Somric lleument. Estic parlant amb ella, amb la meva mare! L'he coneguda! Estem... Fent coses juntes...

Faig que sí amb el cap quan em diu si conec la canço. No em fa fora, es més: em convida a cantar amb ella... Veig un gos entre la multitud que surt del pub. M'estranya, però no li faig cas. La mama es més important.

- Far away, long ago
Glowing dim as an ember,
Things my heart used to know,
Once upon a December

Someone holds me safe and warm

Horses prance through a silver storm
Figures dancing gracefully
Across my memory...

- Far away, long ago
things I yern to remember
and a song someone sings
Once upon a December

And a song someone sings
once upon a december

Acabe la canço i totes dues ens quedem en silenci.

- Per què m'estaves espiant abans?- li dic deixant la guitarra damunt la taula.- Em coneixes? Perquè tot i que em sigues familiar i bé...-la senyale a ella, donant a entendre el paregut.- Jo no et conec. I no em fie de la gent.

Era muggle? Maga? Llufa? Em coneixia? Que volia de mi? Tinc la vareta a la butxaca, però no vaig a gastar-la, és una cria de 15 anys, no podria ni tombar-me.
Em mire la botella i després d'omplir el got de nou la guarde a la motxilla, el cambrer no es donaria compte, ja he pagat i no tornaria aci fins que jo haguera marxat. Li done un glop al got.

- I bé...

Em mossego el llavi uns segons quan em demana per què l'espiava. Perquè no li puc dir mentides; es la meva mare. Puc mentir a l'Erin, a la Cass, a l'Allie... Però no puc mentir als meus pares. Simplement no puc...

Aixeco les espatlles.

-Es que... Em recordes molt a la meva mare. T'hi assembles molt.

Bé, mitjes veritats. Això ho puc fer, no queda estrany, es veritat. Bé si, per nassos es veritat... Miro la guitarra a la taula. La meva futura guitarra. Miro a la meva mare, faig un debil somriure. Se que en el fons no vol ser borde amb mi, i de momento no ho esta sent molt.

Em diu que m'assemble molt a la seua mare. Això vol dir que la seua mare està...morta? O pot ser no, simplement ha tingut curiositat perquè es pareixem.
Em mire l'hora, quasi les nou. Li mire la cara...hmm

- I ta mare no es preocuparà per tu?- per què em preocupava jo per ella? No la conec, tampoc havia perquè preocupar-me- Aixi que tenies curiositat perquè em pareixia a la teua mare i has vingut a esbrinar-ho, doncs aleshores ja estas, ho has comprovat.

Done un altre glop al got i me la mire.

- Ara sincerament, no crec que estigues aci sols perquè em parega a ta mare, qui ets i que vols?

Sento un nus a la gola, mentre ella parla. És borde amb mi, i jo no... Em col.loco bé la corbata de gryffindor que duia davall del jersei.

-No... No... Es que la meva mare va...

Baixo la mirada. Mai m'ha agradat explicar-ho, i explicar-ho a la meva propia mare...

-Jo només havia vist fotos d'ella... I quan t'he vist... Doncs...

Aixeco la mirada.

-Però... No espero que ho entengui. Mai ningú ho enten.- Dic, aixecant-me.

Veig la corbata, gryffindor. Aixi que va a Hogwarts, per tant és maga. Veig que es posa nerviosa i no acaba les frases, la seua mare va...si, la seua mare està morta. I jo havia sigut...pot ser ella sols havia tingut curiositat, si jo veiera algú que es pareix al meu avi i...

- Eh, espera.- dic al veure que s'alça. Li agafe el braç.- No et prengues com a mal, però no sol confiar amb la gent i si em vens dient-me això, doncs no em pareix creïble.- li dic senyalant-li la cadira. Si vol, pot marxar, tampoc em sentiria culpable.- Però he vist com t'has posat, se quan la gent em menteix. Se que és el perdre a algú estimat i si...veiera a algú que es pareix supose que també intentaria parlar amb ell...No solc ser amable amb la gent de la qual no em fie ni conec, ja no, aixi que si t'ho vols pendre com a mal i marxar no t'ho impedire.

Me la quede mirant.

- Ni tan sols se com et dius. Sols que vas a Hogwarts.- dic senyalant la corbata.


Veus?! Pots ser aixi sempre! Per què no ets més amable amb tots! Podries ser amable amb la Georgia! No és el mateix, no m'estic fiant, amb la Georgia també soc amable, la respecte, i amb...aquesta sols, no ho se, te algo...

M'agafa del braç i em frena de cop. Em quedo uns segons quieta, mirant-me-la, i m'adono de com de bé he fet al dir-li... Mitjes veritats. Em torno a asseure, poc a poc.

-Em dic Julie.- Li dic.- Julie Jackson. Cinquè de Gryffindor.

Creuo els braços i em miro la meva mare. Ah, es clar, ea suposa que no se qui...

- I tu? Ets la...?

- Julie, és un nom bonic, a mi sempre m'agradat eixe nom.- li dic.- Samanta Williams, abans anava a Ravenclaw.- vaig a agafar el got però aleshores el deixe de nou al lloc, millor tindre les idees clares, no vaja a ser que conte més del que deuria.
Toque les cordes de la guitarra per damunt. Joder, però per què estava sent amable amb ella? És una cria, pot ser havia sentit parlar de mi, o volia algun tipus de favor, però pareixia tan real quan parlava de la seua mare, aixi que Julie Jackson, eh...ja sabia que buscar. No sigues tan amable, ja saps que pasa amb la gent amable, t'ataquen per l'esquena. Torna a ser com a abans. No, abans era feble, i no puc ser feble, mai més.
Ens quedem en silenci, jo no tinc res que dir-li. Que parle ella, s'ha quedat no? Doncs que parle ella. Li he dit que podia marxar, no li he obligat a quedar-se. Em mire el got, millor m'ho acabe, li done un ultim glop al whisky. Agafe la guitarra i la guarde a la funda i aquesta a la motxilla, deixant la motxilla damunt la taula.
El bar s'està plenant, havia avisat al pare que arribaria tard, ara ja no podia anar a comprar el que buscava, el més segur es que la tenda ja estiga tancada, però puc anar abans d'anar a treballar, ho guardaria a la motxilla. No parla, doncs molt bé.

No confia en mi. Però esta sent amable, m'ha dit que no m'en vagi. Sé, igualment, que despres cercara informació sobre mi. Bha, trobara una data de naixement falsa, una matricula de Hogwarts igual de falsa i els noms dels pares de la Julue Jackson, no els de la Julie Poynter. D'això ja m'he n'he encarregat.

-A mi també m'agrada Sam.

Me la quedo mirant uns segons.

-Ets l'auror?

- Depen del que hages sentit o llegit de mi.- li dic.- Però si, soc auror.

Que trobaria d'ella? Existia de veritat? Si, està davant meua, per tant existeix, però ves a saber que informació trobava d'ella als arxius, i si trobava.

-A Gryffindor en el cinquè curs sols hi havia una persona, per tant deus d'haver vingut aquest any.- a més coneixia a prou gent de gryffindor per saber que ella no estava abans. Estava tranquil·la en referència als horaris.- Que ja coneixes la forma d'entrar d'amagat a l'escola?

-Surts als diaris, tu i la teva companya, la Lilian Bell.

No dic res de la Georgia. Acaba d'entrar, així que segurament no ha sortit tant als diaris com ella i la Lily.

-Soc nova. D'ara. I no m'hi he ficat d'amagat,demana-li al director si no em creus.- Em posso a la defensiva.- Pero els meus pares van anar a Hogwarts , així que sé unes quantes coses de l'escola.

- Haure de dir doncs al gabinet de premsa que deixe de nombrar-me per tots lloc, no m'agrada molt això.- es posa a la defensiva i somric, és graciós.- Quant deia que si sabies entrar d'amagat em referia a que són quasi les nou, i l'escola ja fa hores que ha tancat les portes d'entrada.- li dic.- No et veig molt preocupada per si t'has de quedar tota la nit fora del castell fins que les obriguen de nou, per tant deus ja de coneixer les "secretes" entrades del castell.

Me la mire.

- Però no et preocupes, no et delatare per haver-te escapat de l'escola.- dic jugant amb el got.