Descansant després del treball.

-Ah...- dic.- Bé, sí, soc ràpida en aquestes coses.

"I tinc un mapa que ajuda bastant, i en realitat duc 5 anys a l'escola, però això no t'ho puc dir."

-Gràcies.-Li dic quan diu que no em delatarà. Bha, encara que ho fes, enviarien un mussol a una direcció falsa explicant el que he fet.- Per amagar-me.

- Ràpida...

Per un moment...amaga alguna cosa, se li nota, però bé, no pense preguntar, es cosa d'ella marxar de Hogwarts, si li passa alguna cosa, doncs...Te sentiries malament? Malament? Si no la conec per què deuria?

- No me les dones, algun motiu has de tindre per haver marxat de l'escola.

Veig que el cambrer ve cap on estem nosaltres, oh, clar...

- Deies que tenies 15...

-Sí, per?

Miro cap on ella mira. Arg, el cambrer. M'el quedo mirant fins que es queda al meu costat i alçobuna cella.

-Algun problema?

-No pots estar aqui.- contesta, borde.- Em sembla que has de marxar.

-Doncs a mi no m'ho sembla molt...- dic, amb un petit somriure.

Em mire el cambrer i la mire a ella, em pose pel mig, o li deixe fer a ella?

- No tens l'edat per estar aci.- diu el cambrer.

La mire, està tranquil·la, doncs aleshores no em pose.

- I quina és l'edat per estar aci?- pregunte al cambrer.- Per cert, se m'han acabat les papes, que ens podries dur alguna cosa més per menjar?

No pareix que s'haja fixat en que falta la botella de whisky, bueno, doncs molt millor.

-I vosté com sap que tinc mens de l'edat permesa?

S'enfada, li veig a la cara. Arrufa el front i s'em queda mirant mentre contesta a la meva mare.

-L'edat minima permesa és de 17 anys, o 16 a punt de fer disset. Ella no els té-S'aixeca i m'agafa el braç.

-EEH!!-Li dic.- No em toqui, deixi'm anar!!!

Veig que l'agafa del braç, amb força, pot ser li està fent mal...m'agrada aquest bar, pareix tranquil i si es monta no podre tornar a entrar, i tinc fam. No ho feia per ella, sols volia que no em tiraren i no em deixaren tornar a entrar, hi havia pocs pubs que obrigueren fins a tard i tan plens com perquè la gent em deixara en pau. La major part estava ple de tios tirant-te la canya.

- Ella és la meua germana.- li dic.- Ja se que pareix més menuda, però no és culpa seua que no cresca, en te 16, va naixer al desembre. Ha vingut perquè necessitava ajuda.- li dic.- Aixi que, pot deixar-la de nou on estava?

Em mire la gent, pareix que tots ens estiguen mirant. Al cap d'una estona la gent continua amb les seues coses i la música sona de nou.

- I bé...ens dura el que li he demanat? O he de queixar-me al seu cap?

Em quedo de pedra en sentir a la meva mare. M'està defensant? Sembla que sí. Veig que el cambrer em mira de dalt a avall tota l'estona, intentant veure una noia amb quasi dos anys més de la que veu.

-Ja l'has sentida.- Li dic, mirant-lo amb el ceny arrufat. -Deixam anar.

Em deixa anar, de mala llet, i jo m'assec fent un fort soroll. Assenteix al que li diu la meva mare i se'n va.

-Gràcies, de nou.

- No me les dones, sols que no m'abelleix montar-la ara.- li dic. No ho he fet per ella.

El cambrer torna i deixa el menjar damunt la taula, tot i que no li ho demanat també duu mini-entrepans. Ho pague i marxa de nou. Pose el plat al mig per si vol agafar-ne.

- És un dels pocs pubs que no tanquen tan prompte i que els tios no et tiren la canya tota l'estona, no saps com poden arribar a ser de insoportables.- dic agafant una papa.

Mire l'hora, és prompte encara, tot i que demà treballe, marxaria quan acabarà el menjar, agafe un bocadillet.

-Ja, ja, pero igualment...

Agafo un entrepa.

-Et saps més cançons amb la guitarra?

Tema penos, pero vull que poc a poc accepti la meva presencia...

- Et repetisc que no me les dones.

Em pregunta si em se més cançons, interesant tema de conversa.

- Algunes, quan començe a cantar la canço els meus dits saben com posar-se per tocar-la.- era una cosa que a l'avi sempre li havia fet gracia, que sols començar a cantar els meus dits sapigueren com posar-se per tocar-la amb la guitarra, a l'ed li passava alguna cosa semblant amb el piano.

Done un mos a l'entrepa. Si me ho ha preguntat perquè toque una altra cançó que espere, perquè el que he fet abans sols era perquè m'abellia cantar-la, no perquè volguera cantar-la amb ella, que no se imagine coses que no són.

- I tu et saps moltes?

- No em puc queixar.- dic, quan em demana si en se moltes, de cançons.- He crescut envoltada de cançons. Al meu pare li feia pensar que la mama encara era amb nosaltres.

Es tot veritat. La música a casa meva havia estat com un pont entre la mama i nosaltres. Mentre cantéssim les cançons que ella ens cantava a nosaltres, ella sempre estaria amb nosaltres. O això deien tots. El papa, els tiets Edgar i Erin, la tieta Cass, els avis...

-Sense la música...

- Ja, et comprenc, se a que et refereixes.

La podia compendre, a mi em va passar el mateix amb l'avi, la música tot i que em feia mal, la necesitava, em recordava a ell. No amb l'oncle, que quan va morir vaig deixar de cantar durant uns anys.

- La música sempre ajuda d'una manera o un altra.

Agafe un altre bocadillet, i mire el pub, m'esta agradant aquest lloc.

-Si, no cal que ho diguis.

Sospiro i miro al terra. Bé, de moment m'has tolerat, mama. Poc a poc potser... Potser aconsegueixo que et prenguis la medicina.

-Escolta M... Sam, jo m'hauria d'anar, tinc que fer una mica de feina encara per demà, així que...

M'aixeco i abaixo una mica el cap.

-Gràcies per els entrepans.

Diu que ha de marxar, assentisc.

- Sort amb els treballs.- li dic.- I et repetisc que no m'has de donar les gracies per res.

Li dic adèu amb el cap i veig com marxa, que....curiós...estrany. I tenia la sensació que la coneixia, però no em sonava el nom. No crec que la tornara a veure, o això esperava, tot i que m'havia deixat...Mire l'hora, la tenda ja està tancada, crec que m'acabare el menjar i després ja marxare a casa.

[Tema tancat]