Després de la batalla

-Estic completament d'acord.- li dic.- Només cal mirar un mòvil. Em segueix semblant molt més ràpid que els patronus o els mussols...

Li torno el petó i li somric, mentre passo els meus braços per darrere seu i l'abraço.

-A mi també. M'és igual tot...

Li somric, feliç.

- Tres paraules... T'es-ti-mo.

No puc evitar riure abans d'abraçar-la i besar-la, rodolant per terra i quedant estirat al seu costat.

Somric, quan s'apropa a mi, i després ric quan rodolem per terra mentre ens bessem i ens abraçem, fins que ens quedem un altre cop estirats l'un al costat de l'altre, i em quedo mirant els seus ulls.

-M'encantes...

Li acarono la galta dolçament, somrient, encara mirant els seus preciosos ulls.

Ens quedem mirant l'altre als ulls, amb intensitat. No puc desdibuixar el somriure estúpid dels meus llavis.

- Quan marxes? - dic, després de robar-li un altre bes.

Començo a besar-la al coll, amb subtilesa, mentre espero una resposta.

-Demà, a la nit.

Faig una ganyota. Tornar a Hogwarts significa tornar als llibres, a la por que es nota a l'ambient, a sentir els crits de la Wen i la Cass per les nits, a intentar pujar l'ànim dels alumnes...

-No vull pensar en quan marxo- li dic.- Prefereixo viure el dia d'avui.

I m'apropo a ell i li faig un petó als llavis, llarg i dolç.

Somric i li corresponc el petó que m'ofereix, feliç.

- Doncs visquem-lo! - i dit això m'aixeco i recullo totes les coses, entaforant-les dins la motxilla i allargant-li la mà.

L'estiro i l'abraço, fent-li un petó i aixecant-la del terra. Després anem fins al centre del parc; em fixo que no som la única parella que ha decidit disfrutar del bon dia que fa.

Veig que hi ha més gent, i somric.

-Veig que no fa normalment aquest bon temps, m'equivoco?

L'apropo a mi i li torno a fer un petó, feliç. Després em separo d'ell per mirar-lo, amb un somriure encara als llavis.

-T'estimo.- li faig un petó a la punta del nas.