3. Batalla al cor de Hogwarts

Vaig veure com la Sam em seguia. Vaig seguir barallant-me amb ella, a vegades rodavem per les taules a vegades seguiem sobrevolant el Gran saló, quan varem tornar a aterritzar al terra, aquest cop no era a cap taula, si no al terra terra.

-No em persiguis tant, Williams. T'he dit que vigilis més la gent del teu entorn...- Vaig mig somriure, veient com darrere d'ella la Bell estava acabant amb l'Elle.- Saps? Tu i la teva amigueta sou bastant bones juntes. Quina llàstima que vos hagueu separat... i que tu hagis anat a per mi.

Vaig somriure, abans de que s'adonés del que anava a fer, i vaig alçar la vareta.

-Sectumsempra

La noia va deixar anar un crit, ja que estava d'esquenes i no s'ho esperava. Va encongir-se un segon i després va caure a terra, començant a formar un bassal de sang al seu voltant.

-No diguis que no t'he avisat, Williams.- vaig dir, fent-li l'ullet.

Vaig riure, maquiavèl·licament, en veure la reacció del Bohr. Però aviat vaig rebre el que em pertocava, després d'una intensa lluita entre la Bell i l'Elle; astorat, vaig observar com la Gryffindor li trencava el braç a la meva companya, i després la deixava pels terres definitivament.

- ELLE! - vaig exclamar, furiós -. AAARGH!

D'un gest de vareta, les parets van començar a tremolar i a fer-se més malbé del que ja ho estaven. Vaig voler fer un gest de venjança contra la Bell, però el Bruno se'm va avançar. Tot i la ira d'haver perdut l'Elle, que ja no estava capacitada per lluitar, allò em va calmar una mica i vaig poder tornar a centrar-me en el meu combat múltiple.

Aleshores va atacar la Lils, joder...no..

- Lils, Lils...mira'm...Vulnera sanentum! Vulnera sanentum, tu tambe no joder, que no ho enteneu, oi?eeh...- les ferides se li tancaven, vaig mirar-la, havia de despertar, joder, joder, i el pitjor es que tenia rao, era culpa meua..- Animo restituo...animo restituo!- un moment i res, Anava plena de sang, de l'Edgar, del Thomas i de la Lils.Res meu. - Lils, no pots...tu tampoc pots, no me podeu abandonar cap dels tres...jodeeer.....Animo restituo!

Estava inconscient, pero...estava´be, tenia pols al igual que el Thomas i l'Edgar.
Vaig mirar-me el fill de puta.

- Crucio! Crucio! CRUCIO!- i l'ultim per sopresa meua i seua li va donar fent que caiguera a terra, vaja aixi que axio era el que es sentia...

Vaig apropar-me a ell.

- Aço per ells.- i vaig fer-li un tall a la galta.- I aço perque ets un imbecil.- i li vaig donar una patada en la panxa, tallant-li la respiració,

S'ho mereixia, jo no feia res malament, eren ells els malvats. Vaig mirar-lo des de dalt.

- Adeu Ventigmila.

Vaig somriure, arrogant, mentre ella intentava reanimar la seva amiga. Era inútil, de fet, la ferida infectada de la seva esquena i el meu sectumsempra no pintaven gens bé, i encara que podia tanccar les ferides, perdia molta sang, i la ferida de l'esquena seguiria infectada. Necessitava atenció médica.

Vaig esquivar dos dels seus encanteris, però l'altre crucio no vaig poder evitar-lo i vaig deixar anar un crit, ja que aquell crucio anava carregat d'odi i ràbia. Em vaig voler aixecar, però ella va venir de seguida i em va tallar la galta abans de donar-me una potada a les costelles, deixant-me sense respiració. Vaig tossir, però vaig saber que per a mi, la baralla s'havia acabat, ja que el dolor que sentia en els costelles em deien: No més per avui.

Vaig tancar els ulls, agafant aire, pensant en tot el que havia fet, amb un somriure als llavis. Potser ella m'havia deixat fora de combat, però el mal que li havia fet jo a ella era el doble.

Un lloc alt...

Vaig sentir crits, crits amics, crits de gent que coneixia. Vaig agafar més aire, forçant-me a buscar un lloc des d'on poder disparar bé, un bon lloc per disparar bé...

Fins que em vaig adonar de que si em pujava a la taula dels professors tenia a la vista tot el gran saló, i que segurament podria donar-li.

Vaig anar cap allà tensant l'arc, colocant ja la fletxa. No podia fallar. Si fallava, ell s'adonaria de la meva posició i no li costaria res anar cap a mi. Vaig pujar-me a la taula i vaig possar-me de peu. Vaig alçar l'arc amb la fletxa i vaig apuntar clarament al cap del Fortin, que estava concentrat en la seva multibaralla. No podia fallar, si fallava, tot aniria malament. Potser podria morir. Si li donava, tot, absolutament tot, s'hauria acabat, i el Matt, la Lizzie i tots serien venjats.

Tancava un ull. La punta de la fletxa va apuntar cap al cap del Fortin, segura, i jo estirava de la corda, donant-li la suficient potencia...

Vaig deixar anar la corda. La fletxa va anar directe cap a ell, però no el va donar, va passar al costat del seu cap, rapidament, i va clavar-se en la paret del darrere.

"Merda"

El que va passar aleshores va marcar un abans i un després en el transcurs de la batalla. Vaig observar, atònit, com la Williams deixava el Bruno fora de combat. Vaig mirar al meu voltant, adonant-me que cada vegada hi havia menys Slytherin, gent del meu bàndol, en condicions per lluitar.

- MERDA! - vaig apuntar cap a la professora Barrock -. Aureola excutientem!

Una mena d'halo va aparèixer al voltant de la noia, immobilitzant-la completament. Vaig somriure, perversament, conscient que malgrat les pèrdues el seu bàndol també quedava cada vegada més reduït; d'un gest ràpid vaig aturar els atacs d'en Bohr i del Conseller, però aleshores vaig sentir com alguna cosa em passava, rabent, pel costat del cap.
Vaig acariciar-me els cabells, que l'objecte havia fregat, i em vaig eixugar la mica de sang que m'havia quedat en rascar-me la fletxa que s'havia clavat contra la paret. M'havia anat d'un pèl de morir travessat per aquell projectil.

- Tu...! - vaig fer un gest de vareta i vaig aparèixer al seu davant; vaig aixecar la mortífera vareta d'àlber, assedegada de sang -. Oh, oh... Moore... Penso acabar el que el Sheen va evitar ahir a la nit! Obitus per subitum!

Havia estat lluitant a mitges contra el Fortin i a mitges contra altres alumnes Slytherin. La noia que havia matat l’Arianne, la Darkwood, no parava de fer caure alumnes. Vaig fer una ganyota. Allò no podia continuar d’aquella manera. Vaig poder veure com la Lily Bell la deixava fora de combat, i vaig somriure. Però el somriure no va durar gaire ja que l’Slytherin italià, el Ventigmila aquell, la va deixar a terra perdent molta sang. Vaig murmurar un “merda”, mentre seguia lluitant, i veient com el Ventigmila queia al seu torn també.

Tot avançava. Queien massa alumnes innocents a mans d’aquells que es creien superiors però que, en realitat, eren inferiors per culpa dels seus pensaments i la seva ideologia.

Vaig veure com una fletxa passava entre jo i la Nicole, que acabava de ser immobilitzada per l’Slytherin cabró, i s’anava a clavar a la paret, darrere del Fortin, fent-li un tall al cap. Vaig girar-me per veure d’on venia la fletxa, i vaig fer una ganyota en veure la Wendy amb l’Arc. Vaig donar una ràpida llambregada al Fortin, que tot just desapareixia i anava a petar davant la Wendy, y vaig cridar de ràbia, imitant-lo i fent que una estela platejada volés fins davant la Wendy, i aterrés entre ella i el Fortin. La vaig agafar en braços, fent un salt i apartant-me del noi just quan sentia les paraules de la meva perdició. Vaig doblegar-me sobre la petita Gryffindor, protegint el seu cos amb el meu. Abans de notar com l’encanteri m’impactava a l’esquena vaig girar-me, i vaig mirar a la Nicole, que romania allà on era jo feia uns moments, immobilitzada. El meu esguard estava ple de llàstima, de disculpa. Li demanava perdó per tot. Li deia, amb els ulls, que l’estimava, i que no patís per mi. Que ja ens retrobaríem algun dia. Que refés la seva vida, que no plorés gaire per mi perquè havia volgut salvar una vida innocent, encara que fos a cost de la meva.

“Ho sento, Nicky, t’estimo, Nicky, no ploris per mi, Nicky, seràs el meu àngel, Nicky”

I vaig notar com l’encanteri em tocava a l’esquena, vaig tancar els ulls, amb força, i vaig veure mil imatges passant en una mil·lèsima de segon per la meva ment. La meva família, els meus amics, el Dan, la Cath, el Doug, i la Nicole, la Nicole per tot arreu. La meva Nicky... La trobaria tant a faltar. Com seria tot, allà dalt, al cel? Si hi havia bellesa, em recordaria massa a ella. Si no hi havia bellesa, els meus records l’evocarien i em farien recordar el seu rostre, el seu somriure, els seus ulls brillants, el sabor dels seus llavis. I l’esperaria. Per sempre.

Vaig obrir els ulls una altra vegada, per darrer cop, i vaig mirar els cabells brillants de la nena que estava dins l’escut que formava el meu cos.

I després negre.

I després no res.

Vaig sentir un crit i vaig vore caure el Harry...el Harry, un professor...joder...No podia fer res...vaig girar-me cap al Fortin que era atacat de nou per més persones, jo no anava posar-me pel mig, no me interesava, havia vist lo fàcil que podia ser llançar-li un crucio a algú...fer-lo sofrir... s’ho mereixia, ell havia fet el mateix a la Cass i havia atacat el Thomas i la Lils, si ells ens ho feien a nosaltres, quin mal hi havia que nosaltres ho ferem a ells? Ells eren els malvats, no nosaltres. Ara m’encarregaria dels nostres ferits, no anava a lluitar si no se me posaven pel mig, cosa que una serp, el nom de la qual no sabia havia fet.

- Deuries de saber amb qui estas lluitant abans d’atacar.- amb un moviment de vareta el vaig llançar a terra i va quedar inconscient.

Vaig anar cap a la Lils que havia sigut l’última atacada. El primer que vaig fer fou comprovar el pols, seguia ahi. Vaig vore que continuava sangrant, però si jo...Aleshores ho vaig vore l’esquena, merda..estava infectat.

- Hume!- una flamarada va apareixer davant meua. Li vaig ensenyar l’esquena. Es va posar sobre aquesta i va deixar caure petites llagrimes que varen netejar la ferida, llevant la infecció. Vale.- Hume no marxes molt lluny et necesitare de nou.

Amb compte la vaig dur on estava l’Edgar, vaig buscar-li el pols a ell, seguia ahi, val, havien de despertar-se si o si. Vaig fer apareixer lliteres on vaig deixar la Lils i l’Edgar, cada un en una diferent, vaig fer-li encanteris protectors perquè no els tocaren.
Després vaig dirigir-me cap al Thomas quan un encanteri va fregar-me l’esquena. Vaig girar-me cap a la serp que l’havia enviat.

- Mira, imbècil a mi no me vingues amb bromes que no fan gracia, Religo!- va caure a terra lligat amb les cordes, se intentava moure per lliurar-se...ha! – Desmaius.- i va deixar de moure’s.- Imbècil...

Vaig donar-li l’esquena i vaig arribar on estava el Thomas, seguia igual, tampoc havia despertat. Vaig dur-lo també a una altra litera.

- Ja esteu despertant, se que és culpa meua...però vos promet que....fare tot el posible perquè desperteu.

Després vaig tornar a buscar a una Gryffindor que estava en terra, tenia un tall en la panxa.

- Deixa’m que et mire...- tenia una pinta bastant lletja.- Serà un moment, Vulnera sanentum.- i la ferida es va tancar.- Pots caminar?- va negar en el cap.- Et recolçaras en mi i t’acompanyare alli.

Vaig dur-la fins una altra llitera.

- Ara descansa, si necesites qualsevol cosa, crida’m.

I vaig continuar curant ferits, els que tenien talls més preocupants i duent-los a les lliteres, sense descans, oblidant-me de les meues ferides perquè eren superficials i llançant encanteris a aquells que s’atrevien a tocar-me.

Vaig veure com es pasava la mà per el costat on havia passat la meva fletxa i es va girar, fixant els seus ulls en mi. Vaig tenir pori vaig agafar una bocanada d'aire pensant que ja tot havia acabat per a mi, que moriria.

Ho sento papa, mama, Jack, Mosqueteres, nois...

El Fortin no va tardar en apareixer al davant de mi, em va dir alguna cosa, però jo només podia recordar com el Matt havia caigut el dia anterior,com l'Arianne havia caigut, amb un cop sord, ràpid. Faria mal? Esperava que no. Vaig possar-me les mans al davant de la cara i vaig contraure'm una mica, esperant el cop... I llavors algú em va agafar i em va rodejar. Vaig mirar al Harry, horroritzada, però abans que hagués pogut dir res més, el Harry va caure cap endevant, protegint el meu cos. Vaig sentir pànic, recordant de cop les ultimes paraules del Matt. No pensava amb claredat, una cosa estava clara, havia de fugir d'allà.

Vaig parar l'orella al cor del Harry, i vaig sentir el mateix buit que havia sentit amb el Matt. Vaig ficar-me el puny a la boca, per evitar cridar, i vaig abraçar-me una mica a ell, després vaig sortir poc a poc i em vaig fundir amb la gent, abans d'anar corrent mentre m'amagava davall de les taules fins on havia deixat la Cass, i allí seguia, em vaig ficar devall de la capa, vaig mirar-la i em vaig possar a plorar amb ganes, abraçada a ella. Tot anava malament, tots morien...

No podia fer res. El Fortin ens tenia agafats pels collons, i no podíem fer res. Vaig remugar quan el Harry Jones va caure, però tot va anar molt ràpid i de seguida el teníem envoltat. Vaig deixar lliure a la Nicole Barrock, amb un encanteri, fent una ganyota.

- Animo linqui! ANIMO LINQUI! - però era inútil; jo era inútil, incapaç de fer el que calia per salvar als joves mags que queien l'un rere l'altre.

Continuava ahí baix, amb els ulls tancats, tirava algún petard, però no obria els ulls, els tirava cap endavant, sense saber si li pegava a algú i si ho feia com era invisible no podien vore’m, no volia saber res, no m’agradava. Feia mal el braç, tenia fred. Aleshores va apareixer la Wen plorant i se me va abraçar.

- Wen? Wen? Que passa? Jo no...- ja podia parlar...- Que passa? jo no he fet res...que ha passat? Wen...-tremolava.- vaig abraçar-la tapant-nos amb la capa.- Siga el que siga me tens aci...t'han atacat?

Continuava curant els ferits quan vaig vore l'Ei...que...Vaig correr al seu costat. Tenia el mateix que el Thomas, la Lils...Sectusempra.
Però algu ja s'havia encarregat de curar-la, bé. Vaig dur-la a una llitera.

- Ei, ja estas despertant. – vaig mirar-me algun dels ferits, molts tenien una pinta horrible, perquè mentir.

Vaig continuar caminant pel GS en busca de gent a la que ajudar quan vaig vore una serp eixir per la porta, la vaig seguir, i aleshores vaig vore com es dirigia cap un part del passadis on hi havia una persona, l’Al, i treia la vareta.

- Levicorpus- vaig dir apuntant-lo per l’esquena.- Que...et pareix gracios això d’atcar gent?- vaig vore com agafava la vareta- Accio vareta.- la vaig tirar a terra a uns metres d’ell.- Desmaius, ara et pensaras això d’atacar la gent per l’esquena.- i el vaig deixar ahí penjant, inconscient.

Vaig anar al costat de l’Al i vaig vore que estava intentant reanimar l’Erin, el cos de l’Arianne seguia ahí...joder.

- Vigila sempre l’esquena Al.- vaig apuntar l’Erin.- Animo Restituo! - I va obrir els ulls.- Benvinguda de nou.

Vaig entreobrir els ulls, amb esforç. Em costava molt. Em trobava fatal. Tenia molt mal de cap, i els ulls inflats, i em feia mal el cos com si hagués estat dormint a terra.

Ah, coi.

Estava dormint al terra.

Davant meu tenia la Sam. Vaig mirar-me-la fixament.

- Què ha...? On s...?

Però aleshores vaig fixar la vista en la mà que estava agafant. La mà de l'Arianne. La mà de la perillosament blanca i freda Arianne.

I llavors, no em vaig poder controlar. Els crits de pena i ràbia van tornar a sortir de mi sense importar que la Sam i l'Allie estiguéssin al meu costat. Sense importar que, fes el que fes, l'ari no tornaria.

-El Fortin m'anava a matar el Fortin m'anava a matar...- vaig seguir tremolant.- Pensava que moriria... però... El Harry s'ha possat enmig, es mort, el Harry es mort Cass!! S'ha mort!!

Vaig seguir plorant, i vaig deixar anar un crit de ràbia.

-ES MORT!- vaig seguir plorant.

Estava inmovil, però vaig veure com el Harry desapareixia del meu costat i apareixia a uns quants metres, i vaig veure com es possava enmig del Fortin i de la Wendy... i em vaig quedar de pedra, veient com l'abraçava i després em mirava, demanant-me perdó.

Oh no si us plau...

Vaig voler cap a ells, vaig voler frenar l'encanteri, o empenyer-los perque no els doni l'encanteri.. però no em podia moure. Vaig veure, horroritzada, com l'encanteri impactava contra el Harry i el feia caure, i com la Wendy va sortir corrents. Vaig sentir que em podia moure, vaig anar cap el Harry i em vaig agenollar davant del seu cos.

-Harry... Harry si us plau... Harry...

I les llàgrimes varen començar a caure per les meves galtes ràpidament.

-Harry...

Vaig acaronar-li els cabells, recordant el petó que m'havia donat al vestíbul, recordant com deia que m'estimava, amb ràbia. Vaig agafar la vareta i vaig atacar al Fortin, amb ràbia. Tot això era culpa seva, tot això era per la seva puta culpa.

-CABRÓ!!- vaig cridar.

Vaig somriure, observant com els qui seguien drets m'envoltaven. Ja només quedava jo; diversos em van atacar, però aleshores ja no havia d'estar per ningú i podia combatre al cent per cent. D'un gest de vareta vaig deixar inconscients a tres dels alumnes que m'atacaven.
Alguns començaven a curar i ajudar als ferits greus, però mica en mica s'anava acumulant més gent al meu voltant. La majoria ni tan sols atacaven, sinó que tan sols m'apuntaven, esperant l'ordre dels de dalt.

Quan em va atacar la Nicole Barrock no vaig poder evitar un somriure. M'insultà, i m'atacava; s'anava acostant, mentre em cridava i m'atacava amb encanteris de poc nivell que aturava sense dificultat.

Vaig girar-me de sobte en sentir la Sam, amb llàgrimes als ulls, i vaig veure com m'acabava de salvar d'un Slytherin. Vaig murmurar un "gràcies", i vaig girar-me cap a l'Erin quan la Sam la va reanimar. Vaig mirar com l'Erin es posava a cridar i a plorar. Imatges de mi mateixa amb la Lizzie i el Mark em van abordar, però les vaig ignorar. Em vaig ajupir al costat de l'Erin i la vaig abraçar, conscient de que no podia fer-hi gaire cosa.

- Er... Er, no hi pots fer res...

Vaig obligar-la a deixar anar la mà de l'Arianne i li vaig fer un gest a la Sam perquè s'emportés a la pobra Ari, que havia mort injustament.

- Erin, no hi podem fer res, ja... Se n'ha anat... I ara mira la realitat, mira que l'únic que podem fer és venjar-la. Per favor, Er... Per favor...

Parlava, insultava, atacava. La ràbia s'apoderava de mi. El Harry no tornaria, el Harry m'havia deixat per sempre més, no tornaria...

Vaig seguir atacant, un encanteri darrere d'altre, boja de ràbia, amb les llàgrimes rodolant per les meves galtes, amb el dolor de haver perdut el Harry al cor, amb el seu petó a la meva ment, i amb el seu acte que l'havia dut a la mort, mort per protegir una nena...

Vaig tornar a insultar-lo, però jo mateixa m'adonava de que m'estava deixant endur per la ràbia, que no controlava el que feia... tot i així, em vaig seguir apropant a ell.

- Nooo! Nooo! - vaig cridar quan em van separar de l'Arianne - No vull tornar a la realitat! Vull que ella torni!

però l'allie m'abraçava fermament, i, poc a poc, amb el seu ajut, em vaig anar calmant. l'opressió al pit seguia dintre de mi, però em podia controlar per no cridar. Em va ajudar a aixecar-me, i juntes vam començar a caminar cap el gran saló, amb la Sam carregant el cos de l'Ari darrere nostre.

Em vaig abraçar, compungida. No podia deixar que la pena s'apoderés de mi un altre cop; havia de ser forta.

- Quant de temps porto aquí... Què ha passat, mentre no hi era?

No vaig apartar-me d’ella malgrat que seguia plorant, cridant, i vaig notar com a poc a poc s’anava calmant.

- Erin... L’Arianne ha estat vícitma de la més atroz de les maldats, però no podem deixar que això ens faci fluixes... És més, ens ha de fer fortes, ens ha d’animar a seguir endavant i venjar-la...

Em va preguntar que quan duia allà, i vaig negar amb el cap.

- Eh... No ho sé, la veritat... Jo he arribat més tard... Es veu que els nostres s’havien tancat al Gran Saló, i com que tu i l’Arianne estaveu amagades no us van dur a dins. He... rebentat una finestra, entrant des de fora en escombra, i t’he vingut a buscar.

Vaig seguir abraçant-la, mossegant-me el llavi, preocupada per ella.

vaig assentir amb el cap, lentament, mentre arribàvem al gran saló i la Sam, deixant-nos intimitat, ens avanaçava i deixava el cos de l'arianne allà.

Però l'allie, abans d'arribar, va aturar-me.

- Erin - em va dir - escolta, jo he arribat més tard però sí que m'he enterat de coses. Calma't, siusplau, vale?

- Què ha passat? - vaig dir, tement-me el pitjor...

...Que va ser precisament el que l'allie va dir.

- hi han un munt de ferits - em va dir, compungida - estan greus. Hi són l'Eileen, i la Lils, i el Tom... I l'Ed.

...

Vaig trigar uns segons a processar la informació. Segons després dels quals vaig agafar a la meva amiga de la mà i vaig fer corrent tant com podia el tram que ens quedava, fins arribar on eren tots els meus amics. Estava fora de mi, però havia de ser forta. Havia de cuidar-los i fer que es poséssin bé. I això és el que vaig fer, perquè en cas contrari, no m'ho hagués perdonat.

Havia estat esperant, calmat. Repel·lia els encanteris que em venien de la gent que ja formava una rotllana al meu voltant; ningú s'acostava a menys de tres metres, excepte la Nicole Barrock. Esperava, sense presses. I quan va ser prou a prop, vaig fer un parell de gestos ràpids i una passa i vaig fer-li caure la vareta, que va quedar sota el meu peu, mentre jo l'agafava amb un braç mentre amb l'altra mà li clavava la punta de la vareta al coll, expectant.

- No pateixi, professora... Ben aviat serà amb el seu estimat professor Jones, i amb la Speckhart, el Sheen, la Lowe... - vaig riure, descaradament; tenia la situació dominada.

Vaig fixar-me en l'Elle i el Bruno. Si tot anava com estava planejat, estaven en perill. I els necessitaria. D'un gest de vareta, els dos van desaparèixer cap a un lloc segur.
La gent va deixar d'atacar; molts ens miraven, espantats, preocupats pel que li passaria a la professora. Moriria, és clar. Lenta i dolorosament.

Vaig seguir atacant, sense prestar molta atenció als atacs que feia, només sentint aquell dolor tan intens al pit, i aquelles náusees que em venien i se n'anaven tota l'estona...

Llavors em va agafar, va fer caure la meva vareta i em va apuntar. Vaig empassar saliva, alçant el cap ben alt. Vaig mirar al James als ulls, al Danny, als altres. Moriria, i tots ho sabien, o veia als seus ulls. El Fortin no agafaria un rehén així com així i no el mataria.

Vaig intentar desfer-me d'ell, inútilment.

Vaig somriure, maquiavèl·licament, en sentir com la noia es debatia als meus braços, intentant fugir.

- Veig que entens el que passa... Interficiam - ni tan sols es va veure l'encanteri; tan sols un segon més tard, la primera gota de sang va començar a rajar, primer suaument i després brollant amb força, del seu coll de pell blanca.

Vaig riure, per sota el nas, mentre la noia posava els ulls en blanc i es moria, agafant-se a mi; quedava un bassal al terra, de sang, i tothom s'ho mirava horroritzat. Vaig deixar caure el cos, a la fi, en direcció al James Bohr, amb un somriure tètric als llavis.

- I ara... un regal per la resta! Dementor vocant!

Vaig sentir la seva veu, i les seves paraules. Vaig mirar la gent que hi havia, i vaig sentir-me malament en veure que hi havien bastants alumnes, alumnes que potser la meva mort els afectaria. Vaig pensar en la Wendy, i la Cass. Esperava que haguessin fugit, perquè veia que el Fortin no em faria un obitum per subitum...

Efectivament, vaig sentir un petit tall al coll, i després foscor, molta foscor. Em vaig agafar a l'unic a qui em vaig poder agafar. Vaig pensar en la Lizzie. Potser podria dir-li que el seu pare estava bé. Vaig pensar en el Matt, i podria dir-li que la Wendy el trobaria molt a faltar... i veuria el Harry, i li demanaria perdó, perdó per haver estat tan estúpida i haver-me deixat endur per la ràbia en comptes de protegir-me com ell hauria volgut.

I vaig caure a terra, amb un cop sord, plena de sang i formant encara un gran bassal al meu voltant... Morta.