De nou a Hogwarts

Havien passat molts anys des de l'última vegada que havia posat els peus al catell. Vint anys, feia, exactament. I semblava que tot seguia com sempre.

Em resultava impossible deixar de somriure, el vestíbul, les escales que el movien, les portes del Gran Saló, les armadures...! Sovint recordava Hogwarts, amb molta enyorança, i ara de nou... apa, a fer classes!

Vaig mirar al meu voltant, veient com passaven alumes, distrets.

- Ei, Alí, no t'allunyiz -li vaig dir al meu mico petitó, que se'm va enfilar pel braç i es va asseure a la meva espatlla-. Mira, aquí pazarem elz properz nou mezoz... méz i tot, zi tot va bé. Què et zembla? ^^



[OFF: veniu a saludar al nou profe cañón! XD]

Anava passejant pels passadissos quan vaig veure un home amb un mico a l'espatlla.
Vaig acostar-me a ell, allargant-li la mà.

- Ets el nou professor, oi? Harry, encantat.

Vaig mirar al mico, divertit. M'encantaven aquelles criatures.

- Zí! - vaig fer amb un somriure amistós, quan em van preguntar si era el professor nou que devien estar esperant-. Saïd, encantat. Profezor de Tranzfigurazió.

Li vaig estrènyer la mà amb entusiasme i vaig mirar al meu voltant, encantat.

- Feia vint anyz que no venia... quinz recordz!

- Jo sóc el d'Encanteris.

Vaig somriure-li amigablement.

- Passa't pel despatx del Dumbledore quan puguis, i molta sort amb les classes. Jo he de marxar, però espero que ens veiem un dia d'aquests per la sala de professors. Un plaer, Saïd!


[Surto del Tema]

Estava caminant pels passadisson amb aire distret, sense saber ni cap a on anava.

- Hòstia, si ja sóc al vestíbul! - vaig exclamar, per a mi mateixa.

Vaig mirar a un home que no em sonava de res, però que tenia un burifer voltant-li els cabells.
Vaig agafar un llibre que duia als braços i li vaig tirar al burifer... Amb la mala sort que li va donar a l'home al cap.
PERFECTE, ALLIE! TU L'HAS VIST? I LI TIRES UN LLIBRE! LA MARE QUE ET VA PARIR!!!

- Perdó, perdó, perdó! Perdó, ho sento molt! Ha... Ha pres mal? - vaig fer, nerviosa.

De cop i volta alguna cosa em va donar un cap per darrere amb força i quan em vaig girar... era una alumna! O.O

- Au - vaig fer, i em vaig posar a riure-. Així éz com rebeu elz profezors nous, ara? Abanz ens limit'avem a pazar d'ells zapz?

Em va agafar l'atac de riure tonto pel seu accent.

- Perdoni, professor. És que tenia un... Un burifer al cap i... Li volia treure...

Vaig mirar-lo, compungida.

- Sóc l'Allie Lovegood, una alumna de cinquè, Ravenclaw. I vostè qui és, de què és professor?

- Encantat, Allie Lovegood, -vaig dir amb un somriure adorable-. Zempre z'ha d'agrair que una joveneta encantadora t'ezpanti els mozquits del cap.

Allò que havia dit era un mosquit, no? Pels Alà, esperava que sí...

- Jo em dic Saïd Al-Maad, i em temo que enz veurem a claze de Tranzfigurazió. ^^

- Transfiguració?

Vaig obrir la boca un pam i mig. Si ell era el Professor... Allò significava... QUE NO HI HAURIA MÉS MCNAIR!!!
Vaig somriure-li àmpliament, i vaig dir:

- Sap, Professor? M'acaba d'alegrar el dia considerablement. Veurà, és que el professor que teniem abans era com... Com... No ho sé, però no queia gaire bé.

Vaig encongir-me d'espatlles i vaig comentar:

- Per altra banda, suposo que un professor que al seu primer dia li tiren un llibre pel cap i no s'enfada sí que caurà bé.

'Oh, i a més, Professor, hi ha el factor físic. Crec que Transfiguració i Criança de criatures màgiques seran les assignatures preferides de la comunitat femenina...' Vaig pensar, rient interiorment.

- Qui li ha tirat un llibre al cap a qui? A un slytherin? ^^- vaig dir arribant al costat de l'Al.

Vaig vore que hi havia un home que no em sonava de res, i que tenia un mico al muscle.

- Oh...vosté deu ser nou.- vaig dir.- Te un mico precios.- vaig dir apropant-me.- Que fa alguna cosa?

Estava baixant per les escales, tranquil·lament, mentre anava escoltant la conversa del vestíbul entre el professor nou i l'Allie. Quan vaig arribar a baix per fi el vaig veure.

"Toooma ya, ens han canviat el McNair per aquest tros d'home? O.O. Bé pel Dumbledore".

- Allie, xata... - vaig dir mab cara de ciscumstàncies- què són aqueste smaneres de rebre un professor nou? I l'hospitalitat...?

*.*

- Benvingut, professor, em dic Agatha Black, espero que s'hi trobi còmode a Hogwarts ^^ -vaig dir amb cara de cadellet. I a més semblava la mar de simpàtic!

Es van acostar dues noies més.

- Té un mico preciós -va preguntar una d'elles-. Que fa alguna cosa?

- Jo faig Tranzfigurazions -li vaig respondre amb un somriure-. El mico noméz fa el tonto, em temo... ^^

L'Alí va fer "iiic", i em va donar un cop al cap amb una de les seves manetes.

l'Altra noia va cridar l'atenció de la primera, per haver-me colpejat amb el llibre.

- No paixi, la zenyoreta Lovegood noméz m'eztava ajudant amb unz animalonz que ze m'eztaven enfilant pelz cabellz... ^^ I zí, a Hogwartz hi eztaré perfectament. Vaig ezudiar aquí, de fet.

- De devò? -vaig fer-. Llavors segur va ser no fa gaire -vaig afegir amb un somriure.

La veritat és que semblava més gran que la majoria dels professors que havíem tingut aquell curs, però un compliment no va mai malament. I era evident que era més gran que els altres professors... un tot just tenia només un any més que jo...

Havia dit de transfiguració? Vaig somriure, per fi havia marxat el Mc Nair.
Em vaig apropar al mico i vaig començar a acariciar-lo.

- És precios? I com es diu?- em vaig sorprendre quan aquest es va pujar al meu muscle, però vaig continuar acariciant-lo.

Una de les noies em va dir que segurament no feia gaire que havia deixat Hogwarts.

- Diguem que fa el tempz zufucinent per trobar-lo a faltar, però no tant com per haver-me'n oblidat -vaig contestar amb un somriure misterós, sense ganes d'aclarir l'edat que tenia.

L'altra noia semblava ben distreta amb la meva mascota.

- Ez diu Alí - li vaig explicar-. A mi també em va zemblar molt grazióz al pronzipi, fins que em vaig adonar que éz un empipador de mena -mala mirada de l'Alí.

Vaig continuar jugant amb el mico.

- Alí...- vaig murmurar.- És un nom bonic.- vaig dir.- Professor..mm- em vaig donar compte de que no sabia el nom.- Bé, vosté, gracies per vindre i haver fet que marxes el Mc Nair, ningú el soporta i era massa antipàtic.

El mico va tornar al seu muscle.