Hogwarts del passat en 3...2...1... XOF!

- El tens? El tens?

- El tinc, el tinc... - responc, nerviosa - La mama ens matarà.

- Ja pensarem en això després! Hem d'anar a salvar la rose...

- Ja, és clar. La Rose i ningú més - faig, sarcàstica - Crec que eren trenta voltes... Agafa't del meu braç!

- I si no funciona?

- Funcionarà! - O, almenys, això espero.

Però llavors, comença a funcionar. No sé molt bé com descriure què passa llavors, perquè tinc els ulls tancats... Només sé que tinc la sensació de caure, abraçada al meu germà.


XOF!!!

Oh i tant, que hem caigut. Hem caigut al bell mig del Llac Negre.

No puc evitar d'obrir els ulls quan sento que caiem a l'aigua. Això és el llac negre...? O.O

Sortim, amb dificultats, cap a la superfície. Oh Yes. Estem enmig del llac negre, ni més ni menys.

- Com a mínim sabem que hem anat a algun lloc... - faig, somrient - Ara, podria ser fa cinc minuts...

- Amb trenta voltes, ho dubto... Mira! allà hi ha algú! A veure si ens pot ajudar!

I així és com, agafats de la mà, continuem nedant fins a la vora del llac. El rostre de la persona que hi ha no sen's fa clar fins llavors...

Em giro, sorprès, al veure caure algú al mig del Llac. Qué estrany, no m'havia semblat veure a ningú abans pels voltants...

M'apropo a la riba, veient com dos nens s'apropen nadant. Dos nens que... Collons, jo aquests els coneixo!

- Claire, Aaron!- Déu meu, què fan aquests dos aquí?!- Oh no, no, no, no, no... A l'Oliver li agafarà un atac de nervis, merda! Explotarà i m'hauré de buscar un altre millor amic! I probablament serà el Luke de Gryffindor, però es vol liar amb mi. Joder, he vist com em mira el cul... I a mi no em faria res liar-me amb ell, la veritat és que està com un tren, però si em busco un millor amic no és per liar-me amb ell...

Centra't Dan, centra't!

- Vale...- Dic, més tranquil.- M'expliqueu com heu arribat aquí i per què?

- Daaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaan! - exclamo, encara des de l'aigua, i, només pujar a terra, li salto a sobre amb una abraçada - Ja pensàvem que ens havíem equivocat! Uix, ho sento, crec que m'hauria d'haver secat primer... - ric, i ens seco a tots dos, somrient, fent el mateix amb el meu germà quan puja amb nosaltres.

- Tranquil, Dan, us hem vingut a salvar. Oi que sí, Claire?

- Sí! - dic, somrient - Portem aquí el reculatemps per a que tothom pug... - Callo de cop.

- Claire...? El tenies tu, oi...? - fa l'Aaron, espantant-se per moments.

- Aei, deixa que em concentri! Sí, el tenia a la mà, fins que.... que...

Merda. Intento continuar, però no puc... o sigui que l'Aaron ho fa per mi.

- Fins que hem caigut al llac i l'ha deixat anar sense voler. Joder...

Escolto sorolls per el llac mentre passejava per els jardins. Alço una cella i vaig cap alla. De seguida veig al Dan anant cap allà, encara no l'havia vist.. Però llavors veig els altres dos...

-Merda!

Vaig cap alla i els veig, als dos, quasi de la mateixa altura. Arg, merda, aixo se'm va de les mans... I tot aixo perque jo volia... Jodeeeeer...

-Claire Allie Williams!!! -dic, quan soc a prop, vigilant que no hi hagi ningu.- Aaron Eiden Williams!!!

Sospiro.

-Que feu aquiiii?... Ei, Dan!- el saludo.

I llavors apareix la Julie. Somric en veure-la, tot i que amb nerviosisme.

- Com que què fem aquí? - li dic, perplexa - Esteu al passat! hem vingut a salvar-vos, obviament!

Clavo la mirada al terra, pensant en què dir.

- Només hi ha un problema... - Me la miro amb cara d'angelet, i assenyalo el llac - El reculatemps. És allà...

Torno a abaixar el cap, esperant que no em mati.

Em quedo uns segons mirant la Claire i tanco els ulls despres. Merda, merda... Ara podrien haver tornat tots els que no haurien d'haver vingut. L'Oliver s'estirarà dels cabells i la Rose es desmaiarà. La Kaylee, per la seva part, es deprimira molt i es possara dels nervis amb la Claire i amb l'Aaron... L'Alice... L'Alice morira de l'atac, directament.

-D'acord. No passa res, Claire, el problema es que ens ha passat a tots, i no podem tornar... Pero quan l'Oliver la Rose i l'Alice trobin la manera de tornar aneu drets cap alla sense queixar-vos! I res de tornar a rescatar-nos.

Aquests dos nenes sempre em treuen el costat responsable. Arg...

Li torno l'abraçada a la Claire quan se'm tira a sobre. No la puc renyar, de veritat que no, em te totalment guanyat.

De sobte apareix la Julie, a la que encara no havia vist. Faig el mateix que amb la Kaylee i m'hi tiro sobre.- Julieeeeee! Tu i la Rose n'heu muntat una de gran, eh, aquest cop? ^^

Em quedo mirant com la Julie i la Claire parlen sobre el reculatemps. Un altre de perdut, vaja. En portem un trencat i dos perduts. Què, hi ha tendes de reculatemps a cada cantonada? Perquè jo no n'he vist cap...

- A veure, probablement no funcioni, però per provar...- Trec la varea de la butxaca i apunto al mig de llac negre.- Accio reculatemps! Accio reculatemps de la Claire i l'Aaron! - No sembla funcionar...

- Accio puto reculatemps de merda!- La superfice del llac no es mou ni una miqueta.- no sembla que funcioni ^^

I aleshores vé la Julie, i comença a renyar-nos, però de seguida es clama en parlar amb la Claire...

- Quants som, en total? - pregunto, sense perdre el somriure. No és que vulgui quedar-me aquí... Però és el que hi ha.

És llavors quan veig una figura que s'acosta cap a nosaltres.

- Kaylee! - Exclamo, somrient, i vaig a abraçar-la - Tu també ets aquí...

Però, quan tornem amb el grup, em poso davant la Claire... Posició estratègica. No volem mals rotllos només començar.