Auch, merda... Eh, estem al passat!

I, de sobte, tot gira i fa voltes al meu voltant. Em giro cap a l'Oliver, però tot està tan remogut que no puc ni veure'l. Espero que funcioni el puto encanteri que ha fet l'Oliver perquè com acabi a Egipte o algun lloc semblant juro que me'l carrego.

Quan em vull donar compte, m'estic donant una bona hòstia contra el terra.- Auch, merda...- Dic, encara mig marejat. Aconsegueixo aixecar-me sense tornar a caure i miro al meu voltant. - Eh! Estem al passat! Ho hem aconseguit!

- Crec.- Afegeixo, desprès d'uns moments de dubte. No em sona de res aquella sala. On cony estem?- Oliver... Estem a Hogwarts?

-Soc el puto amo!- No puc evitar dir quan aixeco el cap del terra i veig al Dan ilès i parlant, i que estem tots dos al passat. Amb la d'efectes secundaris que tenia l'encanteri...

M'aixeco del terra i faig que si amb el cap. Estem a Hogwarts segur, i aquesta sala deu ser...

-Estem a la sala de la necessitat.- Li explico.- Bé, repasem el pla. Cerquem la meva germana, li foto bronca, ens enduem a ella i a les seves amigues al futur i aqui no ha passat res de res.

Mmm sembla un bon pla.

-Preparat per sortir a un Hogwarts de fa 23 anys?

- Sí, sí, el que tu diguis.- Dic, quan comença a repassar el pla. Miro pel meu voltant, encuriosit. Sí, potser sí que sembla la sala de la Necessitat.

- Preparat? Preparadíssim, tio! - exclamo, tot content.- Això és el millor que he fet en tota la meva vida!

(OFF: M'imagino que ara la Kaylee ens vol trobar, no? xD)

Vaja, quina emoció duia. Somric.

-Doncs vinga. Només ens quedem poca estona, que no tenim ni idea del que això pot provocar al futur.

Obro la porta i em quedo mirant el passadis.

-On collons pot estar la meva germana?

[Imagines bé xD, deixem-li ara a ella xD]

Només sortir ens trobem de morros amb una noia. Rossa, amb la corbata de Slytherin, amb la boca gran... -Kayleeeeee!- Exclamo, mentre li faig una abraçada d'ós. Sí, només fa tres dies que no la veia però tecnicament han sigut vint-i-tres anys, no?

-Mira què fàcil, Oliver, ja les hem trobat!- Dic, tot content, mentre deixo anar a la noia.- No ha estat tan complicat, no? Ara, Kaylee... On són les altres? Anem-les a buscar i tornem al futur. Així a l'Oliver no li agafarà un atac d'ansietat o algo així ^^

Joder, quina boma sort. Només sortir ja ens trobavem amb la Kay. Em vaig relaxar de seguida. Ara tot seria més fàcil. Trobar la Rose amb la kay i d'aqui de nou al nostre temps...

-Venim a cercar la Rose. Bé, la Rose i totes vosaltres, però a la Rose li caura bronca personal... El Dan m'acompanya.

Somric mirant a la Kay.

-Tu també et vas apuntar a aquesta missió suicida? Saps que com s'enterin els nostres pares ens mataran a cada un de nosaltres? On és la Rose?

- Es que tothom sap venir ell solet al passat?- Pregunto, amb un somriure- Perquè, deixeu-me que us digui, jo no tinc ni puta idea de com fer-ho.

Em miro el passadís amb curiositat. Sí, sembla que estem al seté pis. Tio, per què està igual? Ja s'ho podrien haver currat una mica i modernitzar-lo per quan entréssim nosaltres, no? Ah! Em pregunto què passaria si faig una pintada al lavabo... La veuria quan tornés al futur? Mmm... Això ho he de provar...

"Centra't, Dan, centra't!"

-Així que tu tampoc saps on són... Bé, realment és el que estava esperant. Anem a donar una volta pel Hogwarts del passat! Va, Ollie, que serà divertit! ^^

Abraço a la Kay somrient i després escolto el que diu el meu amic.

-O fas l'encanteri que he fet, que es només d'anada i es molt complicat, o agafes un reculatemps i el modifiques magicament per poder anar molt enrere, que es el que va fer la Rose amb el reculatemps de la meva mare...

Puff, la bronca que li cauria! Amb una mica de sort no s'enteraven i no li feien una bronca molt gran. Ric amb el que diu el Dan.

-Quines ganes tens, eh? Bé, suposo que tres parells d'ulls cerqien mlor que dos. Anem a cercar-les!

-Vaaaale...- Dic, quan la Kay ens diu que els dos reculatemps s'han trencat.- Això significa que no podem tornar al futur?

Buf, fa una mica de por pensar que ens hem quedat estancats al passat sense poder tornar. Que mola estar al passat i tal, però només una estona, per riure'm de la meva mare quan torni i coses així.

-Bah, segur que l'Ollie troba alguna forma. Eh que sí? Per algo estàs a Raven, tio. Ala, anem! ^^

-QUÈ ESTÀ TRENCAT?

Molt bé, genial, de puta mare tu. A sobre li trenca el reculatemps de la besàvia a la mare. Joder, quins collons... Quan la trobi... Molt bé, Oliver, respira. 1...2...3...

-Perdoneu, ha estat una sorpresa poc agradable.-em disculpo.- I sí, fare el posible per trobar la manera de tornar... Ara he de tenir un intercanvi de paraules amb la meva germaneta...

-Oliver, no t'alteris, va, que aquí l'exaltat sóc jo. I ara anem a buscar la teva germana!- Dic, content, mentre aixeco el braç en pose de victoria.

Miro el passadís, pensant on pot estar la germana de l'Ollie. Buf, i també hem de trobar les seves amigues. M'imagino que estaran juntes, no es separen ni per anar al lavabo, així que no pot ser tan difícil...

-Ala, és veritat, Kay, els teus pares també estan aquí. Els has vist ja?- Pregunto, encuriosit.- Jo em moro de ganes de veure a la mev mare, segur que és molt divertit ^^

Miro malament durant un segon a la Kay. A sobre, es a dir, el que crido l'atenció soc jo, no ella, que ha aparegut de sobte perque va seguir a les bojes de la Rose i les seves amigues...

-D'acord, Dan, d'acord.- Relaxat, relaxat... No val la pena.-Anem a cercar la Rose.

Somric quan el Dan diu que te ganes de veure els seus pares.

-De veritat? A mi em fa por trobar-me amb la meva mare... Tu ja t'has trobat els teus pares, Kay? -xiuxiuejo, per no cridar l'atenció.

- Uala, has vist el teu pare! Deu estar molt jove, veritat? Ara la meva mare deu tenir...- Faig els càlculs amb els dits.- Mmm, disset anys! O sigui que queden només sis anys perquè em tingui...

- Definitivament, vaig ser un error.- Dic, solemnement.

Començo a caminar passadís enllà, esperant que em segueixin en busca de la germana de l'Ollie i les altres.

-Tranquil, tio. Jo també crec que vaig ser un error...- m'ho penso- o potser no, son molt cursis els meua pares a vegades.

Sospiro i de cop penso en el passadis on em sol trobar amb la Rose sempre.

-D'acord, crec que se on cercar-la.

[Tanco tema]