Merda de tot

Vaig anar a la habitació i vaig agafar l'escombra d'una revolada. Com no tenia ganes de trobar-me amb ningú i tenir que mantenir una conversa estúpida, vaig sortir volant directament des de la finestra de l'habitació fins al Camp de Quidditch.

"Merda de Madame Pince, merda de repelent, merda de biblioteca, merda de normes de la biblioteca" - Començava a tenir pensaments extranys i inconnexos, així que vaig agafar la bomba del Despatx de Madame Hooch (Que, casualment, estaba obert) i vaig començar a llançar als aros per desestressar-me.

Al aro de la dreta, al de l'esquerra i, amb tota la força, al mig.

Havia sortit corrent del castell per anar a entrenar una estona al camp de quidditch, però vaig veure que hi havia l'Eileen, tota cabrejada, tirant amb molta força. Sense diu res de res em vaig enfilar a l'escombra, i quan va marcar en un aro, vaig agafar la bomba i li vaig tornar "reencistellant" per l'altra banda.

- Un mal dia, T? - vaig preguntar amb un somriure.

-Més que dolent- Vaig contestar, fent una pirueta i agafant la boma, per tornar-la a tirar- Odio al Bohr. Més que mai. Saps qui és, no? A quell de seté...- Vaig agafar la bomba amb força i vaig tirarla cap a la dreta- Serà repelent.- Vaig quedarme en silenci i després vaig decidir canviar de tema- I què tal tot, Agatha? Com va anar la recolecta del dia del Banquet?- Vaig preguntar, amb un somriure.

- Bé, va col·laborar gairebé tothom ^^. Li he d'anar a dur, encara. Voldràs venir amb mi? És que em fa una mica de por anar a sola, per si entra en crisi...

Vaig agafar la bomba que em va llançar i la hi vaig passar.

- I el Bohr... sí, jo li dic set-ciències, però crec que em cau bé - vaig dir -. Tot i que té punt una mica extrany... què t'ha fet?

-Si entra en crisi li crides MEEEC! ala orella i es queda en posició fetal al terra i no et fa res. És com un nen. Però jo vinc encantada- Vaig contestar-li- M'encanta el Dumby.- La veritat era que el Dumbledore 2.0 era genial, sobretot quan no s'havia pres les pastilles. Quan es prenia les pastilles perdia una mica, la veritat.

-Sobre el Bohr? Pues res, que és un repelent que em fica dels nervis. Ja està tot. No em deixa ni saludar a la Sam i l'Erin, perquè "estic parlant massa fort". Black, tu li hauries d'ensenyar alguna cosa, no sé, a divertirse, per exemple. Ha dit que no li agraden les festes. Les festes! Definitivament, no és humà. -Vaig acabar, donant la meva conclusió per més que válida.

Vaig arribar al camp de quidditch, satisfet per el treball fet durant les hores anteriors, però quan vaig arribar la satisfacció va desaparèixer de cop.

A l'altre extrem del camp, a les anelles, hi havia l'Agatha. Però el problema no era l'Agatha, sinó la persona que l'acompanyava... La Eileen Tyler llançava la bomba amb una força digna d'admirar, que contenia més ira que tècnica...

"Merda, ja l'he fumuda"

Vaig veure que el James apareixia pel racó del camp i em vaig haver de reprimir per contenir una riallada.

"Parlant del rei de Roma..."

- Mira qui ve, per allà, E, el teu amiguet!

-Hablando del rei de Roma, por ahí se asoma- vaig recitar- Tens el do de la oportunitat, Bohr!- Vaig cridar-li, desde sobre la escombra. El Quidditch em desestressava moltíssim i estava més tranquila, però que, durant un moment, no sigués tan repelent o li arrencaria el cap. Vaig seguir tirant la bomba amb força. Necessitava, aquest any, tenir el pin (OFF: És un pin? xDD) de capitana de Quidditch per tenir una estancia feliç a Hogwarts, aquest any l'havia de tenir jo, a la tauleta de nit. Tenia que ser meu.


(Off: Ara qui s'atreveix a treure-me'l, Fortin? ^^ Mira, si faig por i tot)

La següent bomba que va tirar, la va llançar amb tanta que la vaig agafar pels pèls, tot i que em va fer mal el canell.

- Au... - vaig fer, espolsant la mà. Podia bellugar-la bé; no era res-. Amb compte, E!

Tot i així li vaig tirar la bomba amb tota la força de què vaig ser capaç, per tonar-li XD.

- Ja estem ofenent el personal, set-ciències? - vaig cridar cap a les graderies per on venia-. A veure si t'endús un bon cop de bomba. I dóna gràcies que no li ha donat per entrenar-se a batejar!

Vaig enfilar-me a l'escombra i em vaig envolar, cap a elles.

- Eh, Eileen...! Tranquil·la, no ho he fet expressament, allò de la biblioteca... - vaig acostar-m'hi, cautelosament -. Suposo que aquest any seràs la capitana, oi?

Vaig somriure, intentant ser amable.

Vaig obrir el ulls, sorpresa, James Bohr oferint-me, pràcticament, la xapa de capitana ben embolicada i amb un llaçet? - Suposo- vaig, dir, agafant amb força la bomba que m'havia llançat l'Agatha (massa forta, per cert xDD)- No passa res, he sigut jo. Ja saps, carácter i aquestes coses- La seva intenció de ser amable havia funcionat, bé, més o menys, encara pensava que era un repelent, però dintre el meu cap els insults ja no ressonaven tan fort.

- Veus, Bohr, el que s'aconsegueix sent amable amb la gent? - vaig riure-. Tot i que em pensava que voldries ser capità tu... - vag rumiar en veu alta-. Ja et veus en cor d'estar a les ordres de l'Eileen? O és que estàs tan enfeinat a la biblioteca que no jugaràs a l'equip?

- Agatha, saps perfectament que en el fons em moro de ganes de ser capità. - vaig riure -. Però sé que l'Eileen també, i millor no discutir-li, ara per ara, perquè quan em facin capità a mi ja em perseguirà amb un ganivet i cara de psicòpata... I vull viure tranquil fins que això passi.

Vaig interceptar la pilota i vaig tornar-la a l'Eileen. I no només la pilota real, sinó que la hipotètica pilota de rivalitat també era a les seves mans.

Vaig veure com li tornava la pilota. O sigui que sí que es presentava de capità... Vaig tenir una fugaç visió dels dos fent-se la trabanqueta i estirant-se de la capa per ser els primers d'arribar al taulell d'anuncis quan pengessin el full per apuntar-se a ser capità de l'equip... però vaig deixar de riure de seguida.

"Suposo que ningú no intentarà destronar-me a mi, no? "

- En canvi, tu, Black, no tens quasi competència. - vaig somriure -. Ets massa popular.

Vaig fer una pirueta en l'aire i vaig seguir volant, tranquil·lament, esperant una reacció de l'Eileen.

- No et perseguiré amb un ganivet, Bohr. Aprendré a batejar i, en el moment que menys t'ho esperis, una bomba et farà volar el cap- Vaig somriure, agafant la boma i llançant-la cap al aro de la dreta- I no, Agatha, no crec que ningú et tregui el lloc de capitana. Pero si t'adoran! - Vaug dir-li, comrient.

Vaig somriure.

- Eh que sí? - vaig riure, vaig agafar la bomba quan l'eileen la va passar pel cèrcol i la hi vaig passar al James-. I en quina posició jugareu?

- Jo d'encistellador. Com sempre, des que vaig entrar a l'equip. - vaig pensar en la meva primera escombra; s'havia destrossat en el tercer partit -. I vosaltres?

- Encistelladora, també. ^^ Ens veurem les cares, doncs, set-ciències.

Vaig mirar la meva Raigdefoc. Ja feia anys que havia sortit, i hi havien escombres més bones, però aquella era l'escombra amb la que havia après a volar, i no me'n pensava despendre. Tot i que potser l'hauria a dur a reparar perquè fos una mica més aerodinàmica...

-Encistelladora, també, com sempre. Tot i que batejadora no estaria malament- Vaig dir, agitant un bat imaginari i donant una volta sobre mi mateixa- Tot i que no sé jo si el Bohr i jo congeniarem molt bé- vaig dir, mentre reia.

- Doncs a mi m'aniria perfecte si us baralléssiu entre vosaltres ^^ Podria aprofitar per marcar quinze vegades seguides sense haver-me de preocupar per la papallona... ^^

No podia estar gaire quieta, però volia ser en la conversa o sigui que vaig tornar a l'antiga afició de volar de peu sobre l'escombra, estirant els braços com un equilibrista per mantenir l'equilibri.

Vaig caminar fins al centre del camp de quiddich decidia a afrontar una de les meves grans pors, no volar, sinó el vertigen.
Estava agafant l'escombre quan vaig sentir gent que discutia sobre els meus caps. Les noies que discutien amb el noi sablaven tenir instins clarament assessins. Em va venir una ascena al cap: les noies agafaben el bat i començaven a golpegar blatges contra el noi. I jo afectivament interiorment ages dit: EA, EA, EA. SIN SANGRE NO HAY PELEA.
Però deixant de vanda la meva insolita imaginació la baralla de moment no s'havi decantat per utilitzar la violència.
Vaig decidir seguir amb lo meu i no fer-los cas.
Vaig agafar l'escombra i me la vaig mirar amb odi i por, era la meva anemiga era pitjor que estar davant de lord Voldemor i un exament de Magimàtica, No perdò la Magimàtica era pitjor alavata al cub.
Vaig pujar sobre ella i em vaig donar anims: allà vas.
No era el primer cop que pujava a una escombra però ho semblava perquè vaig sortir disparada.

No m'havia adonat que hi havia algú allà fins que una taca negra em va passar pel costat desequilibrant-me. Sort que em vaig pder agafar a l'escombra.

Em vaig fixar que era una noia rossa, que havia pujat a l'escomra i aquesta havia sortit disparada sense control.

- Ei! Ei! - vaig cridar-. Mira d'agafar el mànec amb les dues mans i estira cap a tu! Frenarà!

Em vaig girar a mirar els altres.

- La perseguim o esperem a que caigui i l'agafem al vol?

Vaig sentir que una noia em dia a cris conseis per frenar l'escombra. Conseis? el que nessesitava jo era un tranquilitzant i encara gràcies. Però criea que la noia tenia raò així que vaig fer el que em deia.
L'escombra va anar frenant, i tot frenant-la la vaig inclinar en direcció al terra perquè vaixeis.
Em vaig trobar amb un greu problema, l'escombra frenava però no s'aturava, estava a dos metres del terra. Refutudament perfecte, i jo ara com baixava? Fent James Bond amb un acte suisida? Tu pots. Vaig dir-me a mi mateixa preparada per saltar.
Evidentment vaig saltar, quin remei.

- Aresto momentum!- vaig cridar quan vaig veure que la noia saltava de l'escombra.

Un metre absn de caure a terra, es va aturar, com si hagués perdut gravetat i va descendir fins al terra amb força suavitat.

- Estàs bé? - vaig cridar des de les alçades, després em vaig mirar als altres dos-. Seguiu jugant, vaig a veure què li ha passat a la noia aquesta...

Vaig descendir fins al seu costat.