Dia de merda... Sam!!!

Corria. Havia estat un dia de bojos, i el cansament pasava factura en mi. Primer, la despedida amb l'Erion. Després, les hores plorant al tren... i finalment, quan arribo a Hogwarts, m'entero de que mentre jo era fora, pensant que no passaria res perquè el Fortin era fora també, resulta que no se'n va anar, i hi van haver tres atacs. La Cass, la Wen...

i la Sam.

En saber que l'havien atacat m'havia desfet. Recordava com m'havia amenaçat el Fortin a trencar-li els ossos, a matar-la davant meu. Havia passat dues setmanes fantàstiques, i ara tocava Hogwarts i m'enfonsava de cop. I a sobre no trobava la Sam per cap lloc.

"Només em queda el pi..."

I corria pels jardins, volia trobar la meva amiga, volia veure que si, estava bé... i vaig veure algú al pi. Algú amb el cabell vermell.

-Sam...- vaig dir.- Sam, per fi et trobo!

Estava al pi agafada d'una de les branques amb les cames, sense caure. Havia arribat fins a dalt del tot esquivant les furioses rames, que amenaçaven amb tirar-me.
Aleshores vaig vore que algú venia corrent i que aquest algú era la Lils.

- Liiiiiiiiiiiiils!

Vaig soltar-me de la rama i vaig deixar-me caure al terra, amb suavitat als últims metres gracies a un encanteri que havia perfecionat. Al baixar vaig llançar-me damut d'ella abraçant-la.

-Te tirat molt a faltar, que tal a les vacances de Nadal?

-Molt bé...-vaig dir, amb un somriure trist- potser massa, ja t'explicare.

Vaig abraçar-la amb força.

-M'has d'explicar que et va passar a tu. Pensava que el Fortin s'anava de viatge! Com estan la Cass i la Wen? -vaig mirar-la i vaig somriure- també m'has d'explicar això del cabell, que la magimòrfica soc jo, eh?

Vaig fer que ens apartarem un poc de l’arbre perquè no li pegaren les rames.

- Totes dues están bé, i la Wen amb ganes de lluitar i la Cassie, igual diria.- vaig dir.- Jo, bé, estic bé, no me fa mal res. Doncs la versió oficial es que vaig caure per les escales, i vaig donar-me un cop al cap i res, tres dies insconcient, però ja estic bé. I per culpa del colp, la meua memoria fa el que li dona la gana, però ja vaig recordant i encara que no poguera tinc segur el que va passar. La versió no oficial supose que ja saps qui ha sigut, però ni una paraula, que el Thomas no sap res encara, si? I lo del cabell, nose, vaig despertar-me i va donar-me per ahi. Però no et preocupes pot ser un altre dia me desperte i vuiga tornar a ser rossa. Pot ser deuria d'haver anant diguent-ho tot d'una o mentir, comence a acostumar-me a mentir, però no, a tu no puc aixi que hauras d'aguantar que t'ho hagi dit tot d'una.

Vaig abraçar-la amb força.

-Puto Fortin.- Vaig deixar anar, sense poder-me estar.- Però estàs bé, oi? Bé, ja t'he vist com has baixat de les branques i et veig bastant en forma, però no se, mal per dins? Jo vaig arribar a estar en una depressió molt forta...

Vaig abaixar la mirada, vaig tancar els ulls i vaig pensar en la cara de l'Erion, allò em va fer somriure una mica i em va millorar l'estat d'ànim.

-Però tu ets més forta, segurament només t'ha fet mal a l'orgull, oi?

- És un capullo si.- vaig dir mirant l’abre.- Ara estic bé, però m’ha costat els primers dies estava feta pols ni podia correr, i me feia mal tot, però me passat dos setmanes fent exercici i posant-me en forma. I practicant magia. Perquè, si m’ha tocat l’orgull, m’ha vençut i això no…no pot tornar a passar. No puc ser inferior. Per aquest motiu...

La vaig mirar als ulls, esperava que ella entenguera el que volia dir.

- No puc permetre'm que me passe de nou. I si me passa i passa algo pitjor...doncs, bé, almenys he mort lluitant.- vaig dir llevant-li importancia.

-No et podies moure i et feia mal tot? Això com no hagi estat un cop molt fort... segurament ha estat un crucio.- vaig dir, recordant com em deixaven a mi els crucios.

Vaig dur-li un dit al seus llavis, fent que callés.

-Eh, No tornarà a passar, d'acord? Ens farem fortes, almenys per poder protegir els nostres amics. D'acord?

Vaig sospirar.

-M'he adonat de que tu i jo som un problema per a la nostra propia supervivència... bàsicament perquè no pensem que podem acabar malament, només pensem en que els altres estiguin bé...

Vaig somriure.

-Ah, i saps? He conegut un noi aquestes vacances.- vaig dir-li, somrient encara. A la Sam li ho havia d'explicar. Era la meva millor amiga.

- Si, pot ser si un crucio. Però saps? Me dona la sensació de que hi ha algo important, algo important que el meu cap no me vol ensenyar. Qui diu que...-va mirar-me malament.- Si, vale, però mai se sap, i tu i jo entrenarem. Per això fem tan bon equip, no creus?- vaig dir somrient.- Tu cuides la meua esquena i jo la teua.

Aleshores va dir-me que havia conegut un xic.

- Oooh! I qui és? Com es diu? On viu? És simpàtic? Ja estas començant a contar coses...és guapo?- vaig preguntar somrient.

-Ens guardem les esquenes mutuament.- vaig dir, somrient.

Vaig notar com la meva cara va cremar-me una mica quan em va demanar per l'Erion i els meus cabells van enfosquir-se una mica.

-Emm... Es diu Erion, Erion Wood. Te 18 anys i treballa a la marmita foradada. Me'l vaig trobar allà el primer dia i em va deixar quedar-me a casa seva. Viu a un loft a Londres muggle... bé, es que es llufa i així, asi que... Es molt simpàtic i amable...- vaig envermellir una mica més i els meus cabells varen tornar més foscos.- Molt guapo. Moltíssim...

Vaig fer cara de sorpresa, somrient.

- Com que estigueres vivint amb ell....es pot saber que vareu fer? - vaig dir rient.- Me l'hauries de presentar, fugiria de mi, però tinc dret a coneixer al nuvi de la meua millor amiga, no?

Vaig mirar-li els cabells.

- T'agrada, oi?

-Eh? No varem fer res!- Em vaig apressar a dir.- Només em va fer una visita guiada per tot Londres muggle, i vam sopar junts... però res més... Te'l presentaré. Ja veuràs com es... I no fugiria de tu, Sam.- vaig riure.

Vaig envermellir una mica més.

-M'encanta.- vaig dir, somrient.- M'agrada molt...

Vaig donar-li una abraçada, estava feliç, per ella. Perquè per fi ho estava aconseguint.

- No se que dir-te jo, eh...Ja li ho preguntaras a ell quan me veja.- vaig dir sense parar de sormiure.- Nah, ja ho se...I dius que et va ensenyar el Londres muggle? Veus? T'ho vaig dir, ho aconseguiries...Ell t'estima, tu l'estima...- vaig abraçar-la de nou somrient.- M'alegre moltissim per tu!

-No... No ho diguis molt, això de que es llufa...

Vaig alçar els ulls al cel.

-Mira, he tingut molts de malsons que em recordaven les paraules del Fortin, aquelles que m'asseguraven que tots els qui estimava moririen. No vull que el Fortin s'enteri que m'he enamorat d'un llufa, perquè l'Erion no tindria res a fer, contra ell... Entens?

Vaig mig somriure.

-Si, ho estic aconseguint...

- I que siga llufa no és cap problema, que jo no tinc res en contra, eh. I no pense anar pregonant per tot el castell que tens un nuvi llufa Que et penses que soc? I el Fortin que s’atrevisca a tocar l’Erion..que s’atrevisca... Que si tu i jo se juntem, el castell pot tremolar- vaig dir somrient.- Naah, petit secret ^^

Vaig somriure.

-No vull possar-lo en perill, només es això.- vaig dir.- El castell pot tremolar com ho va fer el despatx del professor de botànica de l'any passat...- vaig començar a riure, en recordar-ho.- Allò va ser molt bo...

- I no ho faras.


Vaig començar a riure al recordar lo del despatx.

- Ostres..Això fou moolt bo. I quans els varem fer xantatge? Genial, som genials. I això que el despatx era petit, pensa que podriem fer al castell!- vaig dir rient.- Els bons moments mai s’obliden. I tu i jo en tenim un cabas ben gran!

Vaig abraçar-la amb força, rient.

-Si, es clar que si...

Vaig sospirar.

-No m'espantis més, eh? A partir d'ara ens entrenarem i ninguna de les dues anirà a Sant Mungo. D'acord?

- I tu tampoc a mi.- vaig dir Vaig allargar la mà, com si estiguerem fent un tracte.- Tracte fet? Vale. Jo ja estic fent-ho, però ara ho farem juntes. Magia i força, podrem fer boxeo!- vaig dir rient.- Si? I anire amb compte, eh, que no soc tan bestia com penseu ^^

-Eh eh eh... que tu a mi mai m'has vist cabrejada.- Vaig dir, amb un mig somriure a la cara.- I Karate, i Taekwondo, si vols...- vaig començar a riure.- El cas es que jo ja em vaig dir que no em tornaria a deixar manipular com una titella...

Vaig sospirar.

-Emmmm i amb la pedreta, què? Ara està a un bon lloc, amagada a aquella bossa que tinc que només puc obrir jo... Creus que la tornarà a voler?

- Ho se, i espere no vore’t mai.- vaig dir rient.

Vaig quedar-me pensant...la pedra, era un perill, i prou gran.

- Doncs nose, a no ser que necesite parlar amb algú...És un perill, la pedra.- vaig quedar-me pensant.- No et tornarà a tocar. I sap que la tens tu...i si la vol? No podem deixar que la tinga.

No ho permetreria, i si li volguera fer mal? No, no deixaria que li pasara res.

-La pedra es queda on està.- vaig dir.- Es perillós treure-la. On està no la podrà agafar mai, i sempre puc dir que ja no la tinc, que la vaig llançar de nou al bosc prohibit.

Vaig alçar una cella.

-I em va dir que ja no la necessitava realment. No entenc per què em va torturar tant, però em va dir que ja no la necessitava...

- Esta bé, te la quedaras tu, però tot i aixi..- tot i aixi la vigilaria.- No ho se, pot ser ara no la necesita, però esta boig, pot ser li dona per ahi i de repent li dona per voler-la. Anirem amb compte.

-Me la quedo jo.- Vaig repetir.- M'ho mereixo...

Vaig treure la vareta de la màniga i vaig fer llums de colors amb ella, avorrida.

-Aniré amb compte, t'ho prometo.

- Això espere.

Vaig mirar-me el jardi.

- Que tenies que fer alguna cosa aquesta vesprada? Anem a donar una volta?

-Anem a donar una volta.

Em vaig alegrar de tenir la Sam al meu costat. L'havia trobat molt a faltar, però saber que havia estat a Sant Mungo m'havia possat dels nervis... Però se la veia bé. Potser amb ganes de fotre als Slytherins.

[TEMA TANCAT]