Els Slytherins son uns creguts de merda. ^^(Amb carinyo)

Vaig pujar les escales, enfurismada. ¿Però qui es creia que era aquest Kikus? Era un Slytherin, un Slytherin cregut de merda com tots els altres... Però mai ningú m'havia tret tant de polleguera com ell.

Vaig arribar al passadis del primer pis. ¿I si li feia mal a la Sam? No, segur que ella es defensaria bé, potser li trencava la cara com jo no havia pogut... ¿I per què no havia pogut? Perquè jo, a diferencia de ell, era una dona educada. Li havia fotut dues bofetades, però es que concursava per guanyarseles...

Estava massa rabiosa. Massa intranquila... necesitava trencar alguna cosa...

Vaig descobrir el petit mirall de maquillatge que havia utilitzat la tarda de la mort del Mark, que encara era a la meva butxaca. Vaig somriure i el vaig llançar contra la paret. En sentir el sorroll de trencadisa em vaig tranquilitzar. Era fascinant com un soroll de trencadissa em podia fer tranquilitzar en cuestió de segons.

Vaig agafar la vareta i vaig apuntar els trossos de cristalls.

-Reparo

Vaig mirar com la Lils destrossava el mirallet de maquillatge.

- Lils... - no sabia què dir.

Aquell noi l'havia tret de polleguera; igual que a mi. Anava de superior per la vida, i s'havia atrevit a dir de tot a tots els que s'hi havien acostat.

- Lils, va... Calma't... No val la pena enfadar-se...

Vaig fer un petit bot al escoltar el James, em vaig girar espantada i el color del meu cabell va canviar de color de ross a castany de cop, avergonyida.

-¿Eh... Has vist..?.- vaig agafar el mirall. Gracies al Reparo estava perfectament bé. Vaig assenyalar-lo. Em feia vergonya dir que trencar coses era una de les poques coses que em tranquilitzava, amb lo bona noia que era, ¿trencar coses? Ni la meva germana ho savia.

Vaig acostar-m'hi una mica, amb cautela.

- Sí, ho he vist. - vaig dir, molt fluixet -. Però encara que no ho hagués vist me n'hauria assabentat: no pots pensar en una altra cosa...

Vaig acostar-m'hi del tot i la vaig abraçar, càlidament.

- No has de fer cas del que et pugui dir un idiota de Slytherin. Només és un idiota que no es mereix la teva atenció...

Vaig abraçar-lo, encara una mica enrabiada, pero més tranquila.

-M'ha enrabiat...- vaig dir.-Es que es pensava que després de divertirse amb les meves amigues li aniría al darrere el molt imbécil...- vaig tremolar de ràbia, però vaig respirar, regularment, i vaig aconseguir tranquilitzar-me.

Vaig abraçar-la més fort i vaig fer-li un petó.

- Pobre inútil... Vals massa per estar amb ell... - vaig dir, sorneguer -. De fet, jo tampoc m'acabo de creure que estiguis amb mi...!

Vaig fer-li un petó, prou llarg per perdre'n el compte temporal, i vaig abraçar-la, intentant esbandir tots aquells pensaments de la seva ment.

Vaig respondre-li el petò.

-Tant costa de creure que t'estimi?- vaig demanar, somrient.

Vaig abraçar-lo.

-Gràcies per apareixer al Pi cabaralla. Ja m'estava possant massa Rabiosa... Espero que no els passi res a la Sam ni a la Sally...

Vaig riure davant la seva pregunta.

- No és ben bé això... Però no gaires noies s'haurien fixat en una rata de biblioteca com jo...! - vaig dir, sense separar-me'n -. I no pateixis per la Sam; es sap cuidar sola.

Vaig separar-me'n una mica, sense deixar-la del tot.

- Anem? O et vols quedar aquí al mig del passadís?

-Sent sincers, el primer minut no em vas semblar una persona gaire agradable.- vaig recordar.

Vaig abraçar-lo ben fort i el vaig somriure.

-A on anem?

- On tu vulguis... Però jo tinc gana. - vaig dir, posant-me vermell -. Què et sembla si anem a sopar?

Vaig mirar el rellotge. Sí, era hora de sopar... I hi havia gana.

Vaig somriure.

-Vinga, anem a sopar. Ens distraurem una mica.- vaig sospirar.

Vaig abraçar-lo. i vam baixar al gran saló, on ja començaven a entrar els alumnes.


[TEMA TANCAT]