Hi han alguns sly que son, asquerosament......odiosos, si, odiosos, uns creguts de merda i uns manipuladors [Lils, per ara].

Estava farta, FARTA! Que es pensava la Posseseure, es pensava que em podría enganyar amb les seues mentires!? Havia enganyat a Erin, però no ho faria amb mi..HAVIA ENGANYAT A ERIN!? Que es creia que era? Estava fins als nasos d'aquell tipus de gent, pobre d’ella si feia alguna cosa a algú...
-Samanta, vaig tindre un mal día... I una merda vas tindre un mal día.!!- vaig dir mentres caminava.- Aleshores que, sempre tens mals dies!!
Aleshores em vaig donar compte de que estava al pont. Em vaig posar a tirar pedres al aigua. I si la Rapunzel també me enganyava? I si tot era un complot? No, la Rapunzel, pareixia sincera.
- ESTIC FARTA! AAAAAAH!- vaig di mentres li pegava una patada a la pedra del pont.

farta de l'habitació, vaig agafar l'escombra i vaig sortir per la finestra. De tant en tant m'agradava fer una volta pel cel, amb el vent a la meva cara...

Vaig volar per els jardins, després per sobre del castell, fent acrobacies. Era bona esquivant les torres gracies a ser encistelladora...

Vaig apropar-me a el pont, i vaig veure com la Sam fotia una patada a una pedra, cridant. Recordant que jo també perdia el control sobre mi mateixa quan estava enfadada em vaig apropar, baixant de l'escoombra.

-Estàs bé, Sam?- vaig demanar.

Em vaig girar, era Lils.

- Hola Lils.- vaig dir mentres continuava tirant pedres a l’aigua.- Que si em passa alguna cosa? A mii, nooooo- vaig dir mentres li pegava una altra patada al pont- Sols que estic fins als nasos de la Posseseure. D’ella i les seues asqueroses mentires... AAAH!- vaig dir mentres li continuava pegant patades al pont.

Vaig quedar-me mirant com la Sam tirava pedres al riu. Vaig deixar l'escombra al terra i em vaig asseure, esperant que es tranquilitzés una mica. Estava massa exaltada i digués el que digués no m'escoltaria molt.

Quan vaig veure que més o menys parava vaig apropar-me a ella i li vaig abraçar.

-Quasi tots els Slytherins son uns creguts de merda. No es mereixen que ens enfadem amb ells. Per ser sincers, no es mereixen ni que parlem amb ells ni que els fem atenció. Juguen amb nosaltres.

- I tant que juguen amb nosaltres, a totes hores.- vaig dir.- Si, els sly que son asquerosament......odiosos, uns creguts de merda i uns manipuladors [off: seeh, copie el titol]- vaig dir.- I saps que es el pitjor, que la Possesseure es vol fer amiga de la Erin, i creu-me, no ho fa per un bon motiu. I damunt vol que jo crega que és bona persona!

Vaig estar en silenci.

-Uep, no tots... La Rapunzel no ho és...- vaig fer.

-Què la Gisèlle QUÈ?- vaig demanar. - Tu creus que està enganyant l'Erin? Pot ser es veritat... no ho sé, tothom pot tenir secrets...

Havia sortit a córrer una estona per desfogar-me (perquè últimament tenia molt de què desfogar-me) quan vaig sentir que algu parlava d'Slytherins.

"Oh, sí que bé. Anem a insultar..."

Vaig sentir la paraula "Gisèlle".

- Home, veig que esteu parlant de la meva amiga de l'ànima...! Què ha fet, aquest cop, que vaig amb un segon i li trenco les cames...

- Que que passa en la Posseseure? Doncs mira, despres de que tu marxares del bany, ha vingut Erin i despres la senyora simpatia.- vaig dir mentres li continuava pegant patades a el pont.- I a que no saps que? Que ara la Posseseure i la Erin són amigues, AMIGUES! Li ho ha perdonat TOT!- vaig dir- I va i despres la tia eixa em diu que ho sent molt, que aquell dia tenia un mal dia... I una merda tenia un mal dia! Que vol que nosaltres siguem amigues seues! HA!
En trama una i creu-me no s'ha fet amiga de Erin per que si.- vaig dir pegant-li un cop de puny a la paret del pont.

- Vale, Sam t'ho dic molt en sèrio. Aneu amb molt de compte amb aquesta gent, em sents? - li vaig dir, agafant-la per les espatlles-. Parlaré amb l'Erin, però això també va per tu. No us deixeu enganyar pels Slys. Són unes maleïdes serps! Potser n'hi ha algun que no és tan mala persona, no et dic que no, però el 90 per cent ho són! Però d'aquests 90, gairebé tots saben actuar i fer el paper de bons nens... i no ho dic només per la Possesseure! També va per la Davies, que ja m'està inflant els collonets fent-se amiga de tothom. NO CONFIEU EN ELLA! NO CONFIEU EN CAP SLYTHERIN!

Vaig deixar de pegar cops de puny al pont i em vaig mirar l'Agatha.

- Tranquil·la jo als sly els done un marxe de confiança, abans de confiar plenament amb ells.- vaig dir.- Per mi no et preocupes, i lo de Davies, tranquil·la, jo també se jugar .- vaig dir esperant que Agatha me entenguera.- . Però estic farta de la Posseseure i de les seues asqueroses mentires, com pot ser que Erin se ho crega! Pobre d'ella que li faça alguna cosa a algú, morira.

- Jo tampoc no sé què fer amb la Gisèlle. I l'Erin... és que encara que li expliqui no ho entendrà. Només veu la part bona de les persones però ha d'entendre que tothom té una part dolenta. Però que la part dolenta que pot trobar amb gent com tu o com jo no és RES, RES, comparat amb la de la Possesseur.

Vaig clavar una patada a terra.

- I si estan amb ell? I si els ho ha manat ell que es facin amics nostres? -vaig pensar en veu alta-. Creieu que l'assassí aquell seria capaç de agafar com a esbirros estudiants de Hogwarts?

Vaig pensar la pregunta de l'Agatha.

- Podria tindre esbirros, tant professors com alumnes.- vaig dir pensant- I si el que volen es separar-nos?- vaig dir- Es a dir, fer que discutim entre nosaltres per a despres atacar-nos més facilment?- vaig dir- Uff, ja no se de qui fiar-me.- vaig dir- Pot ser deuriem de investigar també als professors.

- Que ens discutim entre nosaltres? O.O per què ens hauríem de discutir, entre amics?

Vaig fer que no amb el cap, no podien haver pensat que deixaríem de ser amics... però no m'estranyaria que el que vulguéssin fos... com infiltrar-se d'alguna manera.

- Mireu, no m'importa que aneu amb ells... sempre que no hi confieu. No els expliqueu res d'important. I no cregueu res del que us diuen...

Vaig escoltar en silenci, esgarrifada, el que deien l'Agatha i la Sam. Era posible que estiguessin amb ell?

-Vosaltres creieu que están amb ell?- vaig demanar.

Vaig seguir en silenci, pensativa, espantada...

-Creieu que té infiltrats?

Vaig bufar i em vaig encongir d'espatlles.

- Vés saber - vaig dir-. Jo en tindria. És la manera d'assegurar-se una entrada al castell, a les ments dels alumnes. Som força vulnerables a aquesta edat.

- Segur que hi han.- vaig dir segura.- I com ja he dit, també poden haver professors. Te que tindre algun per controlar l'escola, segur. Com ja he dit els deuriem de investigar.

- Bé, jo vaig començar per treure-li les pastilles a l'Aberforth... - vaig dir, mostrant-los un potet de pastilles que em vaig treure de la túnica-. Normalment és més fàcil treure-li coses quan està boig... si les recorda, és clar. Ho havia fet per interrogar-lo sobre el Rodlel, però potser tmb li podem preguntar coses dels professors...

Em vaig mirar l'Agatha:

- Li has llevat les pastilles??!!- vaig dir admirada- Ostres! Doncs val, quant vuigues anar a interrogar-lo, puc anar amb tu?- vaig dir- Deu ser mooolt divertit.- vaig dir fent un somriure.