Veritats doloroses [Lils]

Vaig arribar al pont, havia estat corrent durant dues hores, anava amb roba d’estiu però me donava igual, estava preocupada, preocupada per molta gent. L’Al que estava a Snt Mungo, i segons m’havia dit l’Edgar encara no tenien clar perquè, l’Erin, que no me parlava, i la seua companya d’habitació, m’havia dit que ultimament no dormia quasi i no menjava...i la Lils, havia buscat el Fortin però no l’havia trobat, el més segur fora que ja haguera marxat a passar el Nadal a casa, però jo seguia buscant-lo amb el Mapa i tenia clar que ho pagaria i tant que ho pagaria.
Vaig sentar-me damunt la barana, apartant la neu, mirant l’horitzo, l’exercici era l’únic que feia que no pensarà en el món que tenia alrededor, amb els problemes. Tenia clar que faria tot el possible per ajudar l’Erin i l’Al, ja havia anat a snt Mungo i faria tot el que fora per que l’Erin me parlarà.
I havia de parlar amb la Lils, l’últim cop que l’havia vist havia sigut al llac.
Vaig posar-me la jaqueta, però no me vaig moure d’alli, no volia tornar al castell.

-Creieu que vaig fer bé?

Un silenci em va respondre. Vaig sospirar, vaig tancar els ulls i vaig mirar els meus pares un altre cop.

-Va, digueu-me alguna cosa, si us plau...

-El Fortin em fa massa mala espina. Que volgués la pedra de la resurecció no era gens bo. Així que estic content jo per que ara no la tingui.- va dir el meu pare.

-Però ara l'Allie es a St. Mungo. No sé, Lily. Et va llançar els tres maleficis, el veig capaç d'haver enviat a l'Allie a St. Mungo.

-Però ell no sol atacar així. Es a dir... no deixa mai rastre. Ho recordo. No em volia tocar massa per no deixar marques...-Vaig passar-me inconscientment la mà per devall el llavi, on m'havia mossegat, i després pel coll, on encara hi havien les marques del seus dits. Del Crucio, del Impero, no hi havia ni rastre.- Sé que ha estat ell, però m'estranya.

-Ho recordam, Lily. Però... no sabem si vas fer bé. Vas... vas fer el que creies millor.

-Protegeix a tothom qui tinguis al voltant, Lily. No m'agrada aquest noi.

Vaig sentir passes vaig mirar-los.

-Ens anem, que ara has de parlar amb algú, crec.

Vaig guardar-me la pedra a la butxaca i vaig mirar cap on s'escoltaven el sorolls Vaig veure la Sam. Vaig somriure. Sincerament, un somriure sincer. Tornava a ser la Lily d'abans, els meus ulls eren blaus.

-Hola Sam^^

Vaig girar-me i vaig sorprendre’m de vore a la Lils.

- Liils!- vaig botar de la barana al terra, em vaig apropar a ella, la podria abraçar? No sabia si podría...al ball ho havia fet, però...me vaig quedar parada.- Com...com vas?

Me la vaig mirar, hi havia algo...hi havia algo que no me quadrava, algo que no anava com tenia que anar. Li hauria fet alguna cosa més?

- Eres tu la que parlava abans? Es que crec haver sentit parlar algú però nose. Puc...puc donar-te un abraç?- vaig preguntar.- Ho necessite.

Vaig mirar-la i vaig començar a plorar. Sense fer soroll. Només llàgrimes caient per les meves galtes.

-Sam...

Vaig abraçar-la jo amb força.

-Sam et tinc que explicar tantes coses... no t'ho creuràs... no saps que he passat... no saps com ho he passat... no saps...

Vaig seguir abraçant-la.

-Ho sento. Sento... com em vaig comportar. Ho sento molt.

Vaig tornar-li l’abraçada, la necesitava, però tenia clar que ella la necesitava molt més.

- Eeeh...-vaig netejar-li les llagrimes.- No tens perquè disculpar-te per res. Et pasava alguna cosa, i comprenc que no volgueres contar-me res, però has de saber que me tens sempre, val? No suporte que et fasen res...Se que et passava alguna cosa, però encara me molestarà o me fera mal, esperaria fins que m’ho digueres.- vaig abraçar-la de nou. No podia perdre-la.- I ho pagarà. Ho pagarà com que jo me dic Samanta Williams Konstantaras.

-Li ho farem pagar.- vaig dir, somrient, llevant-me jo també part de les llàgrimes. Vaig somriure-li.- Sam, Sam et vull explicar...- vaig agafar aire.- Arg, es... es dificil.- Vaig agafar aiire i me la vaig mirar.

Per on podia començar?

-Serà millor que comenci... per quan vaig canviar... I si, com em vas dir al ball, tot això ha estat pel Fortin... però no vagis a per ell. Espera, si us plau, espera i deixa'm que t'ho expliqui tot, d'acord?

>> Podria dir que va començar quan vaig anar a cercar unes herbes a l'hivernacle. Ell va entrar després... massa simpàtic, ho podriem dir.- Vagi agafar aire.- Massa. Però jo no hi queia. No ho entenia fins que em va besar. Llavors, com es natural, li vaig dir de tot... i ell em va imobilitzar i va treure una mandràgora... vaig caure inconscient, i vaig canviar. Tot em feia por. Havia estat amable amb el Fortin, però ell...

Vaig deixar de parlar, tremolava, recordant el seu crit, les ganes de fugir...

Em vaig quedar parada. Que no fera res? QUE NO FERA RES?! S’havia atrevit a tocar-la? A besar-la!?
Vaig començar a caminar, no podia estar-me queta...com havia sigut capaç de tocar-la, es que no sabia que moriria si ho feia? L’havia mobilitzat, l’havia deixat inconscient amb una mandrágora...anava a pagar-lo, oh i tant que ho pagaria. Aleshores vaig vore que tremolava.
Vaig abraçar-la, volia trasmitir-li seguritat. Però vaig vore la cara de Lils...no...

- No me digues que es va atrevir a fer-te alguna cosa més, no me digues que és tan capullo, dis-me que no et va tocar més.

Vaig quedar-me allà uns segons, tremolant encara. Vaig mirar-la i vaig lluitar per no plorar més. Recordar em feia mal. Molt de mal.

-Sam... Sí... al partit... només que s'apropés ja em feia patir, per això vaig estar molt estranya. Després va venir al ball i... i va venir a molestar crec. Va veure que li tenia por, o potser només volia que jo veiés que ell sabia que li tenia por. No ho sé. El cas es que... després d'uns dies del ball...

Vaig agafar aire. Allò era del pitjor, però no era el pitjor. Ni molt menys.

-Va trobar-me un dia mentre sortia de classe i em va agafar del ... Del braç- vaig dir, tancant els ulls. Els records eren massa forts. Massa. Havia de reunir tota la meva força de voluntat per explicar-ho.- Va... va tocar-me, em va amenaçar... i em va dir que li havia de buscar una cosa al bosc prohibit.- vaig tancar els ulls recordant-lo massa a prop. Massa a prop.- Concretament això.- Vaig ensenyar-li la pedra.- Mira-la ràpid, em sembla que el Fortin no es només l'unic que la volia....

Vaig ensenyar-li i vaig amagar-la de nou.

Massa informació...massa informació....

- Espera...

La pedra, sols havia pogut vore-la un moment, però me sonava moltissim, me sonava i no sabia de que. Ho averiguaria, i si el imbècil aquell la volia deuria d’haver un motiu. I lo altre..estava clar, la primera vegada anava a rebre, però ja l’havia tocat dos vegades o tres i moriria, me donava igual el que me passara a mi.

- Lils... perquè no vares dir-me res, te haguera ajudat! Haguera fet que aquell imbecil et deixara en pau. Deuries d’haver-me dit alguna cosa...- vaig dir.

Estava enfadada, però no amb ella, si no a mi i amb l’imbecil aquell...com s’havia atrevit a tocar-la? I es podia saber per què jo no m’havia donat compte de res! Havia notat que a Lils li passava algo, però en vegada de investigar havia esperat a que ella m’ho diguera... pot ser si ho haguera sabut abans no li haguera tornat a fer res.

- Ho sent Lils, deuria d’haver-te ajudat des del principi, nose...haver investigat més o haver-te obligat a parlar...Per t’ajudare encara..vuic que sapigues que me tens pel que vuigues.

Vaig tancar amb força els ulls mentre ella em parlava.

-Sam, ara ja es tard, deixa-ho. Jo, la de veritat, he tornat. D'acord? Espera't, si us plau. Deixa'm que t'ho acabi d'explicar... per què no, no he acabat encara. No em paris, em costa molt tornar a començar...

Vaig agafar aire i vaig obrir els ulls. Ho faria.

-Vaig cercar la pedra durant una setmana. Totes les nits d'una setmana...- Vaig enrecordar-me'n de la promesa que li havia fet a la Cass i vaig decidir no dir que ella l'havia agafat.- La vaig trobar. Vaig trobar la pedra i em vaig tancar a la sala de la necessitat, perquè volia saber per a que servia. Ho vaig descobrir... Saps la rondalla dels tres germans, Sam? Doncs quan vaig girar la pedra... van aparèixer els meus pares davant meu.

>>No saps com hem vaig sentir en veurel's. Onze anys de la seva mort, onze anys en els que jo cuatre d'ells els havia passat al carrer, demanant diners per la meva germana i per a mi i dormint amb caixes de cartró. Saps que no exagero. En veurel's... vaig passar tota la tarda amb ells, i quan vaig tornar a la sala comuna vaig amagar la pedra per que no volia donar-li al Fortin... No volia tornar a perdre els meus pares, ara que sabia com els podia trobar...

>>Ell va apareixer igualment. Va entrar, encara no se com, a la sala comuna, i...- vaig agafar aire, allò era el pitjor. Recordar aquella nit em feia mal.- Em va dur a la sala de la necessitat... Em va demanarper la pedra...- Vaig tancar els ulls, recordant les fiblades, la seva furia...- Em... em va fer l'Impero. Vaig dir-li on ho tenia... i llavors et va amenaçar. A tu! Jo no podia... no podia deixar que... i em vaig resistir i... em va llançar un crucio...

Vaig haver de parar. Tremolava. Vaig fer un gruny, m'enrabiava no poder explicar-ho. Vaig tornar a obrir els ulls.

-Crec que va ser quan em va insultar que vaig tornar completament. Em va fer més crucios, però jo no li donaria la pedra... i va arribar un moment en que no em podia moure... i em va amenaçar... però no només a mi. Si no també a tots nosaltres, a tots els meus amics.- Vaig fer cor fort.- Tu, l'Agatha, l'Emily, l'Erin, la Wen, l'Eileen... tots... i ara l'Allie es a St. Mungo, Sam. Ara l'Allie es a st. Mungo per culpa meva.

- Si, la conec.

Vaig entendre perquè me sonava la pedra, val. Una cosa menys que averiguar, ara sols perquè el Fortin la volia. Aleshores m'ho va contar tot. O.O

- QUE!? QUE ET VA FER QUE!? PERÒ ES POT SABER QUE CONY FA!- vaig intentar calmar-me, però no podia, s'havia atrevit a fer-li un impero i un crucio i damunt a amenarçar-la utilitzant el meu nom EL MEU NOM!- ES POT SABER PER QUÈ NO VARES DIR-ME RES! vaig girar-me li vaig donar un cop de puny a la pared.- I l'Al no esta a snt mungo per la teua culpa, tu no has fet res malament, oh, no, ni se te ocorrisca pensar-ho, ni ho intentes.. ho va pagar...- vaig traure la vareta, no sabia on estava però me donava igual, el trobaria, i tant que el trobaria encara que tinguera que destruir tota la sala comuna de slytherin o buscar per tota Gran Bretanya.- I tant que ho va pagar.

I me vaig encaminar cap al castell.

"Hòstia, millor li expliques allò de l'Obitus per subitum més tard..."

-Sam!!! SAAAM!

Vaig agafar la vareta que ultimament sempre portava al damunt, fins i tot quan dormia, i vaig apuntar a la Sam.

-¡¡Expelliarmus!!

La seva vareta va venir a mi.

-¡Levicorpus!

I la Sam va quedar agafada pel turmell a l'aire. Vaig sospirar i vaig anar corrents fins on era ella.

-Sam, si us plau no facis res no facis res... Només ho empitjorariem tot, ens hem de fer forts, hem de juntar-nos tots...

Aleshores vaig vore que deixava el terra i quedava penjada cap per avall i la meua vareta ja no estava a la meua mà.

- És pot saber que fas! Solta’m, Lils, deixam on estava i dona'm la meua vareta.- em va mirar i va negar amb el cap.

Em vaig mirar la Lils des d’on estava.

- Ho va pagar i no ho pots impedir, pot ser no ara, però fare que ho pague.

Com que no tenia res que fer vaig intentar tranquil.litzar-me.

- I tu...estas millor, es a dir..bé, ja m’entens i el proxim cop que utilitze el meu nom com amenaça, deixa’l que ho faça, no vuic que et fasen mal per la meua culpa.

-Estic bé. Estic fins al nassos del Fortin i jo mateix li vull fer pagar tot el que m'ha fet, Sam. Si vols, ho fem juntes...

Vaig somriure.

-Em... abans de baixar-te m'has de prometre que no aniras a cercar-lo.

"Ho diu la que te planejat anar a veure'l per demanar-li que coi li ha fet a l'Allie..."

-M'ho has de prometre, si us plau... i ... ho sento, però si t'amenacen prefereixo sofrir jo, igual que se que tu ho faries per mi. O no?- vaig somriure. M'estimava massa la Sam com per que li fessin res.

- No et puc prometer això, i ho saps.- me la vaig mirar.- Això vol dir que me quede aci tot el dia, bé...ja quan comencé a fer fred me dus una de les mantes, si?

No podia fer-li la promesa de que no aniria a buscar-lo, perquè seria mentir i jo...tu pots mentir, no? Si, podía però no podia mentir a Lils.

- Anire a buscar-lo, podria dir-te que no, però et mentiria. El que et puc dir es que no anire ara...- si clar..

Continuava enfadada, però havia de pensar, primer havia de buscar-lo i després fer-li pagar tot.

Vaig asseure'm al terra, amb un somriure al llavis.

-Bé, no es a mi a qui el cap se li està possant de color vermell per moments.- vaig dir.- Jo m'asseuré aqui i esperaré a que em prometis el que m'has dit.

Vaig treure la pedreta i la vaig mirar.

-Encara em demano per què devia voler el Fortin la pedra. Després em va dir que realment no la necessitava, així que crec que no devia ser molt important...

Vaig intentar-me agafar els peus amb les mans, per aixi alçar un poc el cap.

- Saps que no ho puc fer, aixi que baixa'm.

Me vaig mirar la pedra, si el que deia el conte i el que havia dit la Lils era cert, que ho era segur, podries vore els morts...l'oncle..No, sam, saps que no seria una bona idea.

- Doncs voldria parlar amb algú..el seu avi va morir..o..nose amb algú important per ell...-espera..i si? No, no..- Va, Lils, baixa'm o sera pitjor per tu.

Parlar amb algú...

"I si?..."

Vaig alçar una cella.

-Tu creus que podria haver volgut la pedra... per parlar amb el Rodle aquest que va matar dos alumnes l'any passat? Fa uns mesos es va donar la noticia de que l'havien matat, oi?

Vaig mirar-la, amb un somriure.

-Per mi? Va, Sam. Això té fàcil solució. M'ho promets i et deixo baixar ^^'

- És lo que estava pensant. Però nose.. No ho puc prometre. Ho saps, et dic que no anire ara, però no que no el buscare. Aixi que baixa'm, me comence a marejar aci dalt.

Em vaig mirar la Lils que somreia.

- Mira, almenys he conseguit que fases un somriure, això ja és algo a favor, no?

Vaig intentar balancejar-me per intentar fer algo, però res.

- Saps que paresc? Un rat-penat.

Vaig mirar-la, contenta, mentre ella em mirava el somriure. Sí, ja somreia, i això... la veritat es que em feia sentir millor.

Vaig començar a riure quan em va dir allò del rat-penat i vaig fer-la baixar. Vaig sospirar i vaig mirar-la.

-Però no hi vagis, eh?

"Això, això, ja veuràs quina gràcia li farà quan sàpiga que tu hi aniras més tard..."

- Que no...que no anire ara.- vaig dir recalcant la paraula ara.

Va deixar-me sobre el terra, amb suavitat. Em vaig quedar queta un moment per a que tot tornarà al seu lloc.

- Espera...espera...ja. I tu, que siga l'útlim cop que me fas això o a la proxima no sere tan bona i te'n duras....-vaig quedar-me pensant.- Començare'm una guerra de coixins, oh si, i no et pense deixar guanyar.

Vaig donar-li un abraç.

- Se que ho vols fer pel meu bé, però et vas a tindre que aguantar...la gent no enten que està prohibit tocar-te, per tant li ho he de recordar.

Buscaria el Fortin, s'arrepenteria del que havia fet, el buscaria, tenia el mapa, podia saber on estava. Li ho faria pagar.

-Si vas a fer una burrada t'ho tornaré a fer... i saps que sempre guanyo a les guerres de coixins.- vaig riure.

Vaig abraçar-la i vaig sospirar.

-Escolta Sam... m'ho estic prenent amb filosofia, jo. Aquest imbécil intentarà atacar-nos. I... no estem segurs ja ni a les sales comunes. I les seves amigues serpotes segur que l'ajuden. Som més, però ells en saben més.

Vaig mirar-la.

-No se com acabarà això, Sam. Però jo penso estar aqui fins que ja no pugui més.

- Saps que no...saps que les victories a les guerres de coixins són meues, que no recordes l'última?- vaig dir somrient.

Vaig recordar els bons moments, era per això també pel que haviem de lluitar.

- I si ens ataca respondre'm, et penses que sols lluitare'm tu i jo? Nah, segur que hi ha gent que s'apunta, i si no sempre tenim metodes per fer que s'apunten. No ara, en serio, no este'm soles, hi ha més gent com nosaltres, el que passa que són més reservades. I acabarà bé, bé per nosaltres i mal per ells. El bé sempre acaba guanyant, no?