Ingressant la Lils.

Varem aparetre al vestibul carregant la Lils, vaig ignorar als metges que venien, no me fiava de cap sols de ma mare, però no la veia. Aixi que vaig girar-me cap al primer metge.

- Necessite ajuda, l'he trobada al passadis de l'escola.

- Que ha passat?- va preguntar.

- No ho se...l'he trobat aixi.

El metge va agafar la Lils, i la va posar sobre un llit i la va dur al quirofan, anaven a fer-li proves. Quan anava a entrar un infermer no va deixar-me passar.

- ÉS POT SABER QUE FAS! NINGÚ NO ME DEIXA PASSAR! ESTÀ CLAR? ÉS LA MEUA MILLOR AMIGA, POBRE DE TU QUE ME IMPEDISQUES ACOMPANYAR-LA!- vaig apartar-lo del cami i vaig entrar raere.

Al entrar dins vaig sentar-me en una cadira, a l'espera de noticies. D'ahi no me menejava fins que no me digueren que li passava, tot i que jo ja sabia qui havia sigut, qui si no, el capullo del Fortin.

Va passar una hora i no eixia ningú, vaig començar a caminar per la sala, no podia estar queta.
Aleshores va eixir un altre metge.


- És voste la que l'ha dut?

- Si, com està? Es recuperara, oi?


- Està inconscient, però és recuperarà, no sabem la causa per la qual estava aixi, però em trobat Obliterar a la sang, no puc contar-li res més, però tranquil·la esta forà de perill.

Vaig respirar tranquil·la, estava fora de perill...almenys per ara. Tot i que volia saber que li havia fet el capullo aquell

- Anem a dur-la a l'habitació 345 de la tercera planta, pot esperar alli.

Va marxar, vaig mirar la porta per on havia eixit, bé, estava fora de perill, vaig intentar tranquil.litzar-me, però no podia, no fins que parlara amb ella. Vaig agafar l'ascensor i vaig dirigir-me cap a la tercer planta, al arribar vaig sentar-me en una cadira, esperant.

Quan vaig obrir els ulls, poc a poc, el primer que em va agobiar va ser la llum que les parets blanques reflectien. Vaig tancar els ulls amb força un altre pic. On era? Les parets m'ho deien. St. Mungo. Havia tornat el càncer? M'estranyava....

Vaig obrir els ulls un segon i vaig intentar moure'm. El mal que em va fer em va dir que m'estés quieta. Tot el cos, com si m'hagués cremat els ossos. Vaig alçar una cella, allò era com el Crucio... però molt pitjor. Què m'havia passat? No ho recordava...

Llavors vaig veure la Sam.

-Sam...

Mirava la pared, intentant no dormir-me, aleshores vaig sentir el meu nom i vaig girar-me.

- Bon dia Lils.- vaig dir, fes un somriure ¬¬, vaig somriure.- Millor? Si? Vaja, qui ho diria..- estas sent massa dura amb ella, ella no te la culpa de res! I ho sabia, però tot i aixi..- Com estas? El metge diu que no sap que et va passar, però han trobat Obliterar a la sang.

-Obliterar?

Vaig alçar una cella.

-No ho sé, em fa mal tot...

Vaig tancar els ulls i vaig intentar recordar.

-Arg... no ho sé Sam no ho sé... Obliterar?

- Obliterar...com a forma liquida supose que actua al igual que l’encanteri, perdua de memoria, això si que ho recordes no?- para

La vaig mirar, ella no tenia la culpa de res, però podía haver-me avisat, si ho haguera fet no estaría aci! I damunt volia fer-me jurar que jo no anara a buscar-lo...

- Lils, perquè has anat a buscar el Fortin?

-Jo? Hi he anat?

Vaig alçar una cella i vaig espantarme. Això... era pel Fortin? El Fortin m'havia enviat a St. Mungo?

-Què... No se què he fet... Em fa mal tot Sam... ess com el Crucio...

Vaig fer una ganyota.

-No, es pitjor.

Em vaig quedar parada, no recordava que havia anat a buscar el Fortin?

- No ho recordes? Res de res?- vaig preguntar.

Vaig mirar la Lils, no, no mentia. Val, doncs pot ser no havia sigut el f...no, estava clar que havia sigut ell, qui si no?

- Pitjor que el crucio?- vaig quedar-me pensant.- Ha de ser algo que siga com el crucio, però que no deixe cap marca....-aleshores estava clar que havia sigut el Fortin. Ella m'havia dit que no anara a buscar-lo i anava ella?- O siga...me fas jurar a mi que no vagi a buscar el Fortin i vas a buscar-lo tu sola? Sola! Que no recordes el que va passar l'últim cop? Lils et podria haver matat.

Vaig fer que no amb el cap. No recordava més que la meva xerrada amb el Matthew. Res de res. Em feia por. Què m'hauria fet?

-Potser si que hi he anat...- vaig confesar.- No ho sé! No ho recordo no recordo que pensava! Recordo massa bé que va passar aquell dia, Sam...

Vaig tancar els ulls.

-No se... no se que ha passat...

Em vaig mirar, tot i que estava enfadada, també estava preocupada.

- Que no recordes res vol dir que l'obliterar aquell serveix per al seu proposit i ha sigut trobat en sang, per tant és com un encanteri, però liquid...- aço últim ho vaig dir més per mi mateix que per ell. A que jugava el Fortin?- Bé, relaxat, intenta no pensar molt en això, tot i que...- no t'enfades amb ella ¬¬- El proxim cop m'avises, si?

Vaig vore una safata amb unes pastilles, pot ser eren per al dolor del cap.

- Tin...- vaig dir passant-li la safata.- Crec que és per al mal de cap o per que et passe el dolor.

-M'ho han fet beure?

Vaig sospirar i vaig intentar recordar, sense exit. Si m'ho havien fet beure era per que no volien que es sabés el que m'havien fet. Era un Crucio, o alguna cosa parescuda. Per aquests maleficis la gent anava a Azkaban...

Vaig fer el que em va semblar un esforç sobrehumà per aixecar el braç i agafar una pastilleta. El braç em feia molt de mal. Vaig mirar la pastilla, que estava a la meva mà. Vaig dur-me-la a la boca i la vaig tomar.

-Espero que mai sentis un Crucio es horrible...

- No, però si que se que és...- vaig abaixar la mirada i vaig fer com si res.

Em vaig quedar mirant snt mungo...no entenia com a ma mare li podia agradar ser metge i treballar en aquell lloc, a mi sols estar ahi me posava dels nervis.

- Bé, el proxim cop que vages a snt mungo te la guanyes, esta clar? Ja has omplit les teues estades aci.

Vaig riure.

-D'acord, intentaré no tornar a venir. Que sápigues que jo tampoc tinc molt d'interés en tornar...

Vaig fer un somriure i vaig intentar moure'm una mica.

-Arg, quin fill de puta...- vaig dir. Em feia mal fins i tot moure el cap.