Ingressant la Lily a l'hospital

Vaig anar a parar a una de les llars de foc d'entrada a Sant Mungo. De seguida que em van veure, dues infermeres van fer aparèixer una camilla i es van endur la noia. Després vaig anar a recepció.

- Hola, acabo d'arribar amb la Lilian Bell.

El recepcionista es va mirar els arxius i va assentir amb el cap.

- Ja torna a ser aquí? Creia que aguantaria fins a mitjans d'agost, aquesta vegada...

- Doncs no ha aguantat. Sisplau, avisin la seva germana de seguida. Me'n torno a Hogwarts, jo, la deixo a càrrec de l'hospital. Si necessiten res, enviin un mussol o un patronus.

Vaig girar-me cap al passadís. La Lily seguia ajaguda en una camilla, esperant al passadís amb dues infermeres, a que baixés l'ascensor.
Vaig fer un gest amb la vareta i un pergamí va sortir de la butxaca, amb unes paraules que es van anar escrivint.

M'has clavat un ensurt de mort.
Recupera't aviat.
James

La nota es va quedar sota el coixí de la noia, i jo vaig marxar. Després van pujar la noia a l'habitació.

[TEMA TANCAT]

De seguida que m'haien avisat del que li havia passat a la meva germana, vaig córrer cap a Sant Mungo. Una infermera em va acompanyar cap a l'habitació en era.

- Encara no s'ha despertat. No pateixi; es recuperarà.

Vaig assentir i vaig entrar a l'habitació, i em vaig asseure al llit al seu costat. Vaig fregar-li la mà, la tenia càlida. No era capaç de dir res; de manera que simplement em vaig quedar en silenci, mirant-la.

Venia força compungida de veure el James, i vaig passar-me per l'habitació de la Lils abans de marxar. Quan vaig entrat vaig veure que ja hi havia algú, una noia una mica més gran que jo, que no havia vist abans.

- Ui, perdona, ja tornaré en un altre moment...

Vaig veure que una noia entrava a l'habitació. Semblava preocupada.

-No, no, tranquil·la -li vaig dir-. Passa, endavant. No ens coneixem, oi?

No em sonava d'haver-la vist per Hogwarts.

- Ah, merci -vaig dir amb un somriure i vaig passar-. No, diria que no ens coneixem, pero...

Em sonava la seva cara. Els seus ulls, sobretot, eren com els de la...

-Tu deus ser la germana de la Lilian! -vaig exclamar-. Ens ha parlat de tu. Dianne, era? Jo em dic Agatha. Black. Comparteixo habitacio amb la Lily.

L'Agatha m'havia dit que la Lils era a Snt Mungo. Quant vaig acabar amb la mudança vaig passar-me a visitar-la. No podia no fer-ho.

Al entrar a l'habitació, vaig vore que estava tombada en un llit, no hi havia ningú més ni cap persona al seu costat.
Em vaig sentar en una de les cadires que hi havia al costat.

- Hola Lils.- vaig dir, tot i que sabia que no me escoltaria.- No se si m'escoltaras, però bé. Em vaig trobar l'altre dia a l'Agatha i em va dir que estaves aci. Es pot saber que t'ha passat? - vaig preguntar, sense resposta, clar.- Duc com tres o quatre mesos sense rebre carta teua. Ho sent, no estic aci per tirar-te la bronca.- vaig dir.- Et tirava de menys, saps? Si al setembre no apareixies tenia pensant buscar per tot Londres fins trobar-te.- vaig dir somrient.- Però veig que ja no fa falta.

Vaig apartar-li un floc de cabell de la cara.

- Sent no haver pogut pasar-me abans, estava de mudança, per això no he pogut vindre abans...Ja no tenim la casa d'Escocia. Algun dia has de vindre a ma casa, la de Irlanda, estas convidada.- vaig dir.- No se el motiu per el que estas aci, però millora prompte, és més milloraras segur si o si.

Em vaig quedar al seu costat, no sabia que dir, aixi que em vaig quedar en silenci, esperava que es despertara prompte.

Feia dies que vagava pel castell, tot moix. La noia no tornava de l'hospital... Tan greu era? I el dia anterior, per si fos poc, havia sentit que el professor Bohr, qui m'havia ajudat a portar-la allà, Hi estava també ingressat per alguna raó.

Allò no tenia ni cap ni peus... Necessitava saber que estava bé, que tots dos estaven bé. De manera que, després de pensar-ho molt, vaig decidir anar a l'hospital.

El matí clar que feia es filtrava per les finestres obertes de l'habitació de la noia i li donava almenys una mica d'ànims a l'habitació. Hi havien unes quantes flors a la tauleta de nit. I una noia asseguda en una cadira, mirant la malalta amb ulls tristos.

No vaig fer cas a res de tot això. Des de l'instant en que vaig veure la cara de la noia, tota p`làcida com si estigués dormint, em vaig oblidar de tota la resta. Com si estigués en un trànsit, vaig anar cap a ella. I, després de fregar-li la mà suaument i mirar-me la una estona, vaig començar a pensar.

"Sé que no ens coneixem... Sé que probablement no aprecies la meva visita, sé que el més segur és que no recordis qui sóc jo quan et despertis, i sé que no sentiràs res del que penso. Per altra banda, tampoc em sentiries si parlés, i tampoc vull molestar la noia que tens al costat... Espero que ho entenguis.

La noia sembla preocupada. Tothom sembla estar-ho... No et coneixia, però tinc la impressió de que moltes persones t'aprecien. Tens molts amics, oi? Tant de bo jo també en tingués uns quants... No et preocupis, per això, eh? Moltes vegades penso que estic millor així. Sense tanta gent al voltant, podent fer una mica el que vull quan vull... I tinc també al meu germà. Algun dia l'hauries de conèixer. És una gran persona. No et conec, però veient el tipus de gent amb qui et juntes... Crec que et cauria bé.

Per altra banda, però... Suposo que està bé tenir molts amics. Gent que es preocupi per tu en casos com aquest... oi? Mira'm a mi, si fins i tot els panolis que no et coneixen de res vénen a visitar-te"

Vaig callar mentalment per uns instants.

"El que volia dir, que m'estic passant amb el discurset mental... Doncs que... Que estic preocupat. Saps que el professor Bohr, qui et va portar aquí, també està ingressat? Diuen que és un cop al cap,, però... S'estaria aquí tant de temps...? Què li passa? I què et passa a tu? Ni tan sols van arribar a dir-m'ho... Tot el que sé és que un minut estàs arrepenjada a la paret sense poder respirar i al minut següent estàs aquí. Alguna cosa passa, alguna cosa que et vé d'abans... Però què?

En fi. No m'importa el que et passi. Suposo que el que importa de veritat és que et posis bé, oi? Oi?"

Vaig mirar-me la noia. Per suposat que el que importava era que es posés bé...

No vaig saber què dir després d'allò. Vaig acabar amb un "Espero veure't per Hogwarts aviat" i em vaig girar.

No sabia què fer. No em semblava bé marxar sense més, però tampoc tenia gaire a fer i potser molestava...

Vaig optar per seure a la cadira més allunyada de l'habitació. Allà em vaig quedar, pensatiu.

OFF: I aquí, senyores i senyors, la Bíblia en vers! xDD

Vaig vore que arribava un noi, no em sonava de res, però pareixia que coneixia a la Lils. Es va estar una estona mirant-la fins que es va sentar en una de les cadires que hi havien a l'altra punta.
Em vaig girar.

- Hola, et pots sentar aci.- vaig dir senyalant el meu costat.- No mosegue.- vaig dir fent un somriure.- Soc Samanta Williams. Coneixes a la Lils?

- Hola, et pots sentar aci. Soc Samanta Williams. Coneixes a la Lils?

Vaig aixecar la mirada, confós. Qui havia parlat era la noia asseguda al costat del llit, i assenyalava la cadira del seu costat.

- Lils? Es diu... Es diu Lilian?

Vaig assentir per mi mateix, pensatiu. La noia ja tenia nom, almenys... Lilian, vale. No se m'oblidaria.

Vaig girar-me cap a la noia, Samanta havia dit que es deia. Una mica tens (No estava acostumat a aquella mena de coses), vaig aixecar-me de la cadira on seia i vaig anar a la del seu costat. Vaig mirar-me-la.

- Jo... No, no la conec - vaig dir, i vaig afegir després: - Bé, no la coneixia abans de que arribés aquí. Me la vaig trobar un dia pels passadissos... No podia parar de tossir, i li costava respirar. Va perdre la consciència. La vaig portar al despatx del professor Bohr, i el següent que sé... Tots dos són aquí.

Vaig fer una pausa. Estava verdaderament preocupat.

- Que... Que saps què li passa? - Vaig preguntar, indecís.

- Si, Lilian Bell, però jo li dic Lils.- vaig dir.- Dius que tosia i li costava respirar? Doncs ho sent, però no se res, vaig averiguar que estava aci perque em vaig trobar a una amiga que me ho va dir. No estic a Hogwarts durant al SummerCamp, aixi que no me entere de res.- vaig dir.- Gràcies, gràcies per haver-la portat amb el James, pot ser altra persona no haguera fet res.

- Ja veig... - vaig dir, i vaig somriure - Cap problema, i estic segur que qualsevol altre ho hagués fet. És només que estic una mica preocupat. El professor Bohr es va espantar moltíssim quan la va veure... però, per altra banda, semblava com si ja s'ho esperés. Em pregunto què pot passar.

Vaig dirigir la mirada al terra.

- Només... Només vull saber que tots dos estan bé.

Em vaig quedar mirant-lo.

- Tranquil, segur que milloren i d'aci poc ja tornaran a ser aqui.- em sonava estrany que li anomenara professor Bohr.- I quan desperten hauran de contar-me que fan aci, pobres d'ells que em diguen alguna mentira. Saps que ensenyarà el James? El meu germà em va dir que seria professor però no em va dir de que.

- Això espero - vaig dir somrient, una mica més animat- Doncs ensenya Defensa contra les forces del mal. Que el coneixes? Creus que serà un bon professor? - Vaig preguntar.

- Si, el conec des de que vaig entrar a Hogwarts.- vaig somriure.- A més era el capita de l'equip de quidditch. Aixi que DCFM...Si, pense que sera bon professor, un dels millor me atreveria a dir, però no li digues res.- vaig dir.

Em vaig quedar mirant la Lils. No soportava vore-la aixina, però havia de ser forta.

- Crec que encara no me has dit el teu nom.

Vaig somriure. La noia era simpàtica.

- Em dic Liam - vaig dir - Liam Clearwater. Faré cinquè, i sóc Gryffindor - vaig fer somrient - I tu? Has dit que et deies... Samanta?

- Encantat Liam. Si, Samanta Williams. Em caus bé, pots dir-me si vols Sam.- vaig dir.- Estic a 6é...mentira, aquest any faré 7e...- no recordava que faria 7é u.u, que desgracia.

Vaig riure.

- Doncs encantat, Sam... Se t'acaba el xollo, eh? - vaig dir amb un somriure - Per sort, de moment em queda força, a mi - vaig comentar.

Em vaig estar uns segons mirant-me les mans, pensatiu. Fins que els meus ulls van topar amb el rellotge que duia. Me n'havia d'anar.

- Bé, doncs, Sam... Haig de marxar - vaig dir aixecant-me - He quedat amb el meu germà. Ha sigut un plaer, i... - Vaig mirar-me la Lilian - Espero que es posi bé. Tots dos.

Vaig fer adéu amb la mà, i després de fer una última mirada a l'habitació, vaig marxar tancant la porta darrere meu.

[Surto del Tema]

La porta s'havia tancat. Ho vaig sentir. No sabia si em troabava sola de nou o tenia encara companyia. Em trobava cansada, com si hagués estat tot un mes corrent sense parar ni per dormir. Les parpelles em pesaven, pero després de una estona vaig poder-les alçar. La llum blanca de tota l'habitació em va dir que no era a Hogwarts, i vaig alçar una cella, confosa, fins que vaig reconeixer les parets i els llits de St. Mungo.

Vaig veure a una noia que al principi no reconeixia al meu costat, però després em vaig quedar de pedra en veure-la. Feia molt de temps que no la veia, comptant que l'ultim trimestre l'havia passat a St.Mungo i ella no s'havia apuntat al Summercamp.

-Sammy?- vaig demanar, confosa. No recordaba com havia arribat allà, es més, diria que el dia d'ahir me'l vaig passar jugant a Quidditch al camp de Hogwarts...

Vaig dir adèu al Liam i em vaig acomodar a la butaca. Aleshores ho vaig sentir: Sammy?

Era cert, havia escoltat bé? Em vaig girar i vaig vore que tenia els ulls oberts. Estava desperta!!

- Lils!- vaig dir abraçant-la.- Ostres, ho sent, acabes de despertar-te..- em vaig tornar a sentar, agafant-li la mà.- Emm...no se que dir.- vaig dir fent un somriure.- Aixi que... benvinguda de nou. Com...com et trobes?

Em va abraçar. Jo vaig tancar el ulls un segon, no perque em molestés, sino per què no entenia res. Que feia jo a St Mungo? M'havia tornat a donar un atac per el càncer a la nit? Com sabia la Sam que era aquí?

Es va tornar a seure i em va donar la mà. Se li veia contenta, agraida.

-Cansada, confosa.- vaig respondre.- Molt cansada.

Vaig passar la mà sota el coixí, com sempre feia per dormir.

-Saps que em va passar? No ho recordo molt bé...

- Crec que en això no et puc ajudar.- vaig dir preocupada.- Ho sent, jo vaig vindre a st mungo per a que em curaren unes ferides i em vaig trobar l'Agatha, que em va dir que estaves aci.- vaig omitir el detall de que el James també hi era.- No em va contar el perque, si més no, no em va dir un motiu que pareguera cert.- vaig dir. Era normal que no recordara res?- Si vols, puc cridar a una enfermera o a un metge...si vols puc cridar a Agatha.

-No, no, ho recordaré...

Després vaig pensar detingudament la meva situació, quan vaig notar un paper a la mà que era sota el coixí. Vaig agafar-lo i vaig llegir-lo.

El James m'havia portat a St. Mungo.

-Vaig haver d'agafar un atac i... ¡Ja recordo! Un noi em va trobar al passadís i vaig caure... pero a partir d'allà no se que va passar... Segons això crec que el James em va portar...

Tot això ho havia dit més per mi que per la Sam. Després vaig mirar-la i vaig caure.

-Escolta Sam, no t'ho he eexplicat mai... però estic malalta.

- El noi el conec, ha vingut abans de visita és diu Liam.- vaig dir.

Em va dir que estava malalta, em vaig quedar parada, a que es referia?

- Com que malalta?- vaig dir preocupant-me cada cop més, vaig borrar el somriure.- Malalta d'un fort refredat? Malalta de..de...- la Lils no deia res.- Lils, que et passa.

Liam. Liam Clearwater... M'havia vingut a visitar. Es devia d'haver preocupat per mi. Vaig apuntar-me parlar amb ell quan el trobi de nou.

-Malalta de refredat? Per un refredat no et passes mitja vida a St. Mungo, Sam.- Vaig dir, trista.- Malalta de càncer. De càncer de pulmó.

Vaig baixar la vista a la nota del James, esperant la seva reacció.

Em vaig quedar parada, no sabia que dir, perque digues el que digues sonaria superfecial i estupid. Càncer...Tenia càncer.No podia creure-ho, per que ella? Ella que era una de les persones més bones del món...Ella...amb la gent malvada i asquerosa que hi havia al món, havia de ser la Lils...la Lils que mai havia fet res malament...

- Càncer?- vaig repetir, les llagrimes estaven a punt d'eixir. Però no havia de plorar, no volia que carregues amb res i a més plorant no l'ajudava, tot el contrari. Em vaig tragar les llagrimes, tenia un nus a la gola. No volia que notes res aixi que al parlar vaig intentar que la veu sonara clara i decidida, cosa que no se si vaig conseguir.- Però et curaras, veritat?- vaig dir. Li vaig agafar la mà.- No pense deixar que te'n vages...no, em dona igual el que vuigues fer, estare al teu costat sempre.- vaig dir deixant-li-ho clar.- Te acabaras cansant de mi i em manaras a la merda, però no et pense deixar sola.- vaig mirar-la als ulls.- Sempre que necesites alguna cosa em tindras aci.

La vaig abraçar, esperava que entenguera el significat de l'abraçada. La Lils s'havia convertit en una molt bona amiga després d'aquests anys.