Ingressant la Lily a l'hospital

Vaig poder veure com la Sam sufria diferentes reaccions. Tristesa i ràbia eren les que predominaven. Jo ja no plorava, i encara que la Sam ho hagués fet, dubto que ho fes. M'haviaa fet l'idea de que m'estava morint des de fa temps, i ho tenia present a cada cosa que feia, Al principi havia estat dur, pero ara...

Així es la vida.

Em va abraçar i jo també vaig abraçar-la a ella. M'havia fet amiga seva una vegada que cap de les dues podia dormir, i des de llavors s'havia transformat en una de les meves millors amigues.

-De moment ja he tingut que venir a st. Mungo tres vegades, i de les tres he dos he sortit sense problemes.- vaig somriure-li, intentant donar-li comfiança.- No penso deixar-li guanyar sense lluitar. No et preocupis...

- Com ja te dit pense estar al teu costat.- vaig dir.- Per tant...quan vingues a St Mungo no et pense deixar sola, si has de vindre a fer-te alguna prova o el que siga...avisam, per favor. No podria estar a Hogwarts sabent que tu estas aci.- vaig dir. Lluitaria amb ella, ho tenia clar.- Et curaras, segur.


El meu cap era com un carrer d'una ciutat en hora punta, hi havia massa pensaments i massa idees sense ordre. Vaig intentar ordenar-los, tot i que no va servir per res.

- No se si alguna vegada te dit que ma mare és metgessa.- vaig dir.

Vaig entrar a fer la revisió, però la malalta que m'havien dit que estava en coma, no ho estava.

- Vaja, t'has despertat... - vaig dir, mirant la noia.

Vaig dirigir la vista cap a la seva acompanyant, i vaig saludar cordialment.

- Hola, Samanta - vaig mirar la Lilian Bell -. Aniré a avisar al doctor. No et moguis del llit. És possible que et sentis una mica marejada, potser et volta el cap.

Vaig acostar-me al llit de la pacient, i vaig preguntar:

- Et fa mal alguna cosa?

Vaig mirar-la als ulls uns segons, pensant. M'estava dient que faria el que jo feia temps que no volia qque ningú fes. Preocupar-se per mi. Massa. Pero no tenia dret de dir-li que no. Vaig asentir amb el cap. Ho faria, el James m'havia donat una lecció sobre el que havia fet abans, i no tornaria a fer el mateix.

-No m'havies dit res...

Llavors va entrar un metge, que vaig reconeixer de veure'l per Hogwarts l'any passat. Em sonaba que anava a Slytherin.

-Més que marejada, cansada... No em fa mal res, només es que estic molt cansada, com si hagués corregut durant tota la nit..

- Val... En aquest cas, encara no avisaré el doctor.

Vaig acostarme a la taula de la medicació, i vaig agafar un potet marró. Vaig agafar una xeringa, i una agulla.

- Si t'ho donessim per via oral, segurament ho treuries. És fastigosament dolent... És una medicació per al cansanci, és normal que estiguis així.

Vaig agafar-li el braç dret, seient al seu costat.

- No et fan por les punxades, oi?

Vaig somriure.

-Les punxades son les menors de les meves preocupacions en la meva situació, sap?

Vaig mirar l'agulla, i vaig apartar el cap per mirar a la Sam.

-Escolta Sam, em faries un favor si contactessis amb el James i el Liam per donar-lis les gràcies per portar-me aqui. Oi que ho faras?^^

Vaig deixar que la noia parlés amb la Williams, i quan va acabar vaig dir:

- Millor, doncs.

Vaig punxar-la intentant fer-li el menys mal possible. Mentrestant, li anava dient:

- Apa, així... Suposo que ja et deuen haver perforat el braç mil i una vegades... Apa, ja està!

Vaig acabar de punxar-la i vaig desar tot el material.

- Aniré a avisar al doctor. Adéu, senyoretes...

I vaig marxar. Al cap i a la fi, tenia pressa... Encara era el Jake, el noi de les pràctiques.


[Surto del tema]

- Adeu Bynson.- vaig dir quan va marxar.- Que contacte amb ells, si clar. Però tu no tornes a Hogwarts? No ens vorem el dia d'arribada, o dic perque jo no estic a Hogwarts, si no pots esperar els puc enviar una carta, sino doncs...el dia que arribem, d'aci res, puc parlar amb ells...però tu estaras no?- vaig dir. Havia d'estar.- Estaras al sopar?

Vaig negar amb el cap.

-No ho crec, Sam. Al menys la primera setmana no. Necessito una mica de tranquil·litat i... bé, descansar i acabar de possar-me bé. Quan pugui moure'm et prometo que aniré, d'acord?

Em vaig quedar parada. Anava a quedar-se sola una setmana.

- No em vas a deixar que em quedi amb tu, no?- vaig preguntar.- Em puc quedar fins que tornes...no soportaria estar al sopar sabent que tu estas aci.- vaig dir.

Em vaig quedar de pedra amb la seva idea.

-Sam... Però es la primera setmana i es molt important el principi de curs... M'agradaria que estiguessis, no em malinterpretis, però no vull que després vagis més lenta que els altres per culpa meva.. ho entens?

- Lils.- vaig dir somrient.- Des de quan me importen les classes?- vaig dir.- Si no soc cap molestia, i si vols, no me importaria quedar-me amb tu fins que tornes a Hogwarts, als meus pares no els importara, és més ma mare és metgessa ho entendra. Sols hauria d'anar un dia a per algo de roba i a preparar el bagul per a quan marxem a Hogwarts. Si vols que em quede, ho fare sense dubtar-ho.

Tenia molt clar que no pensava deixar-la aci sola.

Vaig mirar-la uns segons després li vaig somriure.

-Apa, vine, que et vull fer una graaaaan abraçada.

No volia plorar, pero la veritat era que tenia moltes ganes de fer-ho.

Em vaig tirar damunt d'ella amb compte, clar, i la vaig abraçar.

- Encara em posare a plorar.- vaig dir somrient.- Te tirat moltissim de menys...aquest dies que tindras que aguantar-me ens posarem al dia, val?- em vaig tragar les llagrimes, havia dit que res de plorar davant seua.- Aleshores si?- vaig dir fent un gran somriure. La vaig abraçar de nou.

Vaig abraçar-la ben fort.

-Aleshores si. Penso explicar-te coses dels dies que vaig ser al Summercamp... encara que no van ser molts..

Em vaig quedar sentada a un costat del llit.

- Jo del summercap no se molt, l'Edi m'escrivia alguna carta però no em contava molt, l'únic que se es que hi ha un professor nou molt antipàtic que donara transfiguració.- aleshores em vaig recordar d'una cosa.- Mmm...et recordes del diari del Neville?

-Jo se poc. Se que a l'Úrsula Black li van possar les banyes amb la seva amiga Gisèlle per que m'ho va dir el Saul. La meva germana Dianne va apareixer per sorpresa i crec que ho tenim bastant malament per sortir endevant quan s'acabi el summercamp.

Vaig sospirar.

-Però bé, amb una mica de sort acabo els estudis aquest any i em faig aurora i ja cobraré i podrem vivir una mica millor les dues. Si es que acabo els estudis...

- A la Black li posa les banyes la seua millor amiga!?- vaig dir.- Tot i ser slytherins pensava que almenys això ho respetaven, traeixen inclus a les seues millor amigues...- vaig dir.- No he conegut jo a la teua germana, i Lils, si necesites alguna cosa demana-ho, esta clar? Que no et sapiga mal, val? Saps que faria el que fora per tu. I per suposat que acabaras els estudis, no penses el contrari, encara que tinga que ajudar-te.- em va dir que volia ser auror.- Aleshores em tindras que aguantar també a la feina perque jo també vuic ser auror.

Vaig mirar-la.

-Es veritat! No te l'he presentada... bé... es que jo mai t'ho he explicat que no tinc pares i tot això...- vaig baixar la mirada.- El cas es que visc amb la meva germana, i tenim bastants problemes economics i ja ens va malament per trobar el meu material escolar, per això intento quedar-me a Hogwarts tot el que puc, per que així interfereixo menys en el doblers... i la meva germana a deixat la feina per estar amb mi i no se jo com estarem ara...

Vaig sospirar.

-La meva vida es una merda, Sam.- vaig tancar els ulls uns segons.- Per això intento que la gent no es preocupi molt per mi. Ja em pensava que m'havia pasat de tot i que venia per fi la felicitat, quan em vaig enamorar del James. Li vaig fer mal. El vaig perdre i vaig agafar càncer. A vegades penso que hi ha algú sobrenatural que em la te jurada.

I llavors si, sense poder-ho evitar, em vaig possar a plorar sense poder-ho evitar.

Em vaig quedar de pedra aleshores vaig vore que començava a plorar.

- Lils.- vaig dir abraçant-la i acariciant-li el cabell per a que es tranquilitza-ra. Vaig fer que em mires.- La teua vida no és una merda saps? A tots ens passa coses horribles però sempre hi ha que ser forts, lluitar encontra dels infortunis...Lils, duc diguent des de fa anys que em tens per al que siga i no anava en broma, siga el que siga el que necesites em tens aci, em dona igual, com si necesites un llibre o jo que se, algu a qui pegar-li una ostia.- vaig fer que somriguera.- Em tens aci, per a tot. Se que mai ho demanaries, però si necesites diners, els meus diners són teus..Lils per a mi ets molt important i no soportaria que no acabares els teus estudis per aquest motiu, si ho necesites me ho dius.- vaig dir.- Se que perdre els pares és dur, quan tenia 5 anys vaig vore com mataven al meu oncle, no és el mateix que perdre uns pares, però entenc com et deus de sentir, jo estava molt unida a ell. I lo del cancer, lluitare al teu costat, esta clar? Te ho he dit abans però te ho torne a repetir, no et deixare sola en cap moment, sempre que vingues aqui vindre amb tu. Pots dir-li a la teua germana que jo cuidare de tu mentres ella treballa, Lils, donaria la meua vida per tu.- vaig dir, esperant que enteguera lo important que era per mi i que faria el que fora per ella.

Vaig mirar-la mentre em parlava, i quan va callar, la vaig abraçar ben fort, i vaig començar a explicar-li la historia que només sabien el James i la Dianne per què l'havia viscut.

-Jo era petita. Tenia un sis anys. La Dianne, la meva germana, ja anava a Hogwarts i devia de fer cuart. Era estiu. - Vaig somriure-li.- Als meus pares els agradaven molt els muggles, saps? I els avions els fascinaven, espècie d'ocells mecànics que transporten muggles d'aquells. Van pujar a un per fer una prova i entendre com funcionava...

Vaig fer una pausa. Encara em colpejava allò, pero volia explicar-ho. Mai explicava molt de mi als altres, pero la Sam havia dit que donaria la vida per mi, i això significa que li puc explicar el pitjor que em va passar a la meva vida.

-No van tornar. La meva germana va deixar els estudis i vam anar a parar al carrer. Vaig viure uns quants anys, entre caixes de cartró i rates.Creeu-me, no es molt agradable. Per sort la meva germana va trobar feina i poder llogar un pis i vaig poder anar a primer. Oi que es trista la historia? I després va passar el que ja saps. No et puc acceptar els doblers, Sam, pero accepto de bona gana la teva companyia i vull que sapigues que jo també donaria la meva vida per tu. Que sàpigues que això només ho sap el James i la Dianne. T'has de senti privilegiada de que t'ho hagi confessat.^^

El que em va contar em va deixar...no sabia que dir. Havia viscut de les pitjors de les maneres, no hi havia ningú que les haguera ajudat? Perque el món era tan injust...perque el món era una verdadera merda? Hi havia gent que ho tenia tot i que no es mereixen ni la roba que vestien i d'altres que lluitaven contra els infortunis per sobreviure i que es mereixen molt més...

- Lils...- vaig dir abraçant-la més fort. -No puc saber el que era això, lo dur que deuria de ser...- vaig dir.- Ho sent moltissim, la teua germana i tu no vos mereixeu res d'això. Moltes gràcies...moltes gràcies per confiar en mi.- No plores Sam, no plores...- Te ajudare en lo que faça falta, sempre.

La vaig abraçar ben fort i li vaig somriure.

-Ets de les meves millors amigues, Sam. Gràcies per tot, de debò...

Vaig fer un badall.

-Em... crec que potser hauria de descansar una miqueta...

- Oh, si clar, ho sent.- vaig dir sentant-me a la butaca.- Si vols fem una cosa, mentres tu descanses vaig a casa i arregle el bagul i la roba per aci, val? Tardare com unes dos hores més o menys...- vaig dir calculant.- Aixi ja ho tinc tot per a quan marxe a Hogwarts. Ah, i de pas li ho comunique als meus pares.

-D'acord, em sembla bé.

Vaig tancar els ulls uns segons.

-Moltes gràcies Sam, de debò. Ets genial, noia.