Noticies desagradables. [Lily]

Cinc metres d'altura. Està a cinc metres d'altura.

M'amago darrere d'unes roques. Observo ben amagada a l'aranya. Tremolo una mica. Des d'aquell dia que em vaig trobar amb un munt d'aranyes que de poc em maten, he agafat molta por ales aranyes. No, arayes no. El James va dir que es deien acromàntules. Bé, doncs acromàntules.

Trec una fletxa del carcaix. Apunto i estiro la corda.

"No puc tornar a fallar mai més"- em dic.

Disparo la fletxa i l'acromàntula cau morta al terra. Deixo anar un sospir i surto del meu amagatall.

Camino a poc a poc. Fa temps que no entro a aquest lloc, però se que la zona que m'ha dit la Cass es una de les més segures. La Wen sap on va. Encara que de vegades hi han acromàntules petites... bé, comparades amb una acromàntula de tamany normal, petites, comparades amb una aranya, aranyes gegants.

-Wen?- demano, insegura.- Wen, estàs aqui?

No em respon res, però segons vaig avançant, veig unes quantes acromàntules petites per el terra i segueixo el rastre fins que veig caure una acromàntula d'un arbre del meu costat i la veig sortir de darrere de dos roques.

-Wen!- li dic, i vaig cap a ella.

Sento una veu, i per acte reflex faig una cosa que no hauria de fer, però que no m'he n'adono fins que es massa tard. Em giro cap a la veu amb l'arc preparat i disparo.

La fletxa passa fregant el seu braç, però podria dir-se que no he fallat, ja que la seva màniga de la camiseta comença a tacar-se de sang i ella fa una ganyota de dolor.

No em puc creure que he fet. Em posso pàl·lida i corro fins ella.

-Lily! Lily! Perdona Lily ho sento!- Li agafo la màniga i li pujo per veure la ferida. Faig una ganyota. Es profunda.

Sé que no ha estat bona idea sortir tan de sobte quan veig que es gira cap a mi. Tinc temps de apartar-me una mica, però la fletxa em toca el braç. Per sort, no es clava, però si que em deixa una bonica ferida que sagna. No puc aguaantar una ganyota i veig com la Wen ve cap a mi preocupada.

-Estic bé, estic bé.- li dic.- Ella em puja la màniga de la camisa i em veu la ferida. No te molt bona pinta. M'esforço per somriure.- Estic bé, Wen.

Em duc la mà dreta a la ferida, per parar l'hemorràgia.

-Escolta Wen, tinc una carta per tu.- li dic. Quan abans acabem amb això millor.- No et donarà cap bona noticia. T'ho adverteixo ja. Segurament son els teus pares que et diuen que vagis a casa, o alguna cosa parescuda. Jo t'ho explicaré tot, si vols, però primer anem a dins. No obris la carta fins que estiguem a Hogwarts, d'acord?

Em llevo la mà un segon i la veig amb la sang. Torno a possar-la a la ferida i apreto.

Alço una cella. Com es pot possar a parlar de cartes ara?

-No et fa mal?- li demano.- No, primer anem a l'infermeria Lily... Oh! Espera!

Vaig anar fins on estava amagada abans i vaig treure la meva bosseta de pocions. Vaig agafar una d'elles i vaig anar cap a ella.

-Espera.- Li dic.- Et farà mal, però es curarà més ràpid.

Li poso dues gotetes del liquid transparent a la ferida i fa una altra ganyota, però la seva cara canvia totalment mirant com la seva ferida es va tancant. Li somric.

-Ja està.

Miro el flascó, alçant una cella.

-Què és?- li demano, després faig que no amb el cap. Moc el braç per veeure que està bé, em baixo la màniga. Ara només tinc la màniga bruta, però estic bé.- Gràcies...

Em recordo de la Cass i agafo la carta que tenia guardada.

-Té.- li dic.- Però la llegeixes després del que vos hem de dir la Sam i jo, d'acord? Ara anirem al Gran Saló.

La nena fa que si amb el cap. Va cap a les roques i agafa una bossa que tenia allà, es possa el carcaix a l'esquena i camina amb l'arc a la mà. I anem cap al castell.

[Tema Tancat]