Males notícies

Vaig sortir a fora, caminant lentament. Tenia la mirada perduda i, a la mà, encara portava la carta. Aquella maleïda carta... havia arribat a primera hora del matí, al Gran Saló, mentre esmorzàvem. Pensant que seria un simple recordatori per part de la meva mare, que volia mantenir el contacte amb mi almenys semanalment, l'havia oberta amb aire desmenjat allà mateix. Però no era una carta com les altres. Portava males notícies.

Vaig decidir saltar-me les classes aquell matí. No crec que hagués pogut concentrar-me en res, ni tan sols a Pocions, la meva assignatura preferida. Les cames anaven soles, i gairebé sense ser-ne conscient em vaig asseure sota un arbre, estrenyent fort aquella carta tan odiosa, arrugant-la per complet. Aleshores, vaig sentir que algú em parlava.

Anava caminant pels jardins, directe cap al castell perquè arribava tard, quan vaig veure a un Slytherin. Era de setè, creia, i feia mala cara. Semblava trist i s'havia assegut sota un arbre. No tenia classe, potser? No se per què, vaig decidir acostar-m'hi.
-Et trobes bé?- Vaig preguntar-li, apropant-me cap a l'arbre. "Vale, molt bé, Eileen, i ara és quan t'enviarà a la merda"

Em vaig mig girar, era una noia de Ravenclaw, la tenia vista del Quidditch però no sabia com es deia, i em preguntava si em trobava bé... En qualsevol altre moment li hauria regalat una rialleta de suficiència i l'hauria enviada a pastar fang, però no estava per res, ni tan sols per fingir que no em passava res. Però ho havia de fer.

- Sí, sí... - i intentant semblar indiferent, vaig afegir - Faràs tard, les classes estan a punt de començar.

Realment, hauria volgut dir-li que es quedés i explicar-li tot el que passava... però no ho vaig fer. Després de tants anys mantenint l'escut que jo tot solet m'havia construït al meu voltant, no era pla eliminar-lo com si res a la primera de canvi... i menys amb una Ravenclaw de la que ni tan sols recordava el seu nom.

-Ja...- Vaig contestar, va haver-hi un silenci incòmode, així que vaig aprofitar per tornar a parlar- Però es que tinc historia de la màgia, saps? - Volia sentar-me a l'herba i passar de Historia de la màgia, però no m'hi atrevia, així que allà em vaig quedar, de peu. Esperant a que digués alguna cosa "Senta't, no passa res", per exemple, però això no seria massa Slytherin, així que més aviat m'esperava un sec "Veste'n i deixa de molestar". Vaig seguir esperant, mentre donava copets al terra amb el peu.

No va marxar, però tampoc es va asseure. Suposo que el més correcte hauria estat dir-li que podia quedar-se... però vaig estar uns segons mirant com movia la cama, nerviosa, i com el silenci s'anava fent més incòmode. Al final, vaig dir-li:

- Així s'entén, aleshores. Jo tampoc voldria anar a Història de la Màgia tan prest... segur que és impossible mantenir els ulls oberts. Jo tenc Pocions i m'encanta però... - vaig callar en sec. No sabia si volia obrir-me o no, encara. Així que vaig intentar canviar de tema - Bé, si vols que facem campana els dos, per què no t'asseus? - i vaig somriure una mica, perquè se sentís una mica més còmoda.

Vaig somriure i em vaig asseure al terra. Era molt millor que estar a Historia de la magia a primera hora. No sabia que dir, encara tenia l'impressió de que alguna cosa li passava, i no semblava precisament una cosa bona, però tampoc volia molestar-lo gaire, així que vaig seguir parlant d'assginatures- Pocions no està malament, però Encanteris m'agrada més. I Transfiguració no està malament...- Vaig dir, mentre li somreia.

- Bé, tu sent com ets una Ravenclaw segurament et deuen agradar gairebé totes les assignatures, m'equivoco? Per cert, sé que jugues a Quidditch però no tinc ni idea de com et dius...

La veritat és que estar allà assegut, parlant amb algú que per variar no estés pensant en sabotejar les altres residències o en demostrar que era millor en tot era com una bafarada d'aire fresc. Llavors, vaig pensar amb la cara que posarien els meus companys de residència si em veiessin en aquella situació... parlant amb una "enemiga" i fet pols tal com ho estava... Sort que eren tots a classe, no crec que pogués mantenir la meva façana si m'ataquessin...

Així que vaig decidir desterrar tots aquells pensaments de la meva ment i centrar-me en ella i en el que m'estava dient.

-Bé, l'única que no se m'acaba de donar bé és Defensa contra les Forces del Mal - Vaig dir, maleïda taca al meu expedient... Em va preguntar el meu nom, la veritat és que jo tampoc sabia el seu. L'havia vist als partits de Quidditch, però...- Eileen Tyler, i tu ets...?- La veritat és que l'únic que sabia d'ell era que jugaba com encistellador i era Slytherin.

No sabia per què estava parlant amb ell ni per què ell estava parlant amb mi, però la veritat és que per ser un Slytherin em queia molt bé. No sabia que existissin aquest tipus d'Sly,en aquell moment vaig creure que havia de canviar la meva visió sobre ells. No tots eren tant dolents.

Odiava les classes de pocions.
Encara que fer pocions fos genial, fer pocions de nivell baixíssim tancada en una aula fosca i putrefacta era un tortura. Com que no volia tacar el meu expedient, havia marxat dient que em trobava malament, però ara no volia arriscar-me a què algun professor em trobes voltant pel passadissos, vaig sortir als jardins. Però vaig veure que no era la única campanera, hi havia dues persones assentades per allà.

M'hi vaig acostar i no vaig poder evitar sorprendre'm, és que tots els de Slytherin seguien aquell pla mediocre?

-Et trobavem a faltar per allà a pocions, amb els pocs que som es nota quan algú fa campana, eh?-vaig dir burleta mentre em posava davant de la noia de Ravenclaw i en Kurt.- Però no m'imaginava que estiguessis amb una Ravenclaw -vaig escupir "Ravenclaw" com si fos un insult- Xerrant amb l'enemic... No et veia fent cas d'aquelles tres...

Vaig afegir assentant-me amb tot el morro del món al seu davant.

-Siusplau, no em digueu que interrumpo alguna cosa privada, que em ficaré a vomitar...

"I ha arribat la més puta de les putes."
No, en serio feia falta que vingués? Vaig fer veure que no m'importava la interrupció i menys que s'assegués allà el mig, amb tot el morro. Com es notava en la seva forma de ser quan algú està malcriat...-Hola- Vaig saludar-la amb un somriure forçat, mentre que per dintre meu sonava una musiqueta de trompetes que anunciava que era l'hora de marxar-se. No m'agradava aquella noia. Els Slytherins, normalment, em feien sentir una buidor a la panxa i com si un aire fred arribés amb ells, però aquesta... Aquesta portava amb ella l'olor de putrefacció. No, no m'agradava gens.

Oh no. Aquella noia tenia el do de la inoportunitat, es materialitzava allà on fos i es ficava a les converses dels altres com si res. Vaig notar com la ràbia m'envaïa, qualsevol hauria dit que havia llegit els meus pensaments. Quan vaig parlar, però, ho vaig fer amb veu serena.

- Rosalie, dues coses. En primera, els plans de les altres, igual que els teus, no m'importen en absolut... I en segona... crec que ningú t'ha convidat a seure - em vaig girar cap a l'Eileen. La pobra semblava que volgués marxar corrents en qualsevol moment, de fet, jo també volia marxar -. Així que Rose, si no t'importa, busca't algú altre a qui contar-li les penes.

Vaig sortir al Jardí per que no em venia de gust fer classe i vaig veure al Kurt i a l'Eileen i como no a la reina de les PUTES, semblava una mosca, on hi havia marro i era ella. Em vaig apropar i vaig saludar al Kurt i l'Eileen, ignorant per complet a la Rosalie.
- Kurt, no fas bona cara.- vaig dir-li preocupada al veure la seva cara.- Estas bé?

-Veig que sobro, oi? -vaig dir veient com tots m'ignoraven, d'acord, a la sala comuna havia sigut borde, però aquelles havien sigut idiotes. Ara en canvi encara no havia fet res dolent, no? -Doncs, em sembla que de moment em quedo. A més, encara que m'odieu, es veu que t'en passa alguna -vaig dir mirant a en Kurt- i que tu si que busques algú a qui explicar-li les penes. Si vols me'n vaig i li expliques a aquesta zorra, però a una Ravenclaw no, saber fer-te deprimir abans d'un partit de Quidditch pot ser molt perillòs.

Potser m'estava passant de paranoica, però era el meu últim any, i estava disposada a tot i més per aconseguir tenir la copa interresidències. I no m'arriscaria a perdre un membre d'un equip tant bo com el d'aquell any per xantatge emocional de Ravenclaw.

Em vaig aixecar i em vaig arreglar la faldilla, disposada a marxar, perquè era obvi que allà no m'hi volien.

M'havia adormit, i per tant no havia anat a classe, així que vaig decidir anar a voltar per els jardins. Estava passejant quan vaig veure a un grupet sentat a la vora d'un arbre. Hi havia en Kurt, la Rapunzel, una Ravenclaw i...bé, genial, la mosca collonera de la Rosalie. Em vaig acostar cap a ells, tant en Kurt com la Rapunzel i la de Ravenclaw em van veure, la Rosalie no, ja que estava asseguda de cara a ells, i jo anava en direcció a la seva esquena. Vaig aixecar un dit i me'l vaig posar als llavis, de forma que els hi deia que no diguèssin res. Em vaig apropar i vaig arribar just per sentir a la Barbie com li deia no sé que de l'equip de Quidditch al Kurt i li deia zorra a la Rapunzel. Alló em va encendre.

-Crec recordar haver-te dit, PU-TE-TA- Vaig dir-li, per sobre l'ombro- que no insultéssis a les meves amigues en la meva preséncia i a més a més que intentéssis de no posar-te en converses alienes quan no se t'ho demana - Vaig encarar-la i li vaig clavar la mirada- I en quant a l'equip, primera, tu ni hi jugues, ets simplement una espectadora més, i segona, no ets imprescindible, així que no et creguis el contrari.

Vaig aguantar-li la mirada, i vaig prosseguir.

-I si, ben vist, hi sobres, aquí. Molt bé! Has pogut arribar a una conclusió tu soleta! Després podries passar per la sala de trofeus per recollir el teu pin- Vaig dir, sarcasticament- I com torni a sentir que insultes i/o faltes al respecte als meus amics, me les pagaras.

No era una amenaça, era una afirmació.

Vaig girar-me cap als altres i vaig saludar-los amb un moviment de cap. Vaig veure que encara seguia allà palplantada. Em vaig girar cap a ella, amb una mirada de sorpresa als ulls.

-Em pensava que t'havia quedat clar que aquí no t'hi voliem. Vinga, va! A moure aquestes cametes! Un, dos!

I li vaig fer un gest amb la mà, perquè marxés.

Jo també m'estava saltant classe. Em vaig preguntar qui i havia anatm si en vista de l'espectacle estava tothom pul·lulant pels jardins. Vaig veure un grup de quatre Slythrins i... l'Eileen? O.O

M'hi vaig acostar sense pansar-m'ho. No podia deixar-la allà enmig. Missió de rescat.

- Ui, mira, si m'he ficat en una trobada de castes del Sagrat Cor - vaig dir amb un somriure, i vaig agafar l'Eileen del braç-. Què, Eileen, i si m'acompanyes?

-Vols dir així? -vaig dir moguent les cames, tal com m'havia dit, però "sense voler" una cama meva la va trepitjar. Havia pensat el fer-li una patada, però no em volia despentinar.

-Ah, i per cert, jo de tu aniria a una escola de perruqueria, t'hauries d'actualitzar, tant el rosa xiclet, com el castany que portes, com les crestes van passar de moda fa temps. O si no, podries demanar-li el tiny a la rapunzel, et quedaria bé.

-I Kurt, no sé què et passa, però espero que ho solucionis!- vaig dir mentre marxava cap al castell moguent les cametes com m'havia dit la Black. I també protegint-me amb la vareta, aquella noia no tenia orgull, i era capaç d'atacar-me per l'esquena.

Aleshores va arribar l'altra Black, vaig passar d'ella olimpicament i vaig seguir caminant.

[Surto del tema]

Allò semblava un circ! Havien arribat la Rapunzel i l'Ursula, però també l'Agatha Black. I la Rosalie va marxar abans que pogués dir-li que jo li contava les penes a qui volia. L'Agatha va agafar l'Eileen pel braç, se la volia emportar lluny de tot aquell merder. Vaig mirar-la intensament. La veritat és que li agraïa que s'hagués parat a veure com estava, almenys no m'havia jutjat així, a la primera de canvi. Però no podia dir-li allò, i menys davant les altres, se'm menjarien viu... i no estava per res.

Vaig aixecar-me, i amb veu afectada, vaig dir:

- Senyoretes, jo passo de les vostres disputes.

Sort que duia unes botes de muntanya i un parell o tres de mitjons i la trepitjada de la reina de les putes no em va fer gens de mal, que sino, se n'enrecordaria de mi.

Vaig omplir els pulmons d'aire, i vaig cridar, en direcció a la Rosalie:

-TU! TROS DE MEUCA AMB POTES! TU ETS LA QUE HAURIA D'ANAR A UN ASSESSOR D'IMATGE. SAPS QUE PASSA, QUE A MI ANAR IGUAL QUE UNA PUTA BARATA COM TU, DONCS NO M'AFAVOREIX GAIRE,LA VERITAT.- Vaig veure com contiuava la seva marxa - AIXÒ, MARXA, A VEURE SI POTS TROBAR A ALGÚ QUE ET SUPORTI, GUA-PA!!

Llavors vaig veure com arribava la meva estimada cosineta i agafava la Ravenclaw pel braç.

-Tranquila Agatha- vaig pronunciar el seu nom com si tingues alguna cosa a la boca que era realment fastigós- que no li pensem fer res.

Vaig mirar a la Ravenclaw

-T'ha fet res aquella puta?- Vaig preguntar-li.

De cop vaig veure que en Kurt s'aixecava i que ens deia que les nostres disputes no li importaven gaire.

-Va, Kurt! No marxis, anda! Seiem i ens expliques el que et passa a la Rapunzel i a mi. No m'agrada veuret així - Li vaig somriure.

- No, segur que no li anàveu a fer mal - li vaig dedicar un somriure-. Amb rentar-li el cervell com als altres en teniu prou - vaig murmurar-. Tot i que, pel que veig, no tindrem gaire feina amb vosaltres. Últimament penso que no cal ni que intentem destruir-vos, ja us les apanyeu molt bé entre vosaltres mateixos, pel que he vist - vaig afegir, assenyalant la Lestrange amb el cap.

-Mira, CHA-TA- Vaig etzibar-li, a l'Agatha- Si no tens res més a fer que desconfiar ara de nosaltres, ja pots fotre el camp. Si per el contrari et quedes, ja pots fer bona cara. No sé si te n'has adonat però hi ha un Slytherin que té problemes. Ara mateix, aquesta hauria de ser la teva prioritat.

Vaig aguantar-li la mirada, expectant.

-Què, el teu cervellet ha pres ja una decisió?

- Me n'aniré si l'Eileen ve amb mi. No penso deixar-la aquí amb vosaltres. I si el teu amic Slytherin té problemes, que es busqui els seus propis amics per explicar-los, no cal que agafi els meus.

Sabia que m'estava posant a la defensiva i que l'Eileen no era propietat meva però... com si ho fos. ¬¬

- De problemes en tenim tots. A nosaltres ens maten els amics, per exemple. Endevineu qui ¬¬ - m'els vaig mirar amb la cara que hagués posat per mirar qualsevol assassí. per mi, fins que no es demostrés el contrari, estaven tots dins del mateix sac.

-Tu sempre desconfiant, cosineta. Des de ben mocosa ja donaves pel cul a qui i quan podies. I veig que no ha canviat gaire, la cosa.

Vaig mirar-me-la, de dalt a baix, amb cara de suficiència.

-I si la teva amigueta és aquí, és perquè ella així ho ha escollit, no perquè li haguem demanat nosaltres que fiqués el nas on no li demanen. Perquè al contrari que tu, Agatha, ella es preocupa per els altres, i no només mira per ella mateixa.

Vaig mirar la Rapunzel i li vaig guinyar l'ull.

-Tinc la teoria que hauries de començar a prendre exemple dels altres, estimada.

- Sí que em preocupo pels altres, reina, però només pels que es mereixen que em preocupi per ells - vaig dir-. L'Eileen, per exemple, es mereix que em preocupi per ella, i per això sóc aquí ara mateix, perquè t'asseguro que de ganes no en tinc gens de trobar-me envoltada de... - vaig mirar als tres Slys amb fàstig-... de vosaltres.

Vaig tornar a estirar l'Eileen del braç.

- I miro de donar pel cul sempre que puc, també, gràcies pel reconeixement.

Vaig escoltar-la, amb cara de El Que Estàs Dient, No M'importa Gens.

-Què, has acabat el teu discurset, ja? Bé, doncs si ja no tens res més a fer, podries començar a tocar el dos, que aquí comença a fer pudor, i no sé perquè, diria que ets tu. I a més, tenim coses més importants a fer que estar escoltant a una repudiada com tu. Així que...Go, go! Un, Dos!

Vaig fer un gest amb la mà, com si espantés mosques.

-Bé, Kurt. I ara ens explicaràs el què et passa? Siusplau?- I vaig somriure-li.

Joder. Déu meu, què era allò? Semblava un partit de ping-pong. M'havia quedat paralitzada, mirant com l'Agatha i l'Ursula intercanviaven insults, m'havia sobtat que la Black (O sigui, la cosina de l'Agatha) m'hagués preguntat si estava bé. Era la que tenia més fama de puta després de la Lestrange! Vaig mirar-me a l'Agatha, que m'havia agafat pel braç en força, i després al Slytherin (Kurt, havien dit que es deia. Bé, per lo menys sabia el seu nom) i vaig somriure-li, sense dir res, mentre aixecava les espatlles, sense saber què fer.
-Emm...- Vaig fer, per cridar l'atenció de l'Agatha-No m'han fet res, Agatha, de veritat- Vaig dir, amb un petit somriure.