Males notícies

- Perfecte - vaig dir-li a l'Ellen-, doncs anem abans que t'ho facin.

Després em vaig girar cap a l'Ursula.

"Em tens contenta... ¬¬"

- Tots tenim coses mé simportants a fer que escoltar-nos els uns als altres, i vetllaré perquè això segueixi així.

Em vaig mirar l'Eileen, mig-suplicant.

Vaig veure la careta de l'Agatha, suplicant, i li vaig somriure mentre li murmurava un:- Va, anem al castell- Mentre somreia. Vaig començar a caminar cap al castell, amb l'Agatha al costat, quan encara estàvem aprop dels tres Slytherin em vaig girar, apartant-me el cabell de la cara.
-Adéu ^^- Vaig dir-li, mentre somreia, movent lleugerament els dits.

- Què fas? O.O - li vaig dir fent-li apartar la mà-. I aquest somriure? I aquest acomiadament tan amigable? Es pot saber què us passa a tots? Per l'amor de Déu, no veieu que us estan manipulant de mala manera? Són tots iguals, Eileen, tooooooots! No us deixeu enganyar per aquestes vívores.

Encara m'arrepentia d'haver arribat a pensar que un d'ells podia ser diferent. Però m'havia demostrat que només havia estat jugant amb mi. Quin fart de riure que s'hauria degut fer amb l'Ursula...

- I guarda't d'estar a soles amb tants d'ells - la vaig advertir.

-Jo, Agatha- Vaig dir-li, posant careta de pena- que no tots són com la Lestrange o la teva cosina... - Vaig decidir canviar de tema, i li vaig somriure- Per cert, què fas saltan-te classe, altre cop?- Vaig preguntar-li, mentre cada cop ens allunyavem més dels Jardins i dels tres Slytherins, tornant al castell.

[Surto del tema ja, no? ^^]

Ens vam allunyar xerrant animadament XD.

[sortim del tema les dues! ] XD

Vaig dir adéu amb el cap a l'Eileen, i vaig quedar mirant com l'Agatha i ella marxaven cap al castell, xerrant animadament. Aleshores, em vaig girar cap a l'Ursula i la Rapunzel, i vaig deixar anar un sospir. Jo que només buscava estar una estona a soles... En fi...

- De debò que no us arribaré a entendre mai, a les dones - i em vaig tornar a asseure sota l'arbre. Aleshores, em vaig adonar que dins el puny tancat encara portava la carta, feta una bola, i vaig notar que ho havia de dir -. Volíeu saber què em passava, oi? Doncs... és el meu avi. Aquest estiu ja estava bastant malalt, era molt major. I avui la meva mare m'ha escrit... ha mort. I no he pogut dir-li adéu.

Aleshores vaig mirar-me fixament els cordons de les sabates. Crec que mai havia mostrat aquella part tan vulnerable de mi mateix... però és que estava molt unit al meu avi.

Que el seu avi havia mort? Vaig anar depressa cap on era ell i em vaig asseure al seu costat. El vaig abraçar fort.

-Ho sento Kurt, deu haver estat molt dur per a tu enterar-te'n!- Vaig tornar a abraçar-lo- Vols parlar-ne i desfogar-te?

Me'l vaig mirar, esperant que aixequés la mirada i digués alguna cosa.

L'Ursula va asseure's al meu costat, va abraçar-me i va demanar-me si necessitava desfogar-me i parlar-ne.

- Tampoc hi ha gaire cosa a dir... Realment me l'estimava molt, vaig créixer amb ell, a casa seva es pot dir, perquè els meus pares viatjaven molt. I ara... ha marxat... i m'hauria agradat poder-li donar les gràcies i, sobretot, dir-li adéu... - se'm va trencar la veu. No podia continuar parlant, o acabaria plorant a llàgrima viva. Vaig abraçar-me a l'Ursula, amagant el rostre i intentant aturar els sanglots.

Es va arrapar més a mi, i jo el vaig estrènyer amb més força. No sabia si per transmetre-li forçes o simplement perquè sapigues que era allà, i que tenia algú que el feia costat. "Les dues coses, suposo" Vaig pensar.

Em vaig enretirar una mica d'en Kurt, sense deixar-lo anar del tot.

-Sé que és molt difícil perdre una persona, i molt més si aquesta persona te l'estimaves. I creu-me, ho dic per experiència - Me'l vaig mirar, semblava totalment abatut- Però et dic una cosa? Al teu avi sempre el duras aquí- I vaig posar un dit sobre el seu pit, on estava el cor- Sempre. I per molt que ell hagi marxat, tu sempre el seguiràs estimants. Perquè era una de les persones més importants en la teva vida- Vaig somriure- I saps, sempre que vulguis parlar amb ell, recorda'l. És la millor manera.

I vaig tornar a abraçar-lo contra mi, amb dolçor.

Em vaig quedar pensant en tot el que havia dit l'Ursula. La veritat és que era una noia encantadora, i una gran amiga.

- Moltes gràcies per tot, de debò - vaig dir-li, fluixet, i vaig fer-li un petó a la galta. Mentre inspirava profundament, vaig deixar-la anar i vaig aixecar-me -. Hauríem d'anar tirant cap a classe. Ho vulgui o no, el temps no s'atura... i la veritat és que la darrera cosa que voldria ara és que ens treiessin punts o ens castiguessin o qui sap que! Què fem, marxem?

I vaig dirigir-me cap al castell, desitjant veure-ho tot de manera diferent.


[Surto del tema]