males notícies

Feia estona que buscava el James per explicar-li allò de la Lily. Tenia l'esperança que la notícia l'estovés una mica... em tenia preocupada. Desrés d'una hora donant voltes pel castell, el vaig trobar mandrejant al jardí.

- james per fi... -vaig dir, encaminant-me cap a ell-. Què hi fas aquí? La biblioteca fa estona que és oberta, eh? ^^

- Ha-ha-ha. Molt graciosa. - no em vaig ni immutar -. Què vols? No saps que als monitors se'ns ha de deixar en pau?

Sense mostrar la més mínima intenció d'aixecar-me, vaig girar-me cap a l'altra banda, donant-li l'esquena.

- Penses marxar? O creus que és còmode quedar-te aquí dreta?

- Veig que segueixes de mal humor... Et diria que alegressis una mica els ànims, però és que t'he de dir una cosa...

Vaig fer una ganyota.

- La Lily s'ha desmaiat i ha caigut de l'escombra, avui. Se l'han endut fa una hora a Sant Mungo. Estic convençuda que es posarà bé, però t'ho volia dir perquè em sembla que ho havies de saber. Potser si no la veies enlloc durant uns dies patiries...

- Ah, vale. Gràcies.

Vaig quedar-me quiet tal com estava. M'importava ben poc.

- Ja està? Això és tot? Doncs pots marxar, si vols. O sigui, fot el camp. Alguns volem descansar. I una Gryffindor sensacionalista que em ve a emprenyar per una xorrada no és cap al·licient per fer-ho...

Em vaig encendre. FUUUUUUUU. Vaig estar a punt de fotre-li una bufetada ben fotuda.

"Com hem quedat?" em va dir una veueta dins meu.

Vaig respirar fons. Tranquiiiiiil·la. És el que vol. Només t'està xinxant.

- Fes-te el dur tant com vulguis, però sé que t'afecta. Potser no entenc exactament el que et passa, però entenc que estàs frustrat i enfadat, i que ara mateix no estàs bé. No pateixis, es posarà bé.

"Apa, entoma aquesta"

- Per mi com si palma, ja aniràs tu a l'enterrament.

Vaig girar-me, de panxa enlaire, amb la cara mig coberta amb el típic barret de palla, i vaig intentar dormir. Aquella conversa m'estava avorrint. El contingut era de tot excepte interessant, de fet.

- Penses marxar?

- No encara. M'agradaria saber unes quantes coses, perquè has canviat molt d'ahir per avui...

Em vaig asseure i em vaig estirar al seu costat.

- Per què t'estàs comportant així amb tothom? O sigui, val, estàs enfadat amb la Lils i li vas deixar clar, però perquè intentes quedar-te sense amics? No ho aconseguiràs, saps?

Allò era massa. Em vaig mig-incorporar i vaig treure'm el barret.

- Ja ho he aconseguit, Black. - vaig dir la última paraula amb mala llet, remarcant-la, coneixedor del mal que li feia el seu cognom -. I si no, demostra el contrari.

I, dit això, vaig tornar a ajeure'm, donant-li l'esquena.

- Em prendré això de "Black" com la nova manera de dirigir-te a mi ara que tu ara ets monitor i jo alumna, ja que tots els professors es dirigeixen a nosaltres pel cognom.

Sabia que ho havia dit per enfadar-me, pe`ro hi havia tanta gent que em deia pel meu cognom, que vulguis o no ja m'hi havia acostumat...

- I em sembla que t'estic demostrant que no t'estàs quedant pas sense amics, no? O et penses que me'n vaig a fer-la petar a la gespa amb qualsevol? XD

Li vaig pressionar la cintura amb el dit, per veure si tenia pessigolles.

- No em donis l'esquena quan t'estic parlant...

- Dóno l'esquena a qui vull... Sobretot si es tracta d'una simple alumna.

No volia parlar amb ella. No en tenia la necessitat; necessitava dormir, portava dies sense fer-ho (tenia el cap en una altra banda i se m'escolava el temps entre les mans) i ella m'ho impedia.

- Si no marxes tu, et faré callar per la força. Així de senzill...

- Què dius, home^^ - vaig dir amb un somriure tens, perquè en realitat em feien molta por els maleficis que el James pogués tenir amagats a la màniga-. Em sentaria molt malament que et fessin fora del teu lloc de monitor per atacar una alumna indefensa...

Em vaig alçar d'on era vaig anar a asseure'm a l'altra banda, per estar de cara a ell.

"Si Mahona no va a la muntanya..."

- Per què no m'expliques per què vols que tothom t'odïi?

- S'en diu dubte escèptic, i et porta inevitablement a dubtar de tot. A dubtar de tu mateix, a dubtar dels qui t'envolten... - vaig caure en que li estava explicant la base de la meva crisi; em vaig tancar en banda -. És cosa meva, no t'importa.

Vaig tornar-me a girar, donant-li l'esquena i tapant-me amb el barret per aïllar-me més.

- Sisplau, Agatha... No em forcis a fotre enlaire el meu propi sistema ètic. Vés-te'n.

- Oh! Per fi m'has parlat com a una amiga! -vaig exclamar-. Gràcies! Bé doncs, passa tanta crisi com vulguis si és el que necessites. Però hi ha gent de la que no caldrà que dubtis mai.

Em vaig aixecar per marxar i em vaig espolsar l'herba de la camisa i la faldilla.

- Jo no dubto de tu; no dubto mai dels meus amics. Marxo, doncs - vaig dir-. Última oportunitat de fer que em quedi. Cinc... quatre... tres... dos...

Vaig lamentar el meu moment de debilitat durant molta estona a partir d'aleshores. No vaig immutar-me quan ella va dir que volia marxar. Ni quan va començar el compte enrere. Ni quan va acabar-lo.

- ... - volia dir alguna cosa, però no sabia què; ja tenia l'encanteri preparat, i ara no el necessitava.

Em va semblar que em volia dir alguna cosa, però que vacil·lava.

- Hi ha alguna cosa que em vulguisdir ? Com ara "gràcies Agatha, ets la millor" o alguna cosa així? No? Molt bé, doncs res. Apa, bona becaina, ja tornaré a emprenyar-te demà o així.

- Això, això... Marxa i deixa'm descansar, va.

I, dit això, ella va marxar i jo em vaig posar a fer la becaina. O a intentar-ho perquè, en el fons, tampoc podia dormir.

[TEMA TANCAT]