El llac glaçat [Lily]

Vaig anar fins a la vora del llac. Per allà, en algun lloc, hi havien trobat l'Allie, l'amiga de la Claire. Vaig asseure'm a la vora del llac, pensatiu. Em feia mal el genoll, segons com, i estava malhumorat.

Em preguntava el perquè de la meva exagerada reacció. D'acord, aquell Slytherin era un cabró i s'ho mereixia; però no era normal que jo reaccionés tan impulsivament.
"Potser és perquè et sents pressionat.", em vaig dir.

Tornava a tenir els ulls marrons, pero encara de tenir la pedra a sobre, no em sentia bé. Estava malament. Molt malament. Acabava de sentir allò de l'Allie, i les ultimes paraules que m'havia dit el Fortin em rondaven el cap. Ha estat ell, ho sabia. Havia estat ell i m'ho havia fet per fer-me mal.

Igualment, allò que havia sentit, una bestia... no era molt propi del Fortin. Ell no hauria deixat marques, ¿No?

"Després el vaig a cercar i ho aclaro tot"

Vaig veure al Matt, allà, al llac. Vaig mirar-lo i vaig sospirar abans d'apropar-m'hi.

-Tu tampoc estàs molt bé, oi?

Vaig sentir la Lily, acostar-se. Tornava a tenir els ulls marrons; no li vaig donar importància, perquè era magimòrfica.

- Mm... Doncs no... - vaig mirar-la -. Què et passa, a tu?

Vaig sospirar.

-Que em torturen dia si i dia també, sigui d'una manera o d'altre.- vaig dir, sense donar-li molta importància.- El teu genoll no va molt bé. Slytherins?

Vaig aseure'm al seu costat.

-Gràcies per frenar les bales del Fortin al partit, Matt. No saps el que significava per a mi, encara que no t'ho agrais llavors. I... perdona pel crit que et vaig pegar. No va ser just.

Vaig somriure. Semblava que estava millor.

- No pateixis, allò del partit va ser culpa meva. A partir d'ara seré més eficient, ja ho veuràs - vaig dir, alçant un puny -. Per cert, estàs més guapa amb els ulls marrons.

Vaig somriure-li, trist, i vaig tornar a girar-me cap al llac.

- I ja saps que si necessites res... només m'ho has de dir.

-Escolta Matt...

Vaig mirar-lo. Si, semblava de confiança vaig somriure-li, per què el que li digués no li semblés molt dramàtic.

-Gràcies per allò dels ulls... Escolta Matt, t'hauria d'advertir d'una cosa que, com a Gryffindor... i més o menys amic meu, et convé sentir... Crec que als Slytherins s'els està anant massa el cap. l'Allie només es una del que pot passar... i no vull que ningú prengui mal.

Vaig baixar el cap

-Em sentiria massa culpable.

Em va sorprendre, allò. No m'esperava un comentari així.

- Lily, hi ha res que em vulguis explicar...? - vaig mirar-me-la, dedicant-li un somriure una mica forçat; em vaig preocupar, sobtadament, per ella -. I tot això no és culpa teva, ni de bon tros... És culpa de qui l'ha atacat, però en cap cas teva...

-Matt, deixa-ho. No serviria de res.- vaig sospirar.- Per culpa meva van amenaçar a tots els meus amics, i dies després l'Allie es a l'hospital. No se, sembla que si que ha estat per culpa meva, no?

Vaig sospirar. potser havia estat massa egoista escollint la pedra per voler parlar amb els meus pares...

-No vull que ningú prengui mal...

- Espera, què vols dir? Amenaçats per culpa teva? - vaig alçar els ulls al cel -. Què va passar, Lily? Qui va amenaçar-te?

Vaig fer una ganyota. El genoll em feia mal.

- No puc dir-te que no prendrà mal ningú... Però farem el que podrem, d'acord? Ens en sortirem, d'aquesta. L'Allie es curarà i tornarà, igual que l'Erin. I tu... tu tornaràs a tenir aquells ulls tan bonics i tornaràs a riure. I tots tornarem a estar bé.

-Ho pots adivinar, pensant en el partit i en el que t'he he dit abans.- Vaig sospirar.

Vaig mirar la seva ganyota i vaig alçar una cella. Jo em vaig dur la mà al coll, on encara tenia les marques dels dits del Fortin.

-M'agradaria creure't, Matt. De veritat que si... però jo ja he estat a punt de morir... i no vull que li passi a ningú allò. No puc deixar de pensar en allòm, vull controlar-ho tot, però m'agobio massa i ...

Vaig amagar la meva cara entre les meves cames.

- Lily, sé que aquell... monstre és superior a nosaltres, però si hi ha una cosa que no et podran prendre mai, és la llibertat. No pots deixar que algú altre controli la teva vida.

Vaig somriure-li, sincer.

- I creu-me. Si mai et fa res... ho pagarà car.

Vaig riure.

-Matt... Ell ja m'ha fet bastantes coses. No pateixis per mi. Crec que jo ja... ja fa temps que vaig perdre la llibertat. Només pateixo per la llibertat dels altres.

Vaig deixar-me caure del tot a la gespa i vaig mirar el cel.

-L'any passat la vida em somreia. Tenia un nòvio genial, els meus amics m'estimaven, la meva germana tenia feina. Tot normal. Ara tot sembla un caos i jo ja em llevo cada dia demanant-me si el dia següent seguiré aqui, Matt. Soc presonera de la meva propia vida. Ja ni a la sala comuna em sento segura.

- Tens amics, Lily. Molts amics, gent que t'aprecia molt i que donarien la seva vida per tu. Busca refugi en ells, perquè són els qui te'n poden donar. - vaig mirar-la -. De tota manera, no crec que necessitis refugi. Ets més forta que molts.

Vaig mirar el llac; les parts de la vora estaven glaçades, i al centre una finíssima capa de gel es fonia i es recomponia constantment.

- Què creus que li ha passat a l'Allie?

-No vull que em refugin. Si ho fan, els hi faré mal, i me'ls estimo massa com per fer-los mal. Forta...- vaig alçar una cella.-Depen.

Vaig escoltar la seva pregunta i vaig tancar els ulls un sego. Allò m'estranyava, molt. Jo creia que havia estat el Fortin, qui si no ho hauria fet? A més, ell ho havia deixat ben clar: Aniré a per tu, i a per tots els teus.

-El Fortin, suposo... però m'estranya. Diuen que tenia una mossegada al coll. El Fortin no sol... deixar rastre. Ho dic per experiència.

Vaig fer una ganyota.

- No és l'únic capaç de fer quelcom similar. Hi ha gent molt retorçada, com aquell nou... Un que també és italià, en Bruno Ventigmila. Quina ràbia que em fa...

Vaig alçar una cella. Havia sentit a parlar d'aquest italià, sortia molt amb una noia de Gryffindor, també italiana...

-Doncs he vist que s'ha apuntat a l'equip d'Slytherin, aquest.- Vaig mirar el seu genoll.- Va ser ell, qui et va fer això?- vaig demanar. El Matthew semblava fort, així que estava segura de que ell també s'havia endut la seva part, però el genoll no pintava molt bé...