Asseguts al mig del llac (Besuguín ^^) [OFF: xDD]

[continuació del tema del camp de quidditch "Hola! Sóc l'Edgar, i sóc idiota..."]

Com que ara era jo la que estava al davant de l'escombra, vaig fer-la anar cap a una part de la cova submarina que mig sobresortia de l'aigua. Vam baixar, i, després de deixar l'escombra al meu costat, vaig seure, tot xapotejant els peus a l'aigua. Em vaig mirar l'Ed, i, tot seguit, vaig secar-lo amb la vareta.

- Odio que et banyis al llac amb la roba de carrer- vaig dir-li, rient- i més amb l'uniforme. És tan difícil, posar-se un banyador? - vaig riure.

Ell també va riure, i es va asseure al meu costat.

- A veure, besugo - vaig dir-li amb un somriure - què portes per aquí?

-Si ja saps que m'agrada banyar-me amb la roba, et quedes fresquet, sobretot en estiu.- vaig dir rient.- Aixi que ara vols saber el que tinc a la butxaca..- vaig dir fent-me el misterios.- Que sera...que seraaaa...- vaig dir rient.- Això si, és un adelant del teu aniversari, no et penses que se me oblidaria.

- Qué será, será? Whatever will be, will be... - vaig canturrejar, rient, i llavors em vaig posar seriosa, tota impacient - Va, vinga, deixa't de tonteries que ho vull veure. M'ho ensenyes? Siuplau? - vaig preguntar, tot fent-li la cara cachorrito.

Vaig somriure

- No penses que és res important.- vaig traure la cosa de la butxaca.- És un fossil d'un cargol de mar, no se com deu haver arribat fins aci, però té uns colors molt bonics. L’he vist abans de llançar-me i he tingut que anar a per ell, no el podía deixar ahí.- vaig dir allargant-li-ho.- Diuen que si te apropes el cargol a l'orella escoltes el mar o l'aigua.- em vaig quedar mirant l'Erin.- Per tu, te'l regale.

- Oh!- vaig exclamar en veure'l- Que maco... Moltes gràcies, Ed - vaig dir fent-li una abraçada.

Li vaig posar el cargolet a l'orella.

- Què, se sent alguna cosa? - Li vaig preguntar amablement, amb un somriure.

- De res esquirolet.- vaig dir corresponent a l'abraçada.- Doncs es sent un soroll com de vent.- vaig dir. El vaig apropar a la seua orella.- Que sents tu?

Vaig sumergir els peus en l'aigua. S'estava fresquet. Vaig mirar alrededor estavem envoltats per una massa d'aigua.

Vaig escoltar atentament mentre mirava el llac.

- Doncs se sent un soroll estrany... Podria ser de vent, però... No ho sé - Vaig acabar tot rient.

Vaig veure que l'Ed es mirava l'aigua amb una terrible mirada de desig. Vaig riure, mentre li tirava aigua i li deia:

- Hmm... S'està bé. Vols banyar-te una estona?

Vaig riure en veure la cara de l'Ed.

- Puc? Puc?- vaig dir fent de nen petit.- Bé, ho faria igualment encara que digueres que no.- vaig dir rient.- Bé si vols aquest cop em llevare la roba i em posare el banyador.- em vaig apuntar amb la vareta i vaig fer que duguera el banyador, em vaig guardar la vareta a la butxaca.- Ens vejam a l'aigua.

Vaig tirar a correr i em vaig llançar, em vaig sumergir un poc i vaig tornar a eixir.

- Va, esquirolet, esta bonissima!

Fent servir el mateix encanteri que ell, al cap d'uns segons anava amb el banyador.

Vaig asseure'm a l'únic trosset de la cova que no estava ple d'aigua que el Senyor Besugo havia esquitxat en la seva flamant submergida en bomba, i vaig ficar-hi els peus. Poc a poc, vaig començar a ficar-me, mentre l'Ed em mirava malament.

- Està freda, què vols - vaig excusar-me somrient.

Me la vaig quedar mirant.

- Ja..freda...- abans que poguera impedir-ho, la vaig agafar de la mà i la vaig dur amb mi a l'aigua.- O se entra bé o no se entra.. si entres poc a poc esta més gelada que si entres de repent.- vaig vore la seua cara cosa que va fer que somriguera.- Va, si saps que volies entrar.

Em vaig apartar d'ella, allunyant-me de la cova.

- Vens?- vaig dir rient.

Inevitablement, el meu amic el Cavallet va fer que entrés més de pressa del que a mi m'hagués agradat. Een fi; Des que érem amics (i tot i que ja tenia una mica d'experiència de ser també amiga de la Sam), m'havia hagut d'acostumar a que em tiréssin a l'aigua.

Vaig riure pel que em deia (perquè no, la meva intenció era purament entrar a poc a poc) i vaig assentir a la pregunta, somrient.

Vaig començar a nedar, seguint-lo.

Vaig esperar a que vinguera.

- No t'enfades, val?- vaig dir somrient.

Em vaig posar a surar a l'aigua sense nadar. Quan va arribar al meu costat em vaig girar i li vaig tirar aigua.

- Alguna idea?- vaig dir. Aleshores em vaig fixar.- Oh! Encara duus el collar!

- mmmm...- vaig començar a fer, pensativa, quan em va dir allò del collaret.

- Què esperaves? - vaig fer rient - si és molt maco... I, de fet, ningú l'ha reclamat. A més, saps el que he descobert? - vaig dir - Crec... Crec que és màgic. per començar, està completament intacte tot i haver passat no sé quants anys allà al llac... I, tot i que acostumo a cuidar-lo força... tinc la impressió de que mai no es pot fer malbé. A més... No sé com explicar-t'ho, però... moltes vegades he pensat que és com si em transmetés aquesta sensació a mi. No ho sé, res d'això és segur, però això és el que crec- vaig dir rient.

Vaig somriure mentre me'l mirava. Realment no sabia com algú havia pogut perdre'l: era preciós. Tan petit i finet, amb el petit esquirolet penjant de la cadeneta, la veritat és que deia "Erin" per totes bandes.

Vaig riure, mirant-me l'Edgar.

- A més, no has notat que, des que el tinc, estic toquetejant l'esquirolet constantment? He intentat dissuadir-me d'aquesta mania moltes vegades, però em supera - vaig dir rient, tot pensant que potser tenia a veure amb el fet de que em donava l'impressió de que el collaret em transmetés una mica de força.

- Doncs no, no m'havia fixat mai que el tocaves.- vaig dir.- Aixi que màgic... bé, mentres no siga malefic, et tindre vigilada no vagi a ser que et poseïsca. Encara que aquest collaret, dona bones vibracions, ara que ho dius, és molt Erin.- vaig dir somrient.

Em vaig quedar mirant el esquirolet, no pesava i es conservava bé.

- Esquirolet, aquest collaret esta fet per tu, crec que era cosa del desti que el trobares.

vaig somriure.

- Suposo - vaig dir, i vaig començar a nedar per allà.

- Mmmm... què fem? - vaig preguntar-li.

Em vaig quedar pensant.

-Doncs nose. Si vols podem nadar una estona..ostres!-vaig dir al vore l'hora.-Ja són casi les vuit.- vaig dir.- Crec que sera millor que tornem casi es l'hora de sopar.- pot ser ella volia estar més estona.- A no ser que vuigues quedar-te una estona més, si vols ens podem quedar, per mi no hi ha problema.

- Mare meva! - vaig exclamar en veure l'hora - val, doncs hem d'anar tirant...

Vaig riure pel que va dir.

- No, Ed. Ho sento però si són les vuit, hem d'anar-nos-en ja. Ja tornarem un altre dia, OK? - vaig preguntar-li amb un somriure mentre sortia de l'aigua.

- Val, però per que ets tu.- vaig dir somrient.

Varem eixir i ens varem tornar a posar la roba. Varem pujar a la granera i ens varem dirigir cap a les portes d'entrada al castell.

Vaig aterrar i vaig esperar a que baixara.

- Ens vejam d'aci una estona al gran saló, val?- vaig dir.- He d'anar a desfer les maletes.

Ens varem despedir, ella cap a dalt i jo cap a la cuina.

Al arribar a l'habitació vaig vore que els baguls estaven alli esperant-me.


[TEMA TANCAT]