Visitant el llac

Havia passejat per dins del castell, pero encara no molt per fora, per tant vaig eixir a passejar per fora, pero el mushu aquest cop s'havia quedat al terrari, calentet. Jo caminava i aleshores arribe a la massa d'aigua gran, també anomenada llac. No m'aprope, la mare m'ha dit que els llacs, rius i el mar es perillos, que res de nadar, que l'aigua t'agafa i t'ofega. I no m'aprope molt, per si em resbale i caic, tot i que jo soc valent, va, m'aprope un poc i toque l'aigua, brr, esta freda, retrocedisc, i em sente en una pedra, mire l'aigua.

- Hola llac, jo soc el Jack Moore, la mare diu que ofegues gent i que ets molt perillos, per que ho fas?

Agafo el meu quadern, els meus llapissos, la meva càmara, i vaig cap al llac. Últimament hi vaig molt, i ja no sé si és perquè m'agrada molt, o perquè hi tinc bon records.

Quan arribo veig a un nen, que sembla bastant més petit que jo, assegut a una roca. Me'l miro, encuriosida. És mira l'aigua com si fos la cosa més terrorífica que és pot trobar mai.

-Hey, hola!- començo, mirant al noi. Sempre m'han caigut bé els nens.- Què parles amb el llac?

Em gire i em mira la xica que ha aparegut, no és verda, duu blau a l'escut.

- Hola.- li dic somrient.- Si, li preguntava perque ofega gent i és perillos, la mare diu que el llac és molt perillos al igual que el mar i el riu, i les piscines grans, i que mai mai he de nadar en ells. Que l'aigua em pot agafar i matar.- li dic.- i li preguntava perque, pero no contesta, pot ser és timid.

Em gire de nou cap a ella, i veig que duu utensilis de pintar, pot ser fa quadres, que passada.

-Això t'ha dit la teva mare?

Miro el llac uns segons i m'assec al costat del noi. No sé molt bé que dir, però no em sembla bé que la seva mare li hagi dit allò. És a dir, és cert, que l'aigua et pot ofegar, però també hi han altres perills fora de l'aigua... Segur que la mare deu tenir una mala experiència amb l'aigua, o tan sols és que li fa por. Però transmetre la seva por als seus fills no és una cosa bona de fer... Només els espantes...

-Bé, l'aigua no només ofega i és perillós... pot ser molt divertit. -Li somric.- No has vist mai a la gent banyant-se? S'ho passa molt bé...

Em quede mirant l'aigua.

- Divertit? A la piscina menuda que teniem a casa pareixia divertit, pero no ens estavem molt perque la mare no ens deixava. No ho se si la gent nada, no em anat mai a la platja, ni a les piscines pulbiques, ni molt menys als llacs ni rius, la mare sempre ens duu a llocs on no haja aigua.

Em mire la xica somrient.

- Encara que jo he volgut sempre saber com nadeu.Com és flota? Perque quant veig en la tele gent nadar, floten, no se, és molt rar.

Agafe una pedra i la tire.

- Veus? La pedra no flota pero la gent que nada si que ho fa, nose, és rar.

-Oh...

Això era molt trist. Com podia ser, que no hagués anat mai a un lloc com la platja, o un riu, o una senzilla piscina, només per que a la seva mare li donés por? No pots fer que els teus fills tinguin les mateixes pors que tu, no els ajudes, així...

-Bé, la gent flota a causa de la diferència de...- M'aturo en veure la cara del nen. Ja bé, té com a molt onze anys segur, així que millor deixo les explicacions científiques per més tard.- Una vegada a l'aigua és fàcil mantenir-se a flot. L'aigua t'empeny cap amunt. Pots ofegar-te, sí, però si aprens a nedar és més difícil... La pedra no flota perquè l'aigua no la pot empenyer cap amunt. És diferent, Saps?

Me'l miro somrient. Sembla un nen molt curiós.

-Em dic Juno Styles, per cert.

-Aaaah! Aleshores t'espenta i flotes.- dic somrient.- i si aprens la cosa eixa que feu amb els braços no t'afones? Que divertit deu ser.

Hi ha que admitir, que a mi també em feia il.lusio anar amb els altrs xiquets quant aqeustos anaven d'exursio a la piscina o algun lloc amb aigua, pero la mare mai em deixava, un cop que li vaig dir que volia apendre a nadare em va començar a cridar!

- Jo soc el Jack Garret Moore.- li dic somrient.- pero em pots dir Jack.- li conteste.- I tu nades?

-No, no t'ofegues, és com si volessis.

Li somric, mirant-lo. És molt simpàtic, em cau bé.

-Encantada, Jack.- li somric.-Sí, jo nedo. Però avui no venia a això... Tu voldries aprendre a nedar, Jack?

Me'l miro, encuriosida. Si jo fos ell, si que voldria. Bé, suposo. Nedar és genial, i no em puc imaginar a la meva mare dient-me que no puc nedar, o sense haver vist mai el mar... Sense haver vist mai el mar! Font d'inspiració de tants artistes!

- Com si volares? Uoooh! Volar mola moltissim! Jo no ho he fet soles, pero amb la Wengi si.

Em pregunta si m'agradaria apendre a nadar, i somric. A mi m'agradaria moltissim, la mare no em deixa, pero la mare no esta a hogwarts, pero el mar t'ofega i et mata, i jo no volia morir.

- A mi m'agradaria pero no vuic morir ofegat, pero a mi m'agradaria, deu ser divertit aixo de nadar. Pero el llac es tan gran i tan perillos, pareix que d'un moment a un altre et vaja a agafar i matar-te!

-Escolta'm bé, Jack.- li dic.- Et pots ofegar, tens raó, però també pots no ofegar-te i passar-t'ho bé. I saps quina és la millor manera per passar-t'ho bé i no ofegar-te? Aprenent a nedar.

Li somric. Em sap greu per la seva mare, però no em sembla bé el que li està fent.

-La teva mare li té molta por a l'aigua, no? Saps per què és?- li demano.

- Aleshores, si, jo vuic apendre a nadar.- li dic somrient.- jo vuic diverti-me aixi tambe.

Em quede mirant el llac.

- Molt bé, llac, jo nadare pero no no em mataras.- em mire la Juno.- Oh, si, no ens duu mai a cap lloc com he dit abans. Li ho he preguntat molts cops, pero no em contesta, o em canvia de tema, també li ho he preguntat a la Wengi, pero tampoc em respon.- la Wengi, a ella li pareixeria bé? Supose que si. Ara que la Juno m'havia dit que era facil em feia il.lusio provar-lo, nadar, pot ser no era tan dolent.

-És clar que no et matarà.- li dic, somrient.- I si vols, jo et puc ajudar, així m'asseguro de que el llac no et faci res. Vols?

Me'l miro somrient. Segur que la seva mare te un record dolent, i si no hi parla, no deu ser agradable de dir-ho...

-Qui és la Wengi?- li demano. Sembla que és algú important per ell.

- Oh, estaries amb mi? I no deixaries que el llac m'ofegara? Ni em fara mal? Pero jo no et vuic obligar tu has de tindre coses que fer.

Em mire el llac.

- La Wengi es la meua germana, la millooooor germana del moon mundial!- dic somrient.- És diu Wendy, pot ser la coneixes per eixe nom.

-És clar que sí, Jack. Tinc coses a fer, però també tinc estones lliures que no em faria res emplear-les en ajudar-te a divertir-te.- li dic, somrient.

Somric quan parla de la seva germana. Sembla que li té molta estima. Després recordo la noia, d'un any menys que jo, que sempre es fica en problemes. La dels billywigs...

-Oh, sí, sí la conec. Bé, de vista. És dvertida, no?- ric.- Vau ser vosaltres els dels billywigs, no?

- Que simpàtica!- li dic somrient.- I amable!

Em pregunta si forem els dels billywigs, me la mire fent un somriure trapella.

- És molt més divertida que jo! Que billywigs?- dic somrient.- Nosaltres no varem ser, ssh.- dic rient.

Em diu que m'ensenyarà a nadar, i ja no em pareix tan perillos el llac, bé, si però si ella diu que no ho serà, pot ser te raó.

-Més divertida que tú? Sí, segur?- li somric.

Ric quan diu allò dels billywigs. Sí, van ser ells. Me'l miro encara amb un somriure als llavis. Em cau bé, aquest noi, però fa pinta de que si no li caus bé, et pot fer una bona broma pesada.

-Bé, doncs, Jack, quan vulguis... t'ajudo amb el tema de l'aigua. Vols?

- Segur, segur.- li dic somrient.- Ella mola molt més.

Li somric i asentisc.

- Guay doncs.

Em mire la Juno somrient.

- Tens un quadern de dibuix, fas quadres?- li pregunte.- Oh, i quina camera tan guay! A mi m'agrada fer fotos, però no tinc cap camera, és dels pares.

-Bé... no faig quadres, però m'agrada molt dibuixar i pintar. Tinc molts dibuixos. Els vols veure?

Agafo la càmara i li faig una foto, somrient. Després li ensenyo per la pantalleta.

-Mira, has sortit molt guapo.- li dic, somrient.- Veus?

- Ooh, me’ls ensenyaries?- pregunte.- Si, que guaaay! Jo tinc un quadre a l’habitació el va pintar un tiet avi del meu pare, és d’una muntanya amb un prat verd davant, és guay.

Alesmores em fa una foto, parpadeje per el flash

- Oh, no estic malament! Em va fer molta gracia quan la Wengi em va dir que es mouen les fotografies, al món muggle no es mouen les fotos, estan quetes, em va ensenyar una i era molt divertit.

-Ah, no és mouen? Bé, crec que són més divertides si es mouen.- li somric.- Ets fill de muggles, no, Jack?

Agafo el meu quadern i li ensenyo alguns dels primers dibuixos, del Pigat.

-Aquest és el Pigat. És el meu cavall. M'agrada molt anar amb ell i per els voltants del meu poble hi han llocs molt bonics per visitar a cavall... Has anat alguna vegada tu en cavall?- li somric.

- No, sempre estan quetes.- em pregunta si soc fill de muggles i assentisc, però no m'ha dit sang de fang, em cau bé.- Tu no ets com els verds, ells em diuen sang de fang, però jo no tinc la sang de fang la meua sang és de color roig com la seua.

Aleshores m'ensenya un caball, Pigat es diu.

- Que dibuix més bonic! Oh, tens un cavall? Que passada! No, no he montat mai, però deu ser molt guay. Per on jo visc hi ha una quadra relativament prop però no em anat mai a montar mai

-Oh, els verds?- li demano. Suposo que son els d'Slytherin.- Els d'Slytherin?

Somric quan parla de casa seva. Passo algunes pàguines i li ensenyo alguns dibuixos de Hogwarts. El Barret que Tria, els jardins, alguna flor, el llac...

-T'agrada?

- Els slytherins, si. Em diuen sang de fang.

Em quede mirant es dibuixos, son molt bonics i estan molt ben fets.

- Son una passada! Dibuixes molt be. Són molt xulos. M'agraden molt, sobretot...- passe unes fulles en compte fins arribar a un dibuix del jardi, amb la posta de sol.- Aquest és molt bonic.-li dic somrient.

-Tots, o només amb els qui t'has trobat, Jack?

Somric quan diu que li agraden el meu dibuixos. Miro el dibuix que li agrada i somric. És bonic, a mi també m'agrada molt.

-Sí, és bonic... el vols? Et puc fer una copia si t'agrada.

- Sols me trobat amb un, pero em va insultar i em va estampar contra la paret, nose, sols perque jo insistia en dir-li que erem iguals.

Em diu que em faria una copia del dibuix.

- Oh, si? Ho faries? Gra...gracies, t'estas portant molt be amb mi.- li dic, es cert, m'ajudara a nadar i ara em fa una copia d'un dibuix, que amable.- Ets molt bona persona.