El Llac gelat [Nyx]

Vaig abrigar-me amb roba que no era de l'uniforme. Portava un abric de pells que m'havia regalat la mare feia un parell de mesos, unes botes negres, i la resta de roba sí que era d'uniforme.

Vaig baixar al llac, que estava tot gelat, i vaig somriure. Amb la punta del dit enguantat vaig escriure el meu nom a la superfície gelada, amb un somriure.
Quan vaig sentir passos darrere meu, em vaig girar, per veure qui era, i vaig somriure en veure la Nyx.

- Hola, Nyx! - vaig saludar, amb un somriure d'orella a orella.

-Hola Elle!

Vaig mirar-la. No la coneixia molt...

-Com va? Què fas per aqui?

Vaig somriure-li i vaig mirar de nou cap el llac.

- M'escapo del castell una estona - vaig dir, rient.

Vaig fer un moviment de vareta, creant una capa impermeable que va fer que no em mullés quan em vaig asseure sobre una roca. Vaig fer un gest de cap a la Nyx, convidant-la a venir amb mi.

- A vegades ho necessito molt, i aquest llac és perfecte per deixar anar tots els problemes, no creus?

-T'entenc. A mi també m'agrada molt aquest lloc. La veritat es que m'agrada bastant estar sola...

I ara mes, ja que no se si puc confiar en algú.- vaig pensar.

-El calamar gegant no sol molestar.-Vaig dir, mig rient. Em vaig demanar si l'Elle seria... Del bàndol del Fortin, per dir-ho d'alguna manera. La veritat es que no sabia molt bé que significava allò. Bé, no veia l'Elle atacant ningú...

Però mai se sap. te els amics a prop, pero encara més a prop als enemics- em va dir la veu del meu pare. Millor seguia fent com si res... I ja m'arribarien les respostes.

- En els meus primers anys, solia venir aquí a dur-li menjar. Arreplegava les sobres a la cuina, i les-hi duia. M'ho passava bé, amb el Calamar. Perquè veure com es removia a l'aigua mentre jo li tirava menjar era relaxant, i em permetia reflexionar...

Per primer cop en mesos vaig notar que estava parlant sincerament a algú. Vaig dirigir-li una mirada d'entre compungida i avergonyida a la Nyx, i vaig afegir:

- Amb tot el que està passant ara, desitjaria tornar a tenir onze anys, i venir aquí a les tardes a tirar-li menjar al calamar i a pensar en les meves coses, com feia abans...

Vaig escoltar el que em va dir, pensativa.

-Soc francesa, i allà, a Beauxbatons, no hi havia llac... però hi havia un jardí preciós, amb flors de colors preciosos, cridaners i algunes fins i tot exòtiques. A mi m'encantava anar allà a passar el temps, quan hi era.

Vaig mirar el llac.

-Crec que el llac em fa de jardí, mentre estic aqui.

Vaig alçar una cella, pensant en el que havia dit.

-Exactament... a què et refereixes quan dius això que està passant, Elle?

Vaig aixecar el cap, mirant-la.

- Ja saps... Corren molts rumors per Hogwarts... Una noia de quart, de Ravenclaw, l'Allie Lovegood, està a Sant Mungo perquè es veu que la van trobar ferida. En coma, crec. I no se què va passar amb una noia de Gryffindor, Lilian Bell, crec, que també la van ingressar.

Vaig inclinar el cap una mica, estranyada.

- No ho havies sentit enlloc? Però si tothom en parla...

-Alguna cosa havia sentit.

Vaig evitar la seva mirada fixant la meva al llac.

-Qualsevol diria que hi ha algú que ataca a alumnes, oi?- vaig dir, fent un somriure.- Algun professor, que ja no ens soporta.- vaig intentar treure-li serietat a l'assumpte. Vaig riure.

Llavors vaig mirar-la.

-Ara, deixant de banda les bromes... si que sembla tot una mica estrany, no?

Vaig somriure amb la seva broma dels professors, però vaig posar-me seriosa de nou quan va comentar que tot allò era molt estrany.

- Sí, i espero que es solucioni ràpid. La meva cosina petita, la Melanie, de primer, està obsessionada. Diu que en qualsevol dia d'aquests mataràn algú, vista la situació.

Vaig sospirar.

- Estem en una situació delicada. Enlloc no estàs segur, es veu. Aquí mateix, al llac, van trobar a la noia Ravenclaw.

-Es un perill estar viu.- vaig dir, només.- Des del moment en que neixes estas en perill, però mai t'ho sembla... qualsevol accident, pot acabar amb tu o dur-te a la infermeria... així que això només fa que sigui més perillós.

Vaig quedar-me parada del que havia dit. La veritat es que no sabia si en realitat pensaba així, ho havia dit... Per què ho havia dit? Per què algú m'ho havia dit, un dia, feia molt de temps...

-Son diferents maneres de veure això.