Al llac gelat, que és desembre i no fa fred!

L'Oliver m'havia explicat que tenia intenció de recuperar el reculatemps de la Claire i l'Aaron, que segons ens havien explicat havien perdut al mig del llac al caure.

"Bon lloc per aparèixer, sí senyor... Com s'ho van fer per acabar sobre el llac?"

L'Oliver i jo arribem davant del llac. Està totalment congelat, ni tan sols queda el forat que van fer els Williams. Em miro l'Oliver, amb cara de circumstàncies.

- No sembla gaire agradable, eh que no?- Faig, amb un somriure. Em començo a treure la samarreta i el vent gelat fa que un calfred em recorri l'esquena.- Va, un home ha de fer el que ha de fer!

Intento fer broma, però de veritat que em sembla tan agradable com presentar-me davant d'un vespral cobert de sang.

Repaso mentalment els coneixements sobre encanteris que em podran venir bé, descartant l'Appropinquet i l'Accio, mentre el Dan va ben nervios pero amb un somriure per la neu. Bé, això del somriure no es estrany, pero dona el mateix.

En arribar ens quedem mirant el llac durant uns segons. Somric en sentir el que diu i faig que no amb el cap.

-Dan, apa, deixa-ho. Jo sol ja m'apanyo.

En realitat m'apanyaria millor sol, i ell se li veia a la cara que no volia entrar. Em llevo la bufanda i la capa i la camisa i li vaig donant al Dan. Senti l'aire fred i em cago en tot, però m'aguanto.

Sospiro, amb cert alleujament, i vaig agafant la roba que em dona l'Oliver. Dono les gràcies per no haver d'entrar jo i per la sang Gryffindor que l'Oliver porta a les venes.

- Es que estàs fet tot un home, tio, mira quins abdominals... ^^- Dic, amb un somriure. M'encanta molestar-lo amb aquests temes, i més quan està la seva germana davant. Crec que sempre li ha fet gràcia pensar que podem arribar a tenir algo, encara que ni ell ni jo tenim intenció de que això passi.

-Ànim, tio!- Dic, quan veig que es mira el llac. Jo m'embolico millor amb la bufanda. M'imagino que deu estar passant un fred de collons.- Demostra'ns de què estàs fet ^^

-Ea ea, Dan, ea ea.- Dic quan diu allò dels meus abdominals. Ja estem, menys mal que no està la Rose, que si no ja l'hem ben liada.

Em llevo també els pantalons, els mitjons i les sabates. Em cago em la puta quin fred... Agafo la vareta i em miro el llac.

-Diffindo

El gel es trenca i es veu l'aigua...

-Bé... Adéu.

M'apropo a l'aigua i em fico de cop, abans de repensar-m'ho.

-Grr...- Faig, posant veu sexy, quan passa pel meu costat, mentre em parteixo el cul. Ai, per què no està la Rose aquí? S'ho estaria passant de conya.

Em diu adéu i es llança al llac. M'estremeixo només de pensar el fred que deu estar passant i m'apropo a la riba del llac per no perdre'l de vista. Perquè de veritat que no em vull quedar sense millor amic, ja vaig pensar en les conseqüències de la mort de l'Oliver el dia que la Claire i l'Aaron van aparèixer i eren desastroses.

-Eh, ves amb compte.- Adverteixo massa tard perquè ja està sota l'aigua i no em sent.

El fred ja se'm calava als ossos quan era a fora, però quan em vaig ficar dins del llac sento de veritat el que significa que el fred se't fiqui als ossos. Em vaig contraure un segon, per la temperatira, mentre sentia com l'aigua freda em vlavava mil i una agulles a la pell.

"El reculatemps, Oliver, el reculatemps! Cerca el puto reculatemps!"

Faig un moviment de vareta al voltant del cap i una bombolla d'aire me'l cobreix. D'acord, tremolo sense parar, però es fosc i de moment això no em serveix de res... Faig un Lumus no verbal i l'aigua s'il.lumina una mica. Tinc pocs segobs, si no vull agafar una neunonia o alguna cosa pitjor. Començo a cercar per la zona on els Williams van caure, nedant amb ràpidesa, tremolant... Com no el trobi ja...

[feu un post cada un i surto ^^]

-Ei, Kay- Saludo, sense apartar la vista del llac. Em giro un moment cap a ella. Sembla preocupada, i la veritat és que no m'estranya, no és gaire saludable tirar-se al llac quan està gelat.

- Ha anat a buscar el reculatemps de la Claire i l'Aaron.- Explico, sense perdee de vista la llum de la vareta de l'Ollie. - No et preocupis, sap el que es fa.

- I, bé, si en deu minuts no ha sortit tampoc penso deixar-lo allà- Faig, mirant el rellotge. Quatre minuts.

-Detegit metallum

I em quedo uns segons mossegant-me el llavi, intentant no tremolar més de fred, cosa impossible... Necessitava que l'encanteri fes efecte ja. De cop, vaig veure una brillantor no molt lluny de mi. Agafo aire, sense recordar-me que puc respiar davall de l'aigua, i nedo cap allà. Quan el veig, sento un alleujament que em recorre tot el cos com una flama calenta... Però em dura poc, en agafar-lo veig el cristall negre. És clar, els reculatemps son massa fràgils i un canvi de temperatura tan brutal ha trencat el fluix màgic de l'objecte. Me'l penjo del coll i me'l miro. Inservible.

Veure que no ha servit de res em deprimeix de cop. La bombolla d'aire explota sense avis i trago aigua. Merda, han passat els deu minuts. On és la sortida? La cerco frenwticament durant uns segon, i en veure-la nado fins allà. Necessito aire!

Trec el cap el primer de tot i tosso. Ni m'adono de que la Kay és amb el Dan en un primer moment, intentant expulsar l'aigua del meu aparell respiratori, i intento sortir de l'aigua.

-Kay? Dan? Joder Dan passa'm la roba!

Merda, la Kay... Tinc els cabells platejats, m'estic morint de fred. Estossego, encara.

Em miro el rellotge, nerviós. Ja han passat els deu minuts i no veig l'Oliver per enlloc. Estic a punt de llançar-me quan veig una llum que s'acosta i al cap de poc segons apareix l'Oliver, estossegant i amb el cabell platejat.

Quan surt m'afanyo a treure la vareta per secar-lo i li tiro la roba.- Va, tio, vesteix-te, que si continues ensenyant aquest cuerpo serrano ni la Kay ni jo ens podrem aguantar.

- Es que vas provocant, tio.- dic, mentre li llanço una manta que he fet aparèixer. No vull que li pilli una pneumònia ni res semblant.

Agafo la roba que em passa el Dan i m'apressuro a vestir-me mentre la Kay ens crida. Jo tanco la ment de seguida, una mica vermell, mentre em posso els pantalons.

-Kay...- començo, però segueix cridant. Joder, quin puto fred! Em posso la camisa i el jersey a tota pressa, la bufanda i les sabates. Despres em tapo amb la manta que em dona.-Kay, ja et pots girar... Atxís!- Merda, a veure si agafaré un refredat ara.- Kay, Kay, no et preocupis ho teniem tot controlat.

Em miro el Dan.

-Oi? I no m'ha passat res. Has vist?

- No em diguis que no estaves pensant el mateix que jo...- Dic, quan la Kay em dona un cop a les costelles. Ho dic amb compte, perquè la veritat és que no sembla massa contenta.

I, no, realment no està massa contenta, perquè es posa a cridar-nos que què creiem que estem fent, que és molt perillós... Estic a punt de desconectar al meu món quan la Kay es gira i puc veure-li els ulls plorosos. Estava preocupada de veritat.

- Eh, Kay, que de veritat que ho teniem controlat, en serio.- Faig, sense saber molt bé què dir. Mai he sigut el noi més intelligent del món, però els sentiments no se'm dónen pas malament: per exemple, se per què al Luke li cau malament l'Oliver, mentre que ell no enten per què. I ara també se per què la Kay està tan preocupada per l'Oliver. I, per què negar-ho, és una mica incòmode.

- D'acord que no era la idea més intelligent... Però si passava alguna cosa jo estava aquí adalt- Val, potser això tampoc era massa inteligent.- I no pensava deixar-lo allà abaix si no tornava... I mira! Ha tornat! ^^- Dic, intentant rebaixar la tensió.

Faig que si quan parla el Dan. Tot controlat... Bé, tot controlat tot controlat mo ho tenia. Em tapo millor amb la manta i fico el nas davall la bufanda. Joder, no se'n va el fred... Se m'il.lumina la cara en sentir de beure alguna cosa calenta.

-Oh, sí sí, xocolata calenta...

Llavors recordo el reculatemps i me'l llevo del coll. El cristal està totalment negre. Em miro la Kay i al Dan.

-L'he trobat, però és totalment inservible... Li tornare als Williams...

Em miro el reculatemps que porta l'Oliver i que diu que ja és inservible.- Vaja, què bé...

Em pregunto com tornarem. D'acord que estar al passat és divertit i encara em moro de ganes de veure al meu pare, però... De veritat que m'agradaria poder tornar.

- Però encara ens queda el teu, no, Kay? El podem buscar al Bosc Prohibit, no ha de ser tan difícil...- Dic, mentre començo a caminar cap al castell. - Mmmm... Xocolata...- Afegeixo, amb un somriure, més per mi que pels altres.