Un dia fred d'hivern ^^

[Val, se supose que pasa el dia després del ball, vale? Vale]

Vaig eixir de l'aigua, em vaig apuntar amb la vareta i el banyador va desapareixer deixant pas a el uniforme, vaig agafar una jaqueta de la motxilla, ja començava a fer fred, segurament nevava aquesta nit. I si nevava havia de fer un ninot de neu amb la Cass, seria divertit. Com duia el cabell banyat em vaig possar un dels gorros de llana,però no vaig entrar al castell, em vaig sentar a la riba del llac, vaig traure un llibre i vaig començar a llegir.

- Sam! - vaig saludar-la mentre caminava en la seva direcció, i vaig deixar l'Edwin lliure per a que corregués tranquil mentre em parava a saludar-la - Com estàs? Fa temps que no et veia - vaig somriure.

Aleshores em vaig fixar en els cabells que duia. Sense perdre el somriure, vaig fer un sospir de resignació, i els hi vaig assecar amb la vareta.

- Per a que els Raven tingueu almenys una mínima oportunitat d'empatar-nos en quidditch - vaig dir-li, i li vaig treure la llengua, contenta.

- Saps que jo també podia haver fet això amb la vareta i que si no ho he fet és per què no he volgut?- vaig dir somrient. Em vaig senyalar el cap.- Gorro, llana, tapar...

Vaig xiular i el Edwin va vindre al meu costat.

- Hola bonic...- vaig començar a acariciar-lo.- Aixi que empatar-vos...bah, els gryffindor no teniu res que fer amb nosaltres.

- La llana tapa, però ni és impermeable ni protegeix del fred quan el cabell està mullat, ni deixa que s'assequi el cabell - vaig dir rient - és més, es desintegra i et deixa de tot pels cabells - vaig dir traient-li uns filets que se li havien quedat enganxats.

Vaig riure, i, dissimuladament, vaig evitar el tema del Quidditch per no mostrar com de poc en sabia.

- Oi que està guapo? - vaig dir - I ja s'orienta pel castell, és un avanç molt gran - vaig dir rient.

- Bah...baaah.- vaig dir rient.- La llana és calenteta, punt.

Em vaig mirar l'Edwin.

- Com has crescut... recorde quan et vares perdre i et va trobar a la mussolerissa.- vaig dir rient.- Eh...Erin...eh...haha...crec que és el primer cop que vaig vore la teua ama fora del llit a eixes hores, aixi m'agrada, bon gos.- l'Edwin va bordar i va menejar la cua.- Veus? Esta amb mi.

Vaig riure.

- I per tu, ho tornaria a fer - vaig dir dolçament, acariciant l'Edwin - Però procura perdre't a les dues del migdia la pròxima vegada

Em vaig mirar la Sam, asseient-me al banc amb ella.

- Què, com et van les coses? Fa temps que no et veig. Com van les classes? I els amics? - vaig somriure maliciosament - I el Tom? Què me'n dius, d'ell? - vaig riure.

- Tu fes-ho Edwin, tindras galetes.

Em vaig posar roja.

- Sempre has de fer-me la mateixa pregunta?- vaig dir rodejant-la amb un braç i fent-li caure damunt meu, però amb compte clar.- Ja saps que toooooot em va geniaaaaaaaaaaaaal, ostres ara paresc la cass.- vaig dir rient.- Nah, tot va molt bé, i a tu? Algun admirador? - vaig dir rient.

- Eh! - vaig dir-li, mentre l'abraçava jo també - només t'ho vaig preguntar una vegada, quan vau començar a sortir. I estava en el cert, o sigui que no tens cap dret a recriminar-me. Sóc la teva amiga, i vull saber aquestes coses. De manera que res d'evasives - vaig dir rient.

Vaig riure amb l'últim que va dir.

- I és clar que no - vaig dir - Si sóc una nena, encara. Qui voldries que fos admirador meu? - vaig dir rient.

L’Edgar... vaig pensar i vaig riure.

- Ningú…ningú.. Com que sols un cop? I fa dos mesos...o aquell cop al passadis quan ens vares vore?- vaig dir rient.- Que conste que eixa te la tornare, oh si, ja pots fugir de mi. Nah, ara en serio, com et va tot? Cap problema? Algú a qui hagi d’amenaçar?

- ja, bueno, però aquells no contaven - vaig patillar-me de mala manera, a veure si colava - I què és això de que me la tornaràs? Si jo només sóc una nena innocent que fa preguntes innocents i sense cap mena d'intenció d'avergonyir la seva amiga... - vaig dir posant careta d'angelet - Si no tens res a tornar-me, va ^^

Vaig somriure.

- Doncs per aquí tot bé... Últimament m'estic dedicant a fer regals de Nadal. Oh, m'encanta, de veritat; Si pogués, posaria un Santa Claus a cada cantonada del castell i dictaria que fos Nadal tot l'any. Seria genial *-*

- Aixi que inocent, si tu ho dius ^^Nadal tot l'any...no se jo, nadal sense neu....A mi l'hivern m'encanta, i el Nadal és una festa que li pega molt. -aleshores em vaig recordar.- Ostres els regals...gracies per recordar-ho, demà he d'anar a Londres sense falta. Tranquil·la, et comprare algo guay.

Vaig posar-me a riure de valent.

- Bien, Sam, Bien. En sèrio no te n'enrecordaves? - vaig riure - jo els tinc gairebé tots llestos. El teu, per cert, es situa entre la pila acabada - vaig dir maliciosament.

- Doncs no, els regals no entraven en el meu cap aquesta setmana.- u.u estupida, estupida, com podies haver-te oblidat dels regals!- Doooncs anire demà, si. Aixi que la pila acabada....clar i no me diras que és perquè seria estropear la sorpresa, oi? Però saps perfectament que odie les sorpreses, aixi que....

- Uuuuh, i què tenies al cap? - vaig dir, amb veu de tonta, però passant-m'ho divinament.

Vaig riure.

- Doncs no- vaig fer - no tinc cap intenció d'espatllar-te la sorpresa. Només t'ho he dit per xinxar-te ^^

- Ja, com no...

Vaig mirar-me el llac.

- Aquest nadal el celebrem a lo gran, val? Que aquest és el meu últim a..any...mira, algo bo per tu, l'any que ve ja no tindras que soportar-me més, t'enviare cartes per a que et recordes de mi, que si no un dia me voras pel carrer i no sabras qui soc.- vaig començar a riure.

Vaig somriure tristament en sentir les paraules de la Sam. Hi havia pensat, en allò. Tenia tants amics als que era probable que no tornés a veure a partir d'aquell any... Tots ells, fins i tot els que no feien setè encara, eren més grans que jo. Tenia amics al meu curs, sí, però... Sabia que mai tornaria a ser el mateix. Vaig inspirar fons per no pensar en el que tot allò comportava.

- Eh... S-Sí. Haurà de ser un Nadal molt especial - vaig dir, intentant fer un somriure i contenint les ganes d'abraçar-la i dir-li que no se n'anés. No volia mostrar-me dèbil un altre cop... Ja ho havia fet masses vegades. Ara em tocava ser forta.

- Vine aci.

Vaig girar-me i vaig donar-li una abraçada a l'Erin.

- Al igual que el Thomas vindre a visitar-te, val? Era mentira, no et lliuraras tan facilment de mi, acabaras fartante. Saps que si poguera me quedaria sense dubtar-ho, però he de ser aurora, qui si no vos protegira el dia de demà?- vaig fer que somriera.- Has fet un somriure, punt per la Sam! Yeaaah!

Vaig fer una rialleta quan va dir aquella última frase. La Sam, d'alguna manera, sempre sabia com animar-me. La trobaria a faltar, però... ella tenia raó. Ni era la fi del món, ni era el moment de pensar en allò.

vaig fer un somriure.

- O sigui que segueixes volent ser auror... - vaig dir, sense pensar en que aquell era un altre dels motius pels que no volia que se n'anés, i vaig fer un somriure orgullós - Estic segura de que t'ho trauràs en dos segons. Un, si et dignéssis a obrir el llibre - vaig dir rient.

- Eeeh eeeh eeeeeh! Que jo estudie! Tsss...tsss- vaig dir fent que estava indignada, però vaig riure.- Que no me veges a la biblioteca és diferent, estudie a l’habitació i jo sempre entregue els deures. A més a la biblioteca se’n va per altres coses, seccio prohibida ^^. Sere el teu guardian, si algú se posa amb tu... ja pot correr

- Ja... No em diguis més, que ja sóc còmplice de masses coses teves - vaig dir rient - Doncs mira, sort que ningú es fica amb mi. Sentiria pena per ells i tot - vaig fer, imaginant-me la idea d'una Sam enfadada i rient, però horroritzada a la vegada - la que els hi esperaria.

vaig riure, molt més calmada.

- Però t'adones que això ja no ho podràs fer quan siguis al cos d'aurors, oi? - vaig dir, pensativa - Quan estiguis allà t'hauràs de comportar com una verdadera poli. No podràs córrer ni cridar, i hauràs d'acollir a aquella enemiga teva, la Responsabilitat... - vaig dir, rient.

- Si, tu tallam el rotllo...Responsabilitat? Hmmm...la conec? No me sona, ho sent, crec que mai l’he vist.- vaig dir rient.- És més qui diu que haure de ser responsable? Nah, ser jo és més divertit, tots m’adorararaaaan, i com soc jo, no me diran res. Sentiries pena per ells? Serà molt divertit, a la primera que algú se pose amb tu i aparega jo, servirà d’advertència per tots els demés i et tractaran com una reina!